Posted by : Jordi Castaño dimarts, 20 de maig de 2014





Ja feia molt de temps que em rondava pel cap la idea de casar en una sola recepta dos ingredients què més m'enamoren per si sols, com són el formatge blau i la bona sobrassada, però que no tenia ni la més remota idea de com podien combinar entre ells. Podia ser un bon matrimoni, o bé acabar a hòsties com malauradament succeeix amb massa freqüència.

Tot i que al nostre país ja sabem fer i tenim bons formatges blaus, la meva idea inicial era la d'utilitzar un blau contundent com és el Cabrales, però finalment em vaig decidir per un Stilton que no és tan potent, després de descartar a última hora prepara'l amb un tall de Shorpshire (que és semblant a aquest últim, però més fort i cremós).

I pel que fa a l'altre ingredient principal del plat, ja tenia clar amb quina ho faria... Amb un bon tall d'una Sobrassada d'en Xesc Reina, i concretament, d'una peça anomenada ventre i que són unes preparacions que tenen una curació més llarga del que és habitual (crec que en aquest cas era de tres anys). Creieu-me si us dic que no sabeu el què us perdeu si no l'heu tastat... És una mica més cara, però la diferència de sabor és més que notable. I un dia bé s'ho mereix, no?

I tots els ingredients que vaig fer servir per preparar la recepta, van ser els següents:

- Arròs bomba. 
- Un bon tall de sobrassada (i si pot ser d'en Xesc Reina, molt millor). 
- Un tall de formatge Stilton, o qualsevol altre formatge blau que us sembli que pot anar bé o que us agradi més. 
- Ceba.

- Tomàquet.
- Aigua de sal d'all (o all i aigua i sal). 
- Crema de llet o nata liquida. 
- Julivert.
- Brou de pollastre (suau) o bé brou de verdures o aigua.
- Oli d'oliva verge extra.
- Oli d'oliva suau o bé oli de gira-sol.  

La quantitat o pes dels ingredients, la deixo al vostre criteri, ja que hi haurà a qui li agradi que predomini la fortor del formatge blau o bé que sigui més partidari del contundent sabor de la sobrassada. Crec que la clau està en no abusar en la quantitat de qualsevol d'aquests dos ingredients.  

El pas a pas de la recepta està també a una aplicació anomenada Cookbooth (per iOS i Android), que si bé em sembla una molt bona i pràctica App, també he de dir que falta polir algunes de les seves opcions i que falla més que una escopeta de fira. Ja m'ha passat en diferents ocasions que pràcticament al final de procés s'ha penjat i m'ha eliminat tota la feina (la qual cosa em provoca uns monumentals cabrejos...). A més, de vegades no guarda els comentaris que vas posant a les fotografies i tampoc deixar posar massa ingredients. Si no voleu instal·lar l'App, l'enllaç per veure la recepta a través del navegador és el següent:


O bé, ho podeu veure a continuació:


Tallem ben petita la ceba i la posem a sofregir en una paella amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra amb el foc ben baix.



Aprofitarem mentre es va fent, per pelar, esgranar i tallar ben menut un (o els que ens calguin) tomàquet madur. I quan dic menut, em refereixo a què els talls siguin de la mida d'un gra d'arròs.



Anirem remullant la ceba que tenim a la paella, amb aigua salada d'all. Això és d'aquelles coses inútils que venen al Club del Gourmet de ECI, però que podem substituir sense cap mena de problema per una mica d'aigua, sal fina i all picat.



Afegirem el tomàquet tallat a la paella a on tenim enrossint la ceba i ho continuarem sofregint tot plegat a foc molt baix.



Mentre es va fent la base del nostre risotto, aprofitarem per preparar un oli de julivert. Per això, necessitarem: julivert, oli neutre (de gira-sol o bé d'oliva però que sigui suau), aigua i gel. 

Escaldarem el julivert dos o tres segons en aigua bullint i el refredarem a continuació i al moment en un bol amb aigua i gel. 
  


L'escorrerem i el triturarem amb la batedora durant una bona estona a màxima potència. El passarem per un colador ben fi i el reservarem en un biberó. Podeu fer molta quantitat, ja que a la nevera es pot conservar una setmana com a mínim i ens pot servir per amanir qualsevol altre plat que fem (carns, peixos, pasta, ...).



Després d'un parell d'hores, el sofregit tindrà un aspecte com el següent:



Moment, que aprofitarem per incorporar la sobrassada una mica picada i la deixarem a foc baix per què es desfasi i s'integri amb el sofregit.



Tot aquest conjunt, l'afegirem a una cassola de ferro i l'incorporarem l'arròs i un bon raig de l'oli de julivert que acabem de preparar.



Deixarem que s'integrin tots els ingredients durant uns minuts i anirem afegint de mica en mica el brou que tindrem calent al costat. La idea és que l'arròs es vagi bevent a poc a poc el brou i que l'anem incorporant a mesura que es vagi quedant sense. Una altre peculiaritat dels risottos és que s'han d'anar remenant contínuament (o almenys, això és el que diuen...).



Anirem tallant el formatge (Stilton o el que hàgim escollit).



Quan faltin cinc minuts per què l'arròs estigui al punt, afegirem un raig de crema de llet o nata líquida.



I finalment, incorporarem el formatge i amb comte i una espàtula de silicona o de fusta, anirem remenant durant un minut més.



Ja només ens faltarà emplatar amb l'ajud d'un motllo i fer un cordó amb l'oli de julivert i ens quedarà més o menys com a la fotografia amb la qual s'inicia aquesta entrada.

A mi particularment m'agraden els risottos amb el gra bastant sencer per contrastar amb la cremositat que habitualment acompanya aquest tipus de preparació, però el punt de cocció l'heu de trobar vosaltres (i que també ens variarà en funció del tipus i fins i tot de la marca d'arròs utilitzada). 

En qualsevol cas, crec que és una recepta que no deixarà indiferent a ningú...


{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. Bon dia,

    Avui discreparé una mica... :)

    Jo soc dels que posar crema de llet en un risotto, ho considera anatema. Potser influenciat pels cursos de cuina italiana que faig fer al IIC a Barcelona a càrrec del Alexandro Castro..

    Penso que amb l'arròs adequat, remenant contínuament (sé q és un pal) i afegint el brou a cullerots a mida que es necessita, s'aconsegueix la suficient cremositat a partir del mateix gra d'arròs.

    Dir també que he vist en algun reportatge, que algun xef estrellat, fa el risotto amb crema de llet... però es que en un restaurant, és pràcticament impossible , tenir algú remenant els 15/18 min necessaris i per això els cal la crema...

    Ara fa temps que no faig risottos, però em sortien molt bons remenant i prou... Et deixo un link a un post que vaig escriure fa anys i que penso "traslladaré" al meu blog...

    http://www.tv3.cat/cuines/recepta/com-fer-un-risotto/4873

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però collons... també estàs al cuines???? D'on treus el temps? :)

      Ja m'agrada que discrepis, que si no el blog sembla un quadern de bitàcola...

      Pel que fa al tema de la crema de llet, estic d'acord amb el que exposes, tot i que tampoc soc un talibà dels risottos (ni de cap altre plat...) i de fet, vaig posar aquest nom a la recepta com li podia haver posat qualsevol altre... La veritat és que anava improvisant a mida que preparava el plat, i com tenia una ampolla a la nevera d'aquelles petites de 200 ml. a punt de passar a millor vida, doncs li vaig afegir un rajolí per donar-li un aspecte més cremós (que amb el formatge no li calia, ja ho sé...). De fet, també hi ha que desfà el formatge amb una mica de crema de llet, abans d'incorporar-ho al final al risotto...

      Molt bo per cert, el teu article i amb unes explicacions ben clares... i extenses... ;)

      Abraçada!!

      Elimina
    2. Al Cuines vaig estar-hi abans de crear el blog... Però ja no he publicat més i vaig sortir cremat de les màfies marujonas que allà s'organitzaven a la que feien un concurs... :).

      Però hi tinc un munt de receptes i de tant en tant consulto alguna i si la faig, la passo al blog...

      Abraçada!.

      Elimina
  2. Hola Ricard, he fet la teva recepta, tot i que no tenía la famosa sobrasada et diré que ha quedat genial, mai m'hagués pensat que aquesta conbinació quedes tan bé.
    He posat crema de llet, crec que més que donar-li cremositat el que ha fet es suavitzar el gust dels dos ingredients tant forts.
    Espero que no et sàpiga greu, una vegada feta la recepta la he publicat al meu blog de cuina variant alguna coseta i això sí, he posat el teu enllaç...
    Moltes gràcies i fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mª Teresa!

      En primer lloc, moltes gràcies per passar per aquí i de cap manera em sap greu que publiquis la recepta. Ans al contrari, ja que per mi és un "motivo de honda satisfacción..." ;)

      He estat mirant el teu blog i he vist coses que m'han agradat força. L'anoto com futura font de consultes.

      Salutacions i... em dic Jordi ;)

      Elimina
  3. Hola Jordi, la MªTeresa, la meva parella, et deia Ricard perque som seguidors del blog "els meus restaurants", del Ricard, i allà vam descubrir el teu. Blog, el del Ricard, que recomano a tothom que vulgui sortir a sopar sense ensurts i encertant. (Ricard...., sóc " l'anonim " que opinava del Bar Ángel).
    Val a dir que també ens agrada força el teu blog, i que ja tens un parell més de seguidors.
    Ah, i és ben cert que el risotto de sobrassada i formatge blau, tot i que no era del Xesc Reina, (on dimonis es pot trobar a Barcelona?), estaba de la muerte divina. Ara que..., cóm engreixa!. Però també estaba tan bó, per lo bona cuinera que és la MªTeresa. Quin amor i ganes li possa!
    Gràciesl Jordi i Ricard, els vostres blogs fan la vida més divertida. Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Collons Josep! Moltes gràcies a vosaltres (i de retruc a l'amic Ricard). Al final, em fareu posar vermell... ;)

      Les sobrassades del mestre Xesc Reina podeu trobar-les a al carrer Massevà,59 de Mataró o bé contactar per telèfon al 937 999 209 (Jaume) que si més no, us podrà dir a on les distribueixen al detall (o bé per mail a l'adreça: contact@sobrassadesxescreina.com).

      Creiem-me que paga la pena i que és quelcom diferent al que hageu pogut tastar fins ara...

      Salutacions i fins la propera!

      Elimina
    2. Agraïr que m'esmenteu.... :)

      I puc donar fe de que la sobrassada bonissima.

      Salutacions a tothom!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -