La gola del Ter
17257 - Torroella De Montgrí
Tel. 972 757 572
Vàrem anar a parar a aquest amagat restaurant de la mà d'uns bons amics, dels que sempre volen compartir les seves troballes gastronòmiques (i a fe de Déu que en coneixen unes quantes...).
Situat al costat mateix de Torroella de Montgrí, s'accedeix des de la carretera principal, a través del camí que porta a la platja de la gola del Ter. Es tracta del restaurant d'un senzill hotel d'aquesta localitat, en el que ells mateixos s'encarreguen de pescar les angules i conservar-les vives per al delit dels seus comensals.
Les angules les serveixen encara vives a una cassola de fang amb una mica d'oli calent, uns alls i uns talls de bitxo. I a part, et porten una altra cassola amb oli calent per que t'afegeixis tu mateix la quantitat que estimis adient i així, amb l'ajut d'una forquilla de fusta i tot remenant, les angules es van cuinant i, a més, es va formant un deliciós pil-pil en el que acabes forçosament sucant una ingent quantitat de pa. Imagino que el pecat capital de la gola, ha de venir d'aquest plat, sinó, no sé d'on més pot venir...
Les havia tastat amb anterioritat al Delta del Ebre, però congelades i he de dir que no tenien absolutament res a veure... Això era un autèntic plaer pel paladar, i a partir d'ara, crec que almenys un cop l'any, baixaré per allà a fer-los una visita.
|
Cassola d'angules |
I com segon plat, ens vam haver de menjar als pares de les criatures... Un suquet d'anguiles de traca i mocador. Van portar una gran cassola per anar-nos servint nosaltres mateixos, i algun afortunat (entre els que em puc contar) vàrem poder repetir una ració pràcticament igual que la que veieu a la fotografia...
|
Suquet d'anguiles |
No puc explicar gaire més de l'experiència al restaurant, ni recomanar una altra cosa que no siguin aquests dos plats, També vàrem demanar postres (unes creps amb Grand Marnier amb la massa una mica gruixuda, i alguna altra que no recordo) però tampoc em van semblar com per destacar-los especialment. Ignoro si la resta de plats que tenen a la carta són tan bons i tan ben preparats com aquests dos (també recordo unes croquetes de rostit que ens van servir d'aperitiu i que em van semblar molt bones), però del que estic segur, es que si vaig fins allà, no serà per menjar un tall de pollastre amb patates (amb tot el meu respecte a aquest plat, que m'encanta). Pel que fa al preu, si tenim en compte el preu que podem arribar a pagar a ciutat per una cassola d'angules, em va semblar econòmic i tot. La cosa va quedar per 80 € per cap, amb les cerveses de l'aperitiu, tres ampolles de vi, les postres i els cafès.
Un lloc que recomano a ulls clucs, si més no, per fer un estudi gastronòmic i monogràfic d'aquest animal, des de la seva més tendra infància fins al zenit de la seva existència.