Archive for de desembre 2012

Sopar Nit de Nadal 2012


En primer lloc, vull ensenyar-vos el menú, tal i com el vaig anar pensant els dies abans del sopar. He d'agrair als cuiners i blocaires que m'han inspirat i ajudat amb les seves publicacions per dur-lo a terme i espero no deixar-me a cap als agraïments i citacions.





Aquesta es la taula per a divuit persones humanes (més aviat, les tres taules juntes...) que va preparar i disposar, tant meravellosament com sempre, la meva dona per rebre els convidats al sopar d'aquesta Nit de Nadal. 





I aquest, és l'aspecte dels entrants disposats a la taula auxiliar de la cuina, a on tinc la sort de poder anar-ho emplatant tot...





El primer dels aperitius van ser uns Xupa-xups surprise inspirats en una recepta que vaig llegir al bloc de Pakus i que de fet, eren unes boles fetes amb formatges Valdeón (qualsevol altre blau aniria bé) i Camembert a parts iguals barrejats amb mantega (una quarta part del pes dels formatges) i banyades amb xocolata. Presentades amb el seu corresponent pal a unes pedres blanques que tenia per el jardí, i que vaig foradar amb l'ajut d'un trepant. Realment era un poema veure l'expressió d'alguns dels comensals...





En una llosa de pissarra, vaig servir dos aperitius més amb el foie mi-cuit com ingredient principal. El primer d'ells que vaig anomenar Foiembruesas (recepta que vaig veure al fabulós bloc del cuiner Xabier Gutierrez), eren unes broquetes amb tres gerds farcits de foie mi-cuit (temperat a baixa potencia al microones al voltant d'un minut i amb l'ajut d'una xeringa) i amanit al últim moment amb sal i pebre i un raig d'oli verge d'oliva. El segon (extret també del bloc de Pakus), eren uns bombons fets també amb foie mi-cuit però arrebossats amb ametlla garapinyada (ametlla en pols torrada a foc baix en una cassola a la que afegim sucre i anem remullant poc a poc amb aigua sense deixar de remenar).



L'ultim aperitiu va ser un Ànec en la taronja. Aquesta també va venir del bloc de Xabier Gutierrez, i des del moment que la vaig veure em va semblar molt original i divertida. Es buida per dins una taronja ben maca, i es fa un tall a la base per que es mantingui dreta. Es barreja en parts iguals ametlla i festuc en pols, amb un parell de cullerades de mostassa en gra i una mica del suc de la mateixa taronja i es reparteix per l'interior de la taronja buida. Es marca a la planxa un magret d'ànec i es fan uns bocins que es claven a unes broquetes i que es pringuen bé amb la barreja que hi ha al interior.






Els entrants van ser tres: un tall d'una Terrina de salmons i alvocat amb gelée de Riesling, un Tàrtar de bacallà amb poma verda i germinats de ceba tendra i una Carxofa confitada amb cruixent de pernil i sopa de botifarra negra.





Per fer la terrina de salmons i alvocat (que també està extreta del bloc de Pakus) vaig triturar bé quatre cebes tendres amb set alvocats i el suc d'un parell de llimones i ho vaig lligar amb vuit o nou fulls de gelatina (prèviament hidratades amb aigua freda durant uns cinc minuts i desfetes en un raig d'aigua calenta). Vaig folrar un motllo de silicona amb salmó fumat i vaig dipositar una capa (mes o menys la meitat) de la barreja d'alvocat i ceba tendra. Després vaig fer una altre capa amb salmó cuit al vapor (poc, tot i que per a mi ho hauria posat cru, però amb tantes persones era un problema...) i ho vaig acabar amb la resta del alvocat i una última capa de salmó fumat. Ho vaig deixar al congelador durant unes quatre o cinc hores per poder-ho tallar bé i ho vaig acompanyar d'una gelée de Riesling amb làmines d'or que tenia per el rebost i que li van donar un toc molt bonic al plat.
  



Tot i que al menú que vaig dissenyar posava que el tàrtar era d'anguila fumada, no sé que va passar, que va ser totalment impossible aconseguir un gram d'aquest ingredient i a última hora ho vaig haver de canviar per un bacallà fumat que també va quedar força bé. Aquesta recepta la havíem gaudit uns dies enrere al Restaurant Saüc i, salvant les distancies, vaig pensar que em podia encaixar al menú. La vaig acompanyar d'un germinat de ceba tendre i unes gotes d'oli d'oliva verge i no vaig recordar d'afegir el caviar d'arengada que havia comprat només per aquest plat (tocarà improvisar futura recepta...).




La recepta de la carxofa confitada la vaig treure de la Granja Elena i si en el seu dia ja em va encantar quan la feien, aquest cop que l'he fet jo, he de dir que va ser de nota i particularment penso que de lo millor de la nit. Vaig confitar-les a foc molt baix (inducció al 2-3) durant unes tres hores en una cassola amb oli de gira-sol i una altre cassola a sobre per que es mantinguessin totes ben submergides  El cruixent de pernil el vaig preparar posant unes llenques de pernil al microones a baixa potencia durant uns minuts (s'ha d'anar obrint el forn i veient el resultat per trobar el punt desitjat). I per a la sopa, bullint brou de pollastre durant quinze minuts amb la botifarra negra per que es desfaci i passant-la posteriorment per la batedora fins aconseguir la textura que ens agradi. Emplatar la carxofa, el cruixent per sobre i una mica de la sopa per el voltant.






El plat principal, van ser unes Galtes de vedella amb cigrons, extreta del fabulós blocaire David Monaguillo, i del que ja he fet unes quantes receptes molt bones i espectaculars. Bàsicament les úniques coses que es requereixen per fer aquest plat son un xic de paciència i uns bons ingredients. Començarem salpebrant les galtes (de cada galta es poden fer uns dos o tres talls macos i necessitarem un per cada comensal, i reservarem les puntes i els talls mes lletjos per un altre preparació)  i marcant-las a foc viu en una cassola. Les retirarem i les reservarem. A la mateixa cassola i sense baixar el foc, saltejarem les verdures (ceba, pastanaga, porro, all, pebrot verd i vermell) i afegirem les herbes (unes fulles de llorer, i unes branques de romaní i farigola) i especies (grans de pebre negre, una mica de clau, o les que vulguem per donar el nostre toc personal). Quan estigui tot ben enrossit, tornarem a afegir les galtes a la cassola i ho cobrirem bé de vi (no sigueu rates i poseu un vi massa dolent per estalviar, ja que serà la base de la salsa i un dels principals ingredients del plat). Ho tapeu i ho deixeu coure durant tres o quatre hores a foc baix.

La mise en place:




Saltejant les verdures:





Al forn amb la cassola (era la més gran que tenia i no hem valia per inducció...)





Un cop cuites les galtes, separarem aquestes i les deixarem refredar a la nevera (crec que d'un dia a un altre, guanyen força...). Colarem el suc (que bàsicament es el vi amb el suc de les galtes i les verdures) i el reduirem fins a ben bé una tercera part. D'aquí, separarem una part (aproximadament la meitat) per el cigrons i la resta la seguirem reduint fins que ens quedi amb una textura de salsa i li donarem lluentor amb una mica de mantega.

Per preparar el cigrons, confitarem unes cebes i barrejarem amb el cigrons (jo vaig fer sevir de conserva, ja que avui en dia les fan de molt alta qualitat, però si algú vol fer-las imagino que ja sabrà com...), les amanirem amb un rajolí d'oli de sèsam i la salsa reduïda que havíem reservat de les galtes i les deixarem cuinant-se durant uns minuts per que s'impregnin bé el cigrons. 

En un plat fons, posarem unes cullerades de cigrons amb el seu suc, a sobre un tall de galta que prèviament haurem tallat i passat per una paella amb oli ben calent per marcar-les, una cullerada de la salsa reduïda amb la mantega i una mica de cibulet picat per donar color.
    
I el resultat final (per sucar-hi pa, els dits i rellepar amb la llengua...) va quedar tal que:






Per acabar de rematar als comensals, vaig preparar unes postres que fossin fàcils de digerir...Greixonera. Son unes postres típiques d'Eivissa que es fan aprofitant les ensaïmades que queden dures de dies anteriors i a les que s'afegeixen ous, llet, sucre i canyella molta, i es preparen al bany maria. Es menja fred i es com una mena de pudin, però fet amb la base de l'ensaïmada. La recepta es pot trobar de forma molt fàcil a San Google.
 



A més, a part dels torrons de després, vaig preparar un bonus extra que va ser una mena de torró fet aprofitant les restes de xocolata i ametlla garapinyada: 





I per acabar, els típics digestius nadalencs, des de fa pocs anys (quina falera amb el gintònics...)




Bon Nadal a tothom!!

dilluns, 24 de desembre de 2012
Posted by Jordi Castaño

Pollastre Patiyaki


No sé si definir aquest plat com cuina d'aprofitament o bé com cuina de supervivència, ja que el vaig improvisar amb lo poc que quedava a la nevera.

Vaig començar marinant uns pits de pollastre amb oli de sèsam i soia durant una mitja hora. 

Mentrestant, vaig saltejar en una cassola amb unes gotes d'oli i a foc viu, una ceba tallada en juliana fina i uns alls tendres tallats en bastonets al bies.

Quan les verdures van estar fetes i amb un bonic color daurat, les vaig apartar a una banda de la cassola i vaig marcar les peces de pollastre per que es fessin ràpidament per fora. Un cop marcades, vaig abocar el líquid de la marinada i vaig afegir una c.p. de salsa Hoisin. Un cop reduït el líquid i cuits els pits de pollastre, només ens queda emplatar amb aquest resultat:  




I gaudir amb un bon vi, que per a l'ocasió va ser un Marcel Deiss Muscat Bergheim 2009 que apart d'anar força bé, va acompanyar perfectament un Brie trufat amb torradetes per tancar el sopar.

De totes formes, si el torno a fer, en lloc de una c.p. de salsa Hoisin li afegiria només una c.c. per donar una mica de gust. En aquest cas, tot i que va quedar ben gustós, predominava massa el seu especial sabor.


dissabte, 15 de desembre de 2012
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Saüc. Espectacular!



Restaurant Saüc
Via Laietana, 49
08003 - Barcelona

Tel. 933 210 189







Aquest es un altre dels restaurants que sempre sentíem anomenar però que per un o altre motiu no acabàvem d'anar mai.

Ara, i seguint la tendència dels grans cuiners de la nostre ciutat, està situat al entresòl de l'hotel de luxe (cinc estrelles) Ohla Barcelona (baixant per la Via Laietana a mà dreta, a l'alçada del Palau de la Música). Es un petit restaurant molt especial per celebrar esdeveniments íntims o per gaudir d'una vetllada tranquil·la en bona companyia. Decoració moderna i  minimalista amb poques taules ben separades. Servei de sala excel·lent i atentíssim.

Aprofitant la promoció 2x1 de la revista Cuina del passat mes de novembre ens vam decidir a anar a dinar i varem escollir el Menú Degustació Clàssic que incloïa: snacks, dos aperitius, tres principals i dues postres.

Com es habitual en aquests tipus de menús, ens van preguntar si teniem alguna al·lèrgia o incompatibilitat alimentaria a ressaltar (i com sempre, l'escollit va ser el coco que és l'únic ingredient que no li agrada a la meva dona). També ens van preguntar si volíem saber els plats que anirien portant o bé que fos sorpresa (i varem escollir aquesta opció, ja que als dos ens agrada més d'aquesta forma). Per acompanyar el tiberi, ens vam decidir per un Cruor de la D.O.Q. Priorat. Preus dels vins x2.

Els snacks anaven presentats en una pedra de granit a on punxaven una mena de gelatina d'oliva negre amb sucre, una gran oliva verda i un pastis d'olivada amb mascarpone. A banda, a un altre pedra foradada hi havien uns deliciosos rovellons en escabetx que no provava des de feia molts i molts anys (em van recordar els que feia la meva iaia).

Els entreteniments

Rovellons en escabetx




Els dos aperitius van ser:

  • Cebiche d'escopinyes amb coriandre.
  • Crema de foie amb crumble de ceba i punts de llimona

Normal el primer i espectacular el segon, tot i que a mi lo dels punts de llimona no em van acabar de fer el pes...


Cebiche d'escopinyes amb coriandre


Crema de foie amb crumble de ceba i punts de llimona




Molt bé i complert el primer dels principals, que era un tàrtar d'anguila fumada i poma verda amb caviar d'arengada. Sempre havia menjat l'anguila fumada acompanyada amb tomàquet, però reconec que aquesta combinació també resulta força bé. La base de nata aportava un interessant toc làctic. 


Tàrtar d'anguila fumada i poma verda amb caviar d'arengada





El peix escollit per el segon dels plats principals va ser un dot amb emulsió de safra i camagrocs. El dot es un parent de l'anfós o mero, que també es conegut amb el nom de xerla o xerna (en castellà "cherna"). Una carn dura i consistent que inundada per l'emulsió de safra era tot un festival en boca.


Dot al safrà amb camagrocs





I per finalitzar els plats principals, una vedella guisada (de la peça de la llata segons ens van dir...) acompanyada per un trinxat amb mongeta verda.... Excels! (com diria en Jordi Basté...). Crec que es la carn més tendre que he tastat mai. Imagino que estarà cuinada al vuit a molt baixa temperatura i durant moltes hores. Aquesta tècnica de cuinar els aliments, he de començar a practicar-la, ja que és notable la diferencia de textura i gust amb que queden els ingredients preparats d'aquesta manera. Al moment d'emplatar, la regaven amb una salsa de la mateixa carn, per poder sucar més pa (que per cert, no sabria dir quin dels diferents tipus que ens van servir era més bo...). Si he de destacar un plat, no tinc el més mínim dubte de que aquest seria l'escollit.


Vedella guisada amb trinxat de mongeta verda





  
Per acabar d'omplir forats, ens van portar uns formatges menestrals (paraula aquesta que no havia sentit mai i que segons el cap de sala vol dir quelcom similar a artesanals) de la nostra terra i acompanyats per melmelada i codony. Espectacular el pa de fruits secs calent amb el que serveixen aquesta taula de formatges...


Formatges menestrals


Pa de fruits secs per acompanyar els formatges






Bon detall el de la primera de les postres. Com ens van comentar que la primera d'elles era un sorbet de menta amb escuma de coco i la meva dona va dir que al seu no li posessin d'aquest ultim, van canviar les dues per un sorbet de tomàquet i cogombre amb crema de maduixes, com si fos un gaspatxo.





Gaspatxo de maduixa: sorbet de tomàquet i cogombre i crema de maduixa





Sense paraules el brownie d'ametlla amb gelat de vainilla. Bonic de presentació, bonic de gust i bonic per que si.



Brownie d'ametlles amb sorbet de vainilla


Detall del brownie



I ja per finalitzar, amb els cafès ens van portar les petit fours de rigor... A destacar la mini magdalena que queda molt a prop de les meves estimades del Berasategui. A més, amb un toc salí que les feia força interessants.


Mignadirses o petit fours...


En conclusió, un lloc per recomanar i a on tornar segur. No és precisament econòmic (80-100 € per cap sense tenir en compte la promoció...), però la qualitat de la seva cuina, l'exquisidesa del servei de sala i la seva cèntrica situació, fan que sigui un dels llocs a tenir en compte al panorama gastronòmic de Barcelona.




Posted by Jordi Castaño

Un altre festival japonès a casa!


En primer lloc, he de demanar disculpes per el mal que pugui fer amb aquesta entrada al meu blog als que us agradi tant com a mi el menjar japonès.

Aprofitant el pont de la Constitució (al menys que serveixi per quelcom positiu...) vaig preparar un sopar monogràfic de Japó amb diferents tipus de makizushi, nigirizushi, sashimi i uns noodles de pollastre per a qui no agradés el tema del peix cru.

I ...el resultat va ser tal que el següent:

Makizushi, nigirizushi i sashimi



Per arribar fins aquí, vaig elaborar l'arròs per sushi fent servir un quilo d'arròs (la resta d'ingredients i quantitats poden trobar-se al mateix link) per a vuit persones. Van sortir unes 140 peces dels diferents tipus de sushi (i això que no el vaig posar tot...). Al dia següent vam poder tornar a sopar sushi quatre persones.
     

Preparant l'arròs per el sushi


El detall de cada un dels plats, és a continuació:


Sashimi de salmó i tonyina (soc conscient de que no estava gaire ben tallat ja que les peces que vaig comprar no eren les més adients per això) i futomakis de salmó, tonyina i alvocat (alguns amb carbassó, a més).





Hosomakis de salmó, de tonyina i vegetals (pebrot verd, carbassó i tomàquet)




Uramakis de salmó i alvocat.




Nigiris de salmó, tonyina i gamba de Vilanova.




Més futomakis de tonyina amb alvocat i hosomakis de frankfurt (per la petita) i de tonyina amb carbassó.






Tot i que diuen que el millor per acompanyar aquests tipus d'àpat son les cerveses, ho varem maridar tot amb un vi blanc de Verdejo que anava força bé per netejar el paladar i prepara-lo per la següent peça de sushi.

Fins el proper festival!



dissabte, 8 de desembre de 2012
Posted by Jordi Castaño

Can Solé. Cuina marinera centenària a la Barceloneta.



Restaurant Can Solé
Sant Carles, 4
08003 - Barcelona
Tel. 932 215 012

http://www.restaurantcansole.com




Tot i estar funcionant des de fa tants anys al barri de la Barceloneta (imagino que ja deuen anar per la tercera o quarta generació...), no tenia jo coneixement d'aquest clàssic establiment de cuina marinera del barri de la Barceloneta. I no serà per que no he recorregut la zona...

Si un local és obert des de fa ja més d'un segle, seria estrany que no fos un dels referents amb el seu producte i en aquest cas, aquest es clarament la cuina marinera catalana.

Tracte d'allò més cordial. Ambient i decoració totalment vintage amb les parets cobertes de fotografies dedicades d'un munt de personalitats del mon del art i la cultura, del cinema, la política i d'altres. Serveis de taula, vaixella i cristalleria més que correctes. 

S'ha d'anar en compte a l'hora de demanar, ja que les racions son més que generoses. Tot i que tenim un bon "saque", varem sortir del restaurant massa tips i varem haver d'anar a fer un volt abans d'entrar al cotxe per fer baixar el menjar. Crec que la mida correcte es un entrant per compartir entre dues persones i un plat dels d'arròs... I si algú es queda amb gana (difícil) sempre pot omplir els forats amb unes postres.

El primer del entrants que varem demanar, eren uns bunyols de bacallà que, si us fixeu en la foto i els compareu amb el peu de la copa que és pot veure amunt a la dreta, us adonareu de la mida dels mateixos. No eren "como puños" però gairebé... Molt bons, tot i que per el meu gust, una mica "apelmazados" (no he sabut trobar una paraula equivalent amb català...).

Bunyols de bacallà



L'altre entrant, van ser uns xipironets amb ceba, que crec que son els més tendres i bons que he provat mai. Per si fos poc, demanaven força pa, per la qual cosa, en aquest punt ja començàvem a estar un xic tips. Un plat a destacar.


Xipirons amb ceba 


Per l'arròs, ens varem deixar recomanar (jo ja anava predisposat per el d'espardenyes...) entre els arrossos secs i els caldosos i ens van recomanar un d'aquests últims amb espardenyes. La veritat es que només les havia provat saltejades a la planxa i m'havien agradat força (tot i que si mireu l'entrada que de les mateixes hi ha a la Vikipèdia potser a algú se li treuen les ganes de tastar-les...). 

Ens varen portar una marmita que havia de ser per força la mateixa a la que va caure Obèlix en el seu dia. Per que us pugueu fer una idea, varem repetir (jo tres cops...) i crec que encara va quedar per un parell de racions més. Molt saborós i, com sempre, millor les segones i posteriors repeticions del plat, ja que a mida que passa el temps, s'integren més a l'arròs el potent gust de l'espardenya, així com el brou de peix. Únicament diré que les espardenyes em van semblar massa dures (o potser l'adjectiu corretjós sigui mes adient...). Com no es un producte que toqui gaire a la cuina de casa, desconec si es per el temps de cocció o per la forma de fer-ho o senzillament es que queden així... En qualsevol cas, un molt bon arròs.

Arròs caldós amb espardenyes

Per acompanyar el dinar, aquest cop vaig fugir de Albarinyos i Ribeiros (no és per res en especial) i varem demanar un Santbru Blanc de la D.O. Montsant. 

Postres, com podeu imaginar, si no en demano normalment, aquest cop no hauria pogut ni amb un flam que... hi ha qui diu que ajuda a baixar. ;)

En resum: un bon lloc on anar a dinar peix i marisc fresc i bons arrossos si feu parada al barri de la Barceloneta. Crec que es millor anar en grups de gent nombrosos per poder demanar diferents entrants per compartir. RQP correcte per el producte que serveixen. Al voltant d'uns 60 € per cap si no se'ns va gaire l'olla...




divendres, 7 de desembre de 2012
Posted by Jordi Castaño

Vía Veneto. Excel·lent menjar en un ambient massa burgès.




Vía Veneto
Ganduxer, 10 
08021 - Barcelona
Tel + 34 93 200 72 44


Aquest era un dels restaurants que em feia "mandra" anar a visitar. Se que és un dels clàssics de la ciutat i de fet es quasi tant vell com jo (està fundat al any 1.967). Es d'aquells restaurants dels que sempre sents parlar (i generalment bé) però com no es el tipus d'ambient en el que m'agrada desenvolupar-me, mai m'havia animat a provar-lo.

A les hores, aprofitant una oferta de la gent de LetsBonus en la que s'incloïa menú degustació amb maridatge de vins per un preu raonable en un local d'aquesta alçada i categoria, vaig decidir a "liarme la manta a la cabeza" i  anar a provar-lo.

L'aparcament a la zona es relativament senzill. Hi ha pàrking al costat i a més té  servei de guardacotxes, que no vaig utilitzar per que, sincerament, no va amb el meu caràcter. Això si, el senyor de l'entrada anava fet un pinzell (i que consti que ho dic amb admiració).

El local i l'ambientació del restaurant son com d'un altre època. I de fet ho son, ja que dubto que hagin modificat res des de la seva apertura a finals dels 60. Imatge que es correspon amb el moviment anomenat gauche divine creat a aquella dècada i de la que era fidel representant la sala de festes Bocaccio. Per un altre banda, cal reconèixer el mèrit d'haver mantingut l'aire i l'esperit d'aquells temps durant tots aquest anys. Però per sobre de tot, he de comentar que els dos detalls que més em varen colpir varen ser el del senyor del guardacotxes, i l'altre, la senyora de l'entrada del servei de guarda-roba que havia de passar la totalitat de la seva jornada laboral en un cau de poc més d'un metre quadrat envoltada del abrics i pells de la selecta clientela. 

El tipus de client (tret d'un parell més de taules que es veia de lluny que anaven amb la mateixa oferta que nosaltres) d'aquest restaurant es el  provinent de la burgesia catalana i de les classes altes de la ciutat. 

Molt personal de sala (de fet, en alguns moments hi havien tants que es molestaven entre ells) i "excessivament" servicials. I ho poso entre cometes, ja que aquest tipus de comportament tant servil, a mi personalment no m'agrada. Potser si que deu agradar al client tipus del restaurant, però a mi no em fa gaire el pes. A més, em supera això de que et diguin les coses en un to de veu condescendent, com si fossis un nen petit.

Per el que fa al menjar pròpiament dit, el menú contractat constava dels següents plats:

Una selecció especial de "Aperitius Barcelona", composats per (de esquerra a dreta en la fotografia):

  • La nostra patata brava.
  • Mini "pilota" catalana amb pa amb tomàquet.
  • Musclo en escabetx amb xip de patata.
  • Oliva "Gordal" amb gelé de Vermut.
  • Bombó de xocolata i foie

A destacar el segon d'ells (la mini "pilota" catalana amb pa amb tomàquet). 
Maridat amb una petita i bonica copa de Vermut Yzaguirre Gran Reserva amb gel pilé. 

Selecció especial "Aperitius Barcelona"


A continuació, i mentre esperàvem els principals, ens varen portar el pa, la mantega i unes croquetes de formatge. Espectaculars els pans i sobre tot el d'olives, del que podia haver menjat mitja dotzena. La resta de pans que varem tastar també ens van agradar molt. 

Preciosa la presentació de la mantega arrissada en una petxina de plata.

Mantega... Cal?



Croquetes de formatge




El primer dels plats principals, van ser unes vieires rostides amb pernil sobre crema de coliflor i ruca amb parmesà. Molt bo i maridat amb un cava "Torelló Brut Nature" de Cellers Torelló.

Vieires rostides amb pernil sobre crema de coliflor i ruca amb parmesà




Espectaculars els canelons farcits de pollastre raça Prat "pota blava" amb salsa de tòfona negra, acompanyat d'un vi blanc de la D.O. Penedès "Ermita d'Espiells" de Juvé & Camps. Per sucar pa (com de fet vaig fer).


Canelons farcits de pollastre raça Prat "pota blava" amb salsa de tòfona negra




Juntament amb l'anterior, el següent plat va ser el millor del sopar. Un lluç a la gallega del port de Celeiro amb arròs de carabiners de "Vilanova" maridat amb un vi blanc de la D.O. Rueda "Shaya" de Cellers i Vinyes Shaya (aquest va ser l'únic descobriment enològic de la nit).


Lluç gallega del port de Celeiro amb arròs de carabiners de "Vilanova"





Per finalitzar els principals, el plat de carn va ser un xai de llet rostit i desossat farcit "a la catalana" amb patata confitada a les espècies. També portava una patata suflé, que he de dir sincerament que es la millor que he menjat mai. Ho varen maridat amb un vi Negre de la D.O. Penedès "Atrium" dels cellers Miguel Torres. Molt tendre i gustós.


Xai de llet rostit i desossat farcit "a la catalana" amb patata confitada a les espècies.




De postre ens van servir un "Babà" al rom amb cremós de coco i sorbet de pinya fresca.


"Babà" al rom amb cremós de coco i sorbet de pinya fresca



I ja per finalitzar, cafès i mignardises (o petit fours).

Com a resum, jo diria que es tracta de un restaurant amb una cuina de una qualitat indiscutible i molt elaborada (de fet, jo esperava unes elaboracions més tradicionals) a on menjar molt bé, en un entorn que ens trasllada al passat i a on, per una bona estona, ens podem sentir parts d'una classe social que, al menys en el meu cas, no ens correspon. Tornaria per el menjar, però com he dit abans, m'incomoda de gran manera aquest tipus de servei. Potser aniria si hagués de convidar a algun client molt especial, a alguna persona d'aquest estatus social o bé a un notari o a un metge a qui li hagués de tornar un favor...














dissabte, 1 de desembre de 2012
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -