Archive for de juliol 2013

Wall 57. Cuina molt ben elaborada a Valldoreix.

Wall 57
Rambla Mossèn Jacint Verdaguer, 57
08197 - Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)

Tel. 935 895 060



Després de veure com inauguraven aquest restaurant fa una mica més d'un any (passava sovint per davant i a més està molt a prop de casa meva) i rebre bons inputs del mateix, vaig anotar-ho a la meva llista de pendents. Aprofitant aquests dies de "vacances" vaig decidir eliminar-lo d'aquesta llista anant a sopar.

El tipus de cuina, d'entrada pel que havia llegit, ja m'anava bé. Pertany al xef del Coure de Barcelona (aquest també està a la llista...) i fa un tipus de cuina molt personal (allò que anomenem "cuina d'autor"). 

Com aquest dies de calor no venen de gust plats gaire calòrics (ho deixarem per un segon tast a l'hivern), vam optar per fer un menú majoritàriament de coses fredes.

El primer plat que varem demanar varen ser unes ostres Fines de Claire (això és el que posava a la factura, no és que les sàpiga reconèixer). Molt fresques i bones, acompanyades amb uns grills de llimona.


Les ostres


Després li va tocar el torn a les croquetes. De pollastre amb curri i trossos ben definits. Arrebossades amb panko (al menys, així m'ho va semblar a mi). Diferents i contundents.  


Croqueta de pollastre


Molt bo el tiradito. De lluç amb ous de truita, trossos d'alvocat i de pebrot i marinat amb llima i dashi.

Tiradito


Bona la coca de sardines amb albergínia i tomàquets cherry confitats. Aquest l'he de provar de fer a casa, però en format plat (el que és veu a la foto, és amb sardinetes i té format de tapa).

Coca de sardines


Ens va agradar molt també el caneló de foie. Es tractava d'una mena d'amanida invertida, ja que l'interior del canaló que estava fet amb micuit, era de ruca i maduixes. Acompanyat per uns pinyons torrats i una reducció de balsàmic (imagino...). Era més bonic del que sembla a la foto, ja que el varem partir abans de fer-la...
  
Caneló de foie


Varem continuar amb un sashimi de bonítol. Tebi i cobert per unes bledes (amb les penques massa dures i fibroses) i un brou per sucar-hi pa. A part d'això, he de dir que em va sorprendre gratament aquesta forma tèbia de presentar un sashimi.

Sashimi de bonítol


I varem acabar amb el que per a mi va ser el millor plat de la nit. Un rosbif (també tibi) de presa ibèrica servit sobre un llit de puré de patates i acompanyat d'unes cruixents (totalment "al dente") verduretes adobades. Em van agradar molt els contrasts cruixent-melós i dolç-envinagrat d'aquest plat. Per demanar si o si.

Rosbif de presa ibèrica


Vam acompanyar tot el sopar amb un més que correcte Missenyora del celler L'Olivera i D.O. Costers del Segre. Ja l'havíem tastat en un parell d'ocasions i ens va semblar que aniria molt bé amb els plats que havíem demanat. No em vaig fixar gaire en els preus de la carta de vins, però si està en funció del que va costar aquest, podem parlar d'un cost x2.

El preu del sopar sense postres, amb cafès i sense comptar el vi, ens va sortir per uns 40 € per cap. Si tenim en compte que són quatre plats i tres tapes (les ostres, les croquetes i la coca de sardines), ens podem fer una idea aproximada del preu mig d'aquest restaurant.

Una cuina molt elaborada i diferent amb tendències d'altres paisos (Japó i Perú d'entre altres). Un bon lloc per tornar i quan les temperatures siguin més normals, gaudir de la terrassa que tenen. Servei molt atent que va saber excusar-se per un tempo de 20 minuts d'espera entre dos plats, ja que havia entrat tothom a la mateixa hora i va causar un petit coll d'ampolla a la cuina.

En contra, i ja sé que és molt personal, la il·luminació. Tot i que segur que hi ha gent a qui li agrada l'ambient íntim per fer un sopar, per a mi és un dels punts febles de molts restaurants. M'agrada veure bé el que menjo i a més, la vista és un dels sentits que més s'han d'exercir en el difícil i sacrificat art del menjar. Les fotos donen fe del que dic, ja que com trobo horrorós fer-les amb flash, van sortir com es pot veure. 


dimecres, 24 de juliol de 2013
Posted by Jordi Castaño

Praga. Experiències gastronòmiques.

Aquesta passada setmana varem fer uns dies de vacances a Praga i com a mi el tema que més m'interessa és el gastronòmic, he decidit compartir les meves experiències ja que em va deixar molt bones sensacions.

De la ciutat només diré que és una de les més boniques i satisfactòries que he estat i que és com estar en un conte de fades permanent. Si voleu saber més coses de la ciutat en sí, existeixen centenars de blogs especialitzats en viatges que us donaran una millor i més detallada informació de la que pugui donar jo.

Pel que fa al aspecte gastronòmic, alguns dels restaurants que varem visitar (concretament els tres primers), els vaig visitar seguint les recomanacions del blog de Garbancita que ella mateixa recomanava d'una anterior visita seva (i realment, tots tres van ser força encertats).

El primer, va ser el dia que varem arribar i estava al bell mig de la plaça principal de la ciutat. La veritat és que varem entrar amb molta desconfiança per part nostre, ja que un restaurant al centre i que a més, tenia pinta de ser dels de "només turistes", ens feia una mica de por. A més, encara no teniem cap referència de preus, però varem decidir entrar i que passes el que hagués de passar.

Us explico...
   

STAROMÊSTKÁ
De la Croix - Kříž Josef
Staromĕtské námĕstí 19
110 00 Praha 1

Tel. 224 213 015 - 224 215 058

En primer lloc, varem al·lucinar quan el cambrer ens va recomanar seure a dins ja que a la terrassa el suplement era... del 50%!!! (ens veuria pinta de catalans...). A més, va ser tot un detall que ens donessin una taula que tenien al mateix llindar entre el restaurant i la terrassa, sense parets, i que era com estar a fora però pagant bastant menys que la resta. 

Un altre detall simpàtic, era que a la taula tenien una foto amb el nom del cambrer, i que a més tenia nocions de castellà amb lo que va ser més fàcil entendre'ns.   

Varem demanar una mica de tot per començar a provar la gastronomia txeca. 

Per picar, varem demanar rosbif i llengua de vaca fumada, acompanyats per uns pebrots escalivats i una amanida amb formatge (la foto esta presa quan ja estàvem acabant...).

Rosbif i llengua de vaca fumada


I una saborosa mantega amb herbes per untar el pa.

Mantega amb herbes


L'ànec no entrava als nostres plans (no em semblava gaire txec...) però com ens el va recomanar el cambrer, varem decidir demanar-lo. La veritat és que estava força bo i acompanyat per unes amanides de col i remolatxa, i unes llesques de knedlíky (és una mena de pa bullit amb aigua o al vapor). A tots ens va sorprendre aquest ingredient i les nenes ho demanaven després a tots els altres llocs...

Ànec amb knedlíky


Un dels plats estrella de la gastronomia txeca (després del goulash i del pernil de Praga) és el braó de porc o codillo. Contundent i acompanyat per amanides varies (col, remolatxa i rave picant) i salses de mostassa.

Braó de porc (codillo) 


Menys sorprenent, però no per això dolent, va ser el plat de broqueta de carn de vedella i pollastre amb patates fregides acompanyat de verduretes saltejades.

Broquetes de carn amb patates fregides


La mateixa sensació que amb l'anterior plat varem tenir amb les costelles de porc.

Costelles de porc amb els seus acompanyaments


Total del compte: 61,89 € per a quatre persones, unes postres, cafés i molta cervesa inclosa. Ja em direu si a Barcelona (o d'altres capitals europees) és possible trobar preus com aquests en ple centre de la ciutat. Si us fixeu en el preu de cada cervesa de mig litre (Pilsner Urquell), resulta a un preu de poc més d'un euro i mig. Si això no és el paradís, ja em direu a on para...




**********************************************


Krčma
Kostečná, 4
Staré mĕsto Pražské
Tel. 226 219 386

Al vespre varem anar a una mena de taverna txeca a on varem sopar tots quatre per.... 26,71 €. Va ser amb diferència, l'àpat més econòmic de tots els que varem fer. L'exterior del restaurant tenia unes fabuloses taules, però que malauradament eren totes plenes.

Exterior del restaurant


Tot i ser una autentica taverna, el menjar era de bona qualitat i la cervesa (barreja de Pilsner Urquell rossa i negra) entrava fabulosament.

Varem compartir uns formatges freds marinats. Normalets. Era com una mena d'escabetx.

Formatges marinats


Uns formatges calents arrebossats que a mi em va semblar que portaven una mena de formatge blau i que després veient la nota diu que són "smelly beer cheese" i que podríem traduir com "formatge de cervesa pudent". Diferent i curiós. Tenia la cremositat d'un Camembert però amb retrogust de Roquefort. No va sortir la foto (o la vaig esborrar accidentalment).

Un plat de llom de porc a la graella amb una mena de truites de patata i ceba molt compactes i cruixents.
  
Llom de porc a la graella amb truita? de patata i ceba


I un parell de racions de salsitxes cuinades amb cervesa negre i que et servien directament amb la cassola de ferro. Potent i tremendament calorífic. Varem sucar una mica de pa, però no varem poder acabar cap de les dues racions.

Salsitxes en cervesa negra

I una foto de l'interior del local. Era molt bonic, però feia excessiva calor i més després de menjar aquests plats lleugers de la seva gastronomia...

A l'interior del local





**********************************************

Lokál
Dlouhá, 33
110 00 Praha 1
Tel. 222 316 265
www.ambi.cz


Restaurant de dimensions considerables i amb capacitat per bastants persones. Contràriament al que és habitual en aquesta ciutat, tanca a la 1 de la matinada (el més habitual és que a les 23:00 tanquin les cuines dels restaurants). Pel que vaig poder llegir d'aquest lloc al Foursquare (imprescindible si viatges fora) sempre esta ple a vesar. No sé si per la qualitat del menjar, per si és el típic local de moda o bé pels tancs de la fabulosa cervesa que tenen a la seva barra transparent (a la web es pot veure amb més detall). Sembla ser que hi ha molta diferencia de qualitat entre la cervesa de tanc, la de barril i la d'ampolla. Per mi és un mon totalment desconegut al que no em ve gens de gust accedir. Crec que mentre estigui a una correcta temperatura (es a dir, ben fresqueta...) a mi ja em va bé.



També varem fer la fórmula de compartir que tan bons resultats ens havia donat fins al moment. Com desconeixíem les quantitats de les racions vam demanar amb seny, per poder afegir a última hora si era necessari.

Com també vaig veure que destacaven de la gastronomia txeca els seus tàrtars o "beef tartar" com ho anomenen ells, varem demanar una ració d'aquest. El serveixen amb unes llesques de pa fregit amb all per si vols fregar-lo. El tàrtar era dels que m'agraden a mi: amb tot ben picadet a ganivet. Molt bo!

Beef tartar


D'una interminable llista de salsitxes varem triar unes que eren variades (tres de diferents, però bastant grans). Acompanyades de mostassa i de la inseparable amanida de col. Bones.

Salsitxes del país variades
  
Un formatge arrebossat i fregit que semblava Camembert.

Formatge arrebossat i fregit


Una ració del famós pernil de Praga. Bo, però no té res a envejar del pernil cuit de casa o del lacón.

Pernil de Praga


Una bona ració de knedlíky per acompanyar tots els plats.

Knedlíky 

Curiosa la manera d'anotar les cerveses que es van demanant a cadascuna de les taules.




I, a part de la obligatòria cervesa, varem poder tastar la Kofola, que és el refresc de cola que varen produir i comercialitzar a l'època comunista per combatre l'original. Si esperes que el gust sigui el mateix que el d'un refresc de cola, t'equivocaràs al demanar-ho, però si ho demanes sense cap pretensió ni judicis previs, he de dir que no estava malament. Semblava més una mena de sangría o calimotxo que qualsevol refresc de cola que havia provat anteriorment.

Kofola


En resum, un lloc molt recomanable amb bon menjar i bona cervesa, tret d'un lamentable incident amb una de les cambreres que crec que no s'assabentava gaire en anglès del que li dèiem, juntament amb el poc que em queda al meu cervell d'aquest idioma, va donar peu a un malentès amb una comanda d'un parell de plats més que varem afegir al final del sopar i que va provocar contínues reunions de tot el staff fins que varem demanar el compte i vam marxar d'allà.





**********************************************

POTREFENÁ HUSA
Národní Třída, 39
110 00 Praha 1

Tel. 273 130 555

El restaurant que més ens va agradar a tots. Vàrem arribar guiats pels consells del Foursquare i realment no ens va decebre gens. La cuina continuava sent la tradicional txeca, però amb una mica més de cura a l'hora d'elaborar i emplatar. 

Com ens havia agradat força el "beef tàrtar" del dia anterior, varem decidir demanar un per compartir i fer temps mentre portaven els principals. La carn era molt saborosa (com en general tota la que varem poder tastar durant la nostra estada a la ciutat), però estava picada a màquina, punt en contra d'aquest plat. Per un altre banda, et compensaven portant els ingredients per separat per que t'ho preparessis al teu gust. Realment bo.

Beef tartar


Jo vaig escollir com a plat principal el braó de porc i el vaig compartir amb el que la meva filla va demanar: el goulash (per fi!) del que tant havíem sentit parlar. El "codillo" estava realment espectacular i el fet diferencial amb el que havíem tastat el primer dia, va ser que estava totalment desossat i farcit amb la amanida de col per dins. Espectacularment cruixent  per fora i fundent i melós per dins. A més, el contrast de la col amb el greix de la carn estava força ben trobat. L'acompanyaven de pa i una mena de salsa de mostassa.

Braó de porc o "Codillo" 


Molt bo tanmateix el plat de goulash. De fet, ve a ser una mena d'estofat de carn dels de tota la vida que fem a casa nostra, però potser més contundent. Servit juntament amb knedlíky i verduretes crues que refrescaven i li donaven el cruixent (i el picant, ja que havia algun tros de bitxo o similar) apropiat al plat. 

Goulash


Els altres dos plats principals varen ser una Amanida amb pernil d'ànec i uns Spaghettis Aglio o Olio que estaven força picants.

Amanida amb pernil d'ànec

Spaghetti Aglio Olio


De postres va caure un pastis de formatge que no vaig tastar, però que em van dir que era força normal. 
Pastis de formatge


Total del compte: uns 64 € els quatre, que ve a sortir exactament a 16 € per cap amb tot inclòs (cervesa non stop també).  El que deia: el millor de tots els que varem estar, en especial pels plats de goulash i el de "codillo".



**********************************************


Baráčnická rychta
Tržiště, 23

118 00 Praha - Malá Strana

Tel. 257 532 461

En aquest cas, com estàvem a l'altre costat del riu (a prop del castell) i no teniem cap referència per dinar, varem tornar a treure partit de les bones recomanacions (de moment) del Foursquare.

Una cosa que em va cridar l'atenció tots els dies, va ser el tema de la gradació de les cerveses. Com es pot veure a la pissarra del restaurant a on anunciaven les cerveses que tenien, tenen totes una gradació d'entre 11º i 13º i inclòs vaig veure en altres bars, gradacions superiors. Però imagino que deu voler dir un altre cosa, per que si no, com a cada àpat m'empenyia un litre d'aquesta refrescant beguda, hauria anat a rastres tots els dies. Si algú ho sap i té l'amabilitat d'indicar-me el motiu, li agrairé.  

Interior del restaurant


Varem tornar a fer l'entrant a base de "beef tàrtar" i aquest cop sense mariconades. 200 grams de carn als quals havien d'afegir-se tots el acompanyaments (que també varen portar per separat) més les corresponents llesques de pa fregit per sucar l'all. En aquesta ocasió, la carn estava excessivament picada a màquina i el seu aspecte era més el d'una sobrassada que no pas el d'un tàrtar. Però tot i així ens va agradar força. No vaig recordar fer foto (aquell dia, havia molta gana...).

Dues racions de goulash amb arròs per fer camí.

Goulash (segona part)

Jo vaig optar per un lleuger filet de bou amb salsa de mostassa que vaig acompanyar amb el pa fregit i fregat i ben fregat amb all per preparar el vol de tornada. Tot i que la carn tenia tota la pinta de ser molt bona, la van arruïnar al cuinar-la en excés.  I això que li vaig demanar amb el meu anglès patillero "like a tàrtar".

Filet de bou amb salsa de mostassa


Un Camembert fregit amb verdures a la graella. Bé.

Camembert fregit amb verdures a la graella


També un molt bon lloc per recomanar. I com podeu veure, el compte tampoc va arribar als 60 €.




**********************************************


I els dos menjars més cars de tota aquesta setmana a Praga, van ser curiosament els que varem fer a establiments que no eren propis d'aquesta gastronomia.

El primer va ser l'ultima nit, que varem decidir canviar una mica i sopar més lleuger i varem buscar un restaurant japonès. No penso ni molestar-me en explicar el que varem menjar. A part de trigar una eternitat en servir-nos (hi havien només dos taules més), l'arròs era un insult als japonesos, l'alga kombu estava més resseca que... (no ho diré) i l'oli de la tempura no sé de quin origen devia ser... Desastre total i .... 1.840 CZK o corones txeques (uns 80 €). Això si... Varem tenir espectacle gratuït quan un xicot va aparcar el seu cotxe al carrer en doble fila sense parar el motor, va entrar al local, i li va fotre quatre osties ben donades a un altre senyor que estava sopant amb la seva senyora (i que varem intuir que seria l'esposa d'algun d'aquells dos senyors).

L'altre experiència negativa i el rècord absolut negatiu en quan a preu es refereix, va ser el dia de tornada al aeroport de Praga que, com el vol sortia al vespre, varem decidir sopar qualsevol cosa al aeroport. Resum: quatre hamburgueses amb les seves corresponents patates i les begudes va sortir per... 2.190 CZK  (uns 96 €). Que tampoc és que sigui car ja que les hamburgueses eren ben complertes, però després de tots els llocs que havíem estat als preus que heu pogut veure, doncs ens va semblar una pressa de pel. 

En conclusió, crec que és un dels millors destins gastronòmics que he anat (tampoc és que siguin gaires...), si deixem de banda la gastronomia del nostre país i la d'Espanya, i el destí amb la millor RQP tant a nivell de menjar com a nivell de beure cervesa. Del tema vi, com varem agafar una onada de calor, no ens va venir gaire de gust tastar-lo. Per compensar, a la propera comanda de vi, demanaré que m'afegeixin un parells d'ampolles de vi txec que sigui representatiu (si és que ho és).

Espero que si aneu per Praga us pugui ser d'utilitat la informació que comparteixo, com a mi m'ha sigut la d'altres blogs.




dilluns, 15 de juliol de 2013
Posted by Jordi Castaño

El Pràctic

El Pràctic
Constitució, 181
08014 - Barcelona

Tel. 933 315 644
elpractic@telefonica.net



Quin lloc més curiós (per intentar posar un adjectiu que el defineixi)...

Ubicat al llindar de Barcelona amb L'Hospitalet de Llobregat amb una decoració més que sòbria. Podríem dir que és dels de la categoria "jo aquí no entro ni de conya" o bé "el meu amic em va donar malament l'adreça".

Sembla més un senzill bar de menús que no pas el restaurant que s'amaga al interior. És un d'aquells locals beneits (i de facto publicitats) per la visita del mestre Ferran, ja que el cuiner peruà que porta el local va fer algun stage amb ell (entre d'altres cuines d'alt nivell).

Vaig anar per primer cop el dijous passat, aprofitant l'emissió d'un partit de futbol entre dos seleccions que sembla ser que havia de ser important si tenim en compte com estaven de buits tots els restaurants. De fet, tret d'un senyor gran i del cambrer i el cuiner, era l'única persona de sexe masculí que estava al local. La resta, eren tot grups de noies i dones.

En aquesta primera visita i presa de contacte, varem demanar els plats que havia sentit comentar més als diferents blogs que segueixo (el de Ricard Sampere,  Jordi Luque o Pau Arenós per citar uns quants). 

És un bar-restaurant de barri en el que ofereixen un menú de migdia de dimarts a divendres per 11,50 € serà qüestió de anar a tastar-lo) i dijous, divendres i dissabtes al vespre ofereixen un menú de tapes, que és al que varem anar. Tots els plats són en format tapa per compartir i com podreu veure, tots els que varem escollir varen ser força lleugers i digestius per ser un sopar... :)

Unes molt bones croquetes de pollastre rostit varen donar el tret de sortida. Només diré que passen a formar part del meu particular Top Ten croquetil.


Croquetes de pollastre rostit


A continuació, uns wontons o wantans (crec que són correctes les dues formes d'escriure-ho) farcits de carn de porc ibèric i acompanyats d'una salsa agredolça. Bons, però crec que li faltava una mica més de consistència cruixent a la massa.


Wanton farcit de porc ibèric amb salsa agredolça


Imprescindibles també els calamars fregits al estil nikei. Molt cruixents per fora i tendres per dins.


Calamar fregit estil nikei


La "tapa estrella", com ells mateixos la defineixen a la carta, és una orella de porc cruixent, que està cuinada al Roner a baixa temperatura durant unes quantes hores (crec que més de 12...) i acabada a la planxa per donar-li l'aspecte final de sandvitx de porc. Crec que és el millor plat que vaig tastar. A més, com té les propietats gelatinoses d'aquesta part de l'animal, podem definir-lo com "Tapa Duracell" ja que es queda atrapat a la boca durant una bona estona, i dura i dura... Un plat rodó sense cap mena de dubta.


Orella de porc cruixent


Continuant amb l'homenatge al porc, varem continuar amb un secret ibèric amb chimichurri. Molt bona qualitat i punt de cocció de la carn, que es fonia a la boca.


Secret ibèric amb chimichurri


En aquest punt del sopar, ja podríem haver acabat perfectament (de fet havíem demanat quatre plats i les croquetes per picar), però la temptació de demanar i provar els "callos del yayo" que tenien a la carta em va superar. I després de tastar-los em queda el dubte de quins són més bons, si els dels Hermanos Tomás (contundents i amb trossos ben definits) o bé aquests (més suaus i equilibrats). Realment complicat... i a més tinc pendents de tastar els del Restaurant Portoles (dels quals n'he sentit parlar meravelles). Potser hauré de començar a preparar també un Top Ten callil.


Els "Callos del yayo"


I ahir, varem tornar per fer un Bonus Track, a on a més de la "tapa estrella", les croquetes, els "callos del yayo", els calamars i el secret ibéric, varem poder tastar els següents plats:

Patates "braves bravísimas". Molt bones i amb un toc de picant que no és l'habitual. Imagino que serà algun tipus d'espècia típica del seu país.

Les Braves "Bravisimes"


Biquini de mozzarella de búfala i pernil ibèric amb tòfona blanca. No deixa de ser un biquini, però és xocant com un plat que estem tant acostumats a menjar a casa nostra, ens pot arribar a sorprendre tant.

Biquini de mozzarella amb pernil ibèric i tòfona blanca


"Ensaladilla rusa a la seva manera". Més cremosa del que habitualment estem acostumats i també amb tocs especiats que no varem saber reconèixer. 

Ensaladilla rusa "a la seva manera"


Tiradito de gamba. Acompanyat per uns brots d'amanida i per uns talls de moniato que feien que l'acidesa de la llimona es veies compensada amb el dolç d'aquest. Un plat rodó si no fos per que ens el varen portar tot just desprès dels callos del yayo...

Tiradito de gamba



Mandonguilles amb sípia. El plat més contundent i alhora el més que menys em va impressionar (que no agradar). Massa pujat el toc marí del plat que li treia totalment el protagonisme a la que s'intuïa bona carn de les mandonguilles.

Mandonguilles amb sípia


Amb dos ous de Calaf i.... Per acabar d'omplir forats varem demanar unes racions de patates amb ous de Calaf i pernil ibèric la primera, i amb xoriço la segona. Com es pot apreciar a la fotografia no varen agradar gaire... Si em descuido deixem el plat buit abans de poder treure la foto.

Amb dos ous i...


En aquesta última visita si que varem demanar postres, que van ser un tiramisú, una mena de granissat de llimona amb ginebra (Gin Citric crec recordar que es deia...) i una mena de versió del pa amb oli i xocolata que tant ens agrada a casa nostra.

Citric Gin (o quelcom similar...)

Tiramisú

Xocolata (bàsicament)


Un lloc per tornar i per portar a gent que no tingui gaires manies amb el look dels restaurants ni amb els barris de la ciutat. Si el que es vol és menjar bé, aquest es el lloc indicat. La relació qualitat preu és molt bona, ja que demanant sense mirar i amb el vi i cafès inclosos, ens va sortir tots dos cops per uns 30-35 per cap. Per posar algun inconvenient, el soroll pot arribar a ser bastant elevat si el local està ple (el que sembla una cosa habitual) i la dificultat en trobar aparcament (el més senzill és potser anar directament al pàrquing de la Ciutat de la Injustícia).


He deixat pel final la foto del exterior del restaurant per no condicionar a ningú d'entrada...




dijous, 4 de juliol de 2013
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -