Archive for de novembre 2014

El Celler de Matadepera. Bon restaurant i excel·lent menú de brasa.

El Celler de Matadepera
Carrer Gaudí, 2
08230 - Matadepera

Tel. 937 870 857

www.elcellerdematadepera.com




Tenia curiositat per conèixer en primera persona aquest restaurant del qual m'havien parlat molt bé i així que vam anar, tot aprofitant les periòdiques trobades que fem amb l'amic Ricard, i de qui podreu llegir la seva, al seu blog de referència, Els Meus Restaurants.

És una petita excursió si aneu des de Barcelona, però tampoc és que sigui la fi del món. Està a poc més de mitja hora i no arriba a 40 quilòmetres de la ciutat. Desconec si té aparcament propi, doncs no vàrem deixar el cotxe allà, però no em va semblar gaire complicat aparcar pels voltants.

Tot i que no vaig fotografiar el lloc, si entreu a la seva web, podreu veure que es tracta d'una gran i rústica casa de poble amb una ampla terrassa que a l'estiu ha de ser una autèntica delícia. Un cop accedeixes a la que intueixo era la sala principal (i he de dir que ens va costar de trobar l'entrada...), ja t'adones que estàs a un lloc en què et faran sentir i menjar bé.

Després de mirar breument la carta, ens vàrem decantar pel menú de brasa que tenen els migdies entre setmana i més després d'haver-lo recomanat i venut tan bé, tot s'ha de dir.

Aquest menú consta d'un pica-pica de diferents entrants, pràcticament tots ells amb el comú denominador de tenir algun o tots els ingredients preparats a la brasa, i un segon també preparat d'aquesta mateixa manera. Inclou tanmateix les postres (també a la brasa) i el pa i les begudes.

Els plats del pica-pica, pràcticament els porten junts, i així, en una primera tongada arribaren:

- Una amanida d'albergínia (lògicament feta a la brasa i amb el seu gust fumat) i formatge de cabra.


Amanida d'albergínia i formatge de cabra 


- Un fabulós (de debò) pa de tipus coca, amb bon tomàquet i millor oli d'oliva. Que senzill és a vegades amb tres ingredients tan bàsics, oferir una autèntica delícia pel paladar...


Pa amb tomàquet


Que anava acompanyat d'un platet de pernil ibèric de qualitat (de fet, el plat era el pernil i no pas el pa, però...).


Pernil ibèric


- Unes sardines a la brasa. Com m'agraden les sardines... Així i cuinades de qualsevol altre forma...


Sardines a la brasa


- Unes verduretes a la brasa amb romesco.


Verduretes a la brasa amb romesco


- Unes croquetes casolanes, que aquest cop eren de bacallà. Arrebossades (crec) amb panko.  


Croquetes casolanes (de bacallà)


- I per finalitzar amb el pica-pica, un pop a la brasa, del qual desconec el motiu pel qual està aquest plat tan anomenat últimament. Molt tendre i saborós i amb les patates al seu punt de cocció (això que pot semblar una obvietat, malauradament no sempre és així...). Com estàvem xerrant, es van endur els plats dels entrants i vàrem haver d'esperar que ens portessin els coberts dels segons plats per poder tastar aquest plat, però l'espera va valer la pena. Quines presses tenen de vegades...


Pop a la brasa


I de segon plat o principal, jo vaig optar per un tall de ploma ibèrica a la brasa amb patates que anava acompanyat per tres salses, que si no recordo malament, eren de roquefort (aquesta segura), una mena de romesco, i l'última i millor, que fins a on la meva mala memòria arriba, diria que portava foie. En qualsevol cas, totes tres molt bones. La carn, he de dir que a banda de molt saborosa, és de les més tendres que he tastat i que quasi no calia fer servir el ganivet Laguiole que et faciliten per tallar. Un plat impressionant i del qual vaig gaudir molt.


Ploma ibèrica a la brasa


Les tres salses (que segons el menú eren: roquefort, agredolça i pebrot)


I per l'amic Ricard, que es cuida més que jo, un bon tall de lluç de primera, servit amb la seva guarnició de patates. En principi, al menú només figurava com a segon plat la ploma ibèrica, però imagino que sempre tindran un pla alternatiu pels que no són massa amants de la carn, el que fa intuir el tracte acurat amb els clients que tenen a aquesta casa. 


Lluç a la brasa


I per les postres, un sorprenent plat de pinya a la brasa amb una crema i una bola de gelat. I dic sorprenent perquè me'l vaig menjar molt a gust, tot i que no sóc gaire de postres i menys si incorporen alguna mena d'ingredient fred o gelat al mateix.


Pinya a la brasa amb cremós cítric i gelat


El vi que anava inclòs amb aquest menú era un Raig de Raïm de Celler Piñol de la D.O. Terra Alta. He de dir que moltes vegades el vi que m'han servit amb menús tancats similars han deixat bastant que desitjar, però aquest no va ser el cas. Ans al contrari, vaig trobar-lo un vi molt correcte per acompanyar tot l'àpat.


El vi de la casa


A més d'aquest menú de brasa que vàrem escollir, disposen d'un menú de tast per 48 € per cap que pintava molt bé (i que a més, inclou un plat de garrinet confitat i cruixent que si està ben preparat, a mi em fa perdre el sentit...). Menjant a la carta, calculo que el preu s'anirà més aviat als 50-60 €.

A nosaltres, tot plegat aquest menú, amb el vi que veieu, ens va costar 30 €, que penso és una excel·lent RQP per tot aquest dinar del qual vàrem poder gaudir, i que vàrem rematar amb una gran sobretaula... Va ser un veritable plaer gaudir de la companyia del propietari del restaurant, i escoltar les seves anècdotes i històries (i a fe de Déu que té unes quantes...). Un lloc per recomanar a tothom i per repetir segur.

diumenge, 30 de novembre de 2014
Posted by Jordi Castaño

Petit Pau. De petit, només té el nom...

Petit Pau
Carrer de l'Espanya Industrial, 22
08014 Barcelona

Tel. 933 313 275


Crec recordar, que la primera referència d'aquest restaurant em va venir per un tweet d'en Massitet del blog Olleta de verdures que coneix a fons aquests barris. Després, ja han sigut multitud, els blogs que l'han anat donant a conèixer (Gula Gastronómica, Time Out, Restaurantscat.cat, i bastants d'altres).

Es tracta d'un lloc petit i molt acollidor amb capacitat per unes 18-20 persones gestionat per només dues persones: una a la sala i l'altre a la cuina, a un espai que a més té la virtut (per a mi almenys) d'estar obert al menjador.

Situat just al llindar del barri d'Hostafrancs i al costat mateix del Parc de l'Espanya Industrial, no és que estigui en un carrer molt comercial precisament (tot i que a pocs metres ens podem trobar la carretera de Sants), però imagino que això no és obstacle per omplir cada dia. Quan vaig trucar per anar entre setmana, em van dir que les reserves les agafaven d'una setmana a l'altra. Ja m'havien arribat notícies del fet que els caps de setmana costava de trobar taula, però no hagués imaginat mai, que també passava entre setmana... Un altre fet que va cridar la nostra atenció, va ser que aquella nit hi havia dos (o tres) taules d'estrangers, i que vam fer que ens preguntéssim com havien anat a parar allí...  Sembla que quan un lloc és bo de debò, no els hi cal gaire publicitat ni promocions, i amb el boca a boca (i les xarxes socials) tenen més que suficient.

Detall de la cuina oberta


Em va encantar el tipus de carta que proposen. En un sol full, resumeixen la seva cuina d'una forma molt senzilla i ampla alhora, i en la que ens podem trobar amb un ampli ventall d'ingredients i matèries primeres suficients per satisfer els nostres paladars. I no es limiten només a la cuina, sinó que ho fan extensible també a la bodega, en la que només es pot triar entre un vi blanc, un de negre i un cava (tots ells joves i senzills però molt ben escollits). D'aquesta forma, a més d'un li estalvia el tràngol d'haver d'escollir vi pel menjar.

Carta

Mentre t'estudies la carta i penses el que et ve de gust, et porten una copa de cava, que és cortesia de la casa, i no com en molts d'aquells restaurants (amb estrelles i sense) que t'ho pregunten molt amablement i després et foten l'hòstia a l'hora de pagar el compte (he arribat a pagar uns preus exageradament alts per aquesta "cortesia").

Mentre esperes la comanda, et porten el pa amb uns bols d'olivada i de salsa romesco per enganyar l'estómac.

Olivada i salsa romesco


El meu primer plat va ser un arròs que anomenaven "de mossèn Josep" i que estava fet amb bocins de salsitxa i carreretes o cama-secs, amb un fons de ceba caramel·litzada i brou de carn. Quantitat més que generosa i potència en boca. Un autèntic arròs de muntanya.

Arròs de mossèn Josep


I la meva dona, que va escollir un ou escalfat amb crema de trompetes, puré rústic i cecina (pernil curat elaborat amb carn de vaca). 

Ou escalfat amb crema de trompetes, puré rústic i cecina


I el meu segon plat (també lleuger per ser un sopar...) va ser una pintada rostida a la catalana, amb prunes, orellanes i pinyons, i.... crestes!! Feia molt de temps que no veia servir les crestes a un plat d'au. Excel·lent cocció de la pintada, amb una carn molt gustosa i ferm. Em va encantar.

Pintada rostida amb prunes, crestes i pinyons


I de segon plat per la meva dona, un bacallà amb samfaina, que vaig tastar i eren dels que es fonen a la boca.

Bacallà amb samfaina


Com haureu pogut veure, a la carta no figuren les postres. Per això, tenen un carret que van passant per les taules i en el que tenen exposats les postres d'aquell dia. En aquest cas, tenien un Apfelstrudel, un brownie de xocolata, un pastís de formatge i un tall de Stilton. 

Carret de postres


Tots feien una pinta espectacular, però vaig anar per nota i vaig escollir el Stilton, que és un formatge blau anglès elaborat amb llet de vaca i que a mi personalment és dels blaus que més m'agraden (potser el millor sigui el Shropshire, que de fet és pràcticament un Stilton). El tall que em van servir, de dimensions de champions, l'acompanyen de melmelada de tomàquet i de fines torradetes de pa, i t'ofereixen una copa de vi per ajudar a fer-lo baixar. Em va recomanar una copa de PX, que no em va fer el pes, ja que el trobo massa embafador i que deixaria només per xocolates. Per aquest formatge jo l'hauria combinat amb un Porto, un Sauternes, o anant a un altre registre, un vi blanc amb criança (un Priorat per anar sobre segur) d'aquells que fan ressaltar encara més la qualitat d'aquest formatge.
   
Stilton i xarrup de PX (5 i 2€)


El cost del sopar va ser de 62€ amb cafès, el que ve a ser una RQP de les millor que he trobat últimament. En llocs així és a on t'adones del fet que amb poc, pots aconseguir molt. Un lloc per recomanar i que estic segur que sempre quedaràs bé i no decebrà.


diumenge, 23 de novembre de 2014
Posted by Jordi Castaño

Vadebacus. Restaurant de vins a Sant Cugat.

Vadebacus
Plaça Barcelona, 9
Sant Cugat del Vallès

Tel. 936 760 211

www.restaurantevadebacus.com
info@restaurantevadebacus.com


Feia temps que tenia pendent conèixer aquest restaurant del qual m'havien arribat bones referències de diferents amics, coneguts i llegits. Està situat entre l'ajuntament i l'estació dels FGC, i a prop de... a prop de tot, ja que Sant Cugat (poble) és petit, i caminant arribes tranquil·lament a qualsevol lloc.

La impressió en entrar, va ser molt diferent de la que esperava, ja que des de fora, té més l'aspecte d'una taverna o celler clàssic, i és ben bé tot el contrari. Darrere d'una porta de vidre corredissa, hi ha una llarga barra que et porta a les escales que donen accés al pis inferior que és on està la sala pròpiament dita, diferenciada en dos diferents espais. El mobiliari és modern i al fons tenen un ampli i espectacular celler tancat, a on predominen, a banda lògicament de les ampolles, els elements de fusta i vidre.  

Aspecte de la sala

A més de funcionar com a restaurant oferint carta i menú de migdia, tenen diferents propostes de menús de degustació tancats, i també organitzen tastos de vins per a grups.

La seva carta està estructurada en tres blocs: entrants i primers (per picar, ibèrics, formatges i torrades), cuina tradició i avantguarda, i principals (arrossos, carns i peixos).

Per obrir boca, ens van portar un guacamole per cortesia de la casa, sobre unes rodanxes d'un pa de gran qualitat, com tot el que va acompanyar al sopar, i del que ens van dir que era del bon forn Triticum.

Guacamole


Dels plats demanats per compartir, vull destacar les croquetes de foie i ceps, que les vaig trobar especialment bones i consistents, i d'una considerable mida. Un plat imprescindible si us apropeu per aqui.

Croquetes de foie i ceps - 5,00 €


Correctes les Braves VAdeBACUS, que sense arribar a ser cap descobriment a aquestes alçades, estaven ben resoltes.

Braves - 6,00 €


Uns talls de coca de vidre amb tomàquet i oli. Excel·lent. Una mostra de com no cal complicar-se gaire la vida. Un bon pa de coca, uns bons tomàquets i un bon oli d'oliva, són més que suficients per brodar una preparació clàssica del nostre país.

Coca de vidre amb tomàquet - 4,00 € (x ració)


Molt bé els ous estrellats amb pernil ibèric. Com observació particular, jo hauria posat només el pernil a talls (amb més generositat) i hauria prescindit dels daus, que no aportaven gaire al conjunt.

Ous trencats amb pernil - 7,50 €


I de principals, vam optar per un tàrtar, que portava al centre una mena de gelée de roses i estava acabat amb uns germinats. Vaig tastar una mica i el vaig trobar molt bo. Bon gènere i picat a mà, però quantitat una mica escassa pel meu gust, però potser és que quan el preparo a casa, només de carn calculo uns 200 grams llargs per cap... ;-)

Tàrtar - 17,00 €


No vaig tastar el bacallà a baixa temperatura, que va ser la tria de la meva dona, però em va comentar que estava una mica eixut. Anava acompanyat d'un cremós de céleri rave i espaguetis de mar.

Bacallà a baixa temperatura - 20,00 €


Una terrina de foie micuit amb chutney de papaia, pa d´espècies i Pedro Ximénez.

Micuit - 14,00 €


I la meva tria, que van ser uns canelons de peus de porc, trompeta de la mort, beixamel suau de poma
i oli de tòfona. He de dir que estaven molt bons amb un intens aroma de tòfona i la ració era prou generosa.

Canelons de peus i trompetes - 14,50


El vi triat va ser un Clònic Criança del celler Cedó Anguera de la D.O. Montsant i elaborat amb les varietats samsó, cabernet i sirà. Airejat al moment de servir, desconec el motiu però vaig trobar bastant millor la primera que la segona ampolla. Un vi correcte.

Extensa, brillant i organitzada la carta de vins de què disposen. 

Clònic Criança - 15,90 €


I de postres, la meva dona i jo vàrem compartir mitja ració de formatges.

Tast de formatges - 1/2 ració 9,00 €


I d'altres que em limitaré a enumerar, van ser: Fruita en deconstrucció. De debò que el nom del plat és aquest, però ignoro a on està la deconstrucció... Més aviat es limitava a unes peces de fruita ben presentades i que estaven tallades amb una mica de gràcia.

Fruita en deconstrucció - 5,00 €


I uns bunyols de plàtan amb xocolata calenta i bitxo.

Bunyols de plàtan - 6,00 €


L'import de l'àpat va ser d'uns 35 € per cap, amb cafès i altres begudes, que crec que poden rebaixar-se sensiblement, renunciant a demanar determinats plats de la carta. Un servei d'allò més atent i eficient (només amb les postres es van retardar en excés) en un ambient molt agradable.

Un lloc del qual vàrem sortir prou satisfets i que recomano per anar a fer un tastet de vins i per picar alguna cosa. L'únic però que li puc posar, és que vaig trobar una excessiva diferència (o potser seria més correcte dir, escalat) de preu entre els entrants i algun dels principals.

diumenge, 16 de novembre de 2014
Posted by Jordi Castaño

Lingua tonnata


Llengua de vedella amb salsa de tonyina (o tonnata)




Nova prova amb el roner, aquest cop amb un tall no gaire conegut per la majoria de la gent i que compta amb una certa aprensió en general. Es tracta de la llengua de vedella, que havia tastat ja fa molts anys cuinat per la meva mare, quan aquests talls eren més habituals a les cuines de diari. Com desconeixia l'acceptació que tindria a casa aquest plat (jo ho volia haver preparat la setmana anterior que teníem convidats, però malauradament pel meu goig i gaudiment, la meva dona es va negar...), vaig decidir preparar-la de manera que fos més senzill d'assimilar i amb alguna salsa que li restés protagonisme a l'ingredient principal. 

Els ingredients necessaris per a aquesta senzilla preparació són:

- Una llengua de vedella.
- Q.n. de salsa tonatta.

I per la salsa tonnata:

- Un bon got d'oli d'oliva suau.
- Un parell d'ous.
- Sal.
- Un parell de llaunes de tonyina escorregudes de l'excés l'oli que porten.
- El suc de mitja llimona.
- Tàperes (no les vaig comptar, però un grapat per la salsa i unes quantes de senceres per decorar).
- Anxoves (unes 8 - 10)

Les vaig introduir senceres al roner a una temperatura de 65º durant 48 hores. Potser un altre dia les escaldo abans per temes d'higiene, però aquest cop em va semblar que venien força netes i polides. Potser podria reduir-se el temps de cocció fent-la a talls, però tampoc tenia cap pressa. Habitualment, abans d'envasar al buit els diferents talls de carn que preparo d'aquesta manera, les salpebro i afegeixo alguns brins d'herbes fresques que tingui per casa, però aquest cop van anar de pet i a pèl, a dins del jacuzzi. 

Llengua fent un bany d'aigua ben calentona 


Un cop va passar el temps marcat de cocció, les vaig treure de l'aparell i les vaig deixar refredar un parell de minuts a temperatura ambient abans d'obrir la bossa. 

Imatge de com queda la peça de carn un cop cuita


Un cop fora, vaig reservar els sucs de l'interior de la bossa per altres preparacions i la vaig pelar de forma ben fàcil, imagino que per la temperatura encara alta de la peça. 

Aspecte de la llengua ja cuita i encara amb la seva pell


La vaig tallar a rodanxes d'aproximadament mig centímetre i vaig repartir els talls en un parell de safates. 

Llengua ja tallada a rodanxes


I per acabar, preparem la salsa tonatta, que és molt senzilla de fer: en el pot de la batedora, afegim un parell d'ous, la sal i un generós got d'oli d'oliva suau o bé de gira-sol i ho batem com quan preparem una maionesa (de fet, és una maionesa, o sigui que ja no sé què c... estic dient...). A continuació, afegim el contingut de les llaunes de tonyina escorregudes, les anxoves, les tàperes i el suc de llimona, i ho tornem a batre fins que quedi ben homogeni. 

Ho aboquem per sobre dels talls de llengua i ho acabem amb unes tàperes senceres.

A mi personalment m'ha agradat molt tornar a tastar aquest tall de la vedella, però com dubto molt que el torni a preparar, ja que he estat menjant llengua tres o quatre dies, us deixo la recepta, i sinó, sempre la podeu preparar en vinagreta, com ho fa en Ricard Sampere i que podeu veure aquí. Per la Internés hi ha més receptes, i sempre es poden treure bones idees, però jo no m'arriscaria... i menys amb aquest ingredient... :-)  

dimarts, 11 de novembre de 2014
Posted by Jordi Castaño
Tag :

Niño Viejo. La taverna mexicana dels Adrià.

Niño Viejo
Avinguda de Mistral. 54
08015 - Barcelona

Tel. 933 482 194

Nota 1: al tiquet del restaurant apareix l'adreça Tamarit, 74 (???) i no surt cap número de telèfon...

Nota 2: al fer la reserva et comenten que pots veure els seus menús a la web www.hojasanta.es i a hora d'ara, aquesta pàgina no funciona... 




Un cop passada la febre dels restaurants peruans i assentats ja aquests a casa nostra, ara és el torn de la gastronomia mexicana. I si els primers van entrar al nostre país per la porta gran, en part gràcies a l'estreta relació existent entre Adrià i Gastón Acurio, imagino que ara els trets també deuen anar per aquí...

Situat estratègicament a l'Avinguda de Mistral de Barcelona, a tocar de la resta d'establiments que tenen la societat Adrià - Iglesias (Tickets, Pakta, 1900, 41º, Rias, Hoja Santa i algun d'altre que segur em deixo...), té una decoració d'aquelles que imiten una clàssica taverna mexicana (no he estat a cap, però imagino que seran així...) amb taules i cadires rústiques i estovalles d'hule, tot en un ambient informal, o casual que diuen ara... ;-)  

Com la major part dels plats que figuraven a la carta els desconeixíem, tant en Ricard Sampere del que podreu llegir el seu particular punt de vista al seu blog http://cuinairestaurants.blogspot.com.es/ com jo mateix, ens vam deixar portar per l'amable cambrera (tot un detall per part seva, dir-nos que li podíem parlar amb català, i que l'entenia però li sabia greu no parlar-lo encara), que ens va recomanar fer algun entrant, uns tacos i partir-nos un parell de principals. Tot i que tenien algun plat de mar, vàrem passar directament d'aquests, a l'igual que dels Margarita i altres còctels que ens va suggerir.

I ja vam començar amb un guacamole acompanyat d'uns cruixents i deliciosos totopos (enllaçaré amb la wikipedia els ingredients que poden ser més desconeguts). Molt bo, però no veig justificat el preu per enlloc... Quasi 10 € per una salsa elaborada bàsicament d'alvocats (imagino que afegint una mica d'oli, llima, ceba i chile verd) que es venen aproximadament a uns 4 o 5 € el quilo, i que no tenen gaire dificultat més enllà d'obrir-los, pelar-los i xafar-los. I els totopos són fets de blat de moro...

Això si: anaven presentats en un bonic morter amb la seva mà corresponent de fusta i ceràmica blanca, a la que no vaig saber trobar una altra funció que no fos la purament ornamental. I amb la llavor de l'alvocat a l'interior, per evitar l'oxidació de la preparació.


Guacamole NiñoViejo - 9,50 €


Desencantat amb el següent plat del qual m'havia fet millors expectatives arran del nom: Crispetes de pollastre amb salsa jalapeño. Massa fibrós el pollastre, fet que complicava la seva ingesta sense haver de fer porcades. Molt bona la salsa que l'acompanyava i amb un nivell de picant tolerable.


Crispetes de pollastre amb salsa jalapeño - 7,50 €


A continuació, una quesadilla de huitlacoche.

Quesadilla de Huitlacoche - 3,50 € u.


Servida amb unes salses que també eren pels tacos que vindrien després. De dalt a baix i amb un nivell creixent de picant: llima, salsa verda cuita, salsa vermella de chile d'arbre tatemada i salsa d'habanero picant.


Salses per "taquear"


I els tacos: tots ell molt bons, i d'haver de destacar algun, potser seria el de ploma ibèrica. A mesura que els anaven portant, et recomanaven acompanyar-los d'una o dues de les salses que hi havien a la taula. Com ja he dit abans, eren molt bons, però crec que provat un, provats tots. Té la seva gràcia això del finger food, però ho veig més per un xiringuito o barracó a peu de carrer, que no pas d'un restaurant. Les salses, molt potents i especiades, contribuïen a que s'assemblessin encara més els tacos entre ells.


Taco de carnitas - 3,50 € u.


Taco de ploma ibèrica - 3,90 € u.


Taco al pastor - 3,50 € u.


I els principals, dels que vàrem fer mitges racions, van ser unes molt saboroses costelles de porc Duroc de l'àvia Flor (tot xef que es preï ha de tenir una àvia que li hagi fet llegat de la seva més preuada recepta).


Costelles de porc Duroc de l'àvia Flor - 1/2 ració 7,10 €


I que només acompanyaven d'una "tortilla" per cap (a totes llums, insuficient per la quantitat de costella que ens van servir...).


Les costelles amb la seva "tortilla"


I com segon principal, mig picantó a la llenya. Molt bo i interessant l'adob d'achiote que portava l'animalet i potser el plat que més em va agradar. Però el que no puc entendre i em sembla increïble, és el fet que cobrin de més per fer mitges racions... 11,80 € el plat i 6,70 € la mitja ració. No em surten els números...


1/2 Picantó al Josper amb adob d'achiote - 6,70 €


El preu del dinar, que va ser de 74 € per dues persones, sense postres i demanant cerveses exclusivament, particularment el vaig trobar una mica elevat. Si no estas atent i ets dels que es deixen liar portar pels "consells" dels cambrers i demanes algun dels còctels típics del país (margarita) i una mica de postres, se't en va el compte sense adonar-te al voltant dels 50 a 60 € per cap. I conec uns quants llocs a on per aquest preu et fas tot un homenatge, i amb bons vins.

M'ha passat una mica, el que en el seu dia em va passar amb el Tanta i la cuina peruana. Ja l'he tastat i m'ha semblat una gastronomia rica i diferent amb ingredients que no estem gaire acostumats a veure per aquí, però no crec que voluntàriament torni. Serà que tenim el llistó massa alt a casa nostra, i m'he malacostumat...


dissabte, 8 de novembre de 2014
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -