Archive for d’octubre 2013

Cal Xim. Molt bon restaurant a l'Ordal.

Cal Xim
Plaça de Subirats, 4
08739 - Sant Pau d'Ordal

Tel. 938 993 092
www.calxim.com
amigocastellvi@terra.es


Si us dic que fa més de trenta anys que sento parlar d'aquest restaurant, no us estic dient cap bestiesa. Quan el meu instint gastronòmic estava encara per sota dels mínims permesos, ja sentia parlar (i molt bé) d'aquest lloc a tocar de l'Ordal.

Després d'un mati visitant Can Ràfols dels Caus a Avinyonet del Penedès i passejant pel seu celler i tastant alguns dels seus vins, el mateix xicot que ens estava acompanyat a la visita va trucar al restaurant per reservar per dinar. Si no coneixeu aquest celler, val la pena apropar-se. El recomano tant pels seus sucs de raïm (Caus Lubis, Rocallis o Parisad, per posar tres exemples), com per gaudir de la seva arquitectura que ha aconseguit integrar les seves noves instal·lacions amb l'entorn paisatgístic de la zona.

Ja eren gairebé les 3 del migdia quan vàrem arribar al restaurant i per ser un dia entre setmana en un poble perdut de poc més de 500 habitants, vaig flipar amb la quantitat de gent que hi havia. Estava totalment ple a vessar, tant a l'interior com a la terrassa que tenien a fora (que era de les de bar de tota la vida) i ens vam haver d'esperar uns deu o quinze minuts de peu a la barra fins que es buides i ens preparessin una taula.

El lloc té un aspecte senzill, però molt ben arreglat. Taules no gaire separades, estovalles i parament de qualitat i disposen d'una sala al celler, per fer petites reunions, que em va semblar acollonant. La fotografia és de la seva pàgina web.

Reservat al celler


Com ja ens havien recomanat l'hamburguesa de peu de porc, i ja anàvem tots tres amb aquesta idea al cap, vàrem deixar que fossin ells qui ens suggerissin els entrants.

Van començar per uns bolets. Uns ceps i uns rovellons a la brasa, amb l'únic afegit d'una mica de sal, oli i julivert. A veure si canvia ja el temps, que ja tinc ganes de fer alguna sortida per agafar uns quants...

Ceps

Rovellons


I l'altre entrant varen ser unes flors de carbassó farcides de brandada de bacallà amb samfaina feta amb verdures a la brasa de llenya, que aportava al plat un interessant toc fumat. Un plat molt bo i ben presentat.

Flor de carbassó farcida de brandada amb samfaina a la brasa  


Però l'estrella del dinar va ser el plat que ens havien recomanat molt encertadament a les caves de Can Ràfols. L'hamburguesa de peu de porc, que anava acompanyada per un tall de cansalada a la brasa i unes patates i cebetes molt tendres i gustoses. ESPECTACULAR!

Hamburguesa de peu de porc i cansalada a la brasa


I per desengreixar i fer baixar coll avall tot plegat, ens van recomanar molt encertadament un magnum de cava Albet i Noya Brut 21, d'entre totes les referències del celler que figuraven a la carta (amb algunes de ben sorprenents al tractar-se d'un petit i apartat restaurant).

Tot plegat, amb cafès i sense postres, va sortir si no recordo malament per uns 35-40 € per cap.

He de dir que tant el servei com el tracte rebut van ser exquisits, i per descomptat el menjar, que va ser de primera, i que és un lloc al que de ben segur tornaré en més d'una ocasió. Vaig veure plats molt bons, que haurem de provar en posteriors visites. De fet, el propietari ens va dir que no podíem deixar de tastar les carxofes, que sembla ser que van ser el detonant de la fama d'aquest restaurant.


dijous, 10 d’octubre de 2013
Posted by Jordi Castaño

El Celler de l'Àspic & matinal al celler Devinssi a Gratallops

El Celler de l'Aspic
Miquel Barceló, 31
43730 - FALSET

Tel. 977 831 246 - Fax 977 831 246
info@cellerdelaspic.com


Vàrem anar a passar un dissabte per terres del Priorat, concretament al celler Devinssi a Gratallops, per conèixer les tres vinyes que tenia apadrinades (va ser un regal pel meu últim aniversari) i que ja feia temps que volia anar, i que sempre per un o altre motiu anava deixant.

Ens va atendre amb una hospitalitat exquisida en Jordi Ustrell, que (entre altres funcions) és la persona encarregada de les relacions publiques del celler i de fer les visites. Només arribar, ens va demanar disculpes per endavant per si no s'expressava correctament en català, ja que és de nacionalitat russa i fa només un parell d'anys que viu a Catalunya. Però res més allunyat de la realitat... De fet, utilitzava paraules i expressions en català que jo no utilitzo mai i que només sento molt de tant en tant. Resulta que ja tenia el nivell C de català i crec, que si arribes a llegir aquesta entrada, segur que troba més de deu errades d'ortografia o de lèxic.

Va ser una visita realment personalitzada, ja que només estàvem la meva dona i jo. Varem començar el recorregut visitant les vinyes, que estaven situades molt a prop del poble i amb unes vistes privilegiades.


Vistes des de les vinyes de Devinssi (a la dreta es pot veure Gratallops)

Un cop al lloc, ens va explicar les característiques del terrer (o "terroir"), és a dir, els elements i factors que influencien en la qualitat i producció de raïm a les vinyes: climatologia (sol, pluja,...), morfologia del terreny, altitud, orientació i vent, i d'altres.

Un cop acabada la visita al terreny, vàrem tornar al celler a on ens va explicar tot el procés de vinificació i a on vàrem poder veure el procés de battonage (crec que en català correcte, es diu remuntat, però no estic segur...) per produir la fermentació del most.


Battonage manual d'un dels dipòsits del celler

Com és un celler molt petit, tots els processos s'elaboren de forma manual i artesana. De fet, en algun dels vins que produeixen, les etiquetes les enganxen una a una, des d'un full d'etiquetes adhesives.

Dipòsits d'acer a on es fermenta el most
Bótes a on reposen els diferents vins del celler

I per acabar la visita, en Jordi ens va fer un petit tast d'alguns dels seus vins. Tot haver tastat ja dos dels vins que elaboren (i que de fet i en teoria són els superiors), vaig trobar molt més equilibrat el Mas de les Valls, del que em vaig apropiar (pagant, eh?) d'unes quantes ampolles. 

En resum, tres hores d'explicacions particulars de tot el mon i la cultura del vi amb la agradable i entretinguda companyia de Jordi Ustrell. Gràcies!


I la segona part...

Un cop acabada la visita, vàrem anar cap a Falset que està a molt pocs quilometres de Gratallops, a dinar al Celler de l'Àspic del que tenia bones i fiables referències. Es tracta d'un restaurant que també és un celler de venda de vins en el que tenen molt bones referències, lògica i majoritàriament de les properes denominacions del Priorat i del Montsant, sempre sense oblidar la resta de comarques o regions estrangeres a on s'elaborin bons vins o caves i xampanys. La fórmula que tenen per posar preu a la ampolla que et serveixen al restaurant per beure mentre menges, hauria de ser aplicada obligatòriament per llei a la resta de restaurants. Et venen l'ampolla al preu que té a la botiga i afegeixen un cost de 2,5 € per comensal pel servei afegit que comporta el vi (copes, decantadors, càmeres...). Només per aquest motiu, crec que ja val la pena fer un pelegrinatge fins al restaurant. 

Pel que fa al menjar, a part de la carta, tenen tres diferents menús, amb preus de 30, 45 i 60 € en funció del numero de plats a tastar i dels vins que l'acompanyin.

Vàrem agafar el intermedi, que em va semblar el més correcte per quantitat i preu, i per que desprès del tast que ens havien fet al celler de Gratallops, tampoc era pla de fotre'ns cinc vins diferents més (ho deixaré per properes ocasions) abans de tornar a casa.    

L'aperitiu era una crema de carbassa (amb massa gust de crema de llet) amb cruixent de ceba. Com anècdota del dinar, diré que teniem una gran taula al costat amb unes quinze o vint persones, que quan estaven acabant de menjar aquest plat, ens van obsequiar amb un gran concert de cullera amb do major (ni idea de si existeix aquesta nota), que em va recordar l'escena dels nans menjant la sopa a la pel·lícula de la Blancaneu.

Crema de carbassa amb cruixent de ceba 


Una amanida de verema que em va encantar per lo lleugera i gustosa que era. Bons contrasts i textures a descobrir en els diferents ingredients que feien la composició del plat.


Amanida de verema


El següent plat, a petició de la meva dona, ens el van substituir amablement pel que havien de portar (i que era un arròs, segons vam veure a la taula dels nans i que era el mateix menú que fèiem nosaltres). Va ser un saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra. Molt bo!!

Saltejat de rossinyols amb cigronets i botifarra negra


El plat de peix va ser un rap romescat. Es tractava d'un tall de rap arrebossat amb romesco sobre un llit de samfaina i salsa de pastanaga. Trobo que l'arrebossat, bé per que tenia un gust massa fort o bé per la quantitat d'aquest, pràcticament anul·lava el sabor del peix. 


Rap romescat


El millor plat va arribar al final. Un pollastre d'aquells que costen de trobar, guisat durant unes quantes hores amb molt de carinyu i savoir faire. Acompanyat per uns rovellons i una salsa reduïda del mateix suc de la cocció. Ingredients senzill i cuina senzilla i casolana per un plat de 10.


Gall de pota negra del Penedès guisat amb rovellons 


Uns assortiment de formatges catalans acompanyats cadascun per una confitura diferent, i que crec recordar que de esquerra a dreta eren: albergínia, ceba, tomàquet i codony. Mil vegades millor que qualsevol postres dolces (per mi).    
Assortiment de formatges catalans amb melmelades 


I per rematar el dinar, ens van portar dos postres diferents (en teoria, en el menú escollit només entrava un) per que ens les repartíssim. Vaig trobar molt encertada aquesta formula, que permet tastar dos postres diferents o bé escollir un si l'altre no t'agrada gaire. Un bon detall i tots dos molt bons (tot i que personalment hauria fet una altre taula de formatges...).


Pastis de formatge amb maracujà i salsa de fruits vermells


Brownie de xocolata amb bescuit gelat i salsa de cacau


Les petit fours amb els cafès. Bé, i per acabar d'omplir forats.


Petit foirs

I els vins que ens van servir durant el dinar (inclosos en el preu del menú) van ser:

- Blanc d'Orto. Celler Orto Vins de la D.O. Montsant. Molt bo. Havia sentit algun comentari o llegit en algun blog.

- Artigas. Celler Mas Alta de la D.O.Q. Priorat. D'aquest no tenia cap referència, però em va agradar força.



Com he comentat abans, un lloc a tenir molt en compte si es volen tastar bons vins a uns preus molt competitius (per no posar econòmics) acompanyats d'un menjar d'alta qualitat, o bé per gaudir d'una bona cuina amb productes propers de la terra (és un dels restaurants adscrits a la xarxa Km 0) acompanyada d'uns vins perfectament seleccionats.

dissabte, 5 d’octubre de 2013
Posted by Jordi Castaño

Can Baiges. "Petit" sopar degustació a Llinars

CAN BAIGES (Antiga Casa Gay – des de 1.880)
Avinguda Comas i Masferrer, 17
08450 Llinars del Vallès

Tel. 938 410 097
www.canbaiges.com
diguim@canbaiges.com

De dimarts a dijous, de 9 a 15:45 i de 17 a 20:30
Divendres i dissabtes, de 9 a 15:45 i de 17 a 22:00



No tinc ni la més remota idea de per que m'ha vingut al cap, tal com he començat a escriure aquest post, la gran pel·lícula de Marco Ferreri "La Grande Bouffe"...



Que per un altre banda, us la recomano encaridament si no l'heu vist.

Vàrem anar de la ma d'uns amics, a una xarcuteria de Llinars del Vallès que fa ben poc han reformat i ampliat amb un espai a on poder fer degustacions i esmorzars de forquilla. Els propietaris (Carme i Joan) juntament amb els nostres amics, ens van preparar un frugal i senzill menú. No sé que els hi van explicar de nosaltres, però puc assegurar que és un dels cops que més menjar he vist i he gaudit i digerit a tota la meva vida.

Com quan varem arribar encara estava oberta la barra de la xarcuteria, vaig aprofitat per fer la compra pel cap de setmana i puc ben assegurar que el genero que toquen és de primeríssima qualitat.

Tot i que aquell dia havien de tancar a les 20:30, van tenir el detall d'obrir fins a més tard per nosaltres i així vam poder gaudir d'un sopar ben tranquil i relaxat (al menys, en lo que a soroll es refereix). La atenció dels propietaris va ser exquisida en tot moment i he de dir que tots dos són encantadors.

És fàcil d'arribar i d'aparcar a la mateixa riera (si no hi ha risc de pluges fortes), ja que està situat a la part de dalt d'aquesta, i que trobes quan entres a la població des de la carretera C-35. No coneixia l'establiment, però pel que ens van comentar, li han fet un considerable rentat de cara, i properament, encara ampliaran més l'espai de degustació.


Aspecte que tenia antigament la botiga



Aspecte exterior actual de la botiga / restaurant


Com entreteniment i fins que comencéssim amb els plats que havien de composar el "petit menú", ens van deixar a la taula uns quants plats de llonganissa, no fos cas que estiguéssim un sol minut sense endur-nos res a la boca... No recordo d'on van dir que era, però estava molt bona.


Llonganissa


Uns talls de botifarra negra calenta per sobre de fines llenques de pa lleugerament torrat, van ser el tret de sortida del festival càrnic de la nit.


Botifarra negre calenta amb pa


Si bona era la qualitat i el sabor de la negra, la blanca no li anava gaire enrere. Acompanyada de pa amb tomàquet.


Botifarra blanca amb pa amb tomàquet


Unes quantes (moltes) torrades de pebrot escalivat amb anxoves per acabar amb els plats freds. Portaven una mica de maionesa a sobre de la torrada, que feia molt més gustos el conjunt. Ho provaré el proper cop que m'ho prepari a casa, ja que és un dels plats que més gaudeixo i em va sorprendre positivament.

Nota d'interès (i per tenir una petita idea de quantitats...): De tots aquests plats, no és que fos només un tall per cap, no... Hi havien dos o tres...
  
Torrada amb escalivada i anxoves


Unes braves, que per mi, van ser el plat més fluix, però no per la salsa, que estava força saborosa i picant, si no més aviat per les patates en si mateixes, que no em van fer gaire el pes.


Patates braves, braves...


Unes croquetes de ceps (que estaven en el menú inicial) molt gustoses i de les que crec que vaig menjar mitja dotzena, juntament amb unes croquetes de rostit, que no estaven previstes i que segurament en Joan i la Carmen pensarien que només amb les de ceps no hi havien suficients. També molt bones, casolanes i de les que es nota que estan preparades amb molt d'afecte.
  
Croquetes de ceps (les rodones) i de rostit (les allargades)


L'últim plat de "picoteo" i per deixar ben alt el llistó, van ser unes tripes (o "callos") ben fortets i picants, com a mi m'agraden. He de dir que vaig deixar el plat ben net a força de pa, si, però també que hi ha qui em va guanyar repetint ració. I la resposta a la pregunta que us esteu fent es... Si... es podia repetir... i tants cops com volguessis.   


Tripes o "callos"


Per desengreixar i canviar de "tercio" (hi ha qui porta un sorbet, però això deuen ser mariconades dels de ciutat), ens van portar una cloïssa, que tampoc estava inclosa en el menú inicial, i que després ens vam assabentar que era part del seu sopar.


Cloïssa


I l'esprint final es va composar d'una cassola (enorme) d'arròs de cap i pota dels que et fan emocionar i donar gràcies als deus.


Cassola d'arròs de cap i pota


Arròs de cap i pota


Una cassola de peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols. Brutals! M'encanten aquests guisats. Vaig demanar repetir en primera instància, però un cop vaig acabar el meu plat, vaig haver de declinar l'atreviment d'intentar tornar a començar amb un altre plat d'aquell bé de Deu.


Cassola de peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols


Peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols


I per rematar, unes galtes de vedella amb patates al caliu. No sé quantes hores van estar al foc, però les galtes es fonien literalment al paladar. De les que es noten fetes amb molta cura i paciència. Arribats a aquest punt, he de dir que jo quasi no vaig poder acabar-les, però lentament ho vaig aconseguir... 

Galta de vedella amb patata al caliu


I per baixar tot, una mica de fruita fresca.


Raïm, figues i meló


La sorpresa de la nit van ser els Bonus Track en forma de dolços i pastisos que varen portar els nostres amics, directament de la pastisseria que té el seu fill a Cardedeu. 

Reeeees... unes mostres que diria aquell... 

Us deixo unes fotografies que parlen per si soles (i no estan tots els plats que van portar...). 


Bonus track 1 - Pastis de crema amb fruites vermelles i flamets


Bonus Track 2 - Pastissos variats


Bonus track 3 - Galetes amb xocolata i fruits secs


El meu estomac, a aquelles alçades de la nit, ja va dir prou. A taula, només vaig poder tastar un flamet i a casa (ens ho vam haver de repartir en tuppers a la sortida) un parell de galetes amb xocolata. He de dir que ambdós eren molt bons, però per compensar que no vaig poder fer els honors, hauré de fer una visita a la seva pastisseria per acabar de tastar la resta d'especialitats.

Vam rematar el sopar amb uns cafès i una barra lliure de gintònics dels que, degut al meu alt nivell d'atipament, no vaig poder tastar ni un de sol. 

I per poder tenir una idea dels preus en els que es mouen, he agafat una fotografia del seu Facebook, a on es pot veure la pissarra amb els preus dels diferents plats, tant entrepans, com per plats per picar o cuinats. El preu del nostre sopar no seria gaire significatiu, ja que era un tema pactat i tancat amb anterioritat.




I ja només em queda agrair l'amabilitat i l'hospitalitat amb la que la Carme i en Joan ens van acollir a casa seva i desitjar-lis que els hi funcioni bé el nou negoci. 

dijous, 3 d’octubre de 2013
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -