Posted by : Jordi Castaño divendres, 7 de desembre del 2012



Restaurant Can Solé
Sant Carles, 4
08003 - Barcelona
Tel. 932 215 012

http://www.restaurantcansole.com




Tot i estar funcionant des de fa tants anys al barri de la Barceloneta (imagino que ja deuen anar per la tercera o quarta generació...), no tenia jo coneixement d'aquest clàssic establiment de cuina marinera del barri de la Barceloneta. I no serà per que no he recorregut la zona...

Si un local és obert des de fa ja més d'un segle, seria estrany que no fos un dels referents amb el seu producte i en aquest cas, aquest es clarament la cuina marinera catalana.

Tracte d'allò més cordial. Ambient i decoració totalment vintage amb les parets cobertes de fotografies dedicades d'un munt de personalitats del mon del art i la cultura, del cinema, la política i d'altres. Serveis de taula, vaixella i cristalleria més que correctes. 

S'ha d'anar en compte a l'hora de demanar, ja que les racions son més que generoses. Tot i que tenim un bon "saque", varem sortir del restaurant massa tips i varem haver d'anar a fer un volt abans d'entrar al cotxe per fer baixar el menjar. Crec que la mida correcte es un entrant per compartir entre dues persones i un plat dels d'arròs... I si algú es queda amb gana (difícil) sempre pot omplir els forats amb unes postres.

El primer del entrants que varem demanar, eren uns bunyols de bacallà que, si us fixeu en la foto i els compareu amb el peu de la copa que és pot veure amunt a la dreta, us adonareu de la mida dels mateixos. No eren "como puños" però gairebé... Molt bons, tot i que per el meu gust, una mica "apelmazados" (no he sabut trobar una paraula equivalent amb català...).

Bunyols de bacallà



L'altre entrant, van ser uns xipironets amb ceba, que crec que son els més tendres i bons que he provat mai. Per si fos poc, demanaven força pa, per la qual cosa, en aquest punt ja començàvem a estar un xic tips. Un plat a destacar.


Xipirons amb ceba 


Per l'arròs, ens varem deixar recomanar (jo ja anava predisposat per el d'espardenyes...) entre els arrossos secs i els caldosos i ens van recomanar un d'aquests últims amb espardenyes. La veritat es que només les havia provat saltejades a la planxa i m'havien agradat força (tot i que si mireu l'entrada que de les mateixes hi ha a la Vikipèdia potser a algú se li treuen les ganes de tastar-les...). 

Ens varen portar una marmita que havia de ser per força la mateixa a la que va caure Obèlix en el seu dia. Per que us pugueu fer una idea, varem repetir (jo tres cops...) i crec que encara va quedar per un parell de racions més. Molt saborós i, com sempre, millor les segones i posteriors repeticions del plat, ja que a mida que passa el temps, s'integren més a l'arròs el potent gust de l'espardenya, així com el brou de peix. Únicament diré que les espardenyes em van semblar massa dures (o potser l'adjectiu corretjós sigui mes adient...). Com no es un producte que toqui gaire a la cuina de casa, desconec si es per el temps de cocció o per la forma de fer-ho o senzillament es que queden així... En qualsevol cas, un molt bon arròs.

Arròs caldós amb espardenyes

Per acompanyar el dinar, aquest cop vaig fugir de Albarinyos i Ribeiros (no és per res en especial) i varem demanar un Santbru Blanc de la D.O. Montsant. 

Postres, com podeu imaginar, si no en demano normalment, aquest cop no hauria pogut ni amb un flam que... hi ha qui diu que ajuda a baixar. ;)

En resum: un bon lloc on anar a dinar peix i marisc fresc i bons arrossos si feu parada al barri de la Barceloneta. Crec que es millor anar en grups de gent nombrosos per poder demanar diferents entrants per compartir. RQP correcte per el producte que serveixen. Al voltant d'uns 60 € per cap si no se'ns va gaire l'olla...




{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. Can Solé havia tingut temps molt millors... És uns història llarga d'explicar, però havia estat un lloc de referència. Això no treu que actualment s'hi mengi bé i jo fins fa tres anys hi anava de tant en tant.

    Perquè vaig deixar d'anar-hi?... T'ho resumiré... De tant en tant surto a sopar amb un amic que li agrada "fer el pagès" pels llocs, fent preguntes i realment és empàtic... Però en ocasions, la part "contrària", fa que es pensin que és fàcil d'enredar...

    I el darrer cop, "es va fer amic" d'aquell home molt gros que fa de maitre. I amb el festival d'empatia li va dir..."he quedat una mica amb gana, porta alguna cosa més".. I va apareixer l'home gros amb un plat de gambes, que no eren cap cosa de l'altre món i a sobre es xulejava "ja em direu d'aquestes gambes... segur que mai les heu menjat igual".

    I tenia raó... poques vegades demano gambes, però quan ho he fet, han estat de més qualitat que aquelles. Lo més sorprent que teníen, va ser el preu a l'hora de llegir el compte... :(.

    I ni el vaig publicar... i ja mai més...

    ResponElimina
  2. Crec que tots tenim algun amic d'aquesta mena... ;)

    L’únic però que vaig trobar al restaurant, va ser problema nostre per el desconeixement de la quantitat de les racions.

    Salutacions!

    ResponElimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -