Archive for de maig 2015

Parrufu. Fonda amb producte de qualitat a Hostalric.

Restaurant Parrufu
Baixada d'Ararà, s/n
Avda. Coronel Estrada, 299
17450 - HOSTALRIC

Tels. 972 864 048 / 972 865 418

http://parrufu.webs.com/



Un dia, estant a Terrassa amb un bon amic, em va dir que pugés al seu cotxe, que em convidava a dinar un menú de migdia en un bareto de poble. I aleshores, després de setanta quilòmetres i gairebé una hora de cotxe, vàrem arribar a Hostalric, ciutat que ja coneixia d'haver passat molts cops, però en la que mai havia tingut ocasió de fer parada i fonda. 

A mesura que ens apropàvem al restaurant i veia indicacions d'aparcament d'aquest, ja vaig veure que anava (ben) enganyat. Potser en els seus inicis sí que va ser un dels bars de poble, però actualment, i com vaig poder comprovar més tard, estava molt allunyat de la realitat...

Amb un no gaire extens, però crec que suficient aparcament, disposa de tres menjadors diferenciats: un que encara s'intueix que va ser el bar dels seus orígens, el menjador original (molt correcte) i un de recent amb parets de pedra, que és al que ens varen acomodar i que és el més elegant i confortable de tots tres. A part, disposen d'una ampla i agradable terrassa, que és l'última en incorporar-se a les seves estances, i que queda situada al peu de la muralla de la ciutat. 

Pel que fa al menjar en sí, coincideixo plenament amb la definició que ells mateixos fan de la seva cuina i que podreu veure als diferents plats que vam demanar: “UNA CUINA SENZILLA, BASADA EN LA QUALITAT DEL PRODUCTE I A UN PREU COMPETITIU".  El peix el porten bàsicament de la llotja de Blanes i les carns i hortalisses, són de ramaderies i horts d'Hostalric, respectant per tant la filosofia d'una cuina de proximitat (almenys, dins d'uns raonables límits).

Vàrem compartir tres entrants i després un arròs de llamàntol pels dos i postres per acabar de fer llufa. La cosa va anar tal que així... 

Uns popets, només saltats amb una mica d'oli, all i julivert. Crec que veient la fotografia, no cal afegir gaire cosa més... L'únic però, el va posar el meu amic, qui va dir-li a (crec) un dels propietaris, que la quantitat havia minvat des de l'ultima vegada que va estar... De totes maneres, he de reconèixer que són dels millors popets que he tastat mai...


Popets saltats


Uns musclos de roca, sense cap altra complicació que un rajolí de bon oli i unes voltes de molinet de pebre negre. PRODUCTE i prou. 

Musclos 


Uns txipironets, que com es pot veure a la fotografia ja estaven començats, ja que l'amic no estava acostumat a haver d'esperar a fer la foto per atacar...;-), i que consti que no sóc dels que preparo gens les fotografies... Tal com porten el plat i el cambrer fa mitja volta, ZAS! 

També saltats amb oli, all i julivert i també en aquesta ocasió PRODUCTE en majúscules. 


Xipironets saltats


I la "petita" paella de llamàntol de la que no va quedar (literalment) ni un gra d'arròs a la mateixa. El punt de l'arròs impecable (es pot intuir per la fotografia...), el sabor del conjunt brutal i el llamàntol (com malauradament em passa sempre) pel meu gust, un punt passat de cocció... Però he de reconèixer que és complicat trobar aquest i que ja s'ha arribat a convertir en una mania meva...


Arròs amb llamàntol


I per rematar la feina, el meu company em va dir que no podíem marxar d'allà sense demanar els famosos borratxos de la seva carta de postres. Déu meu... quina bestiesa de dinar... Almenys jo, vaig haver de sortir rodant del restaurant.


Borratxo


Com fa ja massa dies d'aquest àpat, no puc assegurar-ho però em ronda pel cap que van caure un parell d'ampolles. Si més no, veient els plats que ens vàrem haver d'empassar, crec que està més que justificat... ;-)

Del preu, no puc opinar, ja que com he dit en començar el post, anava de convidat i no vaig poder veure-ho. Però el que si us puc assegurar, és que si mai torno a fer parada o coincideix que passi per allí a l'hora de dinar (per sopar ho veig una mica més complicat), no dubtaré en repetir experiència.

diumenge, 31 de maig de 2015
Posted by Jordi Castaño

Germans Miquel. El sud també existeix... I està de p.m.

Germans Miquel
Carrer del Consolat del Mar, 28
43850 - Cambrils

Tel. 977 791 653


Aprofitant una estada per les terres del Delta, ara ja fa ja unes quantes setmanes, vàrem anar a passar el dia i a dinar a Cambrils,  i com tenia anotat aquest lloc com un dels més recomanats al blog de Ricard Sampere i que podeu llegir aquí, aquí o aquí (almenys pel que fa a la zona de Cambrils), doncs allà que reservàrem.

Local molt cèntric situat a la zona més comercial i amb més oferta gastronòmica de tot el poble. No està a primera fila de mar, però crec que el públic que acudeix a aquest restaurant, ja ho fa perfectament assabentat d'on va a parar... Vaig tenir la sensació que la majoria dels parroquians eren habituals del lloc i també em va cridar l'atenció la mitjana d'edat d'aquests, que vaig trobar prou elevada... Fet que a mi particularment em dóna bones vibracions, ja que si gent d'aquesta edat és habitual que acudeixi, vol dir que no s'ha de menjar pas malament... i que les digestions són prou bones com per no acabar com un guaita (és a dir, veient terra...).

Servei molt proper on el mateix propietari del restaurant és l'encarregat de la sala i és d'aquelles persones que veus que no se li escapa ni una i està a veure-les venir.

Vàrem voler compartir uns entrants i el primer d'aquests van ser uns espectaculars popets amb els quals ara mateix salivo mentre estic escrivint el post...


Popets - 20 €


I aprofitant que feien unes jornades gastronòmiques de la carxofa, vàrem demanar si ens podien portar un dels plats d'aquell menú i que eren uns musclos amb carxofes a la cassola. Bons els primers, no tant les segones, a les que sobrava alguna fulla.


Musclos amb carxofes - 9,90 €


Bon detall les salses que et serveixen només fer la comanda. Una molt bona i casolana maionesa i un consistent romesco amb els que et vas entretenint tot sucant el bon pa, mentre esperes que et portin els plats escollits.


Maionesa i romesco


I de plat principal, vàrem coincidir tots dos amb el rèmol a la basca. Ració més que generosa i qualitat i sabor del peix per fer palmes amb les orelles. No et quedes amb gana precisament...


Rèmol a la basca - 20 €


El vi escollit, va ser un Acústic blanc, del celler del mateix nom i de la D.O. Montsant, a un més que raonable preu de 16,50 € (aproximadament uns 12 € al celler).

Ja arribat a aquest punt, vam prescindir de les, postres passant directament als cafès.

El preu total de l'àpat per a dues persones va ser de 105 €, comptant amb les cerveses de l'aperitiu, els cafès i els impostos. Gens malament veien la qualitat del gènere i les generoses racions que ofereixen. Lloc molt recomanable que crec que per si sol ja justifica fer una sortida a passar el dia a aquesta bonica vila i aprofitar per fer un bon dinar en aquest restaurant.

diumenge, 24 de maig de 2015
Posted by Jordi Castaño

Amb el "rabo" entre llençols... 100 hores a 60º


Poca feina pel plat que avui us porto.... 

Els ingredients necessaris són:

- Cua de bou. 
- Soia i oli d'oliva verge extra.
- Làmines de lasanya de qualitat.
- Cibulet.
- Paciència.

I pel fons de cua de bou:

- Els talls més petits de la cua.
- Ceba.
- Pastanaga.
- Porro.
- Vi negre.
- Brou o aigua.

No crec necessari explicar el procés per preparar un fons, però ja posats, diré que bàsicament, començarem marcant en una cassola roent amb unes gotes d'oli, els talls de cua prèviament salpebrats (escollirem els més petits per fer aquest fons), i un cop agafin color, afegirem les verdures i continuarem a foc viu fins que tots els ingredients agafin color i comencin a caramel·litzar-se. Un cop veiem que el caire que pren el conjunt ja ens comença a agradar, afegirem el vi i l'aigua o el brou (en funció de la potència que vulguem aconseguir) i baixarem el foc deixant que tot es faci durant unes quatre o cinc hores. Després, colarem el brou resultant i tornarem a posar al foc fins reduir a la consistència desitjada (afegint si és necessari, una nou de mantega).  

Per una altra banda, envasarem al buit amb una mica de soia i un rajolí d'oli d'oliva verge extra, els talls més grans de cua i ho deixarem al roner durant 100 hores (si.. 100) a una temperatura de 60°. Imagino que pujant la temperatura, podríem escorçar el temps de cocció, però no sé si el resultat seria el mateix. A mi personalment, em va agradar molt la textura aconseguida d'aquesta manera, ja que si bé al preparar-la altres cops de forma tradicional (en cassola i a foc baix durant unes quantes hores) es desfeia a la boca i se separava de l'os amb facilitat, preparada d'aquesta manera, la carn queda molt més consistent (sembla talment pernil) i molt més gustosa.   

I la pasta, que he de dir que és sense cap mena de dubte la millor que he tastat mai i que vaig comprar al B.H.G. Supermercat del Món, atípica botiga d'alimentació internacional situada al carrer Parlament, 21 de Barcelona i que només s'ha de bullir amb abundant aigua i sal, i tot seguint les indicacions que el fabricant indica al paquet... :-)

Una mica de pasta, un parell de talls de cua i uns brins de cibulet per donar color al conjunt... et voilà!   

El nom del plat em va venir inspirat per una recepta publicada per la xef María Salinas i anomenada: "Rabo de toro entre sábanas de lasaña". Em va fer gràcia... sóc així de simple... que voleu que us digui... 

I unes fotografies del plat un cop acabat...


Aspecte més o menys fotogènic del plat acabat


Cara B amb el detall dels llençols


Impressionant el detall de la textura resultant de la carn...


Detall de la textura de la carn


I per finalitzar, l'aparell culpable de tot aquest desgavell...


L'aparell culpable d'aquests experiments...


I si algú s'atreveix amb la recepta i canvia els temps i/o les temperatures, ja m'ho farà saber... 

dimecres, 20 de maig de 2015
Posted by Jordi Castaño

Zeruko. Nou basc de qualitat a Barcelona.

Zeruko
Gran Via de les Corts Catalanes, 654
08010 - Barcelona

Tel. 635 700 108


Fa uns dies, amb l'amic Ricard (podeu llegir la seva valoració al seu blog restaurantscat.cat) ens vàrem apropar a fer una visita a un nou basc que han obert molt recentment a la ciutat de Barcelona, i que és, per dir-ho d'alguna manera, la segona casa d'un establiment amb molta solera existent a Donostia (i que, si he de ser sincer, no tenia ni idea de la seva existència, tot i ser un fan d'aquella ciutat i la seva cuina). Al barri vell d'aquesta ciutat, a on es concentren la majoria de tavernes i bars de pinxos, sembla que és un dels locals que més fama té pels seus pinxos de "disseny", tot i que pel que he pogut veure per la xarxa, tenen tant dels tradicionals, com dels anomenats d'autor. I imagino que hauran volgut provar sort en una ciutat tan "moderna" i "cool" com Barcelona.

Situat a la Gran Via, aproximadament a l'alçada de Pau Claris ocupa un local de reduïdes dimensions amb dues plantes, i un interiorisme modern i càlid alhora. Ens van situar a la planta superior, a la taula que dóna just a la cuina. Bon detall i bones i agradables vistes. No recordo ben bé el número de taules que hi havia en aquesta planta, però no eren gaires...

Servei molt proper i eficient i amb moltes ganes d'agradar, almenys pel que fa a la persona que ens va atendre tota la nit, i amb qui va ser molt fàcil trobar una ràpida complicitat. 


Detall de la cuina oberta des del menjador superior


Estructuren la carta, bàsicament en tres apartats: barra, pinxos i els clàssics. El primer, inclou els típics de tota la vida però revisats per ells. El segon, que de fet és d'on vàrem escollir la totalitat dels plats tastats aquella nit, té mini tapes o platets o pinxos o com vulgueu anomenar-los, tant freds com calents i en versions més clàssiques o també revisades o reversionades. De fet, tampoc vaig saber veure gaire diferència entre els dos apartats primers de la carta. I per acabar, en l'apartat clàssics (crec recordar que ho anomenaven així), destacaven el xuletó de vaca vella (que venien a pes) i el lluç a la donostiarra.

Espectaculars els dos primers pinxos: una torrada de vieira (de la que després vàrem tornar a repetir un parell més, és a dir, una torrada més per cap) molt ben resolta i amb una qualitat de producte i un punt de cocció que no és gaire habitual de trobar...

I una torrada de llamàntol que, segons ens van explicar, era de la part del colze de l'animalet (i que vàrem intuir que feia referència a la pinça...). Molt bo i saborós també.


Torrada de vieira (5,00 €) i torrada de llamàntol (8,50 €)


Unes croquetes d'Idiazabal d'una mida considerable, molt bones també, però que tampoc em va descobrir res de nou.


Croquetes d'Idiazabal - 4,15 € la tapa de dues unitats


Un recomanable pinxo de pop i papada amb un marcat contrast de sabors, però no de textures, ja que tan melós era el pop com la papada de porc. Un original mar i muntanya importat des de terres del cantàbric, que tornaria a demanar. Potser prescindiria del coulis de mango, però això ja és una preferència meva...


Pop i Papada (3,90 €)


Generosa la cassola d'arròs amb cloïsses (també estava en l'apartat clàssics del menú, però en format plat normal), suficient per fer un tast de com s'ha d'arribar a convertir en sublim un arròs, només amb dos o tres ingredients.


Arròs amb cloïsses (3,70 €)


Molt bona també la ració (o pinxo) de garrí confitat 24 hores, amb la seva pell cruixent. Excés de salses o coulis (segueixo afirmant que això són apreciacions meves i que estic segur que hi ha que ho trobarà ben encertat). Igual que qualificava de generosa la cassola d'arròs de cloïsses anterior, d'aquest pinxo de garrí he de dir que el vaig trobar una mica descompensat de preu.


Garrí confitat 24 hores i .... cruixent i ... (7,30 €) 


I per acabar, un clàssic entre clàssics... Uns txipirons en la seva tinta amb una mica d'arròs blanc. Cap troballa, però ja sabíem el que ens trobaríem i no ens va defraudar gens...


Txipirons en la seva tinta amb arròs blanc (4,10 €)


El vi triat per acompanyar el tast de tapes, va ser un La Vielle Ferme blanc, Vin de France de la Vallée du Rhône. Vi amb una acidesa justa, que, tot i acostumar a demanar els vins dels llocs d'on és la gastronomia del restaurant o bé del seu origen, em va anar millor que un xacolí, doncs aquests els trobo amb un punt d'acidesa massa alt pel meu gust.

I el preu, força bé, doncs per un sopar en què vàrem sortir més que satisfets (parlant purament en el sentit gastronòmic...), ens va sortir per poc més de 35 € per cap .

diumenge, 17 de maig de 2015
Posted by Jordi Castaño

Plats. Un restaurant a tenir en compte al centre de Rubí.

Plats
Llobateras, 61
08191 - Rubí

Tel. 935 882 822

www.restaurantplats.com



M'havia recomanat aquest restaurant l'estimat i gran amic Xavier, per anar a fer un tast de platets, així que li vaig demanar que reserves per un migdia i em va dir que no feien els tastets entre setmana (només migdies i nits del cap de setmana) i que només disposaven de menú de migdia. Però de tant sentir-li parlar, ja tenia ganes de tastar-lo i una de les millors maneres de valorar la cuina és a través d'aquests menús econòmics de migdia, i així doncs li vaig comentar que reserves igualment.

Entre setmana, a part del menú de migdia a un preu de 12,90 €, disposen de dues fórmules més, com ja fan en molts restaurants i que consisteixen a oferir dos entrants del menú i postres per 10,50 €, o bé, un segon més postres per 9,50 €.

Com no vàrem coincidir en cap dels plats, ells mateixos ens van suggerir que si els volíem compartir, directament a la cuina ens podien fer mitges racions. Ignoro si a tots els clients els hi fan el mateix tracte, però ja d'entrada, és un fet que et fa sentir bé. El servei em va semblar molt proper i agradable, i feia que et sentissis gairebé com a casa. Val a dir, que l'amic Xavier insistia en comentar-los que jo era un gran gastrònom (Déu nos en guard...).

La primera mitja ració, va consistir en una crema de pèsols i dashi amb un pesto de ruca. Potser quedava massa en segon pla el sabor del qual hauria de ser el principal ingredient del plat... però tot plegat, força bé.

Crema de pèsols i dashi amb pesto de ruca


Bona l'amanida, en la que destacaria per sobre de tota la resta d'ingredients, el punt precís de cocció dels ous de guatlla, cosa no gaire habitual d'aconseguir malauradament.

Amanida d'espinacs, bacon, ametlla, taronja i ous de guatlla


Un molt destacable arròs amb peus de porc, orella, mongeta i nap, en el que, pel meu gust, no van estar encertats en el punt de cocció de l'arròs (tot i que ja sé que això és una qüestió de gustos...). Ració més que generosa, condicionada crec més pels comentaris que de la meva persona deixava anar el meu amic i company de taula, i que no puc imaginar el que els havia explicat de mi en fer la reserva... :-)

Arròs amb peus de porc, orella, mongeta i nap


I un bon tall de bacallà enfarinat i fregit, amb un cruixent de bacon i una lleu i encertada nota dolça que li aportava la mel.

Bacallà amb "papas arrugás" i vinagreta tèbia de bacon i mel


I per postres, un carpaccio de pinya i un pastís de formatge. Com ja sabeu i és habitual en mi, m'abstinc bastant de comentar l'apartat dolç dels àpats, doncs és el que menys aprecio... a no ser que faci realment una espectacular troballa...

Carpaccio de pinya amb sucre moreno

Pastís de formatge


En el preu del menú està inclosa l'aigua com beguda, però com teníem unes necessitats més primitives, vàrem demanar una ampolla de Brú de Verdú de la D.O. Costers del Segre (14 € al restaurant - uns 9 € al celler), que no sé si per la seva conservació al celler del local, o bé perquè va conèixer millors temps, no vaig acabar de trobar gaire encertada...

Podeu veure a continuació una fotografia que vaig fer a la carta de tastets i que també podeu contrastar a la seva completa pàgina web.

Carta de tastets


En resum, una bona opció si aneu per Rubí (no conec gaires llocs més per allí, tret de Cal Gori que també em va ensenyar fa uns dies el mateix company...) tant per les seves ofertes de menú de migdia, com pels seus tastes als migdies i nits del cap de setmana que espero tastar pròximament.


diumenge, 10 de maig de 2015
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -