Archive for de gener 2013

La Fundició. Girona10 - Restaurant5

RESTAURANT LA FUNDICIÓ
Maluquer Salvador 30 · Rutlla 84
17002 Girona
Tel. 972 224 130 
www.restaurantlafundicio.com
reserva@restaurantlafundicio.com


Aprofitant la 2a edició de la promoció Girona10 d'aquest cap de setmana i la recent estrena de la línia d'AVE que permet plantar-te en poc més de mitja hora en la ciutat de Girona, varem anar a passar el dia, i de pas gaudir de la seva gastronomia i recórrer el preciós barri vell.

Vaig reservar al Restaurant La Fundició (després d'haver trucat a uns quants restaurants del llistat i davant les negatives d'aquests per la plena ocupació durant tots els àpats) del qual no havia sentit parlar, però com era a base de tapes, em va semblar per la varietat el que millor ens podia agradar.

D'entrada diré que no faig la reserva quan a un lloc fan torns per menjar, però pensant que estaria tot ple per les circumstàncies excepcionals d'aquests dies (a l'anterior edició vaig sentir que era brutal la quantitat de gent que hi havia anat), hi vaig acceptar la reserva a les 13:30 hores (el següent torn era a les 15:00 que ja no soc persona...).

El menú era tancat, molt econòmic (10 € tot inclòs, tret del cafè) i consistia en:

  • Xips de iuca i plàtan (ja eren a taula quan varem asseure). Correctes. Alguns d'ells amb pebre vermell picant i d'altres amb mojo picón (o al menys això em va sembla per el seu gust a comí).

Els tres següents anaven junts al mateix plat:
  • Patates braves. Amb lo petites que eren, ja era difícil deixar-les crues, però ho van aconseguir. Poca quantitat i molt malament la cocció.
  • Bunyols de bacallà i iuca (estaria d'oferta...). Secs com la moixama. Personalment, no els hi vaig trobar cap gracia.
  • Crema de ceba. Més gust de crema de llet que de ceba, però bé...



  • Estofat de vedella amb bolets. No em va aportar res de nou. Salsa aigualida i bolets insípids. És un plat de cuina tradicional, que crec que s'ha de posar molta més cura a l'hora de fer-lo.

  • Peres al vi. Fetes de forma pseudo-moderna (peres triturades i gelatinitzades amb agar o similar i coronades per espuma de vi), que tot i estar força bones, crec que es un plat que cal respectar en la seva forma original. I si es fa diferent, que ho sigui de debò. Es només la meva opinió...



Crec que, sent conscient que és molt ajustat el preu d'aquestes diades de Girona10, si un restaurant s'acull a les mateixes, hauria de tenir molta mes cura a l'elecció dels menús i si no pot assumir fer una despesa gran, fer al menys una tria de menjars que li permetes donar una bona matèria prima amb unes coccions més acurades. 

Girona10 és un molt bon aparador per donar a conèixer el negoci i s'hauria de prendre la possible pèrdua que poguessin tenir, com una inversió econòmica en publicitat.

En fi... Dubto molt que torni i si li dono una segona oportunitat serà a base de tapes de la carta i deixant-me aconsellar. A més em va semblar (no vaig veure la carta) que tenien bones referencies de vins i caves i a més, s'anuncien a la web com Restaurant Vinoteca.




dissabte, 26 de gener de 2013
Posted by Jordi Castaño

Faves i pèsols






Ingredients:

  • 2 quilos de faves.
  • 1 quilo de pèsols.
  • Un manat de ceba tendre.
  • Un tomàquet.
  • Uns alls tendres.
  • Cansalada de qualitat.
  • Botifarra negre.
  • Una copeta d'anís.
  • Un gotet de vi aromàtic.
  • Menta i farigola fresques.
  • Sal.
  • Oli.


Desgranar les faves i els pèsols (per les generacions actuals, diré que no només les venen en bosses, generalment de color verd, a la secció de congelats del super...). Dels dos quilos de faves ens sortiran més o menys mig quilo de faves desgranades (o el que bé a ser el mateix, una proporció de 4:1), mentre que del quilo de pèsols, n'obtindrem aproximadament uns 400 grams (pràcticament 2:1).

Començarem saltejant la cansalada en una cassola de ferro a foc viu i amb cura de que el greix que salta no ens enceti un ull ni ens deixi la cuina estucada. La retirarem i la reservarem. Baixarem el foc i a la mateixa cassola abocarem la ceba tendra picada ben fina i el tomàquet tallat fi sense pell ni llavors. Afegirem un xic de sal i ho deixarem que es baixi fen poc a poc fins que agafi un bonic color daurat. Calcular de hora a hora i mitja...

Pujarem el foc i abocarem la copeta d'anís deixant que s'evapori l'alcohol. Tornarem a baixar el foc i abocarem les faves i els pèsols i el gotet de vi, així com els manats de menta i farigola. Salarem, taparem la cassola i deixarem que el conjunt es vagi fent durant aproximadament una hora, vigilant de tant en tant la cocció que no se'ns vagi de mare...

Quan faltin deu minuts, posarem a la cassola la cansalada que havíem reservat i la botifarra negre sense pell i tallada a rodelles ben gruixudes.

Només ens queda cridar a la tropa i gaudir d'aquest senzill però espectacular plat. Bon profit.


diumenge, 13 de gener de 2013
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Fonda Sala. Dinant a la comarca d'Osona.


Fonda Sala
Plaça Major, 17
08516 - OLOST DE LLUÇANÈS

Tel. 938 880 106




Restaurant situat al bell mig del poble d'Olost de Lluçanès, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una reformada i preciosa casa de pedra que està just davant de l'esglèsia (amb dos campanars). 

És un tres en un, ja que és el típic restaurant de poble amb menjars de menú de tota la vida, té una sala a part per el restaurant d'autor (xef, Toni Sala) i també disposa d'habitacions a on poder descansar (si estem de visita per la preciosa comarca o bé si ens hem passat amb la beguda...).


Només entrar a la sala del restaurant, vàrem veure que no seria un àpat tranquil. Hi havia una taula rodona amb vuit o deu avis (o quasi avis) que em van recordar als de la llotja de Barrio Sésamo. Quina joia regnava a la seva taula. Però no ens va molestar gens ni mica. Més aviat ens feia gràcia la situació de festa sana que tenien muntada. El pitjor de tot era que hi havia una taula allargada preparada per acollir a més de 20 comensals, fet que no és gaire habitual en un restaurant d'aquest nivell (al menys jo no m'havia trobat mai al cas). Sort que varen arribar força més tard que nosaltres i no van haver de patir el xivarri gaire estona.

Quan vaig veure que la noia que atenia la barra del bar era la mateixa que ens va anar servint al llarg del dinar, ja em va semblar que era un més dels llocs tocats per aquesta inacabable crisi. Vaig notar el servei un xic accelerat, potser per la preparació de la mega-taula que estava parada.

Només seure ja varen portar unes olives, el pa i l'aigua abans fins i tot de portar la carta o de preguntar si volíem quelcom per esperar.

Després d'estudiar a fons la carta de vins com diu la meva dona, vaig decidir-me per un Furvus 2008 de la D.O. Montsant. Preus molt equilibrats per el que és la categoria del restaurant (x 1,5 més o menys). Un vi que no coneixia i que em va sorprendre gratament.


Furvus 2008



Els entrants que varen portar, van ser una crema de castanyes amb oli de tòfona (molt bona, tot i que la temperatura era un pel baixa, però a mi ja em va bé) i un tàrtar de salmó amb caviar d'anxoves (massa triturat per el meu gust).

Crema de castanyes amb oli de tòfona

Tàrtar de salmó amb caviar d'anxova





El primer del plats de degustació em va semblar espectacular. Realment, poca elaboració tenia, però els ingredients eren d'una frescor. Molt i molt bo i per a mi, el millor del dinar.
Saltejat de bolets de temporada amb vieira i cruixent d'alls tendres





El següent plat va ser un caneló de faisà amb tòfona que de gust era força bo, tot i que, per el meu gust, massa triturat. Particularment, crec que s'han de trobar els trossos de carn als canelons. Un altre cosa, es la temperatura a la que es sol servir sempre aquest plat. Crec que la temperatura a Venus no arriba a aquests límits... I si, ja sé que només he d'esperar, però una temperatura humana seria més adient.  
Caneló de faisà amb tòfona




Fluix (per a mi) el plat de bacallà confitat. Els cigrons espectaculars, però no vaig trobar l'equilibri amb les salses. Potser el fet de que aquestes fossin fredes no va acompanyar gaire.   
Bacallà confitat amb romesco i cigrons d'Oristà



El steak tàrtar amb el que s'acabaven els plats principals no hem va aportar gaires sensacions. Potser l'únic destacable van ser els germinats d'enciams que li donava un toc graciós al conjunt. La carn era molt bona, però potser és que estic acostumat a menjar aquest plat preparat espectacularment tant a casa del meu cunyat com a la meva pròpia.
Steak tàrtar amb encenalls de parmesà i germinats d'enciams



La primera de les postres ens va agradar a tots dos molt per la seva senzillesa i frescor. Tot i que la acidesa d'alguns dels fruits vermells no son precisament un dels sabors que em facin alegrar el dia...
Infusió de fruits vermells


I ja per acabar, un pastís de poma molt fi i saborós. Crec sincerament que és un dels millors que he tastat mai. Acompanyat per un gelat de vainilla i unes maduixes. 
Pastís de poma amb gelat de vainilla de Tahití


Per acompanyar els cafès, unes trufes de xocolata i una mousse de cacau. 
Mignardises o Petit fours 


En resum, un bon dinar amb uns ingredients molt ben seleccionats a un preu un pel desproporcionat per el conjunt de les característiques del restaurant. 

Façana de la Fonda Sala








dissabte, 12 de gener de 2013
Posted by Jordi Castaño

Llobarro salvatge amb espinacs i carxofes



Ingredients:
  • Llobarro salvatge. Jo no ho faria amb un de piscifactoria (aquests millor per altres preparacions...).
  • Espinacs.
  • Carxofes.
  • Pernil ibèric.
  • Sal gruixuda
  • Un bon oli verge d'oliva.






Realment, em venia molt de gust preparar un bon tall de llobarro a la planxa (o qualsevol altre peix salvatge) amb verduretes. Aprofitant que els preus del peix fresc s'han reduït molt notablement després de les festes nadalenques, vaig donar una volta pel mercat de Torreblanca i em vaig enamorar d'un llobarro d'un parell de quilos que em va picar l'ullet només veurem...

Com també tenia caprici d'unes carxofes, doncs vaig comprar al mateix mercat i vaig aprofitar la visita per comprar unes faves  i uns pèsols per fer una cassola el proper diumenge...

Tot i que no cal gaire explicació per la preparació d'aquest plat, diré que les carxofes les vaig confitar (prèviament les havia pelat i tornejat... ;)) amb oli d'oliva (no en tenia de gira-sol), el pernil el vaig deshidratar al microones (tot i que m'agrada més fer-ho lentament al forn...) i els espinacs els vaig saltejar en una paella amb un rajolí d'oli i un xic de sal. El llobarro, el vaig desespinar, desescatar (no s'ho van acabar de currar a la peixateria...) i racionar prèviament, i el vaig salar per la banda sense pell i pringar amb un bon oli verge d'oliva. Quan la paella era ben calenta, els vaig marcar bé per el costat de la pell i després per l'altre banda, deixant-los apartats del foc durant un minut.

El plat va ser completat amb uns ous d'arengada que voltaven per la nevera des de les festes de Nadal.

Tot i que no té la més mínima complexitat, es un plat que requereix unes molt bones matèries primeres, així com molt d'amor (no sé si es la paraula més adient, però carinyu no em sonava bé...) al'hora de preparar-lo.




divendres, 11 de gener de 2013
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Àtica. Bona cuina al barri de Sants.



Àtica Restaurant
Galileu, 159
08028 - Barcelona

Tel. 934 906 535



Després d'un parèntesis nadalenc de gairebé dos mesos i per no afluixar el ritme de menjar i beure, es va fer una nova trobada gastronòmica del amics de la Llista, aquest cop en un restaurant que dubto que ningú que no el conegui, bé per recomanació o bé per haver llegit quelcom, s'animi a entrar.

Situat al barri de Sants, al carrer Galileu i abans d'arribar a l'Avinguda Madrid, té una estreta porta que dona accés a un local de reduïdes dimensions i llarga barra al costat de la qual es situen les poques taules de les que disposa.

Van tenir el detall de muntar-nos una gran taula quadrada a la part final del local en una mena de reservat, amb lo que varem estar força bé i tranquils.

Es un restaurant de barri, amb una senzilla decoració i un servei de taula just, però més que sobrat per un local d'aquestes característiques. Servei molt atent i eficient (tot i que això s'hauria de comprovar millor quan estigues ple, ja que érem pràcticament els únics que estàvem sopant aquest dia). 

Carta de vins justeta, amb poques i no gaire conegudes referencies i entre les que varem optar per un correcte Arroyo de la D.O. Ribera del Duero, que ens va acompanyar fins a les postres. En funció dels que si que coneixia, vaig veure que els preus eren força ajustats.

Per començar, varem demanar per compartir un plat de cadascun dels entrants que tenien a la carta i que pràcticament es poden veure quasi tots a la següent fotografia (hi havia gana i crec que falten les d'un parell d'entrants...) i que, si no em falla la memòria, eren els següents:

  • Gorgonzola amb pa amb tomàquet.
  • Coca de verduretes amb Brie.
  • Croquetes de rostit i ceps.
  • Carpaccio de peus de porc.
  • Carpaccio de gambes.
  • Coca de poma i formatge de cabra.
  • Salmó marinat amb albergínia fumada.
  • Canaló de pollastre rostit i oli de tòfona

En línies generals, tot molt bé. Bones les croquetes, dels plats de formatge poca cosa a dir, massa avellana als carpaccios que treien protagonisme al plat en sí, i molt destacable el canaló de pollastre, que va ser per unanimitat escollit plat de la nit. 

Entrants




Després, amb els segons plats, cadascú va demanar el que més li venia de gust. A destacar en general la qualitat del producte i la bona preparació del plats. Racions més que generoses... 

Les galtes de vedella. Acompanyades de puré de patates i reducció de la salsa de les mateixes galtes. Molt meloses. 

Galtes de vedella 




Els peus de porc sense feina. Es el plat que vaig demanar i del qual vaig gaudir com un garrí... Desossats i acompanyats per un puré de patates i unes panses, i tot ben regat amb el suquet de la cocció dels peus. Deliciós.

Peus de porc sense feina




Risotto de ceps amb oli de tòfona. Bon punt de cocció del arròs i justa mesura del oli de tòfona. Molt bé.

Risotto de ceps amb oli de tòfona




Bacallà amb verduretes. Aquest no el vaig tastar, però pel que varen dir, estava força bo. Talls més que generosos...

Bacallà amb verduretes



Coca de pollastre escabetxat. Molt bé la coca i el conjunt en general. Pollastre al seu punt (es a dir... no estava assassinat amb la cocció...).   

Coca de pollastre escabetxat

De postres varem demanar uns carquinyolis amb moscatell (res a dir) i un pa amb oli i xocolata (molt bé).

Tot plegat i sense comptar begudes el tiberi va sortir per uns 25 € per cap (35 € si comptem amb begudes i cafès). Crec sincerament que es una molt bona RQP i que es un lloc per recomanar i més si estàs de pas per aquest barri. Llàstima que sigui de difícil accès per l'aparcament... però quin lloc no ho és??




dijous, 10 de gener de 2013
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -