Archive for de febrer 2015

Bar Bodega Bartolí. Autèntica casa de menjars.

Bar Bodega Bartolí
Vallespir, 41
08014 - Barcelona

Tel. 933 391 021



Fa uns dies, vaig publicar a la pàgina de Facebook de la Cuina de Mindundi (i a la que podeu accedir clicant aquí i premen el botó "m'agrada") una fotografia amb els plats del dinar mensual que fem amb l'amic Ricard, i que vaig titular "La Santíssima Trinitat". Lluny de voler semblar un heretge (que per una altra banda, he de reconèixer que una mica, ho sóc...), la meva intenció era la d'enaltir una cuina com la que vam tenir la sort de tastar, i elevar-la a la categoria de divina... ;-)

El local en qüestió, es tracta d'un restaurant o millor dit, casa de menjars, en altre temps anomenat Bar Bodega, que està situat al barri de Sants al costat mateix de l'estació de Sants. És un senzill establiment amb una rotació de taules espectacular i que és un no parar de gent que ve i marxa a dinar o bé a fer un aperitiu o un vermut. No sé quanta gent treballa en tan reduït espai, però faria bé el mateix Andoni L. Aduriz de Mugaritz en passar per aquest lloc i tenir una altra visió del que són els moviments dels cambrers i cuiners en un lloc de batalla com aquest. Per qui no ho sàpiga, aquest reconegut (i, tot s'ha de dir, admirat per mi) xef, va contractar en el seu dia, quan va reobrir després de la reconstrucció del seu restaurant, a una companyia de dansa per què ensenyessin a moure a tot el seu personal de sala i cuina. No sé jo si cal...

Com sempre, podreu llegir el resum de la mateixa visita al blog de Ricard, clicant aquí, a on segurament trobareu una informació més detallada i amb més fotografies i de millor qualitat que les que jo exposo.
    
La Santíssima Trinitat


El dinar en si, va constar d'uns lleugers entrants a compartir per agafar una mica de gana. Unes orelles amb mongetes, que he de dir (i segur que coincidim en aquest plat) que són de les millors que he tastat mai. L'orella, melosa com ha de ser, les mongetes seques i amb algun camagroc que passava per allà i tot amalgamat amb un oli amb el seu punt pujat i perfecte d'all. Un plat per ser egoista i no tornar a compartir si mai torno...


Orella amb mongetes - 7,95 €


Uns excel·lents callos amb un punt simpàtic de picant i amb el que ens vàrem acabar el primer cistell de pa que ens havien portat, sucant fins que els dits se'ns van arrugar... De nota molt alta també.


Callos - 7,95 €


I ja per acabar i omplir forats, uns peus de porc guisats, no sé si es pot dir a la catalana, però estaven preparats amb una senzilla bressa i sense gaires guarniments, imagino que per donar el protagonisme als mateixos peus de l'animal.


Peus de porc - 6,90 €


I per acompanyar l'àpat, un bon vinet de la D.O.Q. Priorat. Un Solanes 2007 del celler Cims de Porrera, que va aportar la nota de charme davant l'allau de menuts que ens vàrem ficar entre pit i esquena.


Solanes (D.O.Q. Priorat) - 21 €


Servei impressionant, atent i eficient, sense arribar a embafar.

El compte sense postres i amb quatre cafetons, va sortir finalment per 60€ (per poc, però no va arribar...), que tenint en compte que el cost del vi era més de la tercera part, no està gens malament. També hi ha l'opció de fer el menú al migdia, que és molt econòmic, i veient el nivell que tenen a la cuina, segur que és per anar diàriament si tens la sort de viure a prop.

Un lloc totalment recomanable i de pelegrinatge obligat pels amants d'aquesta mena de preparacions, juntament amb Can Vilaró. I com també aquest últim, tenen el desavantatge de no obrir als vespres (imagino que començar a treballar a les set del matí ha de tenir alguna cosa a veure...). No podia ser tot perfecte...

diumenge, 22 de febrer de 2015
Posted by Jordi Castaño

El Mexicano de Sant Cugat

El Mexicano
Puig i Cadafalch, 42
08172 - Sant Cugat del Vallés

Tel. 935 878 435

www.mexicanosantcugat.com




Després de la visita que vàrem fer fa un parell de mesos al Niño Viejo del clan Adrià i que podeu llegir clickant a sobre del mateix nom, vàrem anar la nit de reis (si... ja sé que fa molts dies d'això, però vaig publicant els llocs en la mida que em va bé i em ve de gust) a un restaurant mexicà que ben poc tenia a veure amb l'anterior... En aquest cas, es tracta d'un senzill restaurant de cuina tradicional mexicana que porta un bon grapat d'anys a Sant Cugat, i del qual desconec si pertany o no a una franquícia d'aquestes de menjars mig preparats. 

Com he comentat altres cops anteriorment, no sóc cap expert en cuines d'altres indrets, i dubto que arribi a ser-ho. Les tasto, opino, i dic si m'agraden o no i que em sembla la seva relació qualitat o satisfacció vs. preu.

En aquesta ocasió anàvem tots a sopar i vam triar la fórmula de compartir uns entrants i demanar un plat principal cadascú. Vàrem declinar l'oferta (molt pobre i amb referències de fora del país) de vins, i vam demanar cerveses, aigües i refrescos. 

Un bon guacamole amb els seus corresponents nachos.


Guacamole (8,90 €)


Un plat anomenat "Formatge fos", en el que et presentaven una barreja de formatges fosos en una cassola de fang i servit amb unes fajitas per acompanyar, va ser l'altre entrant a compartir.


Formatge fos (8,40 €)


I de plats principals, dues racions de cochinita pibil, que va ser la meva tria, i que he de reconèixer que estava prou bona. Però són plats massa contundents i que a mig plat ja em cansen (i això que a casa nostra tenim un recull de plats que són també força bèsties...). 


Cochinita pibil (10,90 €)


Uns tacos al pastor, que són unes fajitas amb una barreja de carn de porc i vedella, prèviament marinada amb ingredients més típics de les cuines mexicanes, com achiote, bitxo i d'altres espècies.


Tacos al pastor (10,50 €)


I un plat anomenat "La Gringa" que venia a ser com unes fajitas doblegades per la meitat i farcides de formatges, amb una salsa de tomàquet i coriandre (que crec que és l'herba més utilitzada a la gastronomia mexicana i que deu ser com per nosaltres el julivert).  


La Gringa (10,90 €)


Servei eficient i atent i local còmode i agradable (si no ensopeguem amb el graó de l'entrada, que per una altra banda, he de dir que està prou senyalitzat).

El compte per tots quatre, begudes (cerveses, aigües i refrescs), cafès i alguna cosa de postres, va ser finalment de 86,20 €. Es a dir, que per uns 20 € per cap, podem sopar en un mexicà que potser no tindrà el nom dels Adrià al darrere, ni serà tan fashion, però comparativa i pràcticament en tots els aspectes, em quedo amb aquest restaurant. 

I poca cosa més puc aportar en aquest post... 


diumenge, 15 de febrer de 2015
Posted by Jordi Castaño

Caldeni. Festival gastronòmic d'alta volada.

Caldeni
València, 452
08013 - Barcelona

Tel. 932 325 811





Aquesta, és d'aquelles entrades que costa de fer, i més, si com jo, l'esborres de forma accidental quan ja la tens acabada... :-(

Per fi he pogut gaudir de la cuina de Dani Lechuga, del que porto ja fa massa temps sentint bons comentaris i lloances sobre la seva cuina i la seva persona. El seu restaurant el tenia situat com a número u dels pendents de visitar, tant pel tipus de cuina (d'una pronunciada verticalitat en el món carni), com pels comentaris abans llegits en diferents mitjans escrits i blogs gastronòmics especialitzats. Havia intentat reservar en més d'una ocasió, però sense gaire èxit com correspon als bons temples del jalar (forma verbal que segons el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover i Moll es defineix com: "Menjar, en l'argot dels malfactors barcelonins"). Aleshores, aprofitant un partit de futbol d'aquells que sembla que paralitzin el país (crec que va ser un Barça-Madrid o similar), vàrem poder reservar sense cap mena de problema el mateix dia d'abans. 

El restaurant per nosaltres... Només, una mica més tard, van arribar tres persones que crec que no tenien gaire idea d'on es ficaven, més que res, per les mirades d'incredulitat que llençaven als plats a mesura que els hi anaven servint....



A banda de poder menjar a la carta, tenen dos menús de degustació sorpresa (relativa, doncs la carta ja és prou reduïda en si mateixa...) de deu plats cadascun i en els que l'única diferència entre ambdós, és un dels plats, que està elaborat amb carn de Wagyu originària de Kobe (segons sembla, ara ja es pot comercialitzar fora de les fronteres del Japó). I aquest, va ser el menú que vàrem escollir (és la versió del "hemos venido a jugar" que deia aquell). El menú degustació normal (per anomenar-lo d'alguna manera) té un preu de 55 € per cap, mentre que el de Wagyú - Kobe, surt per 10 € més.



Per tenir-nos entretinguts mentre esperàvem, ens portaren unes Fil·lopizzes. Plat que encara no he fet, però que és un dels que li tinc ganes, i que si no recordo malament, era un dels clàssics de El Bulli, que estava elaborat amb una base de pasta fil·lo pintada amb una mica d'oli i amb parmesà, orenga i tomàquet deshidratat en pols. 




Fil·lopizzes


El vi escollit per anar paint l'àpat va ser un Riu 2010, del celler Trío Infernal i de la D.O.Q Priorat. Com anell al dit...


El vi


D'entrada, una crema de porros amb escopinya. Bé.


Crema de porros amb escopinya


El menú en si, començà amb unes sardines marinades acompanyades tan sols d'uns bocins de piparra (una mena de pebrotets àcids, que són originaris del País Basc, i que sempre que tinc oportunitat de passar per allà, intento portar uns quants). Cada dia m'agraden més les sardines així preparades. De fet m'agraden de totes les maneres... I a la brasa, un cop a l'any mínim les he de menjar si o sí.


Sardines marinades amb piparra


Continuàrem amb uns talls com de pernil, però de toro (tonyina). Amanits amb un oli d'anxoves, uns pinyons i uns ous de salmó. Deliciós... Es fonien en boca...
  
Pernil de mar (toro tonyina), oli d'anxoves i pinyons


Un foie-gras mi-cuit dels que puc dir sense por a equivocar-me, que és dels millors que he tastat mai. Amb l'acompanyament d'uns talls de carxofa confitada, un sorbet de blat de moro i un cruixent que no recordo que era (per un cop que m'apunto tot, i esborro l'entrada quan ja la tenia acabada...). F U À !


Foie-gras mi-cuit amb carxofes i sorbet de blat de moro


I ja amb el següent es van obrir les portes del cel... Uns delicats pèsols del Maresme, amb una cocotxa de bacallà i uns lletons que es fonien al paladar. 
Un plat B R U T A L ! ! !


Pèsols del Maresme, cocotxa de bacallà i lletons



Per no perdre pistonada, un arròs cremós de ceps amb tòfona d'hivern laminada per sobre. Un plat d'aromes i sabors intensos. 


Arròs cremós de ceps amb tuber melanosporum 



I per fi, el mític tàrtar de Caldeni. Havia sentit parlar tant d'aquesta elaboració en què majoritàriament el món gastronòmic coincideix i que compta amb tants adeptes, que ja esperava amb ànsies el moment de tastar-lo. A l'hora de prendre nota, ens preguntaren el punt de picant que ens agradava, al que vam contestar que ho deixàvem a les seves mans. Molt saborós i amb (per a mi) el punt just de picant. Posteriorment, ens van explicar que tot i que està preparat amb la part del filet, afegeixen un petit percentatge de carn d'una altra part de l'animal (i que ara no recordo... agulla?) per donar-li una major consistència. He tastat de molt bons, però crec que aquest és el millor...      


Steak tàrtar de filet de vedella d'Angus



Uns talls de filet de vedella Angus de Nebraska, deixaven el llistó a una considerable alçada. Amb una salsa Cafè de Paris que arrodonia, si això és possible, encara més l'harmonia d'aquest tall. Amb una mínima cocció (poc més que la d'un tataki), és un plat per gaudir sense gaires complements, de l'intens sabor d'aquesta carn.     


Filet d'Angus de Nebraska



I finalment, el tan nomenat i venerat Wagyú de Kobe, aquest cop si que amb una cocció mínima, mínima, preparat a manera de tataki, quasi carpaccio. Un cop tastada aquesta carn, em va deixar sensacions contradictòries... Per una banda, he de dir que no havia tastat res de similar en quant a... sabor?, textura?, umami? Si aquest últim es pot mesurar amb alguna mena d'escala, imagino que estaria si no a dalt de tot, ocupant un dels llocs més alts. Molt, molt bo. De debò. Però, per una altra banda, un cop ja tastat, no sé jo si compensa la gran diferència de preu existent amb altres fabuloses carns que tenim més a prop de casa nostra.  


Tataki de Wagyú (vedella de Kobe)


I com a bonus track, ens van voler donar a tastar el plat que anava amb l'altre menú de degustació i que era un onglet de vedella amb ceba tendre i salsa Priorat. Un altre plat de traca i mocador. Us puc ben assegurar que des del primer fins l'últim plat de carn, vaig gaudir com un autèntic animal...

Onglet amb ceba tendra i salsa Priorat



L'onglet (entrama o entrécula), és un tros de carn que es troba a sobre l'estómac i que correspon a cada un dels dos pilars del diafragma i que podeu situar al següent diagrama. 


1. Basses côtes, 2. Côtes, entrecôtes, 3. Faux-filet, 4. Filet, Chateaubriand, 5. Rumsteck, 6. Rond de gîte, 7. Tende de tranche ; poire, merlan, 8. Gîte à la noix, 9. Araignée, 10. Plat de tranche, rond de tranche, mouvant, 11. Bavette ou bifteck d'aloyau, 12. Hampe, 13. Onglet, 14. Aiguillette baronne, 15. Bavette de flanchet, 16. Plat de côtes, 17. Macreuse à bifteck, 18. Paleron, 19. Jumeau à bifteck, 20. Jumeau à pot-au-feu, 21. Macreuse à pot-au-feu, 22. Queue, 23. Gîte, 24. Flanchet, 25. Tendron, milieu de poitrine, 26. Gros bout de poitrine, 27. Collier, 28. Plat de joue, 29. Langue.


I les postres... El primer que anava molt bé com desgreixant i refrescant de tota la part càrnia del menú, portava uns talls de pinya, amb un sorbet que no recordo ni que em matin, però pel color imagino que seria de mandarina o taronja, una escuma de coco i uns trossos de gerd liofilitzats.  


Pinya, sorbet, escuma de coco i gerds liofilitzats. 


I un tiramisú per acabar el festival. Molt bo.

La seva versió del tiramisú



I amb els cafès, unes mini magdalenes de fruits secs...


Mini magdalenes de fruits secs


He de dir que és un dels millors restaurants "normals" en els que he estat últimament. I ho poso entre cometes, per separar-lo d'altres en els que també he gaudit, però en els que el tipus de cuina és més... diferent. Aquí trobarem una molt bona cuina, en què per sobre de tot preval el producte. Si a més, sou com jo, uns incondicionals de la carn, no podeu deixar de venir a aquesta casa. Pel que fa al preu, en anar a menú degustació, tampoc et trobes amb cap sorpresa. Amb el vi, els cafès i el menú escollit, va sortir per uns 85 € per cap.


Si hagués d'escollir una obra musical per acompanyar aquest menú, aquesta seria el Bolero de Ravel... És un crescendo continu el que ens trobem amb cadascun dels plats que ens van arribant a taula. 



dissabte, 7 de febrer de 2015
Posted by Jordi Castaño

Picasso. La meravellosa dansa de les angules...

Restaurant Picasso
La gola del Ter
17257 - Torroella De Montgrí

Tel. 972 757 572


Vàrem anar a parar a aquest amagat restaurant de la mà d'uns bons amics, dels que sempre volen compartir les seves troballes gastronòmiques (i a fe de Déu que en coneixen unes quantes...).

Situat al costat mateix de Torroella de Montgrí, s'accedeix des de la carretera principal, a través del camí que porta a la platja de la gola del Ter. Es tracta del restaurant d'un senzill hotel d'aquesta localitat, en el que ells mateixos s'encarreguen de pescar les angules i conservar-les vives per al delit dels seus comensals.

Les angules les serveixen encara vives a una cassola de fang amb una mica d'oli calent, uns alls i uns talls de bitxo. I a part, et porten una altra cassola amb oli calent per que t'afegeixis tu mateix la quantitat que estimis adient i així, amb l'ajut d'una forquilla de fusta i tot remenant, les angules es van cuinant i, a més, es va formant un deliciós pil-pil en el que acabes forçosament sucant una ingent quantitat de pa. Imagino que el pecat capital de la gola, ha de venir d'aquest plat, sinó, no sé d'on més pot venir...

Les havia tastat amb anterioritat al Delta del Ebre, però congelades i he de dir que no tenien absolutament res a veure... Això era un autèntic plaer pel paladar, i a partir d'ara, crec que almenys un cop l'any, baixaré per allà a fer-los una visita. 

Cassola d'angules


I com segon plat, ens vam haver de menjar als pares de les criatures... Un suquet d'anguiles de traca i mocador. Van portar una gran cassola per anar-nos servint nosaltres mateixos, i algun afortunat (entre els que em puc contar) vàrem poder repetir una ració pràcticament igual que la que veieu a la fotografia...

Suquet d'anguiles

No puc explicar gaire més de l'experiència al restaurant, ni recomanar una altra cosa que no siguin aquests dos plats, També vàrem demanar postres (unes creps amb Grand Marnier amb la massa una mica gruixuda, i alguna altra que no recordo) però tampoc em van semblar com per destacar-los especialment. Ignoro si la resta de plats que tenen a la carta són tan bons i tan ben preparats com aquests dos (també recordo unes croquetes de rostit que ens van servir d'aperitiu i que em van semblar molt bones), però del que estic segur, es que si vaig fins allà, no serà per menjar un tall de pollastre amb patates (amb tot el meu respecte a aquest plat, que m'encanta). Pel que fa al preu, si tenim en compte el preu que podem arribar a pagar a ciutat per una cassola d'angules, em va semblar econòmic i tot. La cosa va quedar per 80 € per cap, amb les cerveses de l'aperitiu, tres ampolles de vi, les postres i els cafès.

Un lloc que recomano a ulls clucs, si més no, per fer un estudi gastronòmic i monogràfic d'aquest animal, des de la seva més tendra infància fins al zenit de la seva existència.

diumenge, 1 de febrer de 2015
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -