L'Ó
Camí de Sant Benet, s/n
08272 - Sant Fruitós de Bages
Tel. 938 759 429
io@monstbenet.com
Aprofitant un paquet enogastronòmic que els reis (d'orient) ens van deixar fa més d'un any, vàrem anar a l'hotel (o potser s'hauria de dir complex) Món Sant Benet i visita al dia següent als cellers Abadal (que miraré d'incloure a un altre post). Particularment, tenia ganes de conèixer aquest indret, ja que m'havien parlat força bé en unes quantes ocasions. I realment, no em va decebre gens i això que no vaig tenir l'oportunitat de visitar ni la Fundació Alícia ni La Fàbrica ni el propi monestir.
La Fundació Alícia és un centre de recerca dedicat a la innovació a la cuina i a la difusió del nostre patrimoni gastronòmic i La Fàbrica, és un espai per fer convencions i reunions, a on, a més hi ha un restaurant i una botiga de souvenirs-souvenirs especialitzada en productes de casa nostre (menjars, begudes, estris, bibliografia i d'altres).
I aprofitant que estàvem allà, vaig reservar al restaurant L'Ó, que és un dels dos que té l'hotel i que anteriorment portava el ara mediàtic xef Jordi Cruz (i que actualment està als fogons de l'Àbac). Havia sentit que la qualitat va caure quan aquest cuiner va deixar el restaurant, però també que últimament havia tornat a ser una referència gastronòmica a tenir en compte. De fet, aquest passat 2013 els hi van atorgar una estrelleta d'aquelles que els fan tanta il·lusió.
D'entrada, he de dir que no hagués calgut reservar. A part de nosaltres, només tenien una reserva més de dues persones, i sent divendres al vespres, realment em va estranyar força...
La sala del restaurant és preciosa fins i tot sent nit tancada (de dia imagino que ha de ser espectacular). Bona il·luminació, amplitud d'espai entre taules, mobiliari d'allò més comfortable (un bon detall això de fer que les cadires siguin giratòries per poder accedir més fàcilment) i parament de taula d'alta qualitat.
 |
| Interior de la sala del restaurant L'Ó |
Em va semblar estrany que tal com vam seure ens van portar uns entreteniments (i ni tan sols ens havien donat la carta...) i que va ser l'únic punt negatiu si es pot considerar així, consistents en uns cruixents d'oli (incrustats a una pedra) que anaven acompanyats d'uns tubs com si fossin de pomada de formatge,
.JPG) |
| Cruixents d'oli amb pomada de formatge |
i una coca de recapte amb anxova i allioli, que quan ens van portar una beguda per poder anar fent camí, em va encantar.
.JPG) |
| Coca de recapte amb anxova i allioli |
Tenen dos menús disponibles (a part de la carta): el menú degustació i el petit menú degustació. El primer crec recordar que eren uns quinze plats o més i el petit, que és el que varem escollir nosaltres ja que de nit el primer ens va semblar massa heavy, constava d'aperitius, dos entrants, un plat de carn i un de peix i unes postres. Si no recordo malament, el preu del primer estava al voltant dels 80 € i el segon era de 55 € per cap (sense begudes incloses cap dels dos menús).
Finalment, el vi triat va ser un ACUSP del Castell d'Encus de la D.O. Costers del Segre, monovarietal de Pinot Noir. Amb aquest, crec que ja he tastat tots els vins d'aquest celler, dels quals puc dir que pel meu gust són tots brutals. Va ser una encertada recomanació de la sommelier del restaurant al demanar-li un vi negre que no fos gaire contundent i que acompanyes tot el menú.
.JPG) |
| Vi Acusp del celler Castell d'Encus |
Com aperitius, van començar per servir-nos un còctel: una tisana elaborada amb nitrogen liquid amb plàtan infusionat, taronja, poma, grosella, Cointreau i sorbet de cava. Un festival d'ingredients en una petita copa, que no sé si seria capaç de reproduir. Molt ben elaborat i d'una presentació espectacular i molt més que efectista.
.JPG) |
| Reinterpretació de la tisana d'Ignasi Domènech |
Si l'anterior plat era un espectacle en si, el següent no li anava enrere. El segon dels aperitius anava servit en una mena de gerro de vidre al fons del qual hi havien uns brins de pi, unes pells de llimona i gel sec, a on hi avocaven un raig d'aigua provocant l'efecte de fum que es pot apreciar a les dues imatges següents. A la part plana del gerro, unes culleres de degustació amb uns nyoquis de ceps amb pa torrat. Aquesta preparació a més de maca visualment parlant, era molt gustosa i amb un pronunciat sabor dels bolets que contrastaven amb el cruixent del pa.
.JPG) |
| Terminació del plat "Brasa freda de pi amb bolets" a taula |
.JPG) |
| Brasa freda de pi amb bolets |
A aquestes alçades, ens van portar juntament amb el excel·lent pa que servien, uns petits plats amb oli verdal de Manresa per poder entretenir-nos entre plat i plat.
.JPG) |
| Oli verdal de Manresa |
Sense paraules em vaig quedar després del plat de verduretes del seu hort guisades amb xiitake, cloïsses, tripeta de bacallà i allioli d'all negre. Crec sincerament que paga la pena el viatge fins allà només per tastar aquest plat. D'aquells plats que de debò et fa emocionar i sentir quelcom més que plaer amb el menjar.
.JPG) |
| Verduretes dels horts de Sant Benet amb mol·luscs i tripeta de bacallà |
Una versió d'una tapa clàssica com són els ous trencats, va ser el següent plat en aparèixer en escena. Un rovell d'ou de pagès amb una fina llenca de pernil ibèric i unes patates xips casolanes acabat tot amb un aire de tòfona. Ufffff.... Contundència en tan sols dos mossos...
.JPG) |
| Ous trencats amb tòfona |
El plat de peix va ser un tall de lluerna que anava acompanyat per un aire de mar, una sorra feta de pa torrat amb gambes de Palamós, una crema d'ostres i uns brins de salicòrnia en tempura. També va ser un dels plats de ufffff... Quina qualitat de producte que toquen en aquest restaurant... Boníssim!!!
.JPG) |
| Lluerna en el seu estat marí |
Més que de cérvol, semblaven de mantega els dos talls de filet de tendres que eren. Amb una base de cabell d'àngel (i que segons el nom del plat era de ceba), remolatxa, regalèssia i oli de tòfona. Molt bo i també d'una qualitat immillorable.
.JPG) |
| Filet de cérvol amb cabell d'àngel de ceba i regalèssia |
Les postres van ser un monogràfic de xocolata en diferents textures (a qual més bona) amb una crema de caramel (toffee) i unes gelatines de cervesa i de regalèssia.
.JPG) |
| Textures de xocolata |
Una copeta de Moscato d'Asti per acompanyar les postres. És un vi blanc procedent del nord d'Italia amb molt poc alcohol que està elaborat a partir del raïm moscatell. Perfecte per acompanyar les postres, tot i que amb les xocolates crec que hi han altres més adients.
.JPG) |
| Moscato d'Asti |
I les petit fours amb els cafès: Piruleta de xocolata, pintallavis de mango (a la dreta), gominola de guaiaba i macaró d'avellanes i xocolata.
.JPG) |
| Petit fours |
Un lloc molt recomanable!
Si que pel que expliques es veu prou bé... Però quina tristor lo de divendres al vespres, amb només dues taules... Mala peça veig a taler.. :(
ResponEliminaPotser els migdies els va millor, doncs ben mirat, quina mandra tornar al vespre d'allà, excepte si com vosaltres hi feieu nit.
Salutacions,
Hola Ricard
EliminaNo està gaire lluny (no arriba a una hora de camí) però si que tens raó que per sopar és una mica pesat anar i tornar en una estona. Per dinar pot ser una molt bona sortida, aprofitant per fer una bona passejada pels voltants o bé una visita a qualsevol dels centres que hi han al costat.
I el menjar, tal i com explico, em va sorprendre molt positivament ja que anava amb una certa por d'anar a un lloc que va ser però que ara era un misteri...
Ja estan eliminats els duplicats. Salutacions!!