Archive for 2013

Restaurante Melanosporum (a l'hotel La Trufa Negra)

Restaurante Melanosporum
Av. Ibañez Martín nº 10-14
MORA DE RUBIELOS

Tel. 978 807 144

www.latrufanegra.com


Està ubicat a la població de Mora de Rubielos a l'interior d'un bonic i modern hotel de nom La Trufa Negra, que em sembla que deu ser dels millors que hi ha a la província de Terol. Tant pel nom de l'hotel com pel del restaurant, podreu deduir que una de les activitats que centren la vida d'aquest lloc, és precisament la Tuber melanosporum o trufa negra, també coneguda com a trufa de Perigord. 

La veritat és que paga la pena el viatge durant aquests dies de fira, ja que les tòfones poden comprar-se a "només" 600 € el quilo, mentre que només una setmana més tard tot passejant pel mercat de La Boquería (concretament a la parada de bolets Petràs) vaig veure-les a 1,000 € el quilo. A més, està bé l'ambient que hi ha per aquells pobles i poder respirar i gaudir dels aires "fresquets" d'aquella serra.

Pel que fa al restaurant, havíem estat fa ja un parell d'anys en una anterior visita a Fitruf, i el recordava bastant millor. O potser és que les exigències i/o les expectatives són cada cop més elevades...

D'entrada, ja ens van preguntar quin torn volíem, la qual cosa em provoca un rebuig immediat i habitualment declino l'oferta. Però en aquesta ocasió, com s'apropava l'hora de dinar i no teníem gaires més opcions, ens vàrem quedar al primer torn a veure que passava. Ja que estàvem allà... 

En van dir que el torn començava a les 13:30 i no van obrir el menjador fins a deu minuts més tard, amb la conseqüent aglomeració a la porta que semblava més l'entrada a un cinema, que no pas a un restaurant. Als que anàvem a fer el menú de la tòfona ens van ubicar en el que semblava més un menjador provisional o el menjador a on se serveixen els esmorzars de l'hotel, ja que l'habitual del restaurant en el qual havíem estat anteriorment, està situat a la planta baixa i no té res a veure.

Vam començar amb una fina torrada de pa amb tòfona laminada amb oli i una altra amb mantega trufada. Bé. Bàsicament matèria primera de qualitat.  

Torrada de Tuber Melanosporum en oli i torrada de mantega trufada

El següent plat va ser una fluixa amanida en què l'envinagrat de la perdiu es va menjar la tòfona i el cruixent venia donat per un embolcall de pasta filo que feia que menjar l'amanida fos quasi una missió impossible. 
Amanida cruixent de perdiu escabetxada i tòfona negra de Terol amb vinagreta de magrana i pinyons 
Un ou trufat que pretenia ser "poché" però que més aviat era un ou dur, ja que tenia el rovell totalment cuit. Imagino l'estres que deuen patir a la cuina, però en aquest cas, crec que no costa res anar refredant en un recipient amb aigua i gel els ous a mida que els vas traient de l'olla on es van coent. Acabats amb uns talls cruixents de cansalada i un mojo d'ametlles i safrà.
Ou trufat amb patates palla, mojo d'ametlles, safrà del Jiloca i cansalada cruixent. 
Detall de l'ou amb la tòfona ratllada

Bé el plat de bacallà al pil pil trufat. Acompanyat per uns xips cruixents d'arrel de flor de loto.
Bacallà al pil pil trufat amb xips d'arrel de flor de loto 

I l'ultim plat del menú van ser uns medallons assassinats de filet ibèric amb una salsa del seu suc lligada amb mantega i tòfona. No sé quina estranya raó porta als cuiners a excedir-se amb els punts de cocció dels aliments... 
Medallons de filet ibèric amb mantega fundent de tòfona negra de Terol, tamarinde i ceba cruixent

I per acabar, les postres consistents en un bescuit borratxo caramel·litzat de poma i sorbet de gerds. Massa dolçor, però això ja és un problema meu.
Bescuit borratxo caramel·litzat de poma i mores amb sorbet de gerds


El vi, un Ventus del celler Venta d'Aubert de la D.O. V.T. Bajo Aragón. Havia provat de la mateixa bodega un Venta d'Aubert i un Viognier blanc que em van agradar molt més que el d'aquest dia. També poden influenciar les circumstàncies en les que va ser tastat... 

El preu del menú era de 45 € per cap més el vi i ara, en fred, el trobo una mica car tant per la qualitat com pel servei. Per properes visites, crec que anirem a tastar la cuina d'altres que també ofereixen menús monogràfics de tòfona durant aquestes dates.



dissabte, 7 de desembre de 2013
Posted by Jordi Castaño

Yain a Terol (que sembla ser que si existeix...)

Restaurante Yain
Plaza de la Judería, 9
44001 - TERUEL

Tel. 978 624 076


www.yain.es



Aprofitant la sortida lúdic gastronòmica del Fitruf, varem fer una segona visita a Terol i alhora segona visita a aquest restaurant. Puc dir sense cap mena de dubte que és el millor d'aquesta ciutat, en la que, per un altre banda, no destacaria gaire la seva qualitat d'allotjaments. 

Vam anar a sopar en una nit no gaire freda (4 sota zero) si ho comparem amb l'anterior estada que estàvem a 8 (o potser menys) sota zero...


Es tracta d'un petit i acollidor restaurant al mig de la ciutat (cosa no gaire complicada si tenim en compte les dimensions de Terol, que si no vas en compte et surts a fora del seus llindars), en la que sobretot destaca el coneixement i la cura als vins que té el propietari, Raul Igual, que va ser millor sommelier d'Espanya al any 2010 i que juntament amb Ferran Centelles (que va ser durant molts anys sommelier d'aquella barraca anomenada El Bulli) han posat en marxa un projecte nou anomenat Wineissocial.


Per entrar en calor i mentre estudiàvem la carta, vam començar amb unes copes de vi blanc de la D.O. Aragó Lagar d'Amprius Chardonnay.


L'altre cop que varem estar, tenien una interessant fórmula de menú degustació amb maridatge que va ser l'escollida. Si voleu, podeu veure-ho aquí. Però aquest cop, vam escollir una formula que tenien a la carta i que no havia vist mai, però vaig trobar molt encertada. Es tracta de la "rueda de sabores" i consisteix en escollir tres entrants dels sis que et proposen i un principal d'entre quatre diferents amb diferents nivell de preu (28, 30, 32 o 35 €) i en els que trobem també dos opcions de cadascun d'ells.


Els entrants que varem escollir, van ser:


Uns rotllos de bonítol acompanyats per unes verdures fregides, que després ens va explicar el mateix Raúl que era un plat típic de la gastronomia asturiana consistent en fregir arrebossats en ou, uns rotllos de bonítol en forma de corró, que posteriorment es deixen refredar per poder tallar en fines rodanxes. Em va sorprendre per sabor i senzillesa d'elaboració (intentaré preparar-les en alguna ocasió).



Rotllo de bonítol


Unes croquetes de Cabrales molt suaus, van ser el següent entrant. Tot i que entenc que el gust d'aquest fabulós formatge hagi de ser així de subtil, al meu gust li faltava contundència. Acompanyades d'una reducció de Pedro Ximénez.


Croqueta de cabrales


I el tercer i últim dels entrants van ser unes decebedores vieires que, potser per que em vaig fer una imatge equivocada al demanar-les, però no estaven a l'alçada que havia esperat. Molt petites i a més, amb un sabor pràcticament anul·lat per la potencia del formatge que ho acompanyava.



Vieira a la planxa amb papada


El plat principal de la meva dona van ser unes tires de sípia amb les seves mandonguilles, que li va agradar molt. Jo només vaig tastar  un mos de la mandonguilla i em va semblar molt bona. 


Tires de sípia amb pisto i les seves mandonguilles


El meu principal va ser un garrí fregit, que crec que es coneix amb el nom de "cochifrito", i que anava acompanyat d'unes patates i uns talls de préssec al vi. Perfectament fregit amb la pell ben cruixent i la carn del garrí melosa. Un bon plat. 

Garrí fregit amb préssec al vi


En aquest menú s'inclouen unes postres sorpresa, que en aquest cas van consistir en un tros de pastís de xocolata (contundent) acompanyades d'un gelat de Calisay, que és un antic licor elaborat a base d'herbes i del que no crec que gaire gent tingui coneixement. Curiós com a mínim... i bo.  


Pastis de xocolata amb gelat de Calissay


Tret d'algun plat en el que em va semblar que la coherència coixejava, l'únic punt "negatiu" i que és més una simple observació, és la reiteració en la decoració dels plats, que com es pot veure a les fotos, queden massa tacats i ho són de forma reiterativa. 


Tot acompanyat d'un extraordinari pa de sègol i un vi negre dels anomenats "de garatge" de la D.O. Carinyena i que responia al nom de Quinta Mazuela 2008. Recomanació molt encertada del mateix Raúl, que ens va agradar molt i que va anar perfectament per tot l'àpat.


Tot plegat (cafès inclosos) no va arribar als 90 €, que crec està molt bé per la qualitat i el servei que ofereixen en aquest restaurant. 



divendres, 6 de desembre de 2013
Posted by Jordi Castaño

La Tasca de Ricardo. Bons arrosos a Burriananova.

La Tasca de Ricardo
Escollera de Poniente, s/n
12530 - Burriana

Tel. 964 585 078

www.latascadericardo.com


De camí a la fira monogràfica de la tòfona Fitruf que es celebra cada any per aquestes mateixes dates a Sarrión, havíem de fer una parada tècnica per alimentar-nos i com no coneixíem cap lloc per la província de Castelló (que per hora, era el lloc més adient per parar a dinar), ens vam deixar guiar per "La Lista Carmelín". Com només figurava un restaurant a tota la província, ens vam refiar de la recomanació, varem trucar i reservar, tot i els comentaris del tipus "paredes decoradas con fotos de ambiente taurino" :).

Ens va costar de trobar, ja que no estava a la localització que figurava a la Lista. Sembla ser que van traslladar-se a aquesta nova i privilegiada ubicació al nou moll d'aquesta localitat. Tot i que en aquesta època de l'any estava molt desangelat, al estiu ha de ser molt agradable, tant de dia com de nit, en que (com ens van comentar els propietaris) el local s'adapta com terrassa de copes. Encara que no hi havia gaire gent aquell dia, ja em vaig poder fer una idea del tipus de client que, sense prejudicis i crec que majoritàriament, deuen freqüentar-lo (gent amb un elevat poder adquisitiu guanyat de forma quan menys dubtosa, empresaris del totxo, regidors i d'altres de procedència sospitosa). 

L'interior del restaurant és de tall molt modern i comfortable amb taules grans i ben espaiades. Cadires molt còmodes (de les que fan agradables les sobretaules) i parament de taula de qualitat. Les vistes son immillorables, ja que està situat a la mateixa bocana del moll, amb el corresponent moviment de vaixells i vistes marítimes que comporta.

Ens varem deixar recomanar els entrants, ja que teniem clar que de plat principal ens venia de gust un arroset caldós. Finalment vam optar pels dos següents:

- Tonyina marinada amb oli d'oliva. Molt bona i fresca, tot i que jo intentaria no posar la part més sagnant (la de color vermell fosc) en aquest tipus de preparació. Plat decorat amb una reducció de Mòdena que no sé ben bé que pintava (si només era per un motiu estètic o bé per donar color al plat, abans l'hauria pintat amb una reducció de brou de peix i tinta de calamar) i uns encenalls d'alga nori.

Tonyina marinada



Uns sepionets de la punxa saltejats amb bolets (camagrocs, rossinyols i no recordo més). Cuina sense gaires complicacions per donar com a resultat un molt bon plat.

Sepionets de la punxa saltejades amb bolets de temporada



L'arròs, va ser d'aquells que no acostumes a trobar en llocs que (com aquest) d'entrada semblen com més "guiris". Una paella ben gran (a la foto no s'aprecia bé) en la que els grans d'arròs no estan muntats un a sobre de l'altre. Tot i que d'entrada ens va semblar molt, al ser tan fina la capa d'arròs el vam acabar completament. Molt frescs els llagostins i a més, molt poc fets, el que per mi és un punt que diu molt a favor del criteri del cuiner. El brou de peix amb el que estava preparat, molt saborós i contundent, encara que una mica massa pujat de sal. Si tornés a visitar el restaurant, segurament tastaria el d'arròs sec amb verduretes, que també ens el van pintar molt bé. 


Arròs melós del Senyoret 


Tot acompanyat per un vi blanc de la D.O. Castelló anomenat Magnanimus, amb massa protagonisme i predomini del moscatell i que va ser el més fluix del conjunt.

El preu, que finalment amb cafès i sense postres va resultar per 85 € per dos persones, no està gens malament si tenim en compte la espectacular ubicació i la qualitat del menjar.

En conclusió, si ens aconseguim mimetitzar i passem del ambient una mica caspós, un bon lloc on gaudir d'un solejat dinar o un sopar d'estiu a la fresca. 


Posted by Jordi Castaño

Bubbles Gastrobar. Orgia boletaire.

Bubbles Gastrobar i Restaurant
Passeig José Canalejas, 6
17001 - Girona

Tel. 972 226 002
info@gastrobubbles.com
www.gastrobubbles.com


El cap de setmana passat, quan vaig llegir un article al blog Decuina en el que relatava un dinar monogràfic de bolets, vaig decidir que una ocasió així no es podia deixar passar (per a mi almenys, és el primer cop que veig un restaurant que elabora un menú des dels aperitius fins a les postres amb el fil conductor dels bolets). Dit i fet, dimarts al vespre vaig trucar per reservar i ahir dijous a migdia, ja estàvem entaulats, disposats a gaudir d'aquesta experiència. El local és modern i es veu força agradable i comfortable, amb bon parament i servei atent i amb ganes d'agradar. Gaire gent no hi havia (quan vàrem arribar estàvem sols i fins a quasi les tres no van venir dos persones més), però imagino que un dijous a migdia amb el fred que feia i no estant al centre de la ciutat, ha de ser complicat. 

Però anem a pams... Un començament prometedor amb una "queixalada de marisc, paper de ceps i blat de moro amb iogurt de panses i rom". La queixalada de marisc consistia en un pastis fred d'això mateix i el paper de ceps, imagino que estaria elaborat amb pasta filo i pols de ceps i acabat amb cristalls de sal.

Queixalada de marisc, paper de ceps i blat de moro amb iogurt de panses i rom



Uns correctes "rovellons en papillota, verdures cuites en el seu suc, herbes aromàtiques i carn de perol". Si hagués d'aconsellar quelcom als cuiners, tot i que ja sé que no soc ningú per això, els diria que amb menys quantitat ja seria suficient (ja que es tracta d'un tast). També estaria bé presentar la papillota amb paper Fata (que és una mena de paper de cel·lofana que aguanta temperatures de fins a 200 o més graus) que fa que sigui un plat més lluent. Però només és una recomanació en quant a presentació eh?, que el plat estava molt bo.

Rovellons en papillota, verdures cuites en el seu suc, herbes aromàtiques i carn de perol



El següent plat, ja va pujar una mica el llistó. Una "escudella amb rossinyols, botifarra negra, col farcida i cigrons", en la que aquests aportaven el cruixent, ja que es tractava de cigrons secs (similars als que podem trobar a les botigues de fruits secs). Bon matrimoni el dels rossinyols amb al brou (amb la botifarra sempre s'havien portat d'allò més bé). Un plat rodó.


Escudella amb rossinyols, botifarra negra, col farcida i cigrons


Per mi el millor va ser el "saltat de calamars, llenegues, untuós de xirivia, prunes i porros". Si de cas, jo posaria una mica menys de crema o puré de xirivies, que tot i que estava forca bo, arribava a emmascarar una mica el sabor de les llenegues (espectaculars) i dels calamarcets saltejats (aquests estaven especialment bons i tendres).


Saltat de calamars, llenegues, untuós de xirivia, prunes i porros


Un "arròs melós d’oca de l’Empordà, fredolics i escalunyes confitades", va ser el següent plat en arribar a taula. Havien de ser carlets, però per dificultat i mala temporada boletaire, ens van dir que no va ser possible trobar. Arròs en el seu punt de cocció amb unes escalunyes confitades i uns puntets de salsa elaborada a partir del fetge del animalet, que eren potència pura en boca. 


Arròs melós d’oca de l’Empordà, fredolics i escalunyes confitades


També em va agradar força el plat de "peça de bacallà al vapor, trompetes de la mort, olives negres i farinetes de pa i all torrat". Les olives negres com es pot veure a la imatge, és la pols de color blanc (nitrogen líquid??). Gran protagonisme un altre cop dels bolets al plat.

Peça de bacallà al vapor, trompetes de la mort, olives negres i farinetes de pa i all torrat



Potser el més fluix en quant a concepte i no pas en quant a sabor ja que era molt contundent, va ser el "civet de senglar en una làmina crocant de cama-secs i castanyes garapinyades". Vaig trobar que li faltava salsa o potser melositat a la carn i la base de pasta fullada i la textura de les castanyes no contribuïen pas a facilitar el pas de cada mos en boca. 


Civet de senglar en una làmina crocant de cama-secs i castanyes garapinyades



Bones també les postres per gustoses: "culant de xocolata blanca, nous i ratafia amb ceps caramel·litzats i gelat de mascarpone i figues". Jo els ceps no vaig saber trobar-los en aquest plat, però no sé si era com resultat de la contundència del anterior plat. De totes formes, la meva dona va dir que era el millor culant que havia tastat, després del culant d'ametlla calenta del Aponiente (i espero que del meu...). 

Culant de xocolata blanca, nous i ratafia amb ceps caramel·litzats i gelat de mascarpone i figues


El que no recomanaria és el maridatge (???) que proposen de vi blanc i negre per acompanyar l'àpat. Ens van servir uns vins del celler Nuviana (V.T. Valle del Cinca) que al meu parer deixen bastant a desitjar i desmereixen el bon menú i la qualitat de tots els plats tastats. Això m'ensenya a restringir els maridatges (qui c... va inventar el concepte?) de vins a determinats restaurants. 

En resum, com en línies generals em va agradar el menjar, és un local a tenir en compte a la ciutat de Girona de la que soc un enamorat i sempre que puc m'hi apropo. I a més, he sentit parlar de la cuina de tres germans, que sembla que no ho estan fent gens malament... :) 

dijous, 21 de novembre de 2013
Posted by Jordi Castaño

Ceps confitats amb "onsen tamago"





Ingredients:

- Ceps.
- Oli d'oliva verge extra.
- Ous (de la millor qualitat que trobeu).
- Sal Maldon (o altres de gruixudes) i pebre negre acabat de moldre.
- Farigola, alls i llorer per aromatitzar l'oli.
- Cibolet per acabar el plat.

Les quantitats de cada un dels ingredients, quasi que no cal posar-les, oi?


Els onsen tamago coneguts també com ous de balneari, és una recepta provinent de Japó que es fa bàsicament cuinant els ous en balnearis d'aigües termals durant aproximadament una hora i a temperatures estables d'entre 60º a 70º, de forma que tant el rovell com la clara quallen lleugerament quedant amb una textura similar a la dels ous escalfats. Per aquelles terres, acostumen a menjar-lo juntament amb un brou elaborat amb una base de flocs secs de bonítol que s'anomena dashi, i que serà una de les properes receptes que provi de fer.

I un cop fetes les presentacions, anem a la recepta.

Començarem escalfant l'oli d'oliva verge extra en un cassó, juntament amb els aromàtics que vulguem (en aquest cas, jo vaig afegir unes branques de farigola, un parell de fulles de llorer i uns alls xafats, però aniria bé qualsevol altre combinació) fins que la temperatura de l'oli arribi a uns 70º o 80º i mantindrem així uns minuts per que es vagi aromatitzant. 

Mentrestant, anirem netejant els ceps i retirant les parts mes brutes i plenes de terra. Tot i que tothom coincideix en dir que els bolets no s'han de rentar mai, jo crec que una mica d'aigua per netejar les parts més agafades no està mai de sobres (sempre que després els assequem bé amb un drap net). De fet, a la muntanya també plou i els bolets es mullen, oi?

Els tallarem a quarts, o de la forma i mida que més ens agradi i reservarem.

Baixarem el foc del cassó a on tenim aromatitzant l'oli fins que la temperatura estigui a uns 45º o 50º i afegirem els ceps ja nets i tallats, i mantindrem així durant unes dues hores o més, en funció de la textura que ens agradi trobar al bolet. Ens podem ajudar d'un altre bol o un plat fondo per evitar que surin i quedin tots ben enfonsats a l'oli. Jo ho vaig tenir unes dues hores i quart i em van quedar força sencers, que ja ens agrada així. 

Per fer els onsen tamago, agafarem una olla gran, la omplirem d'aigua i començarem a escalfar poc a poc, fins arribar als 62º (imprescindible utilitzar un termòmetre de sonda). El fet d'agafar una olla gran, és per que sigui més fàcil estabilitzar la temperatura. Un cop arribem a aquests 62º i veiem que es manté durant deu minuts sense cap variació (s'ha d'anar jugant amb el foc fins aconseguir-ho), introduirem amb compte els ous (els de gallina) i els deixarem per espai de 40 minuts, mirant de que no toquin directament el fons de l'olla (podeu posar qualsevol estri que faci que els ous quedin més amunt). Si teniu la sort de tenir un ronner, tot aquest procés serà més senzill i no us caldrà que la vostra cuina sembli el laboratori del Dr. Bacterio.

Un aspecte molt important en aquesta preparació és que els ous siguin el més frescos possibles, per poder tenir uns resultats òptims.  

Els dos factors que influeixen en la cocció (la temperatura i el temps) els podem variar en funció de la mida dels ous (no és el mateix la cocció d'un ou dels minis, que d'un dels XXL) o de la textura que ens agradi més. Però no s'allunyarà gaire d'aquests paràmetres fixats.

Un cop han passat aquests 40 minuts, els retirarem de l'olla i els reservarem en un bol amb aigua freda per evitar que continuen coent. 

Emplatarem començant pels ceps confitats als que afegirem sal gruixuda (Maldon o qualsevol altre de qualitat), unes voltes de pebre negre i unes gotes del mateix oli a on s'han confitat. Acabarem posant a sobre els onsen tamago (per treure'ls, només hem de retirar part de la closca superior de l'ou i vessar-ho), salant-los i afegint una mica de cibolet picat per donar-li una nota de color.

I si voleu veure el pas a pas, podeu fer-ho aquí: 

http://www.cookbooth.com/kitchen/recipe/6844


I si algú s'anima, ja em dirà com li ha quedat!

    
dissabte, 16 de novembre de 2013
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Cientoocho. Cuina (bàsicament) soriana

Cientoocho
Girona, 108
08009 - Barcelona

Tel. 932 507 303


De recent obertura (el passat mes d'agost) a Barcelona, al carrer Girona cantonada amb València ens trobem amb aquest restaurant especialitzat en cuina soriana. No gaires taules a l'interior i ben espaiades i decoració moderna i elegant. Vaixella, coberteria i parament de taula en general, de bona qualitat. Personal atent, servicial i amb ganes de fer-ho bé (val a dir que tret del nostre grup, només hi havia una altre taula a aquella hora...).

Ens vàrem deixar portar pels consells del propietari que ens va suggerir començar per uns entrants a compartir al mig de la taula i ens va deixar escollir els segons, recitant-los directament i sense ensenyar-nos la carta, pel que no puc opinar d'aquesta en el sentit de varietat de plats o preus. Serà qüestió de tornar per comprovar-ho...

El mateix va passar amb el vi, que va ser d'inici a final, un Borsao Tres Picos de la D.O. Campo de Borja que havia tastat amb anterioritat i del que no tenia pas tan bon record (ara semblarà sobrada meva, però potser seria per l'anyada...). Va acompanyar perfectament tant els entrants com els principals.

Els primers entreteniments de la nit, van ser uns torreznos molt bons i quasi m'atreviria a dir que "lights", d'aquells que queden ben secs després de passar per la fregidora i que permeten agafar-los amb els dits sense que et baixi l'oli fins els colzes... Molt bons de debò, però posats a escollir, em quedo amb els dels Hermanos Tomás (i que consti que això no és per desmerèixer aquests...).

Torreznos


Molt bona també l'ensalada russa amb una tonyina de qualitat i una maionesa amb un subtil toc d'all. Bonica presentació del plat coronat per una fulla d'alfàbrega fregida.

Ensalada russa


No puc parlar gens bé del tàrtar de tonyina que varen portar a continuació. No vam acabar cap de les dues racions que ens van portar...

Tàrtar de tonyina


El mateix que l'anterior plat, ens va succeir amb els següent. Uns calamars a la romana, als que no vaig trobar la més mínima gràcia. He tastat de congelats que els hi donaven mil voltes...

Amb aquests dos plats (el tàrtar de tonyina i els calamars), crec que van cometre una errada que atribueixo més a la posada en marxa del negoci o a una falta d'experiència. Si un grup et demana (o bé el propietari proposa) carta lliure amb els entrants, crec que seria millor treure els plats més representatius de la teva cuina, i que en el cas d'ells, sent de Sòria, estic ben segur que de productes autòctons no els hi falten.
  
Calamars a la romana


Encara sort que la carxofa que ens van servir a continuació per posar punt i final als entrants, era d'una qualitat molt bona. Cuinada en el seu punt i decorada amb sal negre.
  
Carxofa


I de segons plats, cadascú va demanar el que el seu cos li va demanar, i van ser:

Unes costelletes de lletó, que ens va recomanar, i que després de tastar una, he de reconèixer que estaven molt tendres i saboroses. 

Costelletes de lletó


Uns calamars farcits (no recordo de que) i amb una salsa amb base de la seva pròpia tinta. No vaig tastar aquest plat. 

Calamars farcits


Un tàrtar de vedella, que tampoc vaig tastar tot i que feia molt bona fila. 

Tàrtar de vedella


I una mitjana de bou, que hem vaig partir amb l'amic Ricard i que estava que es fonia a la boca. Molt bon producte! Juntament amb els torreznos i la carxofa, els millors plats de la nit.
  
Mitjana de bou


I de postres, vam demanar tres de diferents (ni una foto dels mateixos), que si no recordo malament van ser: leche frita, milfulles de crema amb confitura de poma i un brownie de xocolata. Vaig tastar un bocí de cada una i per mi, el millor va ser la leche frita.

Varem fer el cim amb uns cafetonets i uns digestius, que van allargar la vetllada fins pràcticament les dues del matí. És d'agrair l'esforç i la paciència del personal del restaurant per aguantar-nos i escoltar les nostres tribulacions i filosofades vàries fins a aquestes hores.

Digestiu


Pel que fa al preu, no puc donar una orientació objectiva del mateix, ja que no vaig veure la carta ni el detall del compte. Només puc dir que el cost va ser de 45 € per cap, propina inclosa, que vist el que varem menjar (i beure...) no em sembla un preu excessivament elevat.


dijous, 7 de novembre de 2013
Posted by Jordi Castaño

Cal Xim. Molt bon restaurant a l'Ordal.

Cal Xim
Plaça de Subirats, 4
08739 - Sant Pau d'Ordal

Tel. 938 993 092
www.calxim.com
amigocastellvi@terra.es


Si us dic que fa més de trenta anys que sento parlar d'aquest restaurant, no us estic dient cap bestiesa. Quan el meu instint gastronòmic estava encara per sota dels mínims permesos, ja sentia parlar (i molt bé) d'aquest lloc a tocar de l'Ordal.

Després d'un mati visitant Can Ràfols dels Caus a Avinyonet del Penedès i passejant pel seu celler i tastant alguns dels seus vins, el mateix xicot que ens estava acompanyat a la visita va trucar al restaurant per reservar per dinar. Si no coneixeu aquest celler, val la pena apropar-se. El recomano tant pels seus sucs de raïm (Caus Lubis, Rocallis o Parisad, per posar tres exemples), com per gaudir de la seva arquitectura que ha aconseguit integrar les seves noves instal·lacions amb l'entorn paisatgístic de la zona.

Ja eren gairebé les 3 del migdia quan vàrem arribar al restaurant i per ser un dia entre setmana en un poble perdut de poc més de 500 habitants, vaig flipar amb la quantitat de gent que hi havia. Estava totalment ple a vessar, tant a l'interior com a la terrassa que tenien a fora (que era de les de bar de tota la vida) i ens vam haver d'esperar uns deu o quinze minuts de peu a la barra fins que es buides i ens preparessin una taula.

El lloc té un aspecte senzill, però molt ben arreglat. Taules no gaire separades, estovalles i parament de qualitat i disposen d'una sala al celler, per fer petites reunions, que em va semblar acollonant. La fotografia és de la seva pàgina web.

Reservat al celler


Com ja ens havien recomanat l'hamburguesa de peu de porc, i ja anàvem tots tres amb aquesta idea al cap, vàrem deixar que fossin ells qui ens suggerissin els entrants.

Van començar per uns bolets. Uns ceps i uns rovellons a la brasa, amb l'únic afegit d'una mica de sal, oli i julivert. A veure si canvia ja el temps, que ja tinc ganes de fer alguna sortida per agafar uns quants...

Ceps

Rovellons


I l'altre entrant varen ser unes flors de carbassó farcides de brandada de bacallà amb samfaina feta amb verdures a la brasa de llenya, que aportava al plat un interessant toc fumat. Un plat molt bo i ben presentat.

Flor de carbassó farcida de brandada amb samfaina a la brasa  


Però l'estrella del dinar va ser el plat que ens havien recomanat molt encertadament a les caves de Can Ràfols. L'hamburguesa de peu de porc, que anava acompanyada per un tall de cansalada a la brasa i unes patates i cebetes molt tendres i gustoses. ESPECTACULAR!

Hamburguesa de peu de porc i cansalada a la brasa


I per desengreixar i fer baixar coll avall tot plegat, ens van recomanar molt encertadament un magnum de cava Albet i Noya Brut 21, d'entre totes les referències del celler que figuraven a la carta (amb algunes de ben sorprenents al tractar-se d'un petit i apartat restaurant).

Tot plegat, amb cafès i sense postres, va sortir si no recordo malament per uns 35-40 € per cap.

He de dir que tant el servei com el tracte rebut van ser exquisits, i per descomptat el menjar, que va ser de primera, i que és un lloc al que de ben segur tornaré en més d'una ocasió. Vaig veure plats molt bons, que haurem de provar en posteriors visites. De fet, el propietari ens va dir que no podíem deixar de tastar les carxofes, que sembla ser que van ser el detonant de la fama d'aquest restaurant.


dijous, 10 d’octubre de 2013
Posted by Jordi Castaño

El Celler de l'Àspic & matinal al celler Devinssi a Gratallops

El Celler de l'Aspic
Miquel Barceló, 31
43730 - FALSET

Tel. 977 831 246 - Fax 977 831 246
info@cellerdelaspic.com


Vàrem anar a passar un dissabte per terres del Priorat, concretament al celler Devinssi a Gratallops, per conèixer les tres vinyes que tenia apadrinades (va ser un regal pel meu últim aniversari) i que ja feia temps que volia anar, i que sempre per un o altre motiu anava deixant.

Ens va atendre amb una hospitalitat exquisida en Jordi Ustrell, que (entre altres funcions) és la persona encarregada de les relacions publiques del celler i de fer les visites. Només arribar, ens va demanar disculpes per endavant per si no s'expressava correctament en català, ja que és de nacionalitat russa i fa només un parell d'anys que viu a Catalunya. Però res més allunyat de la realitat... De fet, utilitzava paraules i expressions en català que jo no utilitzo mai i que només sento molt de tant en tant. Resulta que ja tenia el nivell C de català i crec, que si arribes a llegir aquesta entrada, segur que troba més de deu errades d'ortografia o de lèxic.

Va ser una visita realment personalitzada, ja que només estàvem la meva dona i jo. Varem començar el recorregut visitant les vinyes, que estaven situades molt a prop del poble i amb unes vistes privilegiades.


Vistes des de les vinyes de Devinssi (a la dreta es pot veure Gratallops)

Un cop al lloc, ens va explicar les característiques del terrer (o "terroir"), és a dir, els elements i factors que influencien en la qualitat i producció de raïm a les vinyes: climatologia (sol, pluja,...), morfologia del terreny, altitud, orientació i vent, i d'altres.

Un cop acabada la visita al terreny, vàrem tornar al celler a on ens va explicar tot el procés de vinificació i a on vàrem poder veure el procés de battonage (crec que en català correcte, es diu remuntat, però no estic segur...) per produir la fermentació del most.


Battonage manual d'un dels dipòsits del celler

Com és un celler molt petit, tots els processos s'elaboren de forma manual i artesana. De fet, en algun dels vins que produeixen, les etiquetes les enganxen una a una, des d'un full d'etiquetes adhesives.

Dipòsits d'acer a on es fermenta el most
Bótes a on reposen els diferents vins del celler

I per acabar la visita, en Jordi ens va fer un petit tast d'alguns dels seus vins. Tot haver tastat ja dos dels vins que elaboren (i que de fet i en teoria són els superiors), vaig trobar molt més equilibrat el Mas de les Valls, del que em vaig apropiar (pagant, eh?) d'unes quantes ampolles. 

En resum, tres hores d'explicacions particulars de tot el mon i la cultura del vi amb la agradable i entretinguda companyia de Jordi Ustrell. Gràcies!


I la segona part...

Un cop acabada la visita, vàrem anar cap a Falset que està a molt pocs quilometres de Gratallops, a dinar al Celler de l'Àspic del que tenia bones i fiables referències. Es tracta d'un restaurant que també és un celler de venda de vins en el que tenen molt bones referències, lògica i majoritàriament de les properes denominacions del Priorat i del Montsant, sempre sense oblidar la resta de comarques o regions estrangeres a on s'elaborin bons vins o caves i xampanys. La fórmula que tenen per posar preu a la ampolla que et serveixen al restaurant per beure mentre menges, hauria de ser aplicada obligatòriament per llei a la resta de restaurants. Et venen l'ampolla al preu que té a la botiga i afegeixen un cost de 2,5 € per comensal pel servei afegit que comporta el vi (copes, decantadors, càmeres...). Només per aquest motiu, crec que ja val la pena fer un pelegrinatge fins al restaurant. 

Pel que fa al menjar, a part de la carta, tenen tres diferents menús, amb preus de 30, 45 i 60 € en funció del numero de plats a tastar i dels vins que l'acompanyin.

Vàrem agafar el intermedi, que em va semblar el més correcte per quantitat i preu, i per que desprès del tast que ens havien fet al celler de Gratallops, tampoc era pla de fotre'ns cinc vins diferents més (ho deixaré per properes ocasions) abans de tornar a casa.    

L'aperitiu era una crema de carbassa (amb massa gust de crema de llet) amb cruixent de ceba. Com anècdota del dinar, diré que teniem una gran taula al costat amb unes quinze o vint persones, que quan estaven acabant de menjar aquest plat, ens van obsequiar amb un gran concert de cullera amb do major (ni idea de si existeix aquesta nota), que em va recordar l'escena dels nans menjant la sopa a la pel·lícula de la Blancaneu.

Crema de carbassa amb cruixent de ceba 


Una amanida de verema que em va encantar per lo lleugera i gustosa que era. Bons contrasts i textures a descobrir en els diferents ingredients que feien la composició del plat.


Amanida de verema


El següent plat, a petició de la meva dona, ens el van substituir amablement pel que havien de portar (i que era un arròs, segons vam veure a la taula dels nans i que era el mateix menú que fèiem nosaltres). Va ser un saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra. Molt bo!!

Saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra


El plat de peix va ser un rap romescat. Es tractava d'un tall de rap arrebossat amb romesco sobre un llit de samfaina i salsa de pastanaga. Trobo que l'arrebossat, bé per que tenia un gust massa fort o bé per la quantitat d'aquest, pràcticament anul·lava el sabor del peix. 


Rap romescat


El millor plat va arribar al final. Un pollastre d'aquells que costen de trobar, guisat durant unes quantes hores amb molt de carinyu i savoir faire. Acompanyat per uns rovellons i una salsa reduïda del mateix suc de la cocció. Ingredients senzill i cuina senzilla i casolana per un plat de 10.


Gall de pota negra del Penedès guisat amb rovellons 


Uns assortiment de formatges catalans acompanyats cadascun per una confitura diferent, i que crec recordar que de esquerra a dreta eren: albergínia, ceba, tomàquet i codony. Mil vegades millor que qualsevol postres dolces (per mi).    
Assortiment de formatges catalans amb melmelades 


I per rematar el dinar, ens van portar dos postres diferents (en teoria, en el menú escollit només entrava un) per que ens les repartíssim. Vaig trobar molt encertada aquesta formula, que permet tastar dos postres diferents o bé escollir un si l'altre no t'agrada gaire. Un bon detall i tots dos molt bons (tot i que personalment hauria fet una altre taula de formatges...).


Pastis de formatge amb maracujà i salsa de fruits vermells


Brownie de xocolata amb bescuit gelat i salsa de cacau


Les petit fours amb els cafès. Bé, i per acabar d'omplir forats.


Petit foirs

I els vins que ens van servir durant el dinar (inclosos en el preu del menú) van ser:

- Blanc d'Orto. Celler Orto Vins de la D.O. Montsant. Molt bo. Havia sentit algun comentari o llegit en algun blog.

- Artigas. Celler Mas Alta de la D.O.Q. Priorat. D'aquest no tenia cap referència, però em va agradar força.



Com he comentat abans, un lloc a tenir molt en compte si es volen tastar bons vins a uns preus molt competitius (per no posar econòmics) acompanyats d'un menjar d'alta qualitat, o bé per gaudir d'una bona cuina amb productes propers de la terra (és un dels restaurants adscrits a la xarxa Km 0) acompanyada d'uns vins perfectament seleccionats.

dissabte, 5 d’octubre de 2013
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -