Gamba de la costa. Peixos i arrossos de qualitat a l'interior

Gamba de la Costa
Roger de Flor, 252
08025 - Barcelona

Tel.: 934 577 793

http://www.gambadelacosta.cat



A una zona de Barcelona on mai imaginaries trobar una cuina d'aquestes característiques (per sobre de la Diagonal i a uns centenars de metres de la Sagrada Família), ens trobem amb aquest restaurant que, sense cap mena de dubtes, situaríem abans en llocs com la Barceloneta. 

Es tracta d'un clàssic restaurant d'aquells que tampoc criden gaire l'atenció des de l'exterior, amb un interior d'igual forma discret, amb mobiliari robust de fusta i taules amb estovalles i tovallons d'un sol ús.   

Carta a la qual, lògicament, predominen els productes del mar, deixant només tres plats per a carnívors com a categoria de la carta i un parell més a dins dels entrants. A part dels productes del mar (de la barca d'en pescador Josep, que diuen ells...), ens trobem amb elaboracions de tonyina (Balfego), diferents entrants en els quals predomina la matèria primera del mar, i arrossos INDIVIDUALS (cosa poc vista als restaurants de la nostra ciutat...). 

Com sempre que fem als tours amb els 3(o+) a Taula vàrem compartir uns entrants (de gran nivell tots ells) i vam porquejar els principals que cadascú de nosaltres va triar.



Si voleu conèixer el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






Un molt bon lloc a on menjar peix i arrossos individuals, sense haver d'atavalar-se entre la gentada que inunda les zones comercials i turístiques de Barcelona (Barceloneta, v. gr.).

diumenge, 28 de maig de 2017
Posted by Jordi Castaño

La Taverna dels 11

La Taverna dels 11
Tavern, 11
08021 - Barcelona

Tel. 699 891 648




Roast-beef de fetge de vedella i pastís de formatge d'Stilton... Aquest són sens dubte els dos millors plats que vaig tastar a l'última trobada dels 3(o+) a Taula. Si més no, els més sorprenents... I un dels dos, van ser unes postres que de fet no acostumo a demanar mai, i que quan vaig tastar la porció que havíem decidit compartir, no vaig poder-me resistir a demanar un de sencer per a mi. Brutal... :-)

Tots els plats els vaig trobar d'un alt nivell (particularment, no em va acabar de fer el pes la cua de bou per excés de xocolata o cacao a la salsa, tot i que s'olorava des de la mateixa Via Augusta, però és una percepció particular i sobre gustos, ja se sap...) i amb una bona RQP (excel·lent en el cas de les croquetes, grans com sants pares i a 1,35€ la unitat).

Ben trobat el nom de l'establiment ubicat al número 11 del carrer Tavern, amb una barra i únicament 11 tamborets. També disposa d'un parell de taules (més enllà del minimalisme) a fora, per a dues persones cadascuna. S'ha de dir també que tant ell a la cuina com ella a la barra  servint, són encantadors.  



Com sempre, si voleu veure la resta del que vàrem demanar, el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç: 

Tot i la meva reticència personal a dinar en llocs de barra, he de dir que vaig sortir prou content d'allà i que és un dels restaurants a tenir molt en compte si estàs per la zona. Atenció també al menú de migdia que allà fan de dilluns a dijous i que (diuen) és dels bons de Barcelona.


diumenge, 14 de maig de 2017
Posted by Jordi Castaño

Monocrom (bistró & vins). Cuina ECO i BIO en un celler de vins naturals.

Monocrom
Plaça Cardona, 4
08006 - Barcelona

Tel. 935 167 302
www.monocrom.wine




Al barri de Sant Gervasi-Galvany, situat a la petita plaça Cardona, ens trobem amb aquest acollidor restaurant portat per dos germans en el qual el reclam són els vins naturals, amb els que tenen especial cura i atenció. A l'hora d'escollir el via amb el qual acompanyar l'àpat, pots deixar-te portar per les seves segures i encertades recomanacions, o bé tafanejar i escollir tu mateix entre les referències que tenen exposades als seus prestatges. Sala confortable amb capacitat per uns 25-30 comensals, amb taules nues i parament de qualitat. Vaig anar a dinar entre setmana amb l'amic Ricard, que ja coneixia el lloc i que tenia publicat de fa uns mesos. Podeu llegir la seva crònica si feu click a Monocrom Vins naturals i cuina de proximitat.

Aquell dia, ens van recomanar un vi negre anomenat Nar i Tornar del celler Vinya Ferrer. Una garnatxa 100% de la D.O. Terra Alta, que d'entrada no va expressar la característica "olor" que aquests vins solen presentar. Tot i la seva alta gradació (14,5º) va ser un vi molt agradable de beure. 



Però no es limiten tan sols a cuidar i posar atenció en el tema dels vins... També tenen una selecció de productes ecològics i bio amb els quals elaboren els diferents plats que componen la seva carta, en la que la majoria tenen nom i cognoms (és a dir... denominació d'origen...).  



D'entrada i com a cortesia de la casa, ens varen servir uns espinacs i unes favetes que eren d'uns petits productors (no recordo nom ni procedència...), que donaven fe de la frescor del producte. Els espinacs, crus i amanits tan sols amb sal i un rajolí d'oli, i les favetes amb ceba i dauets de cansalada... Ambdós plats, impressionants.   




I ja de la carta, ens vam decantar per tres entrants (ara que ho veig, imagino que aquell dia anàvem amb gana...), tots ells de gran qualitat, però entre els quals destacaria (i no pas com a entrant, sinó com a plat) el mollete de cansalada, que per si sol ja justifica una visita a aquest restaurant.  

El primer dels entrants, una rillette de verat escabetxat amb taronja, molt ben trobat i que ja vam acabar sense les fines llenques que et posen per acompanyar. 

Rilletes de verat escabetxat amb taronja - 7,50 €


El (per a mi) millor plat, que va ser un mollete de cansalada del coll (de Ca'l Rovira) fet a baixa temperatura amb herbes fresques i mostassa. Imagino que amb aquesta procedència tan excelsa, ha de ser per força baix en colesterol... :-)

Mollete de cansalada del coll - 4,50 €

I l'últim "entrant", que va ser un lleugeríssim tòtem de patata al morter, ou ferrat i sobrassada de Els Casals. Per fer baixar els altres dos... 

Patata, ou i sobrassada - 7,50 €


I com a plats principals, una cuixa de corder de raça Xisqueta amb trinxat. Molt bó, tot i que ja estàvem força tips per assaborir-lo com es mereixia el plat... 

Cuixa de corder - 14,00 €


I un magret d'ànec 5 aglans amb peres i ratafia. Bo, tot i que pel meu gust el més fluix de tots. Una mica massa passat de cocció, però això ja és entrar en el particular gust de cadascú. De totes maneres, com és un plat que acostumo a fer sovint a casa, m'anoto lo de les peres com acompanyament i fer una salsa amb ratafia (crec que no he preparat mai la mateixa salsa...). 

Ànec amb peres - 14,40 €


No vàrem tenir ni lloc ni collons per les postres, i amb els cafès, el compte es va enfilar fins als quasi 75 € que veieu. Un preu que penso no és significatiu del cost mitjà que pot tenir un àpat en aquest establiment, i que podríem fixar en uns 25-30 € per cap. 



En resum: un bon lloc a on anar a gaudir dels vins naturals si sou amants d'aquesta mena de vins, en un agradable entorn amb un servei atent i familiar, i amb una cuina en la qual mimen el producte i les elaboracions. 

diumenge, 7 de maig de 2017
Posted by Jordi Castaño

Can Vilaró. Cuisine canaille.

Can Vilaró
Comte Borrell, 61
08015 - Barcelona

Tel. 933 250 578



El primer cop que vaig anar a aquest restaurant, va ser una mica de casualitat farà ara uns tres anys (podeu llegir el post a Can Vilaró. Festival de menutsamb uns amics bon vivants i amants del bon jalar, com un servidor... :-)

Des d'aquell dia, han sigut periòdiques les visites que allà he anat fent, alternant els àpats fets allà amb amistats que ja el coneixien i d'altres a qui he anat portant i que després s'han emocionat al retrobar-se amb la cuina de les seves mares o iaies. També és un lloc especial, ja que va ser on va començar una gran i especial amistat amb en Ricard Sampere al que podeu llegir al seu blog Els meus restaurants.

Cuisine canaille... El subtítol fa referència a l'última adquisició d'aquest passat Sant Jordi. Un llibre de Miquel Brossa, en el qual es refereix amb aquest terme francès a aquest tipus de cuina feta amb els productes menys nobles o considerats habitualment de menor categoria (menuts, abats, casqueria, despojos, etc.). I és en aquest camp on es mou amb soltesa la cuina de Can Vilaró. Cap i pota, tripes, lletons, llengua, galtes, cervells, fetge, peus de porc, potes de corder, turmes i d'altres exquisideses, són els productes més habituals en aquesta casa, portada per una encantadora família, on el cap és l'encarregat de la sala i les filles són les que elaboren i cuinen els plats que componen la seva carta.

El local és senzill, d'aquells de bar restaurant de tota la vida, amb un públic majoritàriament d'avançada edat i pels que es veu i es suposa, del barri de tota la vida. No tenen menú de migdia ni falta que els hi fa. Els plats són fixes (pel que he pogut anar veient durant aquests anys) en la seva majoria, i sempre tenen algun plat del dia elaborat amb productes frescos i de qualitat del mateix mercat de Sant Antoni que tenen a tocar.  



I per no allargar-me més, penjo només la fotografia dels cervells arrebossats i si voleu veure la resta del que vàrem demanar, el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:





Un restaurant IMPRESCINDIBLE a on gaudir d'una cuina catalana casolana i especialitzada en menuts, amb bon producte i elaboració a la cuina. I a més, amb una RQP o RSP, imbatible a Barcelona.

diumenge, 30 d’abril de 2017
Posted by Jordi Castaño

Ristol Viladecavalls. Massa gent en diumenge...

Ristol Viladecavalls
Antoni Soler Hospital, 1
08232 - Viladecavalls

Tel. 937 882 998




No acostumo mai a anar a restaurants en cap de setmana i especialment en diumenge, però excepcionalment i per a celebrar un aniversari, vàrem optar per anar a conèixer aquest lloc del qual havia sentit parlar prou bé i que pertany al col·lectiu Cuina Vallés. I és per aquest motiu, que no sé si serà molt vàlida i fiable l'opinió que pugui reflectir en aquest post... 

Fotografia façana (agafada de TripAdvisor) 

Tot i la seva senzilla aparença exterior, tot entrar ens trobem amb una sala acollidora i d'ambient càlid, amb un servei atent i taules ben parades amb estovalles blanques de fil i copes i vaixella de qualitat. Tot i que aquell dia, el soroll era notable, doncs estava ple fins a la bandera i a més amb moltes taules nombroses celebrant aniversaris familiars. 

A part de la carta, que era la idea inicial que teníem per fer, tenen un parell de menús: un de degustació per 50 € que particularment vaig pensar que no era el dia més indicat per gaudir d'un menú d'aquestes característiques, i el menú de cap de setmana de 30 €, que com era força ampli amb una bona llista de plats a escollir (alguns d'ells amb suplement), ja ens va anar bé.

El vi, que anava inclòs al preu del menú (tot i que l'ampolla escollida tenia un suplement de 6 €), va ser un Santes de la D.O. Montsant, que ja coneixia i que està prou bé. 

Carta i menús


Com el primer plat es podia substituir per un pica-pica, vam pensar que seria una bona elecció i així tastaríem alguna cosa especial de la seva cuina. Però més aviat va ser una mica fiasco... 

D'entrada (com aperitiu de cortesia) ens van portar unes llenques torrades de pa amb el que semblava una mena de guacamole amb uns fins talls de seitó. I dic semblava, per què en cap moment del servei ens van explicar en què consistien els plats. Ja sé que sempre es pot preguntar, però la sensació d'anar de cul que transmetien no deixava lloc a la conversa... I del pica-pica, la part freda que consistia en uns talls de pernil sobre pa de xapata (senzill aquest d'endevinar...) i una mena de focaccia  amb el que em va semblar un carpaccio de gambes. 

Pica-pica (I. Passes freds)


I els passes calents, que eren unes braves Arola Style (tot i que no estaven prou confitades i no acabaven de resultar agradables de textura) i unes croquetes de txipiró i de rostit (¿?).

Pica-pica (i II. Calents)


I com de principal es podia triar un arròs, d'entre vàries opcions (del senyoret, negre amb sípia o d'ànec i bolets) i a nosaltres ens venien tots de gust, vam deixar a les seves mans la tria perquè fos el que millor surtis de la cuina. El resultat va ser una bona i saborosa ració d'arròs (pel meu gust un pel passat de cocció, però això ja és una percepció i una mania particular pel punt dels menjars...), amb productes frescos i de qualitat. Val a dir que tampoc van oferir en cap moment una mica d'alioli per acompanyar el plat... :-(

Arròs negre amb sípia 


I les postres, que podien escollir-se d'entre les que tenien del dia, i que van ser la seva versió del pa amb oli i xocolata (li faltava una mica més d'oli i sal) i una mena de milfulles amb crema i xocolata calenta. 

Les postres

El preu de tot plegat amb el suplement del vi i els cafès, va ser de 70 €. Sota el meu punt de vista, un preu un xic elevat pel que em va oferir aquest lloc. Però com ja he dit d'entrada, no és just opinar d'un restaurant un dia de màxima afluència com un diumenge i amb un menú tancat d'aquests. Si mai tinc l'oportunitat de tornar, espero que sigui entre setmana i demanant els plats de la carta que em vinguin realment de gust.


diumenge, 23 d’abril de 2017
Posted by Jordi Castaño

Massimo. Italià de qualitat (i UpperDi...)

Massimo
Via Augusta, 217
Barcelona

Tel. 934 548 146
www.restaurantemassimo.es


En aquesta nova sortida en la qual vam ser més de 3 a Taula, vam anar a un italià de referència de la part alta de Barcelona, en el que vàrem compartir entrants per seguir la tradició (especial atenció a la burrata, que és sense cap mena de dubtes, la millor que mai he tastat) i escollir cadascú un principal, que en el meu cas va ser una fregola (pasta típica sarda) amb gambetes i cloïsses, d'una gran elaboració i producte fresc i impecable.

Local confortable, ampli i de gran lluminositat (decoració en fusta i blancs) amb una agradable terrassa interior (també disposa d'una al mateix accés a la Via Augusta). Servei atent i eficient. 



Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:





Sota el meu punt de vista, un restaurant recomanable a on gaudir d'una cuina italiana de qualitat, amb bon producte i elaboració a la cuina.


diumenge, 16 d’abril de 2017
Posted by Jordi Castaño

Casa Leopoldo. Selecta casa de menjars.

Casa Leopoldo
Carrer de Sant Rafael, 24
Barcelona

Tel.: 934 413 014


Curta serà l'entrada d'avui, doncs l'escric des del cul del món a Chiu Chiu, en ple desert d'Atacama i el tema de les comunicacions no és pas gaire potent al lloc en el que estic, que és una auténtica delicia i un relax total i absolut.

En aquesta ocasió, vàrem ser quatre i l'elecció va ser meva (tot i que recomanat pel amic Ricard, doncs no estava jo gaire al cas de les noves apertures i novetats a ciutat...) i va ser la del reformat Leopoldo, que bàsicament és una casa de menjars, però amb una cuina molt elaborada i amb productes molt selectes i de gran qualitat. Com comento al títol del post, una selecta casa de menjars.

El local, al costat mateix de la rambla del Raval, ha sigut recentment reformat, respectant i mantenint o millorant l'aspecte de l'anterior etapa. És la seva carta un recull de clàssics plats de la nostra cuina, i com sempre, vàrem compartir uns molt bons entrants (a destacar el cap i pota) i després cadascú va demanar el que més de gust li va venir.

Servei eficient i disciplent amb una posada en escena i un parament de qualitat.




Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:





Sota el meu punt de vista, un restaurant recomanable a on gaudir d'una cuina sense gaires tonteries i amb bon producte i elaboració a la cuina.


diumenge, 2 d’abril de 2017
Posted by Jordi Castaño

La Barra (de Carles Abellán). No em busqueu pas...

La Barra (de Carles Abellán)
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 - Barcelona

Tel. 937 605 129
www.carlesabellan.com
labarra@carlesabellan.com




Aquesta setmana, vàrem anar el3(o+) a Taula al nou local obert a la ciutat de Barcelona pel xef Carles Abellán, concretament al barri de la Barceloneta, on anunciava una cuina de producte amb plats mariners evolucionats. 

No tinc res a retreure-li pel que fa a la qualitat del producte que ofereixen, ni tan sols per l'elaboració que d'aquest fan al restaurant, que em sembla excelsa. Tan sols, voldria reflexionar i manifestar des d'aquí, la meva disconformitat amb aquests escandalls que no tinc manera d'entendre... Sóc conscient del fet que s'ha de pagar un alt lloguer en una zona tan atractiva turísticament parlant com aquesta, que s'han de satisfer els sous dels components que formen part d'aquest circ, i que també s'ha de pagar el preu d'uns dissenys esbojarrats i sense gaire sentit, però que sembla ser vénen marcats pels cànons del disseny d'una ciutat cosmopolita com la nostra. Però si us plau... no a càrrec nostre...  

Només uns exemples de la desproporcionada (per a mi, com sempre dic) relació del preu d'alguns dels plats... Unes sardines (tres unitats) en espetó (elaboració clàssic del sud d'Espanya, consistent en obrir les sardines i fer-les punxades en un pal a la vora del caliu), 7 €, quan el cost d'aquests no crec que arribin ni al mig euro i l'elaboració és mínima. Unes papas (patates - 1 quilo no arriba a 1 €) amb verat (1 quilo - 7 €), 9 € la ració. O bé un plat de kokotxes a la brasa per 18 €, que sortien a 6 € la peça, quan el seu cost no s'enfilarà més enllà de l'euro per cadascuna...

Vistos individualment els plats de la seva carta (almenys en els apartats d'entrants i platets) no sembla pas que ens trobem davant d'un caríssim restaurant... Però és que les quantitats que ens trobem són ridícules i el preu que finalment pagaràs per fer un àpat allà en el que surtis satisfet, voltarà els 100 € o més, si demanes algun dels plats dels principals que ofereixen (un arròs de pollastre, carxofes i cranc, a 52 € la ració, no és pas moc de pav...). 

Si a això sumem la incomoditat de menjar en una barra (que ara sembla que per ser algú, tothom ha de tenir la mateixa versió del seu restaurant però en informal i si pot ser en barra millor) i d'un servei excessivament gelós de la seva feina (en el sentit d'embafador), em dóna una fórmula que, un cop tastada, no serà pas la que recomanaria a ningú, ni repetiria...  



Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






Aquest restaurant, tot i que algun dels plats tastats m'ha encantat, he de dir que la sensació final no m'ha molat gens... Per no parlar de la RQP... :-( 

diumenge, 19 de març de 2017
Posted by Jordi Castaño

Cal Carter. Bé, si estàs pel parc de Sant Llorenç (entre setmana...)

Cal Carter
Plaça de Tomàs Viver, 1
08279 - Mura

Tel. 938 327 036

www.calcarter.net



No havia sentit mai parlar d'aquest restaurant fins uns dies abans, quan amb l'amic Ricard del blog Els meus restaurants, buscàvem un lloc on anar a dinar un dia entre setmana, i em va suggerir d'anar a aquest lloc que li havien comentat que estava prou bé. 

Arribar no és gens senzill, tant pel temps de trajecte com per les virades carreteres que et trobes per accedir al poble on està situat. Des de Barcelona es triga aproximadament hora i quart, i imagino que els caps de setmana de bon temps amb les sortides dominicals de pixapins, camacos i xavas, el trajecte pot arribar fins a les dues hores de durada, doncs està situat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.  

En arribar a Mura ens trobarem amb un bonic poble medieval de poc més de 200 habitants amb els seus estrets i empedrats carrers i cases molt ben restaurades per la gent benestant de ciutat.

El restaurant, que compta amb aparcament propi, està situat a l'interior d'una gran casa de pedra que fa les funcions de restaurant, bar i que a més, ofereix la possibilitat d'allotjar-se en una de les habitacions de les quals disposa. Dins de l'espai pròpiament dit de restaurant, compta, a més de la sala principal, amb salons privats i dues terrasses (una amb vista al parc natural i l'altre que dóna a una petita plaça al mateix poble de Mura). Rusticitat en la decoració i al mobiliari és el que ens trobem a la principal sala, en la qual, aquest cop si, es vesteixen le taules amb càlides estovalles de les quals ja feia molts àpats no tenia oportunitat de gaudir.

Carta amb un clar predomini de la cuina més tradicional, a on inclouen plats tradicionals del seu poble i en la qual també tenen cabuda plats elaborats amb productes de temporada, com tòfona, bolets o caça. Bona carta de vins.  

Vàrem compartir els primers, dels quals destacaria (i molt) els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, que va ser de llarg el millor plat que vam tastar allà.  

Cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli


I unes croquetes que, tot i comptar amb un farciment d'allò més bo, no estaven gens a l'altura (del meu gust croquetil almenys...), ni per la falta de melositat del seu interior, ni pel gruixut arrebossat que portaven. Penso que la mateixa fotografia ja dona una idea del que parlo... 

Croquetes de pollastre


I un plat principal cadascú, en el que la meva tria va ser un excel·lent caneló de pularda amb tòfona generosament distribuïda tant al seu interior com per sobre. 

Caneló de pularda amb tòfona


I un bacallà, acompanyat aquell dia de calçots i salsa romesco, que el meu company no va trobar del seu grat, comentant que no era un bacallà de primera qualitat i que potser portava masses dies en remull... Imagino que ja es manifestarà (en Ricard, no el bacallà...).   

Bacallà amb calçots 


I vam demanar i compartir unes postres que van resultar molt bones: una tatin de poma amb gelat de vainilla. 

Tarta tatin amb gelat de vainilla


I el cafè, el vam fer fora a la terrassa que dóna al mateix carrer del poble, aprofitant que feia un dia prou assolellat i de pas, poder fer el puret de rigor, mentre observàvem el target de públic que tenien entre setmana a un lloc tan allunyat de ciutat. I val a dir, que a banda dels tres o quatre que vàrem intuir eren del poble, la resta eren excursionistes d'aquells benestants que no els ve d'aquí, i després de fer una estona la cabreta per aquells indrets, van a fer un bon tiberi a un lloc en el qual no es menja pas gens malament.  

Un parell de fotografies, de la sala i de l'exterior (entrada al restaurant i terrassa).






I el compte, que amb un vi D.O. Terra Alta que tots dos coneixíem, La Fou El Sender (a un bon preu per cert, doncs al celler el trobem per uns 10 € aproximadament), ens va sortir per poc més de 40 € per cap.  



Bon restaurant, que només recomanaria si esteu entre setmana per la zona fent la cabreta o una excursió per aquell parc natural i voltants, que no vull ni pensar com deu estar de ple els caps de setmana... 

diumenge, 12 de març de 2017
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -