Archive for d’agost 2014

El Molí de Bramasacs. Imprescindible cuina casolana de muntanya.

El Molí de Bramasacs
25725 - Víllec (Martinet) - La Cerdanya

Tels. 973 515 200 - 685 312 937

www.bramasacscadi.com


Fa uns dies i tot aprofitant una breu estada per la Catalunya Nord, vàrem tenir la sort de conèixer un encantador restaurant, tant pel seu indret com per la seva cuina, que ens van recomanar (i molt bé per cert, Stella) a prop de Martinet i on ens van dir que es menjava força bé.

Està situat a Víllec què és una petita població situada al municipi de Montellà i Martinet, a la qual s'accedeix per una estreta carretera a on és complicat que passin dos vehicles (tampoc és que hi hagi molt més trànsit...). 

El restaurant en qüestió està situat en un antic molí del segle XVII que va ser restaurant fa uns pocs anys pels actuals propietaris: en Venanci a les taules, i la Nany als fogons (no és que el conegui, sinó que ho he vist a la seva web). Només estan ells dos, i no crec que sigui necessari més personal per les reduïdes dimensions dels menjadors. A més, la casa disposa de quatre habitacions perquè els amants dels bolets puguin anar a caçar-los. 

Com restaurant, i ho dic de memòria, disposa de cinc o sis taules al menjador de la planta baixa i un parell o tres més en la planta superior.  El tipus de cuina és el clàssic de menjar casolà de muntanya (tret d'alguns plats, com el pop) preparat amb productes de la zona i respectant el receptari tradicional català.

Aspecte exterior del  restaurant

A més dels plats de la carta, disposen dels plats del dia destacats en una pissarra exterior i en una carta a part a l'interior del local. A més, en Venanci, s'encarrega de recitar la llista per si algú no s'assabenta. 

Plats del dia
Els plats que vàrem escollir aquell dia com entrants, van ser un digestiu trinxat de la Cerdanya amb pop a la brasa. Molt bo el trinxat i sorprenentment tendre el pop i no perquè dubti del nivell culinari de la xef, sinó més aviat pel fresc del producte en relació a la seva llunyania amb el seu habitat.

Pop a la brasa amb trinxat de la Cerdanya

Un carpaccio de bacallà amb bons tomàquets i mostassa (aquesta última, potser en quantitat massa generosa...).

Carpaccio de bacallà

Una amanida tèbia amb moixerigues (o moixernons o carreretes). Bé.

Amanida tèbia de moixerigues

I de segon plat, jo vaig demanar uns peus de porc amb ceps que crec que són uns dels millors que he tastat a la meva existència... A banda del seu sabor espectacular, he de dir que em va sorprendre la mida dels peus, ja que quan els compres a ciutat, habitualment, tens un 60-70% d'ossos i en aquest cas, la carn era de més del 50%. És una apreciació feta totalment a la babalà, però és el que em va semblar. La textura dels peus i el sabor de la salsa (tret de l'afegit dels ceps) em va recordar els que em feia la meva mare fa un bon grapat d'anys i amb els que no m'ha tornat a delectar...    

Peus de porc amb ceps

Un altre segon, va ser una vedella del molí amb verdures i bolets, que no vaig tastar, però per la pinta que feia semblava de les que es fonen al paladar.

El vi amb el qual vàrem acompanyar tot l'àpat va ser un Collbaix Cupatge del Celler El Molí i de la D.O. Pla de Bages. Molt recomanable per un cost de 14 € l'ampolla.



Del parell de postres que vam demanar ja no vaig arribar a fer cap fotografia, i això que eren espectaculars (ambdós de fora de la carta).

En resum, un lloc imprescindible si esteu per aquestes terres i voleu un lloc tranquil amb una excel·lent cuina casolana. Si a més, és temporada de bolets i aprofiteu el dia per omplir el cistell, ja ni us explico...

El preu, uns 30-40 € per cap sense filar gaire prim... Més que just per la qualitat i el "carinyu" que posen els seus propietaris a la seva feina i per tant, un lloc molt recomanable al que de ben segur tornaré.
divendres, 29 d’agost de 2014
Posted by Jordi Castaño

Bar Brutal. Per picar al barri del Born...

Bar Brutal
Barra de Ferro, 1
Barcelona

Tel. 932 954 797



Ja sé que baixar una nit del mes d'agost a sopar al barri del Born de Barcelona sense haver fet reserva pot semblar una estupidesa però vaig pensar que si no era en un, seria en un altre... I finalment, després de voltar i voltar durant una llarga hora pels carrers d'aquest barri i haver intentat sense èxit obtenir una taula en uns quants locals, vàrem acabar amb els nostres cossos al Bar Brutal (pel qual ja havíem passat un parell de cops abans pel davant...).

És un local amb una il·luminació més aviat pobre i amb una decoració barreja de bar i vermutería d'imitació vintage i amb originals elements decoratius a les seves parets. L'ambient és bàsicament hipster local (o modernillo, o com vulgueu dir-ho...), fet que tampoc és que m'influencii a l'hora d'escollir, però que tampoc és la meva prioritat. Servei majoritàriament forà que, tot i que fan esforços per entendre el nostre idioma, acabes per fer servir el castellà si vols sopar el que demanes... De fet, l'única paraula que vàrem sentir en la nostra llengua va ser un adéu del noi que ens va obrir la porta al marxar... Trist.

Una de les gracies del local, és que pots demanar el vi a copes (bé). Els vins que tenen a la carta són naturals i biodinàmics  (doncs entesos). Però quan després de demanar la primera ens van retiren la carta (mal), ens va fer mandra tornar a demanar-la i vàrem repetir del que inicialment havíem demanat i que era un Bassotets, vi blanc de la D.O. Conca de Barberà del celler Escoda Sanahuja i del que ja havíem tingut ocasió de tastar un dels seus vins a la visita que vam fer al restaurant Ca La María. El preu de cada copa de vi era de 3,80 €, i si tenim en compte que l'ampolla està al celler a un preu d'11 € vosaltres mateixos podeu fer números...

Com ja portàvem força gana (ja era tard per l'hora que estem acostumats a sopar i més després de les voltes que portàvem) vàrem demanar directament unes olives sicilianes i uns talls de secallona dels Pallars, per anar picant mentre decidíem que demanar. No va donar temps ni a treure el mòbil per fer unes fotografies...

Finalment, vam optar per demanar un tàrtar amb salsa Cipriani (9,50 €) que si no recordo malament, és una maionesa acabada amb un rajolí de Perrins, per la meva filla i compartit tres plats més. Aquest plat no el vaig tastar, però va dir que estava força bo, tot i que no superava ni de bon tros al que prepara el seu pare... ;-)  


Tàrtar amb salsa Cipriani

I els plats que vàrem compartir, van ser unes Fiori de zucca, que són unes flors de carbassó, però que escrit així deu quedar més bé... Anaven farcides de ricotta i amb una salsa de menta. Bones, però pel meu gust, excessiu protagonisme de la menta que dominava el gust de dos ingredients suaus com són la flor de carbassó i la ricotta. Tot i això, un bon plat (10 €).


Flors de carbassó farcides de ricotta

Vàrem continuar amb una albergínia a la parmesana amb oli de menta (aquí ja no es notava tant) i ou de guatlla (6,50 €). El plat menys afortunat, principalment perquè la pell de l'albergínia estava massa dura. 


Albergínia a la parmesana amb oli de menta i ou de guatlla

I uns calamars amb puré de carbassó (14 €) què va ser el millor plat amb diferència dels tastats aquell vespre. Producte ben fresc al seu just punt de cocció i combinació encertada de sabors amb el puré de carbassó.


Calamars a la planxa amb puré de carbassó


Tot plegat, per tres persones sense postres ni cafès, va sortir per 65 € que no és que sigui gaire, però tampoc és que fos un festival de la cuina...

En conclusió: em va semblar més un lloc enfocat al turista que té el barri del Born com el seu hàbitat natural i no pas tant com pel natiu de la ciutat (tret del qui els hi va aquest rollo modern i de moda). A mi personalment, em va deixar bastant indiferent i, tret del plat de calamars, tampoc em va aportar res de l'altre món... Afegir com punts negatius, la falta d'il·luminació (si vols veure el color del vi, val més que portis un encenedor...) i la incomoditat de les taules, que a més de petites són massa baixes. 

divendres, 22 d’agost de 2014
Posted by Jordi Castaño

La Nansa. Cuina tradicional marinera a Sitges

La Nansa
Carrer de la Carreta, 24
08870 SITGES

Tel. 938 941 927
info@restaurantlanansa.com


Fa ja uns dies ens vàrem deixar caure per Sitges per passar el dia i menjar un arròs a prop de la platja. Dels que conec per aquella població, acabo anant sempre al Cal Pinxo què habitualment és un dels que mai falla i tenen una qualitat bastant contrastada, però em venia de gust provar un altre restaurant dels que hi ha pel centre del poble i descartant d'entrada els de la zona del port esportiu d'Aiguadolç.

Com tampoc tenia gaires referències, vaig tirar de Foursquare (quina cagada d'actualització han fet, per cert...) i vaig buscar els que estaven per la zona del centre que tinguessin l'etiqueta #arròs. Vaig trobar uns quants, però finalment em vaig deixar portar per un comentari de Roger Ortuño (del blog comerjapones) que comentava especialment bé l'arròs caldós de llamàntol d'un restaurant que estava justament per la zona que buscàvem.

El restaurant en qüestió està situat en un dels carrers de vianants que pugen des del passeig marítim fins al nucli urbà i que de fet, està en una de les zones a on es concentre la major part de l'oferta gastronòmica de la ciutat.

L'interior del restaurant té un aspecte clàssic de restaurant de pescadors i de cuina marinera tradicional, amb taules i cadires de fusta i decoració amb motius, elements i estris procedents de les arts de pesca. Vaixella i estovalles de qualitat i, com he dit abans, tot d'un tall clàssic que fregava el "viejuno".

Com ja havíem llegit el comentari positiu de l'arròs caldós, ja anàvem una mica amb l'idea feta de demanar aquest, juntament amb algun entrant lleuger.

D'entrada, ens van oferir unes croquetes, que tot i que estaven bones, vaig ser incapaç d'esbrinar de què eren. Imagino, que tractant-se d'un restaurant de cuina marinera, l'ingredient principal seria peix o marisc, però com dic, no vaig ser capaç d'esbrinar-ho...

Croquetes de ...


El primer dels entrants que vàrem demanar van ser uns seitons fregits. Bé de gust, però excessivament marcat el sabor de l'oli. Menció especial per les blondes de paper que protegien els plats i ajudaven a absorbir l'excés d'oli que poguessin tenir els ingredients (ja sé que estàvem en un restaurant clàssic, però ho havia de dir...).

Seitons fregits

Molt bé els musclos del Delta al vapor. Petits i gustosos i sense floritures ni components que poguessin alterar el seu delicat sabor.

Musclos del Delta al vapor

I per acabar, l'arròs caldós de llamàntol. Elaborat amb arròs bomba "L'Estany de Pals" (segons resa la seva carta a la web), he de dir que, efectivament, l'arròs és dels millors que he tastat. Gra sencer, sípia tendre com la mantega i brou amb potència i contundència de mar. Però... lamentablement, el llamàntol estava totalment assassinat... Excessivament cuit, fet que feia que en menjar-lo, la sensació en boca no fos precisament de frescor i tendresa...

Pels comentaris positius que vaig llegir de Roger Ortuño, imagino que ell els demanaria amb antelació el punt de cocció que volia pel llamàntol, si no, no m'ho explico...

A banda d'això, he de dir que l'arròs estava espectacular. Les tisores que van portar per ajudar a tallar l'animal, no eren de les millors, però van ajudar a fer la feina. I per acabar, et porten les tovalloletes perfumades en colònia, que ja no saps si és pitjor el remei que la malaltia...

Arròs caldós de llamàntol

Per beure, vam demanar un bon blanc anomenat Morlanda de la D.O.Q. Priorat que no coneixíem i que va complir perfectament amb la funció d'empènyer tot coll avall. La carta de vins em va semblar força ajustada de preus per alguna de les referències que coneixia (x 1,5).

El preu del dinar amb una cervesa d'aperitiu, sense postres i amb cafès va ser de 100 € rodons que, si el llamàntol hagués estat en el seu punt, diria què és un preu raonable...

Tornaria a aquest restaurant? Sí. Però demanant expressament el punt de cocció adient (almenys pel meu gust) pel llamàntol. Em va semblar un bon restaurant de cuina tradicional marinera.

Ja tinc una altre opció per dinar en aquesta bonica població costanera del Garraf...


diumenge, 17 d’agost de 2014
Posted by Jordi Castaño

9 de la Borriana. Excel·lent menú de migdia al barri antic de Sabadell.

9 de la Borriana
Carrer de la Borriana, 9
08202 Sabadell

Tel.: 937 459 749


Aprofitant una casual passada per la ciutat de Sabadell i havent-se fet l'hora de dinar, vaig recordar que en el blog de Ricard Sampere sempre anomenava aquest restaurant de Sabadell com un dels seus preferits. Així doncs, vaig trucar per reservar i allà que vam anar.

Està situat al bell mig del centre històric de Sabadell en una zona només per vianants que fa que vingui de gust passejar. No coneixia pràcticament res d'aquesta ciutat (només un parell de visites ràpides) i la veritat és que em va semblar força agradable, almenys aquest barri en el qual crec es concentrava molta de l'activitat cultural i gastronòmica de la ciutat. 

El local és força petit (almenys a l'interior, ja que també disposa de terrassa a l'exterior) i acollidor sent imprescindible reservar. Poques taules (7 o 8) amb una decoració rústica i elegant alhora i una il·luminació (pel meu gust) excessivament tènue. 

Com tampoc anàvem amb idea de fer un gran dinar i tot veient que els plats del menú feien molt bona fila, vam decidir optar per aquesta fórmula, deixant per una propera visita els plats de la carta.

El menú, amb un preu de 15,50 € i molt complet, permetia escollir un primer, un principal i les postres i incloïa el pa i el vi (crec recordar que era un Penedès...). Vàrem escollir com primers plats, una coca d'escalivada amb anxova (cruixent la coca i molt bona l'escalivada) i la sopa del dia, que va ser una refrescant sopa de tomàquet amb alfàbrega.
   
Coca d'escalivada amb anxova

Sopa freda de tomàquet

I com segons plats o principals, uns peus de porc desossats i cruixents (molt bons i saborosos) acompanyats per unes patates fregides que van ser mal (estaven crues i només les que eren molt fines es van salvar...).

Peu de porc desossat

I un bacallà confitat que no vaig tastar però que la dona, va dir que estava força bo.

Bacallà

I com a postres, tots dos vàrem optar per uns talls de formatge curat amb codony.

Formatge amb codony

Crec que és una molt bona RQP per un menú de migdia, i ara esperarem a conèixer els plats de la carta, que pel que he pogut llegir per l'internés està al voltant dels 35-40 €.

Tot i no haver arribat a veure la carta de vins, sé que és molt completa i amb uns preus ajustats. Però això haurem de comprovar-ho en la propera visita.

Ah. I als cafès, ens van invitar. Tot un detall... ;-)






diumenge, 10 d’agost de 2014
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -