Posted by : Jordi Castaño divendres, 15 de febrer del 2013






La Rectoria
La Font, 15
17747 Espinavessa

Tel. 972 553 766
info@restaurantlarectoria.com
www.restaurantlarectoria.com





Després d'haver visitat i descobert aquest fabulós restaurant el passat mes d'octubre (La Rectoria d'Espinavessa) em vaig fer seguidor d'ells a través de les seves pàgines de Facebook i va ser gràcies a això que em vaig assabentar de la promoció del sopar maridatge que van engegar juntament amb els productors dels vins del celler Clos d'Agon de Calonge. Només tinc que bones paraules... 

A l'hora de fer la reserva, ells mateixos ens varen recomanar diferents llocs per anar a dormir després, ja que això era a l'hora de sopar i no era qüestió d'agafar el cotxe a aquelles hores de la nit. Com el que hi havia al mateix poble era ja ple, ens varem anar a un bonic allotjament rural anomenat Hostal Nou al municipi de Crespià i en el que la paraula silenci agafa una nova i desconeguda dimensió (i ho dic jo, que a on visc no es sent pràcticament res...). Un lloc ideal per prendre's uns dies de relaxació total i gaudir del turisme i la natura a la comarca del Pla de l'Estany.

Com és habitual per nosaltres, a les 21:00 hores, ja estàvem al restaurant i varem ser els primers en arribar. No ho recordava, però sembla ser que la convocatòria era precisament per aquesta hora, tot i que la resta de clients no semblava estar gaire per la labor. Crec que si vas a un sopar d'aquesta mena en el que la totalitat dels comensals mengen el mateix menú, el mínim que pots fer es arribar d'hora, si no t'has pres la molèstia de trucar abans per veure quina és la hora de començament de l'àpat. 

Poc a poc, va començar el constant degoteig d'entrada dels clients i es varen anar omplint les taules. Un cop estàvem tots, un dels enòlegs de Clos d'Agon va procedir a fer la presentació del celler tot fent una mica d'història del mateix. Tot i ser plantacions de fa uns 350 anys, els actuals propietaris van adquirir les terres el passat 1998 i varen construir una nova i moderna bodega que es va finalitzar l'any 2006. Per aconseguir vins de qualitat es va contractar com enòleg de referència al viticultor Peter Sisseck (conegut, entre d'altres, per el seu Pingus) que és qui finalment dona forma als vins d'aquest celler.

Si algú d'aquest celler arribés per un casual a llegir aquesta entrada, espero que sàpiga disculpar la meva ignorància en aquest mon del vi, i no em crucifiqui per els comentaris que pugui fer. Intento aprendre dia a dia, però no és una tasca fàcil.

Abans de comentar els plats, he de dir que les fotos que publico en aquest post son bastant patètiques, ja que a la taula a on estàvem situats no hi havia gaire llum i no m'agrada gens fer de paparazzi i utilitzar el flash. Se que hi ha gent que ho fa (de fet, algú fins i tot porta el trípode...), però crec que es una molèstia innecessària tant per el servei com per la resta de comensals. De fet, tinc com una mena de vergonya a l'hora de fer-les que no se ni si és  normal. Les fotografies del vins estan baixades del lloc web del celler de la Vilaviniteca.

Un altre punt que em va xocar, va ser el fet d'una taula amb sis persones (per anomenar-les de una forma civilitzada) que no paraven de cridar i que poca atenció prestaven a les explicacions que l'enòleg de Clos d'Agon s'esforçava en fer dels vins que anàvem tastant. Malauradament, sempre et trobes amb gent que es pensa que tot gira al seu voltant i el primer son ells. No entenc aquestes formes de comportar-se en un restaurant, ja que per això estan les tasques i els bars de nit. No crec que sigui necessari aquest nivell de decibels en les veus (en aquesta ocasió principalment masculines), ja que a m'importen un rave les seves aventures i desventures. 

Bé. Un cop fetes aquestes puntualitzacions, ja podem anar per el que realment interessa. Per començar a fer boca, ens van servir uns entrants que consistien en una magdalena d'olives negres, una mena de mini-macaron de Campari i un petit bunyol de botifarra negre (boníssim). Ja em corregiran si no va ser així. 





El primer dels matrimonis presentats, va ser un carpaccio de gambes i enciam de mar, que anava amanit amb una essència dels caps, i que donava una gran profunditat i una sensació d'estar xuclant els caps d'aquelles. El van acompanyar per un Clos d'Agon Amic Blanc, que no havia tingut el gust de tastar i que està elaborat amb garnatxa blanca. Lleugerament fruital i amb poca acidesa. És un vi que compraré i tornaré a tastar amb més deteniment.





El segon plat va ser un arròs cremós d'ànec "5 aglans" (i tres estrelles...). Espectacular. Per ser un arròs cremós, estava perfectament solt i amb el seu just punt de cocció, i això que no era fàcil amb totes les taules esperant el mateix plat i després d'atendre els comentaris de tast del enòleg (tot i que força gent suava bastant i abans d'acabar la explicació ja se l'havien cruspit). Molt tendre tanmateix l'ànec, que no sé si era confitat o rostit. Plat casat amb un Clos d'Agon Amic que ja havia tingut la sort de tastar en altres ocasions. Elaborat amb els varietals Syrah, Monestrell, Garnatxa, Merlot i  Cabernet-Sauvignon. Fàcil de beure i amb un bon cos. 



Varem continuar amb un corball amb estofat de carxofes i xipirons. Peix que cada cop m'agrada més per la seva consistència i gust pronunciat, i al que no li calen gaires acompanyaments per ser una festa tot solet. En aquesta ocasió, l'acompanyament no desmereixia gens a l'estrella principal, si no més aviat el contrari, ja que el realçava. Acompanyat per un Clos d'Agon Blanc, que ja és (al menys per a mi) un dels vins que juguen a divisions superiors. Si bé ja he tastat uns quants vins blancs que m'han enamorat, he de reconèixer que aquest  passarà a formar part dels meus blancs preferits. Elaborat amb raïms de les varietats Viognier, Marsanne i Roussanne. És un vi untuós i amb una llarga persistència en boca, i tot i que no es nota gaire la fusta, deixa intuir notes d'aquesta. 





El plat que tancava el tast de vins era una costella de vedella cuinada durant 12 hores al romaní. Senzillament deliciosa. Es desfeia en boca i el greix de la carn era completament absorbit per el parmentier de romaní (tot i que des de la taula dels "discrets" arribaven veus en negatiu de la quantitat de greix que tenia el plat). Per cert, ens va sembla sentir que el parmentier estava preparat només amb romaní, però crec que sense patata no es possible fer-lo. Si hi ha algú que sàpiga si això pot ser, li agrairia comentari al respecte.

El vi que ens varen presentar per acompanyar a aquest plat, ja era dels de traca i mocador. Es tractava ni més ni menys que del Clos d'Agon, que és el més representatiu del celler i que està elaborat a partir de les varietats de raïm Syrah, Cabernet Franc, Merlot i Cabernet-Sauvignon. Paraules majors per a un vi (sota el meu parer) per prendre sol i sense maridar, quan es pon el sol una tarda de primavera. Dels vins que emocionen. 







Les postres era un plat de poma verda en textures (gelat, laminat i una mena d'esponja). Molt bo i refrescant per fer baixar el contundent plat de costella.




I una copa de tortell. Molt ben aconseguit el gust concentrat de tortell en una sola cullerada. 





I el preu? Si us dic que 30 € per cap, em direu que m'he equivocat? Doncs no. Això és exactament el que costava aquest menú en el que alguns dels vins tastats a preu de celler ronden els 60 €. Ja sé que és un sopar per promocionar el seu producte, però ja aniria jo cada setmana a provar aquests tipus de promoció...

Encara sense tenir en compte el vi, estic segur que és una de les millors RQP que es poden trobar en un restaurant d'aquestes característiques. De fet, al dia següent varem poder gaudir a les Jornades Gastronòmiques de l'Escudella i la Carn d'Olla, d'un menú que ens va costar pràcticament el mateix (i una mica més), i tot i que estava força bo, crec que es totalment incomparable en qualsevol dels aspectes. 

Llàstima que estigui tan apartat de tot, però potser això també és part del seu encant. No sé quan, però estic segur que tornarem per gaudir de la seva cuina.



{ 4 comentarios... read them below or Comment }

  1. Quan he vist com començaves el post, ja he endevinat com havia anat el procés...

    Jo que vaig a bastantes coses del món del vi, aquests comprtaments anòmals, són malauradament "normals". I més si són a llocs on no és habitual i la gent hi va com acte social... Una mica allò de "sacar a la señora"..

    Jo podria escriure pàgines de tristes anècdotes, però lo més bestia q he vist, va ser un individuo que d'entrada es va demanar gin tonic i va fer tot el sopar amb gin tonics...¿?!?.

    El Clos Agon top, és un GRAN vi. És un vi "perfecte"...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. No hi entenc gaire, però em va semblar un molt bon vi.

      I si tens oportunitat, no deixis de conèixer aquest restaurant. Tot i que està una mica apartat, crec que és dels paguen la pena de fer el viatge (millor a dinar, si no vols fer nit...).

      M'alegro que ja t'hagis recuperat.

      Salutacions!

      Elimina
  2. oh, jo he anat aquest cap de setmana, i quin a decepcio... crec per aixo que no es el mateix xef, era jordi rollan?, es van oblidar de la nostra reserva, la majoria de plats de la web no hi eren realment a lacarta, el vi triat no hi era, ens vam portar el vi obert i l'aigua, i metre.... no gaire amable... quin greu.. i clar 60 e per barba.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin greu... Això em mata, doncs era dels llocs que tenia marcat com pendent de tornar i que a més, sempre recomanava...

      No sabia que ja no hi era el Jordi Rollan... Quina llàstima. Haurem d'esbrinar a on para.

      Salutacions i gràcies per comentar.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -