Archive for de juny 2014

Ca l'Esteve. Bressol de blocaires.

Restaurant Ca l'Esteve
Casetes Ca N'Oliveró.
Ctra. Martorell - Terrassa, km 4,700
08755 - CASTELLBISBAL
Tel.: 937 755 690

www.restaurantcalesteve.com
info@restaurantcalesteve.com


Havia sentit parlar molt d'aquest restaurant, habitualment per trobades de bloggers de cuina, que crec que organitzen mensualment, i també a través del col·lectiu gastronòmic Cuina Vallès, que podeu seguir per la seva web www.cuinavalles.cat

Aprofitant una trobada de propietaris de bicicletes, juntament amb en Ricard Sampere del blog Els Meus Restaurants, vàrem fer una escapada per dinar entre setmana i conèixer el lloc, ja que cap dels dos havíem estat i teníem curiositat.

El lloc és senzill de trobar (tot i que el meu GPS no contempla el quilòmetre 4...) i amb aparcament a la mateixa porta. Si aneu des de Terrassa, pot deixar-se també a l'altre banda de la carretera, tot i que després s'ha de creuar la carretera i no és una alternativa gaire recomanable (almenys després d'haver menjat i begut...).

Té un edifici annexe que fan servir de bar, al costat mateix de la gran masia que és on s'ubica el restaurant. Mentre accedim al menjador principal, ens anirem trobant amb unes quantes estances privades per fer celebracions o reunions del que sigui, que em van fer molt bona fila.

Un cop entaulats, torbarem un parament elegant i de qualitat amb còmodes cadires que fan sentir-te a gust d'entrada. Val a dir també que disposen d'hort propi, així com de vinyes al voltant de la masia que aprofiten per elaborar el vi que recomanen amb els seus àpats.

Detall del saló principal


Després de fer un cop d'ull a la carta de vins, que tenen exposada en un faristol, ens vàrem deixar recomanar i tastar el Syrah que preparen ells mateixos ("hemos venido a jugar" que deia aquell...). No soc un entès amb vins, però no em va fer gaire el pes (ja es mullarà algú altre... ;)).

Carta de vins


Tot i que tenen fama els seus arrossos, vàrem optar per compartir uns entrants i fer uns segons de carn.

D'entrada, unes croquetes de rostit (d'una mida considerable) a 2 € l'unitat. Molt saboroses de debò, però pel meu gust massa triturades (i ja sé què això és més una qüestió de gust en la textura...).

Croquetes de rostit


Unes excel·lents mongetes del ganxet (no així els talls de cansalada que l'acompanyaven). En el seu punt just de cocció i amb un raig d'un bon oli, que no sé si també elaboren a casa.

Mongetes del ganxet


I de segons de carn amb salsa (distingeixen a la carta aquestes carns de les de graella, ja què en principi és un lloc que demana més carns fetes d'aquesta manera), vàrem tastar una espatlleta de xai desossada, que juntament amb les mongetes del ganxet van ser els millors plats tastats. Acompanyat d'un puré de prunes que li aportava dolçor al plat i una salsa amb base d'avellanes. Un plat rodó.

Espatlla de xai desossada amb puré de prunes, fulles de ruca i avellanes


I un melós de vedella confitat, molt bo també, però que no arribava al nivell del xai (ja sé que també és qüestió de gustos...). Anaven servits amb uns (pocs) cigrons menuts del Vallès, què tot i que no conec aquesta varietat, no em van semblar gaire menuts. Molt bon plat també.

Melós de vedella confitat amb cigró menut del Vallès 

Tot servit amb un pa (fet per ells?) de tipus coca i sucat amb tomàquet del que vam donar bon compte.

Sense postres i amb els cafès, no va arribar a 40 € per cap.

Un dels temes a tenir en compte és la sonoritat del local. Aquell dia estàvem només nosaltres i una taula amb tres persones just a l'altre banda de la sala i escoltàvem perfectament tota la conversa. Val a dir també que el seu nivell de veu era més propi d'una taverna de mariners que d'un restaurant de la classe que se li suposa a aquest. Però això ens va fer reflexionar i preguntar-nos com seria de terrible un dinar de diumenge amb la sala abarrotada...

Puc dir que em va agradar força, però per fer una escapada entre setmana.

diumenge, 29 de juny de 2014
Posted by Jordi Castaño

Can Martí. Graellades i bones vistes.

Can Martí
Carrer de la Font del Mont, 4
08017 - Barcelona

Tel. 934 069 195

www.canmarti.info



Antic "merendero" situat al Tibidabo entre Barcelona i Vallvidrera i al costat de la Carretera de les Aigües. Quasi cal comptar amb un vehicle tot terreny, per poder superar les pronunciades pendents que ens trobarem per arribar. Molt problema per aparcar no hi ha, ja que compta amb unes quantes places d'aparcament privat, i sinó, sempre es pot deixar el vehicle a la rampa d'accés al restaurant.

Es tracta del clàssic i típic (i tòpic...) lloc de costellades i carns a la brasa, amb l'afegit de poder gaudir d'unes privilegiades vistes sobre la ciutat de Barcelona. Disposa d'una gran terrassa coberta i envidrada amb senzilles taules i cadires, sent d'igual categoria el seu parament associat.

Podeu contemplar les impressionants vistes de la ciutat de Barcelona, des de la mateixa taula on estàvem sopant a l'hora d'arribar al voltant de les nou del vespre.



Coneixia més o menys la zona, fruit de les meves passejades per Collserola, però com no sabia com arribar amb el cotxe, vaig buscar a Google Maps i ja posats, vaig llegir els comentaris que feien referència al menjar del lloc, el que va fer que em saltessin totes les alarmes. Quan busques un restaurant en aquestes pàgines, surten els sis últims comentaris en el temps que ha deixat la gent i en aquest cas, en dos d'aquests sis, parlaven d'intoxicació.... el que suposa un terç dels menjars que serveixen... Glups! I, en general, molt bé no és que deixessin el lloc...

Però com havia de confiar (en principi) en la persona que feia la convocatòria, doncs, vaig haver de fer el cor fort i continuar endavant amb l'experiència i, com sempre he pensat, no prejutjar abans de provar. Així doncs, vàrem demanar uns entrants per compartir: graellada de verdures, escalivada, pebrots, cargols, truites de patates i truites de bolets de roure (no estan les fotografies de tots els plats, ja que la penya estava afamada i no podien esperar... goluts...). No era ben bé això el que havíem demanat, però com semblava que anaven una mica atabalats, alguns plats els van encertar i d'altres no...   

El motiu de l'atabalament no era sinó un grup de quinze adorables iaios i iaies que s'havien presentat avisant a última hora i que sembla que van fer desbordar les seves previsions. I això què només estàvem nosaltres que érem set... I com bevien i reien!!! (van acabar amb les existències de cava, i no és conya...). El què no sé és com van poder pujar la rampa i agafar els seus cotxes... Però és molt maco arribar a la seva edat i tenir una colla així per sortir i gaudir, oi?

Graellada de verdures

Escalivada

Cargols (i si... el que es veu al fons de la imatge és una Blackberry...)


I de plat principal, gairebé tothom va optar per talls de presa i secret ibèric (molt tendres i saborosos) i unes botifarres variades, plat aquest al qual li faltava el tall de la de xoriç que segurament se l'havien fotut els iaios...;) 

Tot acompanyat amb unes patates fregides que eren bones però excessivament olioses i amb un allioli d'aquells que la cullera aixeca el morter i que a hores d'ara encara em ve a fer visites...  I ben mullat amb unes ampolles d'un vinet anomenat "3 Ceps" de la D.O. Alella i que em va sorprendre positivament, tot i que la temperatura no era gaire adequada.



Assortiment de botifarres

El preu de tot plegat, uns 26 € per persona, amb el que heu pogut llegir i veure, i un parell o tres de postres, begudes (cerveses, vi, refrescs i aigües), pa torrat (amb els seus complements de tomàquet i all), cafès i xupitos. El que podríem considerar un preu normal per un local d'aquestes característiques i amb plats bàsicament de graella. 

Tot i que gastronòmicament no aporta gaires coses, crec que és un bon lloc per anar a dinar (millor que a sopar ja que els plats són una mica heavys...) i gaudir de les vistes de la ciutat de Barcelona i millor fer-ho en dies laborables i gaudir d'una llarga sobretaula (imagino que els caps de setmana ha de ser horrorós quan estigui ple, a no ser que tinguin alguna mena de reforç a la cuina i a la sala...).

I no vaig veure gaire justificats els atacs a la qualitat del seu menjar. Almenys, jo he pogut escriure aquestes línies...



divendres, 6 de juny de 2014
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -