Archive for de gener 2014

Les Cols Pavellons. Hotel "diferent"


Pavellons Les Cols
Avinguda de Les Cols, 2
17800 OLOT (Girona)

Telèfon - 699 813 817 
Mail - lescols@lescolspavellons.com
GPS: Latitud 42º 11' 40.96" N | Longitud 2º 30' 4.39" E



Després de sopar al restaurant Les Cols (i que podeu llegir si cliqueu a l'enllaç), vàrem anar a passar la nit a un dels pavellons del complex del mateix nom. Diuen pavellons a les habitacions que el composen i que són un increïble exercici d'arquitectura moderna, o almenys així m'ho sembla a mi, tot i que no tinc la més mínima idea al respecte. 

Abans d'aprofundir amb més detall amb què ens vàrem trobar, he de dir que em va encantar i que coincideixo plenament que és un lloc únic i un concepte d'hotel totalment diferent. Tornar, dubto que torni pels motius que exposaré al final (o més aviat, segur que no torno), però em va agradar conèixer el lloc, l'arquitectura i l'interiorisme de les habitacions, de les que crec que se'ls ha anat una mica la ma amb el minimalisme.

Començaré mostrant unes quantes fotografies tant de l'exterior dels pavellons, com de l'interior de les mateixes.

En arribar, ens trobem com una mena de Mas al costat mateix de l'entrada al restaurant del mateix nom, i al que s'ubica la recepció. Aquesta recepció (no vaig recordar fer fotografia) és una senzilla sala amb una porta que imagino deuen ser les oficines i una porta amb una barrera metàl·lica que dona accés als pavellons.  

Entrada principal

Un cop travessem aquesta porta, entrem a un món modern i surrealista en que metall i vidre substitueixen la pedra i la fusta. Verd i negre són els colors amb els que a partir d'aquest moment ens haurem d'acostumar a conviure.

Passadís d'accés als pavellons

Quan arribes just al davant de la porta d'entrada, ja t'adones que estàs en un lloc "diferent". Per accedir a l'interior, has de marcar un codi de tres dígits al teclat en el qual els números han estat substituïts per símbols.  

Detall de la porta d'accés a l'habitació

Un cop accedeixes a l'habitació, veus que és una mena de cubell cúbic d'uns 25-30 metres quadrats suspès a l'aire i format bàsicament de ferro i vidre amb un gran llit i res més. Té una gran terrassa a cel obert que imagino que a l'estiu pot estar molt bé, però que no té ni un sol moble. A la següent fotografia pot veure's la part interior del pavelló a on està ubicat el llit. 

Interior del pavelló.

I la següent, ens mostra la terrassa a cel obert, en la que es pot observar el pas del temps en els tubs metàl·lics (i que crec que ja necessiten una bona restauració si desitgen mantenir el nivell de l'hotel), que imagino representen el bosc i les branques que hi ha per aquestes comarques.

Terrassa exterior

Des de l'habitació hi ha una porta corredissa que dona accés al bany. Capítol a part mereix aquesta sala...

En la següent foto, podem observar en primer pla la dutxa d'efecte pluja i a continuació, la banyera (que per dimensions quasi podria anomenar-se piscina) de continu flux d'aigua. Impressionant, diví, preciós i tots els adjectius que vulgueu donar-li, però.... el terra de la dutxa sempre amb aigua estava format per pedres de riu, que si bé són rodones, quan portes una estona ja et fan mal els peus... i per baixar a la banyera, havies de fer-ho amb l'ajud de només una barra metàl·lica (costa una mica de veure però està a la dreta) que tenia un únic esglaó i feia que no fos feina gens fàcil arribar amb èxit i sense provocar un petit tsunami... 

Dutxa i banyera

La pica, que encara que no ho sembli és la que es pot veure a continuació, no tenia aixeta i estava sempre plena, funcionant automàticament per proximitat, però en comptes de sortir un raig d'aigua, el que es produïa, era un flux continuo, que feia que l'aigua es fos desplaçant de dreta a esquerra. Els mateixos adjectius d'abans, però.... com collons se suposa que t'havies de rentar les dents? Poc pràctic és el més suau que se m'acudiria dir... Encara sort que a la nevera hi havia una ampolla amb aigua, que si no...

Detall de la pica o rentamans del bany

Per finalitzar amb el tema del bany, un altre que ens va sobtar, va ser l'absència total de penjadors a on deixar les tovalloles.

Un parell més de fotografies amb el detall del terra de la dutxa.

Detall de les pedres de riu al terra de la dutxa

Detall de la dutxa d'efecte pluja

Tot el terra de l'habitació era de vidre i feia que tinguessis la sensació d'estar flotant sobre el terreny volcànic que es mostrava a la part inferior.

Detall dels meus peus sobre el terra de vidre

Una vista més de la terrassa de l'entrada (a la part posterior hi havia una altra sense accés) en la que es pot diferenciar de forma més evident l'interior de l'exterior de l'habitació, tancat per unes enormes portes de vidre que tancaven hermèticament. 

Terrassa d'accés a l'habitació

I una vista de l'exterior del cub, des del llit.

Un despertar de pel·lícula...

L'esmorzar que va inclòs és, al mateix temps, dels millors que he tingut el plaer de tastar per la varietat, quantitat i qualitat dels ingredients, i d'altra banda, el més incòmode de tots. Al matí, crec recordar que a l'hora que els hi has dit el dia anterior, et deixen l'esmorzar a la porta de l'habitació, amb dues grans safates en les quals tens tan per fer un esmorzar dolç com un de salat. A més, el que sobra (i que sobra segur) després te'l deixen preparat amb una borsa molt maca per què l'emportis a casa. 

Però com no teníem res a l'habitació per deixar les safates, i ni tan sols un tamboret o quelcom semblant per seure, vam haver de fer l'esmorzar a terra com si fóssim indis i un ja no està per aquestes aventures... Sincerament, m'hauria estimat més un cafè amb llet i un croissant del dia abans servit en una taula i que jo m'hagués pogut seure en una cadira.  

Bon esmorzar


Les meves impressions positives d'aquest hotel vindrien a ser les següents:

- La tranquil·litat i la pau que es respira i que flueix de tot l'entorn. Poder gaudir de la natura, però en un ambient en el qual saps que estàs protegit (és com estar dormint al ras sense patir fred, ni mullar-te si plou). Veure les estrelles a la nit i l'alba al matí.  
- Poder gaudir d'una experiència quasi mística, en la que no tens ni un sol element que pugui pertorbar el silenci o desviar la teva atenció en coses més supèrflues. No hi ha televisor, ni música ambient, ni telèfon, ni revistes, llibres o diaris, ni res de res. L´únic soroll que pots sentir a part de la pròpia veu, és el de l'aigua de la dutxa o de la cisterna quan es buida.
- El servei. Quan els veus, que és en poques ocasions, es desviuen per cuidar-te.
- El minimalisme present (tot i que massa exagerat) i el disseny que es respira per tot l´hotel. Això si t'agrada aquest tema... 

I com punts negatius i que crec que podrien canviar o bé millorar-se, encara que sóc conscient que molts d'ells són així de forma expressa, jo destacaria:

- Il·luminació. A veure... Ja sé que no es pot il·luminar l'habitació com un arbre de nadal ni com si fos una pista d'aterratge, però una mica més potser si. A mi em feia mal la vista de forçar-la, ja que amb tots els llums encesos (crec que hi havien dos o tres leds en total) quasi no veia per on anar al bany.
- Algun element de mobiliari. Deixant de banda el show de l´esmorzar, si volies seure, l'únic lloc a on podies fer-ho era la tassa del vàter. I de fet, ja posats, no sé per què no van fer-los d'aquells que són un forat a terra... tot i que millor no els hi doni idees...
- Un telèfon o intèrfon per poder parlar amb la recepció. Si no tens mòbil i se t'acaba el paper de vàter, ja has begut oli...
- Algun lloc a on penjar les tovalloles i la roba. Això no crec que pertorbi la pau interior de les habitacions, no?
- També vaig trobar a faltar un lloc a on poder anar a fer una copa o bé a llegir, ja que a les habitacions és totalment impossible.


Com experiència, crec que és força interessant, però seria incapaç d'estar més d'una nit. Hi ha molts aspectes d'aquesta idea que em costen molt d'assolir i potser és que no tinc prou oberta la ment per tanta comunió amb la natura i l'entorn. Però repeteixo que em va agradar molt tenir l'oportunitat de poder-ho provar i gaudir, i almenys d'aquesta manera puc opinar per mi mateix.



dilluns, 27 de gener de 2014
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Les Cols. Petita decepció...

LES COLS
Mas les Cols
Ctra. de la Canya, s/n
17800 OLOT (Girona)

Telèfon - 972 269 209
Mail - lescols@lescols.com
GPS lt 42.1896 ln 2.50617



Com a regal d'aniversari, la meva dona em va comprar un paquet de sopar degustació amb maridatge al biestrellat restaurant Les Cols d'Olot i una nit a un dels Pavellons que tenen al mateix lloc i dels que faré una entrada a part quan pugui. I per no perdre temps, vàrem anar l'endemà del meu aniversari, després d'un dinar al Koy Shunka i d'un gran sopar familiar.

D'entrada, he de dir que el local, visual i arquitectònicament parlant, és d'una gran bellesa tan interiorment com exteriorment (al post que més endavant publiqui relatiu als pavellons, ja donaré més detalls) i ha estat guardonat amb nombrosos premis (Premi FAD 03 de l'Opinió, Premi d’Arquitectura de Girona 03, Premi Contractworld.Award 05).

Només accedir al restaurant, una noia ens va portar a fer un tour per les diferents estances d'aquest i ens va ensenyar els reservats totalment ocults, la gran taula allargada a l'estil medieval i l'antic pati i façana de l'edifici principal. Si voleu veure fotografies detallades del local en pode trobar directament a la web del restaurant. 

Seguint amb la visita, he de dir que moltes ganes no va posar la noia, ja que només li va faltar dir-nos que ens afanyéssim que tenia coses a fer. Va tenir una actitud totalment seca en tot moment i el màxim que vaig poder veure a la seva cara, va ser un falç i forçat somriure. Capítol a part mereix el tema de la il·luminació que, pel meu gust, era massa tènue i freda, almenys per sopar. Ens va acompanyar a la taula que (com més o menys es pot veure a les fotografies) seguien els paràmetres de disseny i modernitat del local, i ens vam disposar a gaudir del que intuíem que seria un bon espectacle i millor sopar.


Interior de la sala del restaurant

Per començar el menú, ens van servir una copeta de cava L'O del celler L'Origan (com m'agrada aquest cava, i més encara el rosat) amb unes llenques de llonganissa d'Olot i una mena de pergamí extremadament fi elaborat amb fajol que és un cereal que antigament es feia servir com a pinso per animals, però que a la Garrotxa sembla que l'han fet servir tota la vida per elaboracions de pa i farinetes. Una mica insípid i que s'havia de menjar amb compte, ja que s'enganxava al paladar i podia fer que t'ofeguessis...

Aniré posant davant de les fotografies (que per la llum del local van quedar com el cul...) el nom dels plats que figuraven al menú oficial del restaurant.

copa de cava L’O de l’Origan

llonganissa artesanal d’Olot

la terra, l’aigua, el cereal;
crosta de fajol,
l’essencialitat dels aliments primaris
Crosta de fajol

Uns entreteniments fets a base de productes bio...

per menjar amb els dits;
entrepà calent de blat de moro escairat

el caviar de la Garrotxa;
blini de fajol i fesols de Santa Pau

Entrepà calent de blat de moro escairat i blini de fajol i fesols de Santa Pau

Continuem amb el mateix fil conductor...

de fajol;
espagueti, brou fumat
Brou fumat amb espagueti de fajol

Uns pans casolans realment bons... 
La safata de pans 

Un calçot en què en lloc de pell tenia un arrebossat fet amb una tempura de carbó. Divertit engany...

per menjar sencers i amb els dits;
calçot en tempura de carbó,
romesco 
Calçots en tempura de carbó tal com arriben a taula


Romesco


Els calçots en tempura de carbó

Rovellons a la llauna com els de la meva iaia...

amb el perfum d’humitat del sotabosc;
amanida de rovellons,
pinyons, tortell d’Olot
Amanida de rovellons, pinyons, tortell d’Olot

Ou perfectament cuit amb una maionesa lleugera, crec que preparada amb l'oli de les llaunes de tonyina (almenys aquesta és la sensació en boca que vaig notar).

del galliner al plat;
ou fresc del dia, 
maionesa, tonyina
Ou fresc del dia, maionesa i tonyina

Bona i potent la royale de tòfona negra.  

de la Garrotxa;

royale de tòfona negra
Royale de tòfona negra

Em va agradar força per diferent i per no haver tastat mai res de similar el següent plat, que consistia en un tros d'albergínia que estava cuinat com si fos una peça de carn.

cuinada com una carn;

albergínia blanca cremada,
llet d’ovella, mel, cafè
Albergínia blanca cremada

Un arròs feia de punt de partida dels plats principals. Cuinat amb calamars de llauna. Havia sentit parlar d'aquesta mena de preparacions però no les havia tastat. Molt bo.

un plat d’hostal;
arròs de pagès amb calamars de llauna,
calamar a la romana, allioli suau
Arròs de pagès amb calamars de llauna

Una més que correcte i saborosa però poc sorprenent brandada de bacallà... 

un peix present des de sempre en la cuina de muntanya;
brandada de bacallà,
pil-pil, raïm moscatell, oli de cirereta, cotnes
Brandada de bacallà

I per finalitzar els plats principals, una terrina d'ànec.

cuinat en terrina;
ànec de pagès criat per nosaltres,
figues, amaretto, galeta picada
Terrina d'ànec de pagès

Uns formatges catalans amb melmelades casolanes. És curiós això d'afinar els formatges (així com d'altres productes com les carns...). En aquest punt crec que els nostres veïns francesos ens porten uns quants anys d'avantatge... 

amb el contrast de les nostres melmelades fetes per nosaltres;
formatges catalans, 
afinats al punt
Formatges catalans

I les postres, que passaré de pressa...

amb una fruita del temps;
castanyes i pomes, 
fetes de diferents maneres
Castanyes i pomes

servida com a postres;
gelat cremós de carbassa, 
cabell d'àngel
Gelat cremós de carbassa

unes postres llamineres;    
pastís gelat,
fruites confitades, rovell cremat
Pastís gelat

per a compartir;
rajola de xocolata,
una evocació a l’espai del restaurant

servei de pa dolç;

coca ensucrada dels Hostalets d’en Bas,
cuita en forn de llenya
Coca ensucrada dels Hostalets d’en Bas


Rajola de xocolata

Els vins, que entraven amb el menú degustació, van ser una selecció de vins catalans, dels que no guardo cap sensació ni emoció especial: Maragda Selecció 2012 (no estic gaire segur d'aquest...), Macizo (potser, el millor de tots els tastats), Brunus i Ratafia d'Olot.

En sortir, ens va ensenyar amablement la cuina la Fina Puigdevall que és el xef del restaurant, i que com ja havien acabat el servei (eren més de les 12 de la nit) podeu imaginar que estava totalment recollida i sense cap moviment entre fogons.

Aleshores... puc afirmar que segons les meves apreciacions, el restaurant té els següents punts a favor:

- Cuina de proximitat, productes catalans de primeríssima qualitat i cuina ben elaborada.
- Arquitectura i disseny de la sala.

Però alhora, té els següents punts en contra:

- Lentitud del servei i temps d'espera excessiu entre plats. Vàrem estar pràcticament quatre hores i això que no havíem de demanar el compte, ja que estava prèviament pagat. I no va ser que fos ple el local, ja que només hi havia tres taules més ocupades.
- Distanciament i massa solemnitat del personal. És amb diferència, el restaurant a on m'he sentit més allunyat i amb poca sintonia amb els cambrers. Poques explicacions dels plats i quan feia alguna pregunta dels mateixos, semblava que els hi costava donar-les. Jo els hi recomanaria anar al Celler de Can Roca o al Mugaritz d'Andoni Luis Aduriz per veure com s'ha de comportar el personal de sala.
- No es pot servir el pa i el formatge amb les mans. Aquest va ser un dels fets més al·lucinants que vàrem veure...
- Repetició d'ingredients a diferents plats (amb el fajol) i potser també excessiu protagonisme dels productes amb etiquetes "bio" i "eco".
- Per tenir una qualificació tan alta amb dues estrelles, només dos plats van arribar a sorprendre'm: el calçot i l'albergínia.
- Vins senzills per tractar-se d'un maridatge a un restaurant d'aquest nivell.
- Poca il·luminació. Això potser no serà un punt en contra per tothom, però com dic al començament de la llista, aquesta i la resta, són les meves apreciacions.
- Amb el "detall" d'ensenyar la sala als comensals que van arribant, es produeix un estrany efecte de mico de circ, ja que els fan passar pel costat de la teva taula i fins hi tot hi havia qui es parava a veure que és el que estaves menjant.

Per tant, crec que no el recomanaria a qui volgués celebrar un esdeveniment especial en un restaurant estrellat, a no ser que tingués un delit especial per l'arquitectura o el disseny. A mi em va decebre bastant, ja que era dels que tenia moltes ganes d'anar i estava anotat a la llista com un destí especial i que no va passar del "que maco" a la meva escala de valors. 


divendres, 24 de gener de 2014
Posted by Jordi Castaño

Gades. Fondues al Born.

Gades
Esparteria, 10
08003 - Barcelona

Tel. 933 104 455

http://www.gadesfondues.com



El passat 12 de desembre vàrem anar a sopar a un antic, típic i clàssic restaurant al barri del Born que està especialitzat en fondues i fosses, que segons em van explicar en un altre local d'aquest tipus (La Carassa), es diferencien en que les primeres són les de formatge i les de xocolata i les segones fan referència a les d'oli. 

S'ubica en un local centenari i té una decoració bastant sòbria amb parets sense folrar que deixen veure la pedra original. Servei força disposat i amable tot i que una mica lents a l'hora de servir. La temperatura interior aquell dia era elevada, com també el nivell de sonoritat, ja que va coincidir amb dia de celebracions nadalenques d'empresa, fet que es traduïa en llargues taules de gent més eufòrica i expressiva del que és habitual. Això i la calor van provocar una gran irritació a la meva gola, ja que per entendre el que deia el meu veí de taula havia de pujar molt el to de veu.

Pel que fa al menjar en si, ens van preparar uns entrants per compartir i que van ser els següents:

- Carpaccio de tonyina. Excessivament macerat en llimona.   
Carpaccio de tonyina

- Paté. Tret de l'acolorida presentació del plat no em va aportar res de nou.
Paté

Carpaccio de bacallà. A l'igual que va succeir amb l'anterior carpaccio, una 
excessiva maceració li va restar protagonisme al bacallà, tot i que estava força millor que el primer.
Carpaccio de bacallà

- Carpaccio de vedella. Massa verd per tan poca carn. Complicat de repartir, ja que totes aquestes racions eren per tres o quatre comensals.
Carpaccio de vedella 

- Coca de gorgonzola amb ceba caramel·litzada. Amb diferència, el millor dels entrants. Bona i cruixent la coca i formatge de qualitat.
Coca de gorgonzola amb ceba caramel·litzada

A continuació, van portar unes fondues de formatge. La primera amb all i l'altre amb bolets. Personalment em va agradar més la d'all. Vaig trobar que les verdures amb què van acompanyar-les estaven molt poc fetes (i això que m'agraden al dente). Però el millor per sucar en aquesta mena de fondues, segueixo pensant que són els trossos de pa.
Fondue de formatge

A continuació, una fondue de carn, que van servir amb talls de llom i de filet. El filet de primera, no tant el llom (imagino que seria d'una part amb més nervi i no la vaig gaudir). 
Fondue de carn

I les postres van ser uns talls de tiramisú (molt bo) i de pastís de xocolata, que com es pot veure a la fotografia quasi no em va donar temps de retratar.
Tiramisú i pastís de xocolata

I una fondue de xocolata negra, negra, que estava força potent i molt bona.
Fondue de xocolata

Vi blanc i negre pels plats principals i una mica de cava per postres. El preu, tot i que estava tancat a 36 € es va disparar fins als 45 €, ja que vàrem demanar més ampolles de les previstes.

Conclusió: està bé per anar en grup a fer una mica de festa i gaudir d'un menjar compartir com són les fondues, però per mi, molt millor en quant a qualitat del menjar i entorn del local (aneu si no el coneixeu ja que és realment al·lucinant) La Carassa que està molt a prop i és força més tranquil.


dimecres, 15 de gener de 2014
Posted by Jordi Castaño

Koy Shunka. Molt millor a la barra.

Koy Shunka
Copons, 7
08002 - Barcelona

Tel. 934 127 939

www.koyshunka.com


El passat 20 de desembre va ser el meu 50è aniversari, i com la meva dona em va dir que em busques la vida per dinar i no aparegués per casa fins ultima hora de la tarda, vaig decidir donar-me un molt merescut homenatge anant a provar el que m'havien dit que era el millor restaurant japonès de la ciutat, amb la companyia de la meva filla gran.

Com ja m'havien recomanat vàries persones i també havia llegit en algun post del restaurant, vaig reservar a la barra. A més, també m'ho va confirmar la persona que va prendre nota de la reserva, que literalment em va dir que "l'espectacle està a la barra".

Està situat entre la Via Laietana i la Catedral, i té molt a prop el restaurant Shunka que, pel que tinc entès, és més de tipus taverna japonesa amb menjars més tradicionals (haurem de comprovar-ho...). Té una decoració moderna i minimalista, amb una entrada presidida per una llarga barra en la qual pots prendre quelcom mentre esperes. A continuació, ens trobem amb una gran illa formada per la cuina a l'interior i la barra envoltant-la. He de dir, tot i la meva reticència inicial al tema barra, que la posició dels tamborets i l'alçada d'aquella era més còmoda i confortable que moltes de les taules de restaurants de qualitat que he estat. A part, disposa d'unes quantes taules al voltant i un segon menjador més recollit.


Aspecte de l'entrada al restaurant

Ens van situar just davant del cuiner japonès encarregat de filetejar el peix. Crec que és el que es coneix com itamae, però no estic gaire segur. De totes maneres, tingués o no aquest nom, vam poder al·lucinar durant tot el dinar amb l'art i la destresa que tenia amb el ganivet.  I des d'allà mateix, també podíem veure totes les altres zones de la cuina: el que preparava els makis, el que tallava les verdures, els que estaven a la planxa o saltejant als enormes focs, i d'altres.


El millor espectacle a la barra

Vaig deixar escollir el menú a la meva filla, ja que jo soc més tot terreny, i va optar per la DEGUSTACIÓ (G)ASTRO. Com és intolerant a la lactosa, els hi va comentar i no va haver cap problema per que li canviessin els plats que portaven aquest component.

Per començar, ens van portar els següents aperitius (d'esquerra a dreta a la fotografia):

- Xips d'arròs i arròs fregit. Aquest últim a la mateixa llavor. No ho havia vist mai...
- Xipirons en tempura en caldo dashi. Brutal la tempura i espectacular el dashi. Quin començament!!!
- Edamame. És un plat tradicional japonès en la que es bullen amb aigua amb sal les beines de la soia i es mengen les llavors d'aquesta.
- Seitó amb poma i yuzu.


Aperitius

Com a segona part de l'aperitiu, un brou dashi que preparaven al moment a la vista, amb una mena d'alambí de cristall, i que servien en un plat en què hi havien unes tires de trompetes de la mort deshidratades.


Dashi amb trompetes de la mort


El primer plat del menú va ser una ostra amb caviar de Rio Frio, que anava coberta amb una escuma d'algues i una crema de nyàmera.


Caviar de Rio Frío

I per la meva filla, un llenguado amb salsa de tofu.


Llenguado amb salsa de tofu

Una "mariscada" que poc tenia a veure amb les que acostumem a veure als bars de per aquí. Cloïssa, navalla, percebe (King Size) i no recordo que més, amb una salsa de mandarina.


Mariscada Koy Shunka

Una sopa de fideus japonesos "nyumen" amb espardenyes, secret ibèric i ceba de verdeo. Per ressuscitar un mort, escolti!


Fideus japonesos "nyumen" amb espardenyes

El següent plat havia de ser un  plat anomenat "Escamarlans de tres sentits", però com ens va dir el cuiner que no havien trobat exemplars de prou qualitat al mercat, en lloc d'aquests ens van portar un plat de llamàntol amb xipirons i tòfona blanca, que treia el singlot. Amb vieira, quatre tipus de bolet (vaig identificar rovellons i enoki) i cruixent de moniato.


Llamàntol i xipirons

Unes garotes o eriçons de mar amb tres textures de tonyina (llom, ventresca i tàrtar), donaven nom al plat anomenat "Sashimi a Japó". Contundent sabor a mar dels eriçons (de mida XXL), i tonyina que es fonia a la boca.


Sahimi a Japó

El plat "Turbot", era una mena de nigiri amb el peix lleugerament cuinat i amb una salsa de prunes que feia de contrast dolç i arrodonia el conjunt.


Turbot

Llàgrimes com peres... en tastar el plat de gambes. Per una banda una gamba de Palamós cuita a baixa temperatura i per l'altre unes patates japoneses amb salsa de gambes i arròs. Crec que no van quedar ni les antenes... :)


Gambes d'estrella

Deixem per un moment el mar, per endinsar-nos terra endins i tastar una insuperable (i ho dic sense cap genero de dubte) carn de vedella japonesa "Wagyu" amb arròs integral i wasabi. Anava presentat en un plat que simulava la bandera japonesa. De debò que no havia tastat mai una carn tan saborosa (la més semblant era la del malauradament desaparegut Matsu a Sant Cugat). 


Vedella japonesa "Wagyu" amb arròs integral

Comencem la desfilada del sushi amb dos dels millors que he provat mai, i això que ja en porto uns quants. A l'esquerra un nigiri d'anguila fumada (el millor) i a la dreta un de tonyina soasada. Només per aquestes dues peces ja paga la pena la visita a aquest restaurant. 


Sushi - I

I acabem el festival amb un variat de temakis de ventresca de tonyina i ceba tendre.


Sushi - II

Les postres que li van porta a la meva filla van ser unes refrescants fruites vermelles amb puré de les mateixes.


Fruites vermelles

I per mi, un iogurt de mandarines.



I un poble de Nadal. Bo i simpàtic detall que semblava més un treball de xinesos...





Per acompanyar tot el dinar vàrem optar per unes cerveses japoneses de les quals no recordo el nom, però que van anar molt bé fins al final de l'àpat.


Menció a part mereix el cuiner que ens va entretenir amb la seva eficient feina tallant els peixos i que ens va atendre tota l'estona i ens anava explicant els plats. A més de fer-ho molt bé (tot i que no sempre enteníem el que ens deia i ens ho havia de repetir) i amb una exquisida amabilitat, en finalitzar l'àpat em va deixar el seu ganivet, que crec que no és gaire freqüent. De fet, després d'haver-me advertit repetidament que anés amb molta cura, ja que tallava molt, la seva cara era tot un poema quan el va tornar a tenir a les seves mans i va respirar profundament.  

En conclusió: per mi el millor restaurant japonès de Barcelona, almenys fins al moment, i a l'espera de provar la cuina del Dos Palillos del que he sentit parlar molt i molt bé. També amb moltes ganes d'anar a la casa mare (el Shunka) a provar els clàssics plats japonesos (sobre tot el sukiyaki i el shabu-shabu).

Crec que és dels pocs restaurants que si hagués de posar nota, li donaria el 10, ja que no vaig trobar ni la més mínima fissura tant al menú com al servei de sala o bé a l'establiment. De totes maneres, si tornés, aniria més de cara a barraca als plats que em varen emocionar de debò: la sopa de fideus japonesos "nyumen", els nigiris (tots dos), la gamba i la vedella japonesa amb arròs integral. Encara salivo recordant-los...



dijous, 9 de gener de 2014
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -