Archive for 2015

Can Ferran. I quines mongetes...

Can Ferran
Carretera Molins de Rei, km.14
08192 Sant Quirze del Vallès, Barcelona

info@masiacanferran.com
www.masiacanferran.com

Telèfon: 936 991 763




Feia molt de temps que escoltava les excel·lències de les mongetes de Can Ferran (des de diferents i allunyades amistats), fins que després del pont del 6-8 de desembre, la Laura i en Xavier em van animar a anar a fer un dinar allà. Està situat en plena natura, entre Sant Quirze i Rubí i s'accedeix de forma molt fàcil venint des de Barcelona pels túnels de Vallvidrera i agafant la sortida de Sant Quirze, a on trobarem el camí d'accés al restaurant des de la mateixa rotonda de la sortida. El primer que em va estranyar molt, va ser la preocupació d'en Xavier per no haver aconseguit que li mantinguessin la reserva més enllà de les 15.00 hores. La veritat és que vaig pensar que un dimecres a migdia després d'un pont de quatre dies, no seria gaire complicat trobar taula. Però en arribar ja vaig veure que anava errat... L'aparcament estava ple a vessar i vaig haver de deixar el cotxe fora dels llindars de l'aparcament. Ja m'havien dit que era una masia gran, però em van sorprendre molt les dimensions d'aquell lloc.

Però si les dimensions exteriors sorprenen, no queda enrere la capacitat de comensals que pot admetre el seu interior. Disposa de diferents menjadors, així com privats per fer celebracions o reunions de forma més reservada. De decoració clàssica amb taules i cadires de fusta ben rústica i estovalles de quadres, disposa d'un ràpid i familiar servei amb qui és fàcil d'entendre's. 

No disposen de menú i la carta és plena de referències de la cuina clàssica catalana de les nostres àvies, amb preus ajustats i més per les quantitats que serveixen. Tenen un clar predomini de la brasa, tot i que entre els plats del dia sempre trobaràs opcions de guisats. Nosaltres, com no podia ser d'una altra manera, vam demanar les mongetes amb cansalada (també es poden demanar seques, amb botifarra negra o amb llom). Realment, no eren pas mentida el que havia escoltat... D'una qualitat difícil de superar i d'obligada elecció pels que, com a mi, els hi agradi aquest bé de Déu.

Les mongetes de Can Ferran (aquestes amb cansalada) - 8,50 € la ració


El que va venir a partir d'aquí, molt bo i ben elaborat, ja va ser secundari (després d'aquelles mongetes, és molt complicat superar el llistó). La meva elecció va ser una brinça de vedella (en castellà "entraña") molt saborosa i amb un punt de cocció perfecte.

Brinça ("entraña") de vedella a la brasa amb chimi-churri - 12,50 €


I altres plats, van ser un steak tàrtar, que a la fotografia podeu no veure amagat darrere d'unes làmines de filo). Em va semblar una presentació ben estranya... 

Steak Tàrtar


I un pollastre a la graella.

Pollastre a la brasa amb patates - 6,85 €


Tot acompanyat per un bon pa de coca amb tomàquet i un cava ben fresquet.

Pa de coca


I de postres, una "lleugera" coca amb crema i pinyons (recomanació de la noia que ens va atendre i que he de dir que estava molt bona), un flam de la casa i una magrana.

Coca amb crema i pinyons
Flam

Magrana


Ben curiós i a tenir en compte si mai aneu, és el fet de no disposar d'opció de cobrament amb targeta de crèdit, disposant en el seu lloc d'un caixer automàtic a l'entrada, que és el primer cop que ho veig en un restaurant. O tenen molta rotació i una facturació molt alta que el banc es pot permetre posar-hi un d'aquests, o els motius van per una altra banda... :-)

Pel que fa al preu, no puc dir quan va pujar el compte doncs va ser una convidada, però pel vist a la carta, ha d'anar pel voltant dels 30-35 € per cap de mitjana. 

En resum, un lloc al qual segur tornaré, però ni de conya un cap de setmana. Veient com estava un dimecres a migdia després d'un pont, no vull ni pensar el suplici de gent que han de tenir un diumenge a migdia. Segons sembla, són conegudes les cues que es formen per dinar, afició aquesta que no comparteixo en absolut... A més, i segons resa la seva web, no s'accepten reserves, tot i que nosaltres si que en teníem, però això ja és una altra pel·lícula... :-)

Alguna cosa farà bé aquesta gent, doncs té molt de mèrit omplir nit i dia un lloc d'aquestes dimensions sense acceptar reserves ni targetes de crèdit. Serà potser que disposen d'una bona cuina amb un producte de primera? Potser si serà això... 

diumenge, 27 de desembre de 2015
Posted by Jordi Castaño

Le Bistrot des Campagnes. També és possible menjar bé a Paris per un preu raonable.

Le Bistrot des Campagnes
6 rue Léopold Robert
75014 - Paris

Tel. 01 40 47 91 27

www.lebistrotdescampagnes.com



En una recent estada a París per veure la meva filla que està estudiant allà, un dels restaurants dels quals millor record en tinc, va ser el que us porto avui (tampoc és que anéssim a gaires doncs vam intentar fer els àpats a l'apartament que tenia aleshores).

Les úniques referències (fiables) que tenia de restaurants a París, les havia anotat del blog d'en Ricard Sampere, les quals podeu veure clicant aquí i que us recomano que també anoteu si mai aneu a aquella ciutat, ja que els preus són més que raonables i la pinta que fan els plats és espectacular. L'inconvenient va ser (com ja suposava quan vaig decidir anar) que amb la meva filla és molt complicat anar a un restaurant a on ella pugui menjar tranquil·lament seguint la seva dieta vegana. I cap d'aquests restaurants tenien ni de lluny opcions de menjar d'aquesta mena... :-(   

Però un dels dies, la pubilla em va sorprendre portant-me a un restaurant "normal" al que havia anat ella uns dies abans i a on li havien preparat de forma especial i molt amablement plats a la seva mida. I així d'aquesta manera vam poder anar a un lloc a on tots dos podíem gaudir de la cuina.

Es tractava d'un clàssic i bonic bistrot francès, a on a part de la carta, disposen de diferents i econòmiques opcions de menú. Vam escollir tots dos el Menú Bistrot (es pot veure informació prou detallada de preus i menús al seu web), consistent en un plat i un entrant per 15,50 €, sense incloure el vi, i en el que alguns dels plats portaven un petit suplement. A destacar que l'aigua als restaurants de França, sempre és gratuïta i de qualitat. 

Per treure'm el ventre de pena, vaig escollir uns molls de l'os, dels que no són gaire habituals trobar als restaurants de Barcelona. Servits amb una torrada d'excel·lent pa i sobre una base d'una mena de mantega clarificada i un assortiment de flors de sal, que et deixen a part en diferents pots hermètics i cadascun amb la seva cullera. 

Os a moelle du boillon et fleur de sal

Les diferents flors de sal que acompanyaven al moll de l'os


I uns espectaculars i de llàgrima, ronyons de vedella servits en companyia d'una Gratin Dauphinois que pel meu gust estava massa líquida, però no seré jo qui critiqui un plat originari del seu país...
Rognons de veau flambes a l'Armagnac, gratin dauphinois


I els plats que van preparar especialment per la meva filla (havia trucat la nit abans per què ho tinguessin previst), van ser una amanida amb bolets i ceba deshidratada, 

Amanida


I del plat principal, ni ho recordo, però sé que va comentar que tot molt bo.




El compte, que porten en una divertida figura amb unes targetes del restaurant i uns caramels, es va "disparar" fins als 44 €, amb dues copes de Côtes-du-Rhône (5 € cadascuna) i el suplement de 3 € dels ronyons. Molt bé realment pel menjar, el lloc i el servei que em va encantar. Sincerament, no crec que gaires llocs es molestin en preparar opcions veganes en un menú de migdia.

Una bona opció per dinar si mai aneu o esteu per aquell barri.


Menú




diumenge, 20 de desembre de 2015
Posted by Jordi Castaño

Xemei. Cuina veneciana de qualitat al Poble Sec.

Xemei




Passeig de l'Exposició, 85




T. 935 535 140




www.xemei.es


Projecte 3(o+) a Taula.


Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publiquem en cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.


Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta tercera visita, vam decidir aterrar a Xemei i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final


A la tercera va la vençuda... Sí, perquè després de dos experiències que ens van deixar mig freds i indiferents, vàrem trobar per fi l'equilibri al barri del Poble Sec. Es tracta d'un petit restaurant italià especialitzat en cuina veneciana (els dos bessons que porten el local, són originaris d'aquesta ciutat) en el que podem trobar més referències i productes del mar, del que s'acostuma a veure en altres cuines d'aquest país.


El local és petit al seu interior (unes 6 o 7 taules si no recordo malament) amb una barra que dona accés a la cuina. Però per una altra banda, disposa d'una bona terrassa que, quan fa bon temps, sol estar plena de gom a gom. La decoració és molt de tipus modernet o hipster (sembla ser que han sigut un referent en aquesta subcultura) i compta amb una selecta i reconeguda clientela entre els quals figuren, entre d'altres, Patti Smith o Ron Wood que han deixat la seva signatura a les parets.  









La carta, estructurada en tres blocs (entrants, primers i segons) i amb una destacada presència de productes del mar, presenta mitja dotzena de plats en cadascun dels apartats, el que fa que no sigui gaire traumàtica l'elecció del menú. Remarcables les opcions d'entrants que tenen, amb els que creiem es podria elaborar un complert àpat.  








Mentre decidíem què demanar, ens van portat unes olives i el pa, molt bo i que està elaborat per ells mateixos  








Pel què fa a la carta de vi, està monopolitzada per referències del seu país, pel que ens v‡rem deixar portar per les seves recomanacions, acabant amb un peculiar pinot negre.







Vam decidir compartir un parell d'entrants, que de fet van ser 2 i mig, doncs un d'ells (ja estava pensat per compartir entre dues persones) ens el van preparar per que poguéssim compartir-lo sense problemes entre nosaltres tres. Aquest va ser un assortiment de peixos venecians, que estava composat per un bacallà mantecato (venia a ser com la versió de la nostra brandada), unes sardines en saor, seitons marinats i verat confitat. Un dels millors (si no el millor) plats del dinar. 








I l'altre entrant compartir va ser un tomino (un tipus de formatge italià) al forn amb carxofes del Prat, salsa de mostassa i poma. 









I els principals, en que cadascú va demanar el que més de gust li venia, i que van ser: uns papardelle amb ragú de llebre, un gall del Penedés en escabetx de rovellons i una cuixa de cabrit al forn amb puré de patates. Tots ells d'un gran nivell i excel·lent elaboració. 











No disposen de carta de postres (te la canten directament amb el que tenen aquell dia, i s'ha de dir que són tots casolans) i per que no sigui dit, sense compartir cullera, vam compartir també un parell d'ells. Un tiramisú i un pastis de xocolata amb peres i crema. A remarcar que en cap moment, el nivell de la cuina va patir cap davallada, tenint tot una línia constant i positiva. 








Amb els cafès, ens van convidar a uns xupitos, que imagino que al no voler, ho van compensar convidant-nos als cafès, aplicant el descompte de 6€, com es reflexa a la nota, en la que vam sortir per uns rodons 50 euros per cap. 







En conclusió: 



Una mica allunyat i té difícil accés amb transport públic / pàrquing.

Bon lloc per tastar una cuina italiana de gran qualitat. 

No és pas un lloc  econòmic.

Molt bona qualitat dels plats i servei molt atent.

Recomanable.



PUNTS DE VISTA PARTICULARS:


ESTHER Sóc molt fan de les sardines venecianes, en saor, escabetx o similars i les tasto a tot arreu on vaig, si puc. I com aquestes i les del Bacaro (tenen arrels en comú, es clar) no he tastat res igual! Bé, em falten tastar les del Ricard! ;-) Un restaurant que mereix visita sí o sí. Jo repetia i veig que mantenen el nivell dels inicis. Fugir-ne però, els caps de setmana si no t'agraden les aglomeracions.. 



RICARD: Jo pel que veig soc el que (com sempre), vaig sortir menys excited del lloc. Els plats tots molt bons, però amb la meva mania de la RQP i la del joc de voler encertar el preu, em va sobrar algun euret... Érem 3 amb una ampolla de vi i dos postres.. I per tant anar en parella (el meu habitat natural), el cost s'hagués anat cap a 60€...  I jo soc del parer que per superar la barrera psicològica dels 50, se'm han de posar molt bé... :)


Per altre banda l'ambient bussines-Casper, em va sobrar una mica... Vaig quedar copsat pel que va entrar amb aire colega dient "Teneis un Barolo que esté bueno?".


Vaja ... que em quedo amb Bacaro i les seves sardines en saor .... ;)



JORDIPotser és dels pocs llocs en el que després d'escoltar i llegir tant de soroll mediàtic, estic totalment d'acord. Una cuina autèntica, amb producte de qualitat i sense gaires tonteries a on saps el que menges a cada queixalada. A més, personalment vaig poder tastar unes quantes elaboracions noves per mi. L'únic dubte que m'ha quedat (i ruc jo per no preguntar-ho), és el significat de l’euro que ens van cobrar en concepte Nepal. I no és per l’euro en sí, sinó més aviat per pura curiositat. 



diumenge, 13 de desembre de 2015
Posted by Jordi Castaño

La Piazzetta. Bon italià a Sant Cugat.

La Piazzetta
Major, 21
08172 - Sant Cugat del Vallés

Tel. 932 509 200

www.lapiazzetta.cat
info@lapiazzetta.cat



Una altra visita que tenia pendent de publicar des de fa més de sis mesos... a Sant Cugat, un restaurant italià del qual, tot i fer pocs mesos que havien obert les seves portes, ja havia sentit comentaris positius. És senzill arribar, ja que està al costat mateix de la plaça del Monestir (d'aquí en part li ve el nom al restaurant). 

A part de la sala de l'interior del restaurant, disposen d'unes poques taules al carrer comercial com és el carrer Major de Sant Cugat, on a les tardes / vespres d'estiu s'està d'allò més bé. Bon i acollidor ambient i tracte molt familiar, són les sensacions que es desprenen un cop ets a l'interior de l'establiment, que és modern, però sense estridències. 

Tot i que el seu fort semblen ser més aviat les pizzes, tenen a la seva carta els típics apartats d'antipasti, amanides i pastes en totes les seves variants, de les que et compliquen molt a l'hora de demanar, per la bona fila que fan tots els plats.

Vàrem demanar un parell de plats per compartir i un principal per cadascú de nosaltres. Els entrants van ser un steack tartar albese que, si no vaig errat, ve a ser com el que estem acostumats a menjar, però amb l'afegit d'unes gotes d'oli de tòfona blanca. En qualsevol cas, molt bo. 

Steak tartar albese - 14,50 €


I una excelent focaccia, que torna boges a les meves filles...

Focaccia - 5,00 €


I pel que fa als principals, uns tagliatelle a la bolonyesa amb salsa de salsitxes.

Tagliatelle alla bolognese con salsa di Salsiccie - 11,00 €


I uns tagliatelle a l'all. De tots dos plats, em van comentar que eren molt bons. Racions completes i generoses. 

Tagliatelle aglio olio - 12,00 €


I per a mi, una pizza de les que tenen a la carta, a l'apartat d'especials. La Salvatore, que porta pomodoro, mozzarella di bufala, pancetta, salsiccia, salame i prosciutto. Molt bona i prou generosa per a fer d'àpat per si sola.  

Pizze Speciali Salvatore - 14,50 €


Tot plegat amb les begudes (aigua, coca-cola i copa de vi) i un cafè, va sortir per 68,70 €, prou bé tant per les quantitats com per la qualitat dels plats, i a més, gaudint d'una molt bona nit a la terrassa que disposen.

En resum, una bona opció per menjar si estàs pel centre de Sant Cugat a un preu mitjà d'entre 20 i 30 € en funció de la beguda que demanis. 

diumenge, 6 de desembre de 2015
Posted by Jordi Castaño

Can Roca. Una altre joia amagada.

Can Roca
Carrer Gran de Sant Andreu, 209
08030 - Barcelona

Tel.  933 465 701




Més de mig any fa ja de la meva visita a aquest bon restaurant del barri de Sant Andreu de Barcelona, al que vaig acudir en companyia de l'amic Ricard Sampere. Habitualment, publiquem els nostres posts el mateix dia, però per aquelles dates no estava jo gaire per la labor... O sigui, que amb una mica de retard, intentaré transmetre les sensacions (únicament les gastronòmiques) d'aquella jornada. Podeu llegir la crònica que d'aquest mateix àpat va escriure ell al seu blog, clicant aquí.

El lloc, té l'aspecte dels de bareto (i ho dic sense voler ser despectiu) de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpinteria clàssica d'alumini i interior amb senzilles cadires i robustes taules de marbre.

No recordo si tenien carta, dita així com les coneixem habitualment, però la fórmula escollida aquell dia va ser el menú tancat que tenen a migdia amb un munt de primers i de segons a escollir, per un preu de 26 € amb postres, pa, cafè (tot un detall) i vi inclosos. La veritat, és que va ser molt complicat escollir només dos plats de cadascun dels apartats, doncs tots eren d'aquells que vénen de gust (podeu veure la carta/menú al final del post). A més, tenen plats fora d'aquest menú sense cap mena de suplement de preu, que et canten quan et porten la glamourosa carta plastificada.

La tria finalment, va ser de platets lleugers com podreu observar, i a compartir tots ells, doncs com som uns ganes, no ens podem estar de tastar l'un del plat de l'altre. D'aquesta forma, evitem innecessàries baralles amb forquilla que no quedarien pas elegants tractant-se de gent formal com nosaltres.

Una bona i saborosa ració de tripa amb cigrons va donar el tret de sortida al festival. Salsa untuosa d'aquella que et deixa els dits enganxosos quan suques el pa (i recordo que aquell dia va ser molt). I tot el conjunt, coronat per un bitxo gegant que no sé a on es podrà trobar, però que no recordo haver vist als mercats locals de ciutat.

Tripa amb cigrons


Si el primer era contundent, el segon no li anava a la saga... Unes poches, o potxes o com poxxes es diguin en català, amb botifarra negre i (un altre cop) una salseta de les que et fan tripitir de pa.

Potxes amb botifarra negre


Els segons, ja van ser més lleugers...;-) Començàrem amb uns farcellets de peus de porc desossats farcits de botifarró de ceba i poma. Només el nom ja omple... Tot i les expectatives, malauradament va ser, pel meu gust, el més fluix de tots quatre plats (i això que sóc un gran fans de les mans de ministre). Amb l'acompanyament d'unes patates amb all i julivert, no fos cas que ens quedéssim amb gana.  

Farcellets de peu de porc desossat i farcit de botifarró de ceba i poma


I unes mandonguilles amb sípia (o sípia amb mandonguilles, no sé...) molt ben cuinades, d'aquelles que es nota que estan fetes amb molt de carinyu i amb paciència (la cuina del xup-xup).

Sípia amb mandonguilles


Per fer baixar tot això, a banda d'una ampolleta de vi, i ja que estàvem per la feina, vam haver de fer unes postres molt digestives per omplir forats.

Les postres


I com podeu veure a continuació, la carta que és ben clara del que inclou, i que és TOT, si no voleu demanar algun vinet de fora de la carta com vàrem fer nosaltres.

Carta


En conclusió, un molt bon lloc a on dinar a preu fet amb una cuina molt curosa i casolana. Això si és que el trobeu, doncs jo no coneixia gens el barri (Pare, perdoneu-me) i em va costar d'arribar, tot i que també em va servir per fer turisme de ciutat. Bon servei i una RQP excel·lent. 

diumenge, 29 de novembre de 2015
Posted by Jordi Castaño

Kak Koy. El Shunka de butxaca...


Kak Koy


Ripoll, 16 (zona Catedral)


Barcelona


T. 933.028.414


web_kakkoy





Projecte 3(o+) a Taula.


Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.


Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta segona visita, vam decidir aterrar a Kak Koy i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final


Quan buscàvem lloc pel segon “3 (o+) a Taula” pensàvem en trobar-ne un que ens asseguréssim el “tanto”, preferint no haver de “rajar” i si fos possible que no fos “viejuno” i ja, la bomba, que no haguéssim estat cap dels 3. Quasi, missió impossible. Però vam llegir alguna notícia que havien obert el Kak Koy i vam pensar que ens quadrava perfecte pels nostres requeriments...


El local és dels rollo modernet, amb taules altes comuns, espais oberts, d’estil industrial amb acer i fusta i cuina/barra a la vista. Que agrada, tot i que en aquest cas sembla com inacabat. Com si haguessin obert a corre cuita i els hi faltés una passada de pintura i alguns acabats... 


Entrada discreta estil tots els “shunka”, a la mateixa zona on estan els altres dos.




Kak-Koy-entrada


La carta no és massa llarga, però moltes coses et venen de gust i al ser 3, per compartir més plats és perfecte. I tenen vins per copes a la carta! Molt bé! 


Ens varen oferir (varis cops) un plat fora de carta, la parpatana de tonyina, que vam descartar per tenir-lo ja molt tastat d’altres llocs.




Kak-Koy-carta


Kak-Koy-vins


Kak-Koy-aloers




Vam tastar tots tres primer l’Aloers: un Xarel·lo molt correcte. I al final vam tastar una copa del Matrot, un Chardonnay que ens va agradar menys. 


Vam demanar per compartir, tot començant per unes ostres de Gillardeau amb salsa ponzu (excel·lents) i un chirasi sushi d’anguila brutal.




Kak-Koy-ostres

Kak-Koy-anguila

Seguint per un sashimi de calamar i un yakitori kakkoy. Els dos plats, molt bons. El calamar semblava un caramel. Es desfeia. 




Kak-Koy-calamar


Kak-Koy-yakitori



I acabant amb la fritura d’albergínies amb miso (nivellàs del Shunka, només igualades pel sushi 99 de Madrid), temaki spicy tuna (de 10) i uns yakisoba boníssims. 




Kak-Koy-alberginies


Kak-Koy-yakisoba


Kak-Koy-temaki


Vam prescindir de postres ja que només tenen mochis i sembla ser que no van ser del gust de ningú. I encara no gasten cafè. I cap al Caelum s’ha dit. Passeig per baixar el dinar. Ahh no, que no calia, que no ens vam atipar... jajaja. 


Final. El compte. Per cap uns 35 euros amb una ampolla de vi,  però  ni postres ni cafès. I sense atipar-se. Menjant bé ha de sortir per uns 50 euros per cap. Preu Shunka, vaja. Ja seria això. 




Kak-Koy-compte



Com resum del lloc:




Zona catedral. Perfecte. Després pots fer un cafetò al Caelum. I visitar el Mercat de Santa Caterina. 

Menjar molt bo. Molt bon producte. 

Servei correcte i atent.

Preu correcte, si no t’atipes massa. :)

Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu. Tot i que si ets “jalon”, amb gana. 

Es pot convertir en un fix per dinars/sopars casuals i lleugers. 


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:

ESTHEREm vaig lliurar de començar el dinar amb uns edamame qualsevol... com que no em motiven sempre les ostres i aquell dia no em veien de gust, el Ricard pretenia distreure’m amb uns edamame! Ni hablar! I destacar que ens feia com vergonyeta demanar els yakisoba, però estaven de nivell i van ser prevenció masculina per no acabar amb gana.
RICARD: Jo vaig sortir menys excited del lloc. Tot i que els plats oscil·laven entre bons i molt bons, si has d’anar a dinar o sopar (no pas la nova moda de fer-ho veure!), acabes pagant un preu considerable. Dues persones properes que hi ha anat recentment, em parlen de 60 i 70€ per cap. I llavors és quan dic “alto!”... que per aquest preu vull una mica més de comoditat, poder dinar veient frontalment a qui m'acompanya, no sentir el frec colze-colze amb el comensal desconegut que em toca a l’altre “costat”, ni sentir que estic en un lloc en que s’intenta rendibilitat remuntant  serveis (i sense opció a cafè).  Però si em ve de gust anar a fer una mica de ‘postureo’ i gastar poc, serà una opció a la que tornaré ben a gust.
JORDIA veure... Com aperitiu per obrir la gana i decidir on anar després a dinar, he de reconèixer que està força bé... ;-) Conyes a part, és cert que si et deixes portar per les recomanacions que et fan, el compte et pot sortir bastant més alt del que nosaltres vàrem pagar. El format de seure en una barra, jo no l’acabo de veure gaire per la incomoditat que suposa el fet de no poder establir una comunicació visual directe amb les persones amb qui estàs (se suposa que a més de satisfer una necessitat bàsica, et ve de gust xerrar i compartir).  I el tenir la cuina oberta, tot i que visualment pot semblar agradable pels que ens agrada cuinar i veure el moviment al voltant dels fogons, a mi particularment em mata l’olor de fregits un cop ja he “acabat” l’àpat, com va succeir en aquest cas, en el que la parpatana que col·locaven (o almenys ho intentaven...) a tothom, feia una olor massa forta i punyent. Un lloc amb bon producte i millor preparació (com s’ha de suposar pel nom del xef) al que no m’importaria tornar, però amb una limitació màxima de dues persones. 
diumenge, 22 de novembre de 2015
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -