Archive for d’octubre 2012

Can Maret. Bones brases

Restaurant Can Maret
Ctra. Nacional II, Km. 734
17468 - VILADEMULS (Girona)

Tel. 972 560 405



Com no varem poder sopar al restaurant de l'Hotel Odissea de l'Empordà, a la mateixa recepció de l'hotel ens varen recomanar un restaurant a prop.

Està situat a peu de la mateixa Carretera Nacional II, un parell de kilòmetres abans d'arribar a Orriols (venint des de Barcelona).

És un senzill establiment especialitzat en carns a la brasa que feien directament a la enorme llar de foc que tenen a la mateixa sala del restaurant.

Vaig poder gaudir d'uns fabulosos peus de porc a la brasa que no és un plat que pugui gaudir habitualment ja que no en faig mai a casa (només m'agraden a mi...). I de primer, botifarra del perol esparracada amb mongetes de Santa Pau i ceba caramel·litzada (lleuger, lleuger per ser un sopar. Sí senyor). 

Tot ben regat amb un vi de la D.O. Penedès Empordà jove que no coneixia i que em va semblar força bé: Llavors del celler La Vinyeta. L'etiqueta està elaborada amb retalls de diari del dia de la verema i, segons llegeixo, va rebre el Premi Laus d'Or al millor disseny d'etiqueta.

Preu molt ben ajustat i servei amable (simpàtic l'avi de la casa que semblava el de Filiprim). 




divendres, 26 d’octubre de 2012
Posted by Jordi Castaño

L'Odissea de l'Empordà


L'Odissea de l'Empordà
Carrer del Castell, 6 
17468 Orriols - GIRONA
Tel: 972 551 718

www.odissea-emporda.com
info@odissea-emporda.com



Feia més de 10 anys (concretament des de l'any 2001) que no havíem estat en aquest bonic i tranquil hotel, situat a l'Alt Empordà entre L'Escala i Banyoles. Es tracta del antic Castell d'Orriols totalment restaurat i amb unes espaioses suites (on es van allotjar personatges il·lustres) decorades amb escultures i pintures originals. El petit i poc bulliciós poble, feia la mateixa olor a bestiar que a l'altre visita...

Tot i que quan vaig fer la reserva, vaig donar per fet que soparíem al seu restaurant, del qual guardava un grat record, no va ser possible ja que, com ens van informar, des del passat mes d'agost havien trencat relacions amb el xef per desacords (un problema de cor... la meva dona em diu que el problema era de cor i no desacord... cada dia estic més sord...) i només servien l'esmorzar.

Les suites eren tal i com les recordàvem en el seu dia.  Àmplies i molt confortables. A la entrada hi havia un sofà llit que podia fer les funcions d'habitació separada. Bon equip de música, i increïblement dolent l'aparell de TV.  El bany més que generós a les seves mides i amb una gran banyera a on relaxar-se. Detall a la habitació d'una ampolla de garnatxa i unes galletes.

Complert i correcte esmorzar que constava d'un parell de panets per cap, amb tomàquets per sucar i embotits variats i una got de suc de taronja, i d'un croissant i una ensaïmada per el cafè amb llet.

L'únic punt negatiu que vaig trobar va ser que des de les 22:30 fins crec que les 8:00 del matí no hi havia cap mena de servei. 

En resum, un lloc a on escapar-se i desconnectar totalment per uns dies i trencar l'habitual ritme de treball, i passar una vetllada romàntica en bona companyia.



Detalls de l'habitació 

Obres d'art en totes les estances de l'hotel...


Posted by Jordi Castaño
Tag :

La Rectoria


Restaurant La Rectoria
La Font, 15
17747 Espinavessa

Tel. 972 553 766
info@restaurantlarectoria.com

www.restaurantlarectoria.com




El passat divendres varem aprofitar una sortida per l'Alt Empordà per fer una visita a aquest restaurant del que havia sentit parlar molt be, tot i que va ser una mica complicat d'arribar ja que al GPS del cotxe ni tan sols existia aquesta població (gràcies San Google!). Podríem dir que està situat aproximadament entre Bàscara i Navata i que es un petit nucli urbà de rústiques cases de pedra. 

No hi ha cap complicació per aparcar.



Façana del restaurant


A l'interior, veiem que es un lloc molt acollidor i espaiós que té diferents sales amb taules ben separades i una correcte il·luminació. Vaixella, estovalles i cristalleria de qualitat. 


Apart de la carta i del menú de migdia que pintava molt bé, també disposen d'un Menú Degustació Tardor 2012, que finalment va ser per el que ens varem decidir per poder fer un tast general de la seva cuina. Constava de dos aperitius, set entrants, dos principals (un plat de peix i un plat de carn) i tres postres. 


Els aperitius varen ser:

  • Crema de carbassa i patata. Bo, però potser un xic escàs, ja que pràcticament era una cullerada de les de postre... 
  • Magdalena de sèsam negre i llavors de lli. Un nou sabor per mi, ja que mai havia tastat el lli. 



Els entrants es van compondre de:

  • Albergínia, tòfona d'hivern i pa rústic.Una mena de ravioli d'albergínia servida amb una clàssica però desconeguda per molts, sopa de pa. Tot i que només et serveixen unes gotes, com et deixen la gerra, varem poder servir-nos unes quantes sopetes...
  • Sardina, pa amb tomata i all confitat. Molt acurada presentació la d'aquest plat, que et porten en una clàssica llauna de conserves. Els sabors eren pronunciats i perfectament identificables. 
  • Escudella de bacallà. Verduretes del brou cuites al dente, amb una porció compactada de bacallà, cigrons i botifarra negre, en la que predominava massa aquest últim ingredient. Sort de la gerra de brou que també deixen a taula i que tenia un potent gust del peix.
  • Gambes, suc terrós i trompetes de la mort. Cocció perfecte de la gamba (gràcies!) amb un cruixent fet a partir de trompetes de la mort i un suc, que crec recordar estava fet a partir d'aquests. Molt bo! 
  • Xipirons, mongeta negra i bitxo confitat. Un altre plat del qual també vaig gaudir especialment. Perfecte també en aquest cas, la cocció dels xipirons, als quals no se si els hi van ensenyar siquiera el foc. 
  • Suc de civet de senglar amb patata del bufet. Potent i contundent. Petites quenelles de puré de patata del bufet amb el suc d'un saborós civet de senglar
  • Semi-sec de cargols i avellanes. Tot i que no es el plat amb l'ingredient que jo demanaria, he de reconèixer que l'arròs estava força bo i vaig ser un bon minyó i m'ho vaig acabar tot (cargol gegant inclòs...). Perfecte el punt de cocció.


Els plats principals de peix i carn van ser els següents:

  • Calet al carbó. Com per aquest nom, no coneixia aquest peix, varem preguntar com es deia en Wertiano i ens varen dir que era "pajel" i que en català també es coneix amb el nom de pagell (que aquest si que el coneixia...). Un cop culturitzats, he de dir que per mi va ser el millor plat de la vetllada. El porten a taula cobert per una mena de campana amb l'interior ben cobert de fum, que fa que tingui un potent sabor fumat. L'acompanyen d'una mena de carbons que no se que eren (i ruc de  mi que no vaig preguntar...) però que també es menjaven.
  • Senglar amb codony confitat. Contundent la carn de senglar, molt ben acompanyada i suavitzada per el codony confitat.


Deliciós també el pa que va acompanyar tot aquest festival i que van haver de reposar en diverses (bastants...) ocasions.


Les postres van ser:

  • Tardor 2012. El millor de tots tres. Explosió de sabors de fruits de tardor, per sobre dels quals destacava el de pi, que no tinc ni la més remota idea de com ho aconsegueixen...
  • Nous, camamilla i llet d'ovella.
  • Recuit fumat, poma al forn i pa d'espècies.


I amb els cafès van portar unes petit fours. 

  • Escuma de tortell.
  • Pedres de cacau amb te verd.


Carta de vins no gaire extensa però amb moltes referencies de la terra i a preus molt ajustats.


Tot va ser maridat amb un fantàstic CTONIA 2010 de la D.O. Empordà que ja havíem tastat en anteriors ocasions i que es perfecte per acompanyar un àpat d'aquesta mena a on es barregen els cinc sabors. Curiosament, estava dinant allà mateix el propietari del celler (Masia Serra) i va tenir el gran detall d'apropar-se a xerrar amb nosaltres i convidar-nos a una copa d'un dels altres grans vins del seu celler: l'IO, que es un negre elaborat a partir de garnatxa i merlot (si no recordo malament). Tanmateix, en Jaume Serra ens va convidar a visitar el seu celler i participar d'alguna dels seus tasts, cosa que espero fem ben aviat, ja que m'encanten els seus vins.


Puc concloure que a la cuina impera la gran qualitat de la matèria primera i que tenen uns punts de cocció que, al menys per a mi, son dels mes encertats que he provat últimament. Servei de sala a l'alçada general del àpat. Es a dir, excel·lent


Un lloc al que de ben segur tornarem i recomanarem, tot i estar una mica llunyà, però fent el menú o be a la carta.


Pel que fa al preu, el menú degustació surt per 50 € per cap, begudes, impostos i extres apart, i que va fer que surtis tot plegat per dues persones, per 150 €.


Gràcies al equip de La Rectoria per tant fantàstica vetllada.




I ara... les fotos!


Crema de carbassa i patata

Magdalena de sèsam negre i llavors de lli

Albergínia, tòfona d'hivern i pa rústic 



Sardina, pa amb tomata i all confitat





Escudella de bacallà

Gambes, suc terrós i trompetes de la mort

Xipirons, mongeta negra i bitxo confitat

Suc de civet de senglar amb patates del bufet

Semi-sec de cargols i avellanes

Calet al carbó

Senglar amb codony confitat

Tardor 2012

Nous, camamilla i llet d'ovella

Recuit fumat, poma al forn i pa d'espècies

Una mica de cava per empènyer les postres...

Escuma de tortell


Pedres de cacau amb te verd

Posted by Jordi Castaño

Rotllo de truita Babé farcit de tàrtar de tonyina especiat - Dia Mundial de l'Ou 2012


Per commemorar el Dia Mundial de l'Ou d'aquest any, he preparat una combinació amb el que tenia mes a mà per la nevera. Em venia de gust fer-ho del tipus rotllo maki, però substituint l'alga nori i l'arròs per ou Babé i el farciment per un tàrtar a la meva manera. El resultat final no va ser com esperava, ja que més que un rotllo, em va quedar com una truita. Tot i que la presentació no va ser gaire acurada, al menys el gust era bo...


Ingredients:

  • Tonyina.
  • Ous.
  • Sal.
  • Oli.

Per marinar la tonyina:
  • Mirin (dues cullerades)
  • Teriyaki (quatre o cinc cullerades)
  • Shichimi Togarashi (a gust)
  • Ratlladura de llima.
  • Part verda d'una ceba tendra (o si teniu sort de trobar de Verdeo, millor..) picada molt fina.


Començarem tallant la tonyina en trossos de uns pocs mil·límetres com si fos per preparar un tàrtar. Els posarem en un bol de vidre i afegirem la resta d'ingredients per marinar-lo. Reservarem a la nevera durant una mitja hora. Un cop hagi passat aquest temps, ho colarem per retirar l'excés de marinada.

Batrem un parell d'ous per comensal i posarem a punt de sal.

En una paella amb unes gotes d'oli farem l'ou només per una banda, deixant l'altre crua. 

En un plat, farem una línia amb el tàrtar de tonyina especiat per sobre de la truita Babé i enrotllarem la mateixa com puguem en funció de la quantitat de tàrtar que hi posem.






El varem acompanyar amb un jove vi italià Canti Pinot Grigio Veneto, que em va agradar més d'entrada (la copa inicial per esperar el sopar), que durant la resta del àpat. Bonic color groc palla. 


divendres, 12 d’octubre de 2012
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Marmitako de tonyina... #espanyolisado marmita de atún


Ingredients:

  • Patates (a ser possible de la varietat Kennebec).
  • Pebrot verd.
  • Pebrot vermell.
  • Ceba.
  • All.
  • Tomàquets madurs.
  • Polpa de choricero (o nyores).
  • Tonyina.
  • Oli d'oliva verge.
  • Vi blanc (que no sigui gaire perruno).
  • Julivert.
  • Sal i pebre.
  • Bitxo (opcional)


Mise en place (falta el brou...)


Començarem abocant un bon raig d'oli a la cassola. Quan sigui calent fregirem breument els alls (picats o a làmines) fins que agafin color i incorporarem la ceba tallada a brunoise. Salpebrarem una mica. Si ens agrada el picant, es el moment d'afegir o bé un bitxo tallat a trossos grans (per poder localitzar-los posteriorment) o com vaig fer aquest cop, assaonar amb alguna espècia que aporti aquest grau de picant (vaig fer servir piparrak en pols).

El ball de l'all i la ceba


Quan la ceba tingui color, afegirem els pebrots i els courem a foc mitjà. Incorporarem també la polpa de choricero. Tornarem a salar lleument.

Amb els pebrots verds i vermell i la polpa de choricero


Quan les verdures estiguin cuites, incorporarem el tomàquet i pujarem el foc perquè evapori l'aigua de vegetació d'aquest. Tornarem a salar.

Tomàquet fregint-se


Quan veiem que el conjunt ja s'ha cuit i l'aigua del tomàquet ha desaparegut, afegirem el vi blanc i deixarem uns minuts perquè s'evapori. A continuació, abocarem les patates que prèviament haurem tallat cascant-les i donarem unes voltes a tot plegat per integrar-ho bé. 

Les patates fent amics i coneixent nous gustos


Cobrirem les patates amb el brou de peix, rectificarem finalment de sal, i courem fins que aquelles estiguin ben cuites. 

Patates coent amb el fumet de peix


Mentre es fan les patates, aprofitarem per tallar la tonyina en tacs d'uns dos o tres centímetres i salarem.

Tallant els tacs de tonyina


Un cop les patates estiguin cuites, apagarem el foc, retirarem la cassola i abocarem els tacs de tonyina. Si volem, podem afegir en aquest moment un grapat de julivert acabat de picar. Taparem, portarem a taula a on estaran asseguts els comensals i esperarem de 1 a 5 minuts en funció de com ens agradi el punt de la tonyina. 

El marmitako... o el que queda d'ell, després de servir cinc racions...

Només queda gaudir d'aquest senzill plat de tardor amb un vi negre jove o un blanc amb força cos.







Posted by Jordi Castaño
Tag :

Shibui. Bona cuina japonesa.


SHIBUI
Compte Urgell, 272
08036 - Barcelona

Tel. 933 219 004






Varem anar aprofitant una oferta que vaig veure i que realment estava molt be de preu (45 € per a dues persones, tot inclòs en un restaurant japonès d'aquest nivell) i no ens va decebre gens.



Per començar, ens varen servir una amanida d'algues que personalment, es un dels nous sabors a la cuina que mes em sorprenen. Acompanyat per una vinagreta que haure d'investigar com s'elabora (imagino que miso, sèsam blan i negre, soia i algun altre ingredient...).

Amanida Shibui



Molt bones les gyozes (que son una mena de ravioli o "empanadilla" de carn i verdures).


Gyozas



Continuem amb unes broquetes de pollastre Yakitori, que son bàsicament trossos de pollastre marinats amb salsa Teriyaki i intercalats amb ceba de Verdeo i rostit a la graella. La foto, de pena...


Yakitori



El següent plat van ser uns fideus amb carn i verdura (Yakiudon) molt gustosos però també increïblement difícils d'agafar... Moment d'instint assassí... 
  
Yakiudon



La tempura (de marisc i verdures, segons deia el menú), va ser el plat mes fluix. No perquè fos dolenta, però el nivell amb el que elaboren aquest plat al Matsu de Sant Cugat, feia que no destaques gaire. Per un altre banda, potser un xic enganxat tot plegat i per un altre, el marisc era difícil de localitzar...


Kakige



El assortiment de sushi (maki i niguiri), amb un producte molt fresc i bo. Ens va encantar.


Sushi variat



De postres, varem començar per unes trufes (de té, cacau i no recordo l'altre...).


Trufes japoneses



I varem acabar amb una mousse d'ametlles que si no fos per la confitura de gerds que portava per sobre, tampoc li vaig trobar gaire la gracia...


Mousse d'ametlla

En resum, molt bon japonès al Eixample de Barcelona en el que estic segur que, a banda d'aquest menú tancat, s'ha de jalar molt i mol bé.

Per posar-li un però, ja podrien posar uns bastonets d'una mica més de qualitat i d'allargada...





dijous, 11 d’octubre de 2012
Posted by Jordi Castaño

Llaminera de porc a la sal amb patates à la sarladaise


Ingredients

Per la llaminera:

  • Llaminera de porc (una per cada dues persones).
  • Un bon manat d'herbes aromàtiques (les que trobeu). Jo vaig posar, llorer, romaní i sàlvia, però qualsevol d'altre crec que aniria bé.
  • Sal gruixuda per fer-ho al forn.
  • Sal i pebre.


Per les patates à la sarladaise:

  • Patates.
  • Sal i pebre.
  • Greix d'ànec.
  • All.
  • Julivert.



Començarem preparant les llamineres, i per això, encendrem el forn a uns 200ºC  i posarem pebre acabat de moldre per a sobre de les peces de carn.

Cobrirem amb sal gruixuda la part inferior d'una safata, cassola o recipient que pugui anar al forn, i la humitejarem lleument perquè agafi consistència. Dipositarem a sobre les llamineres i les envoltarem amb els manats d'herbes que hàgim agafat. Acabarem d'omplir amb sal gruixuda de forma que les peces de carn quedin ben cobertes. També les humitejarem per compactar la sal.

Introduirem la safata al forn durant uns 25-30 minuts en funció del punt de cocció que ens agradi la carn.

Un cop hagi transcorregut el temps de cocció al forn, retirarem la safata, deixarem refredar una mica per poder manipular la carn, i la netejarem amb l'ajut d'un drap o de paper de cuina per retirar tota la sal gruixuda que pugui haver quedat enganxada. 


Llamineres de porc un cop sortides del forn i retirada la capa superior de sal


Per preparar les patates, les pelarem, rentarem i assecarem totalment amb un drap de cuina, i les tallarem amb un gruix de mig dit. Les fregirem durant uns 15-20 minuts amb el greix d'ànec i un cop cuites, afegirem els alls laminats durant uns minuts més perquè s'acabin de coure les patates i daurar els alls. Ho escorrerem tot molt bé, retirant l'excés de greix i abocarem el julivert picat per a sobre.

Patates acabant de coure's amb els alls laminats


Per finalitzar, emplatarem les llamineres que prèviament haurem tallat amb un gruix d'uns dos centímetres, juntament amb les patates i alguna salsa que ens agradi o tinguem preparada. En aquesta ocasió, vaig fer servir un assortiment de mostasses que tenia de l'última visita a la Catalunya Nord.

Llaminera, patates i mostassa amb pebre


NOTES:

Per la propera ocasió reduir uns minuts el tems de forn de les llamineres, ja que mentre estan a fora d'aquest refredant-se, continuen lentament amb la cocció.

Salpebrar les patates un cop estiguin fora del greix. Es a dir, afegir juntament amb el julivert picat.   

diumenge, 7 d’octubre de 2012
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Bohèmic. Sí... però no

Restaurant Bohèmic
Manso, 42
08015 - BARCELONA

Tel. 934 240 628
info@bohemicbistro.com
www.bohemicbistro.com


Explicaré primer el sí, i al final intentaré raonar el no..

El sí, és clarament per la qualitat de la cuina. Havia sentit parlar molt bé d'aquest lloc a altres blogs que segueixo i en aquest aspecte no em va decebre gens.

Ens varen preparar un menú de degustació consistent en:
  • Patates Braves Bohèmic
  • Montadito de Perol negra i calamarsets
  • Amanida de Cranc Reial, mango i soia verda
  • Risotto d'anemones, navalles i llima kaffir
  • Caneló de pollastre del Prat, foie del Empordà i Comtè AOC
  • Peix de la llotja de Blanes (Turbot)
  • Xai del Ripollès a 65º
  • Mimolette calenta
  • Xocolata blanca, api i llima

Excel·lent producte i bon tractament del mateix amb unes coccions molt ben ajustades i amb una acurada posta en escena.

Anem a pams amb el menjar, que finalment és del que es tracta.

Espectaculars les patates braves en tots els aspectes. El punt de fregit, el tipus de patata, el gust del tomàquet (crec que preparat a partir de tomàquets deshidratats), la consistència de la maionesa i el just nivell de picant. Tot i que ja fa molt de temps (des de la meva època universitària  i d'això ja ha plogut bastant...) que no tasto les braves del Tomàs, crec que les superen amb escreix.

Patates Braves Bohèmic




Molt bo i saborós el "montadito" que va arribar a continuació. Contrast dolç - salat provocat per el calamarset i la botifarra negra del Perol servit a una base que era una mena de blini. Tot coronat amb una salsa maionesa i uns (si no m'equivoco) ous de peix volador.


Montadito de Perol negra i calamarsets



Molt bona i ben situada en el menú, la amanida de cranc reial amb mango (i altres ingredients que no puc recordar), que després dels dos primers plats refrescava el paladar i el preparava per la següent sorpresa.


Amanida de Cranc Reial, mango i soia verda



El següent, va ser per a mi un dels millors plats de la nit. Absolutament brutal el contrast entre la potència marítima de l'anemone i la forta frescor de la llima kefir (o kaffir). He de trobar a on la venen i fer proves de plats (i de gintònic...). L'arrós i les navalles en el seu punt perfecte de cocció.


Risotto d'anemones, navalles i llima kaffir



Molt melós el caneló de pollastre del Prat, amb la salsa de foie i Comtè. Per gaudir i sucar-hi pa.


Caneló de pollastre del Prat, foie del Empordà i Comtè AOC



Juntament amb el risotto, el següent plat per a mi va ser lo millor de la nit. Un meravellós turbot, en el qual la pell que normalment menyspreem, tenia una textura gelatinosa com de peu de porc amb un toc cruixent. El punt del peix, espectacular. Va ser un plat que vaig gaudir força.


Peix de la llotja de Blanes (Turbot)



El xai que ens varen servir per acabar amb els plats principals, a mi personalment no em va fer gaire el pes. No sé si per saturació de menjar o bé per alguna de les salses que portava i que em va malmetre el plat. Per una altre banda, he d'admetre que estava quasi tan tendre com el xai a la cullera del malauradament desaparegut Drolma.


Xai del Ripollès a 65º



La primera de les postres consistia en un contrast dolç - salat de una mimolette calenta amb sucre cremada per a sobre amb un pastís de pastanaga. Segons resa la Viquipedia, La mimolette és un formatge de pasta premsada no cuita fet a base de llet de vaca que es produeix a la zona nord de França, al voltant de Lilla i als Països Baixos
No el coneixia...


Mimolette calenta



Les altres postres i l'últim plat del menú d'aquesta nit va ser una mousse de xocolata blanca amb un gelat d'api, que com a mi no m'agrada gens, no el vaig gaudir. Però en general, sembla que a la resta els hi va agradar força.


Xocolata blanca, api i llima



Els vins que ens varen acompanyar durant el menú, van ser un Quintaluna 2011, blanc de la D.O. Rueda elaborat 100% amb verdejo (de les bodegues Ossian) i un negre, Pruno 2009 de la D.O. Ribera del Duero (Finca Villacreces). El primer no el coneixia i l'afegiré a la meva llista i el segon ja l'havia tastat en un parell d'ocasions i es un vi amb una molt bon RCP.


Els vins de la nit. Un Verdejo (Quintaluna) i un Ribera del Duero (Pruno)


Després de tot el positiu que he destacat de la cuina, intentaré ara raonar el meu no a aquest restaurant. Bàsicament, perquè és el primer cop que em cobren el cobert d'algú que no ha pogut assistir al sopar. Sí... Encara que sembli increïble va succeir. Que hagués passat, si en lloc de no poder anar dues de les deu persones que havíem fet la reserva, no ens presentem cap dels deu al restaurant? O bé, si quan ens diuen que ens cobraran els deu serveis, decidim marxar?. Ens denuncien al Mossos? No em sembla gaire serio per part del restaurant, encara que ho tinguessin mig enllestit i tot i que ens posessin aquest dos serveis perquè ens els repartíssim entre els vuit que hi estàvem (potser ens varen veure cara de fam...). A més, i encara que no sigui un motiu primordial, el temps que varen trigar en preguntar si volíem prendre alguna cosa mentre esperàvem va superar el 30 minuts. I això, crec que apart de poca vista, econòmicament està en contra dels seus interessos, no?

Vaig gaudir molt de la cuina d'aquest restaurant, i per aquest motiu l'etiqueto com a Restaurant ® però dubto molt que hi torni, únicament per el motiu que he exposat.

Soc conscient que aquest es un blog molt casolà, però no m'agradaria que qui pugui arribar a llegir-lo, deixi d'anar a aquest restaurant per aquest motiu. Crec sincerament que és un lloc que val la pena conèixer, tot i la espera inicial.


dijous, 4 d’octubre de 2012
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -