Archive for de maig 2014

Matilda. Alternativa de tapes a Sant Cugat.

Restaurant Matilda
Plana del Hospital, 7
08190 - Sant Cugat del Vallés

Tel. 935 900 506

info@restaurantmatilda.com
http://www.restaurantmatilda.com


Aprofitant la jornada de reflexió per les eleccions europees (no podia treure'm del cap que havia d'anar a fer de "presi") i que feien un partit de futbol sense cap mena de transcendència (com tots els partits...), vàrem anar a conèixer un lloc "nou" que la dona va descobrir uns dies abans, tot passejant. I dic "nou", perquè quan vam preguntar, ens van dir que portaven allà des de feia catorze anys, i que havien fet recentment unes reformes per afegir (entre altres coses) els tiradors de cerveses (quina falera que ha agafat tothom amb aquesta beguda...).

El local és força acollidor i espectacular, i està ubicat en una antiga església (ho he llegit a la seva web...), amb unes voltes que arriben fins a 12 metres d'alçària. el que permet que puguin tenir dues plantes. El primer que crida l'atenció en entrar al restaurant és la gran làmpada de ferro que presideix el menjador de la planta baixa, i com bé va observar la meva dona, està agafada només amb una corda gruixuda a la paret (o almenys, aquesta era la sensació que donava...).



Tenen diferents menús que fan bona pinta (de "montaditos" i tapes, de cap de setmana, diaris, etc.), però aquest cop com només volíem fer un pica-pica doncs ja veníem ben servits del dinar, vàrem optar pels següents plats:

- Ous "braus" (5,90 €), que jo deixaria més aviat com uns ous enfadats... Vaig trobar que els hi faltava una mica de contundència. Amb una base de patates braves i l'ou ferrat amb un polsim de pebre vermell.

Ous "BRAUS"


- Patates braves (5,50 €). Si ja ho sé... S'ha de ser ruc, per demanar el mateix plat dos cops... Però havíem d'estar una mica amb la caraja. El mateix comentari del plat anterior serveix per aquest. No passaran a formar part del meu rànquing de braves...

Patates braves fetes amb salsa


- Croquetes de pernil ibèric (8,98 € per 5 unitats, o el que ve a ser menys de 2 € cadascuna). Bones de gust (es notava qualitat en el pernil utilitzat) però no tant de consistència, almenys per a mi. Crec que com he comentat ja en més d'una ocasió, m'agraden menys triturades, és a dir, a "zocotrocos" (paraula extreta del vocabulari de la sogra).

Croquetes de pernil ibèric


- Bunyols de bacallà. Ració generosa (7,95 €) amb una capa exterior cruixent i un interior molt suau. Ens van agradar força.

Bunyols de bacallà


- Bikini "Matilda" amb pernil serrà, formatge i crema de tòfona (4,40€). El plat que més ens va agradar. De totes maneres, el que si canviaria d'aquest plat, seria posar encenalls de pernil en lloc de fer-ho en una sola peça per no emportar-nos tot el tall de pernil al primer mos.  

El Bbkini "Matilda"


I per acabar, i aprofitant la setmana de "Sant Cugat va de tapes", en la que per 2,50 € et donen una tapa i una canya de cervesa en diferents restaurants de la ciutat. En aquest restaurant, entrava un magret d'ànec amb compota de poma (massa) i ceba a l'oporto. Ja sé que la fotografia està a l'inrevés, però em feia mandra editar-la per donar-li la volta (gireu el monitor o el cap, si voleu...).

Magret d'ànec amb compota de poma i ceba a l'oporto 


I tot i que el sopar es deia més amb unes cerveses, vàrem demanar un vi negre criança de la D.O. Montsant anomenat Blau, del que no puc explicar gaires coses, ja que aquella nit, jo no tenia gaire desperts els sentits.  

Montsant Blau criança 



Tot plegat, 59 € per tres persones, que si no contem amb els quasi 18 € del vi i els cafès, quedaria per uns 13 € per cap, cosa que no està gens malament.

Una bona opció de qualitat per anar a sopar de tapes per Sant Cugat i amb preus continguts si ens quedem en tapes, "montaditos" i entrants. Pel que vaig veure a la carta, que tenen penjada a la web amb preus actualitzats, també tenen plats de carn, peix i, per descomptat, hamburgueses (no sé per què estan a part de les carns...). Plats dels que no puc opinar, ja que no vàrem arribar a tastar cap d'aquestes especialitats, que deixarem per una propera visita.

dijous, 29 de maig del 2014
Posted by Jordi Castaño

Risotto de Stilton i Sobrassada d'en Xesc Reina





Ja feia molt de temps que em rondava pel cap la idea de casar en una sola recepta dos ingredients què més m'enamoren per si sols, com són el formatge blau i la bona sobrassada, però que no tenia ni la més remota idea de com podien combinar entre ells. Podia ser un bon matrimoni, o bé acabar a hòsties com malauradament succeeix amb massa freqüència.

Tot i que al nostre país ja sabem fer i tenim bons formatges blaus, la meva idea inicial era la d'utilitzar un blau contundent com és el Cabrales, però finalment em vaig decidir per un Stilton que no és tan potent, després de descartar a última hora prepara'l amb un tall de Shorpshire (que és semblant a aquest últim, però més fort i cremós).

I pel que fa a l'altre ingredient principal del plat, ja tenia clar amb quina ho faria... Amb un bon tall d'una Sobrassada d'en Xesc Reina, i concretament, d'una peça anomenada ventre i que són unes preparacions que tenen una curació més llarga del que és habitual (crec que en aquest cas era de tres anys). Creieu-me si us dic que no sabeu el què us perdeu si no l'heu tastat... És una mica més cara, però la diferència de sabor és més que notable. I un dia bé s'ho mereix, no?

I tots els ingredients que vaig fer servir per preparar la recepta, van ser els següents:

- Arròs bomba. 
- Un bon tall de sobrassada (i si pot ser d'en Xesc Reina, molt millor). 
- Un tall de formatge Stilton, o qualsevol altre formatge blau que us sembli que pot anar bé o que us agradi més. 
- Ceba.

- Tomàquet.
- Aigua de sal d'all (o all i aigua i sal). 
- Crema de llet o nata liquida. 
- Julivert.
- Brou de pollastre (suau) o bé brou de verdures o aigua.
- Oli d'oliva verge extra.
- Oli d'oliva suau o bé oli de gira-sol.  

La quantitat o pes dels ingredients, la deixo al vostre criteri, ja que hi haurà a qui li agradi que predomini la fortor del formatge blau o bé que sigui més partidari del contundent sabor de la sobrassada. Crec que la clau està en no abusar en la quantitat de qualsevol d'aquests dos ingredients.  

El pas a pas de la recepta està també a una aplicació anomenada Cookbooth (per iOS i Android), que si bé em sembla una molt bona i pràctica App, també he de dir que falta polir algunes de les seves opcions i que falla més que una escopeta de fira. Ja m'ha passat en diferents ocasions que pràcticament al final de procés s'ha penjat i m'ha eliminat tota la feina (la qual cosa em provoca uns monumentals cabrejos...). A més, de vegades no guarda els comentaris que vas posant a les fotografies i tampoc deixar posar massa ingredients. Si no voleu instal·lar l'App, l'enllaç per veure la recepta a través del navegador és el següent:


O bé, ho podeu veure a continuació:


Tallem ben petita la ceba i la posem a sofregir en una paella amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra amb el foc ben baix.



Aprofitarem mentre es va fent, per pelar, esgranar i tallar ben menut un (o els que ens calguin) tomàquet madur. I quan dic menut, em refereixo a què els talls siguin de la mida d'un gra d'arròs.



Anirem remullant la ceba que tenim a la paella, amb aigua salada d'all. Això és d'aquelles coses inútils que venen al Club del Gourmet de ECI, però que podem substituir sense cap mena de problema per una mica d'aigua, sal fina i all picat.



Afegirem el tomàquet tallat a la paella a on tenim enrossint la ceba i ho continuarem sofregint tot plegat a foc molt baix.



Mentre es va fent la base del nostre risotto, aprofitarem per preparar un oli de julivert. Per això, necessitarem: julivert, oli neutre (de gira-sol o bé d'oliva però que sigui suau), aigua i gel. 

Escaldarem el julivert dos o tres segons en aigua bullint i el refredarem a continuació i al moment en un bol amb aigua i gel. 
  


L'escorrerem i el triturarem amb la batedora durant una bona estona a màxima potència. El passarem per un colador ben fi i el reservarem en un biberó. Podeu fer molta quantitat, ja que a la nevera es pot conservar una setmana com a mínim i ens pot servir per amanir qualsevol altre plat que fem (carns, peixos, pasta, ...).



Després d'un parell d'hores, el sofregit tindrà un aspecte com el següent:



Moment, que aprofitarem per incorporar la sobrassada una mica picada i la deixarem a foc baix per què es desfasi i s'integri amb el sofregit.



Tot aquest conjunt, l'afegirem a una cassola de ferro i l'incorporarem l'arròs i un bon raig de l'oli de julivert que acabem de preparar.



Deixarem que s'integrin tots els ingredients durant uns minuts i anirem afegint de mica en mica el brou que tindrem calent al costat. La idea és que l'arròs es vagi bevent a poc a poc el brou i que l'anem incorporant a mesura que es vagi quedant sense. Una altre peculiaritat dels risottos és que s'han d'anar remenant contínuament (o almenys, això és el que diuen...).



Anirem tallant el formatge (Stilton o el que hàgim escollit).



Quan faltin cinc minuts per què l'arròs estigui al punt, afegirem un raig de crema de llet o nata líquida.



I finalment, incorporarem el formatge i amb comte i una espàtula de silicona o de fusta, anirem remenant durant un minut més.



Ja només ens faltarà emplatar amb l'ajud d'un motllo i fer un cordó amb l'oli de julivert i ens quedarà més o menys com a la fotografia amb la qual s'inicia aquesta entrada.

A mi particularment m'agraden els risottos amb el gra bastant sencer per contrastar amb la cremositat que habitualment acompanya aquest tipus de preparació, però el punt de cocció l'heu de trobar vosaltres (i que també ens variarà en funció del tipus i fins i tot de la marca d'arròs utilitzada). 

En qualsevol cas, crec que és una recepta que no deixarà indiferent a ningú...


dimarts, 20 de maig del 2014
Posted by Jordi Castaño

O'Retorno. Molt bon restaurant galego a Barcelona

O'Retorno
Comte d'Urgell, 168
08036 Barcelona
Tel. 934 531 104



Després d'haver sentit parlar tant d'aquest restaurant i (curiosament) amb coincidència pràcticament al 100% en les opinions del mateix, vaig reservar a la nit de dijous, ja que segons havia llegit, si no reserves en aquest lloc, és pràcticament impossible que puguis menjar. De fet, vaig sentir que fins i tot la gent arriba a reservar a la barra.


Veient que l'interior pintava massa calorós (almenys per mi) per aquestes dates i que es veia una mica angoixant per lo estret del local, vaig reservar directament a la terrassa coberta que tenen al mateix xamfrà amb el carrer Mallorca. 

Es tracta d'un bar restaurant dels de barri de tota la vida, que dubto que, en l'àmbit estètic almenys, hagi evolucionat ni tan sols una mica, i apostaria que culinàriament parlant, continuen amb els mateixos plats des del primer dia. El dia que vaig anar a fer el test (un esmorzar de forquilla) va coincidir amb l'hora d'arribada dels proveïdors, i em va semblar increïble la gran quantitat de menjar que anaven baixant a la que imagino que era la cuina per unes estretes escales al costat mateix de la barra. Només de patates, no recordo quants sacs van baixar, però eren d'aquells de molts quilos... 

Ja anava advertit pels comentaris llegits a altres blogs (En Ocasiones Veo Bares, Els meus restaurants, La Hora del Bagel, i d'altres que ara no recordo) de la mida de les racions que posaven. A més, mentre esperàvem que arribes la resta de convocats al sopar, a la taula del costat van portar una ració de pop per tres, amb la que pràcticament ja sopaven. 

Un cop a taula, com la carta de vins era cantada i la varietat exposada no era per tirar-hi coets (literalment: "tenemos ribeiro, turbio, albariño y un albariño más bueno"), vam decidir-nos pel "albariño más bueno", que no recordo quin era, però que fresc com estava, ja va anar bé per tot el sopar.

La primera ració a arribar a taula, va ser la de pop a la gallega, i que crec sincerament que és dels millors i més tendres pops (a banda dels que tinc el plaer de tastar a casa del meu cunyat i que li fan arribar directament des de Galícia) que he tastat. La quantitat, crec que es pot apreciar de sobres a la fotografia. La qualitat de les patates o cachelos, sublim.

Pop


Una ració de pebrots de Padrón i entre els que curiosament no va sortir cap de picant. Molt bons i viciosos de menjar.

Pebrots de Padrón


Uns chocos arrebossats molt ben fregits i ben eixuts, com hauria de ser sempre.

Chocos


Espectacular també el lacón (també servit amb cachelos). Com podeu veure a les fotos, no anaven errats els comentaris referents a la mida de les racions...

Lacón


Un parell de racions de tonyina a la graella (amb "cachelos", com no...) i massa feta pel meu gust. Bon gènere, però a mi em mata el gust les coccions tan prolongades (o potser va ser pel gruix de la peça).

Tonyina a la graella


Una mitjana de bou (o txuletón) tallada i acompanyada per patates fregides i pebrots de Padrón. Si l'anterior a mi em va deixar fred, aquest va ser el plat que menys va agradar en general. Carn massa nerviosa (deien que si seria d'un exemplar massa jove, però jo aquí no entro) i amb un excés de greix.

Txuletón


Tot i que aquestes tres racions (les dues de tonyina i la de carn) havien de ser les que tanquessin el menú, com s'havien descuidat dues de les que havíem demanat per abans, les van portar les ultimes, i així almenys no em va quedar pel final el mal record de la carn.

Uns excel·lents seitons arrebossats d'aquells que tot va cap a dins (i no descarteu mai el cap si us plau, que ofeneu a Deu Nostre Sinyor...). També dels tops de la nit.

Seitons arrebossats


I unes navalles a la graella amb all i julivert per acabar. És un dels mol·luscs que si no te'ls preparen bé es converteix amb un autentic malson, i com afortunadament no va ser el cas, els vam gaudir d'allò més.

Navalles a la planxa


Vaig oblidar de fer fotografia al plat (o millor dit, safata de les grans) dels talls de pa amb tomàquets que van portar a l'inici del sopar. Crec que l'adjectiu més adient és el de surrealista... Si no hi havien dos quilos de pa, poc havia de faltar...

Molt ben atesos en tot moment per la Cristina, que finalment ens va dir que era dominicana, fet aquest que va alegrar a l'amic Ricard ja que ho va encertar, tot i que després no va ser capaç de dir-li com ho va saber i perquè (i això ja és una altra historia, que té més a veure amb els atributs fisiològics...).

Pel que fa al preu, tota aquesta bestiesa de plats, juntament amb unes quantes ampolles de vi, tres o quatre postres, cafès i digestius, no va arribar als trenta euros per cap (27 em sembla que va ser).

Positiu: el tracte de tot el personal, el menjar en general (i particularment el pop, el lacón, les navalles i els seitons) i la relació qualitat preu.

Negatiu: poca cosa a dir... Si de cas, el soroll de la gent i del carrer (Urgell cantonada Mallorca és una font molt gran de trànsit) i la poca varietat de vins.  

En definitiva, un lloc per recomanar i repetir.

diumenge, 11 de maig del 2014
Posted by Jordi Castaño

La cuina de l'Uribou.

La cuina de l'Uribou
Taquigraf Serra, 26
08029 - Barcelona

Tel. 931 148 193
www.uriboubcn.com



Finalment i després d'haver sentit i llegit moltes bones crítiques (la major part d'elles positives) d'aquest restaurant (restaurantscat.cat, comerjapones.com, Foursquare, etc.) em vaig decidir a reservar i tastar la seva cuina. Aprofitant el llarg pont de maig en què semblava que tothom de Barcelona estava fora de la ciutat, no va ser gaire complicat reservar una taula per un dissabte nit. De fet, pràcticament fins a les 10 de la nit (hora que nosaltres ja havíem acabat de sopar) no va començar a arribar gent (i només van omplir un parell o tres taules amb parelles). Habitualment intentem reservar sempre d'hora (cap a les 9 del vespre) per no trobar-nos amb la majoria de la gent, que sembla que comencen a omplir els restaurants a partir de les 10 del vespre...

Després de la desaparició del Matsu de Sant Cugat, feia temps que anava buscant un restaurant japonès de qualitat amb un preu terrenal, i que de moment només havia trobat al barri de Gràcia, al Somodó (de fet, no el recordo tampoc com un restaurant de cuina tradicional japonesa).   

Situat a prop del centre comercial l'Illa, és un local d'aspecte modern i elegant amb una molt bona il·luminació (no sé perquè m'havia fet la idea que seria més tradicional i de tipus taverna o izakaya...) amb dos menjadors separats i una petita barra. 

Com veníem d'un dinar familiar d'aquells "una mica abundants", vàrem demanar un aperitiu, un plat de la carta per cadascú i un combinat de shushi, i que ells mateixos ens van dir que ja estaria prou bé per sopar.    

El plat combinat de sushi, que ens van portar dos o tres minuts després que ens prenguessin nota de la comanda, consistia en quatre peces de Nigiri, quatre de Maki i nou talls de Sashimi.  Excel·lent qualitat, tant dels diferents tipus de peix (de primera) com de l'arròs dels Maki i Nigiri (el qual, encara que sembli mentida, no és tan habitual trobar ben preparat a aquests restaurants).  

Sushi combi


L'aperitiu, que ens van portar posteriorment i que eren uns Won Tong fregits de carn picada i acompanyats d'una salsa agredolça. Força bons, tot i que jo pensava que era més propi de la cuina xinesa...

Won Tong fregit


El primer dels plats va ser una truita de bacallà amb una salsa elaborada amb els seus ous. Tipus babette, molt saborosa i alhora delicada i amb un lleuger postgust picant. Ens va agradar molt a tots dos.
  
Truita de bacallà


I l'altre plat principal, Unatama Don, que consistia en un bol d'arròs coronat per una truita farcida d'anguila (no vaig recordar preguntar si era crua, cuinada o fumada...) amb una salsa molt bona. A la fotografia es pot observar la qualitat del gra d'arròs, que era bo sense salsa ni res...
  
Unatama Don


Per veure, un Còsmic Sauvignon Blanc (del Baix Penedès i crec que no té D.O.) que em va semblar força adient per aquest tipus de cuina. La carta de vins que tenen és curta, però em va semblar que ben escollida pel seu producte.

Em va agradar: la qualitat de la seva cuina, l'atent servei i l'ambientació del local en general.

No em va agradar: que els bastonets fossin de fusta (ja sé que és per un motiu d'higiene, però no em convenç) i que no m'ensenyessin la pissarra amb els productes que tenien fora de carta, com si van fer amb les taules que van arribar més tard.

Bona relació qualitat preu. El sopar sense contar el vi (quasi vint euros) va sortir per 25 € per cap, amb cafès i sense postres (l'arròs de l'últim plat ens va matar...).

Un lloc per tornar i per recomanar.

diumenge, 4 de maig del 2014
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -