Archive for d’octubre 2015

La Bellvitja. Petita decepció per l'inici d'un il·lusionant projecte.

La Bellvitja




Hospital 38


T. 934 61 82 46



http://www.la-bellvitja-brindisa.com





Projecte 3(o+) a Taula.


Amb periodicitat mensual, farem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.


Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta primera ocasió, vam decidir aterrar a La Bellvitja i a continuació teniu la primera crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final


La Bellvitja és un d’aquests llocs de recent creació, que pul·lulen pels voltants de La Boqueria i en aquest cas al carrer Hospital.


Entres, sembla un bar, decoració moderna intent com d’antiga. Una mica amb sensació de “déjá vu”. A la dreta hi ha una sala que fa les funcions de menjador. En altres cròniques expliquen com mèrits del local, que havia estat una antigua capella i que pertany a una empresa que té restaurants a London....  Detalls que no ens fan venir cap altre frase que el "oi.. quina gràcia!”, que van fer famosa les Teresines.





Ens vam instal·lar en la taula que vam voler (estava buit i es va omplir després) i ens van oferir si volíem el menú o si optàvem a carta. Vam triar carta i ens van dir que ens recomanaven compartir. La cambrera que ens atenia, tenia certa poca traça, en general. 


Vam escollir un gaspatxo arromescat  amb formatge de cabra, uns ceps saltejats amb alls tendres i ou a baixa temperatura i el tàrtar d’escalivada i remolatxa . Els tres plats correctes, però més a nivell “plateret modern” que com plats gastronòmics.  Els ceps eren bons, però no tenien cap secret, vaja comprar uns ceps bons. Res més... Com reflexió,  si fa uns anys haguéssim vist tres persones menjant gaspatxo del mateix plat (cal afegir que a la cambrera li vam insinuar que ja ho portés repartit, però cas omís... Sort que ens caiem bé!) , hagués estat un escàndol, però es veu que avui en dia  queda modern... Esperem que en un futur, no quedi guai compartir cullera.. 









El vi va ser un  Oriol dels Aspres  que va arribar a temperatura “del temps”. En aquests cas, com tots ens hem empijat  i tenim nevera de vins a casa, costa d'empassar un vi a 20C. Total que vam demanar gel i ens va arribar aquesta ridícula “samarreta”, que ja vam avançar a la cambrera que no funcionaria. I no fa funcionar i es va acabar amb la glaçonera que havíem demanat inicialment. La cambrera, pobre, seguia guanyant punts a marxes forçades. 





Els plats principals van ser un cap i pota (ració minúscula i amb les mongetes poc fetes amb textura cruixent algunes), calamars saltats amb fonoll i botifarra (la botifarra quasi inexistent, totalment desproporcionada comprada amb què els calamars eren grandets i tenien poca gràcia, tot i ser frescos...) i com al demanar peix de llotja, ens van dir que eren sardines (a preu de peix del dia.... va ser que no!), vam optar pel bacallà amb pil-pil d’eruga , que sempre sol ser un recurs.








El mateix comentari dels plats que fem pels primers... Correctes sense més. Vam demanar unes postres de  xocolata i galanga, més que res per veure que feien i publicar la foto. Val a dir que després d'esperar vint minuts per aquestes postres, l'explicació que ens van donar, va ser que s'havia espatllat la impressora, amb la conseqüent conya per part nostre, i en arribar, a punt vam estar de fotografiar i retornar el plat.  



Els primers postres suposadament fets amb impressora 3D.. :) :) 

Un cop  més ens trobem en un d’aquests llocs sense ànima, en que costa d’entendre algunes de les cròniques que hem llegit. Però és el mateix de sempre, que si saben que vas a fer una crònica, es mostren en versió premium i quan vas sense que et coneguin, acabes donant la imatge de “la taula rara que no prenen menú”.


Ara bé, per sortir i no quedar-se a casa, fer una mica de postureo i solucionar l’àpat  amb uns 30€ per cap, pot ser una opció, per qui aquests factors tinguin pes. O igual és la nova tendència d'inauguracions de locals per BCN.


Com resum del lloc,




Al carrer Hospital (pot ser un defecte o una virtut).



Menjar correcte sense més.

Servei correcte sense més.

Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu.

No cal tornar-hi. 


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:




ESTHER: Destacar que al ser la taula “rara” no ens van fer ni cas. Ja hem comentat que el servei va ser especialment “estrany”. Una cambrera amb poca gràcia i tirant a seca. I el suposat maitre, que semblava l’amo, només anava directe a les taules de russos que demanaven txuletons i que cridaven força. Local molt “desangelat”, amb poca gràcia, deco una mica esperpèntica per barreja de coses i públic estranyot. Sort que érem nosaltres els “raros”... 


JORDI: No sé si serà un fet habitual, però es veuen desproporcionades les quantitats dels plats principals. Així, mentre el cap i pota era una minúscula (quasi rallant el ridícul) ració, els calamars o eren una mica grans o bé hi sobrava un de sencer.   


RICARD: Sense que tingui importància gastronòmica, a la visita ritual al wc, per rentar-se les mans, ja mancava el sabó i l’aparell d’assecar mans és dels que funcionen per proximitat, però només quan els ve de gust. I això a primera hora!. Però segons el Jordi, als serveis situats a la planta superior tot funcionava correctament.  


Com descàrrec per la cambrera, comentar que d'entrada i abans que arribés l'Esther, vaig tenir amb ella, un petit mal entès... I ves a saber si això va fer que la noia estigués un xic incòmoda la resta de l'àpat...  
diumenge, 25 d’octubre de 2015
Posted by Jordi Castaño

La Estrella. Cuina honesta de qualitat i... producte, producte...

La Estrella
Ocata, 6
08003 - Barcelona

Tel. 933 102 768





Tot i que es tracta d'una visita realitzada el passat mes de març, intentaré fer un exercici de memòria i descriure el més fidelment que pugui, el meu pas per aquest restaurant.

Situat al costat de l'estació de França, no és un lloc al qual arribis tot fent un passeig, ja que està en un carreró una mica secundari d'aquell barri. Si vas allà, crec que és per recomanació o per referències d'alguna guia gastronòmica de les serioses (i no pas d'aquestes noves webs de llocs pijos on ser vists, que últimament surten com bolets).

L'aparença exterior de senzill bar-restaurant de barri enganya doncs, un cop a dins, et trobes amb un local molt càlid i acollidor amb un mobiliari modern i funcional i amb un parament de qualitat. Com ja em va recomanar la meva parella de ball d'aquell dia, la carta és totalment prescindible i has de deixar-te portar pels consells de plats del dia que va desgranant amb passió el propietari (disculpeu que no posi el nom, però no acostumo a demanar-lo...). També és cert que com del que et va cantant no tens els preus enlloc, o et refies a ulls clucs per la recomanació d'algú o és una autèntica sorpresa que et pot arribar a esgarrar l'àpat. Una mica a l'estil del que també succeeix a l'Ipar-Txoco de Gràcia. 

Vàrem compartir uns primers, que van ser uns excel·lents sepionets del Delta amb un variat de bolets. És un ingredient (els sepionets) que m'encanta però que per la mandra de netejar i preparar-ho, restringeixo bastant el seu consum a casa i em limito a demanar-lo en llocs que em mereixen confiança o que són recomanats (com va ser el cas).


Sepionets del Delta amb variat de bolets - 12 €


I uns (habitualment demandats) callos amb garbansos. Molt bons.


Callos - 12 €


De plat principal, tots dos ens vàrem decantar pel bacallà (segons sembla, és un lloc que té molt de renom en la preparació d'aquest peix) en dos diferents formats. La meva tria va ser un bacallà amb carxofes i gambes. Melositat i sabor pronunciat del primer i correctes les gambes. Un plat rodó, del que vaig gaudir.


Bacallà amb carxofes i gambes - 17 €


I un bacallà de la iaia, amb un sofregit de tomàquet i uns xips de patata violeta.


Bacallà de la iaia - 16,50 €


Tot i no demanar habitualment postres i davant la insistència del company, vam demanar un gelat de wasabi que vaig trobar espectacular per l'equilibri del seu sabor.


Gelat de wasabi - 5 €


El compte va sortir per no encara 105 € amb una ampolla de Terra Vermella de la D.O. Montsant (17 €) i quatre cafetons. Prou bé després d'haver menjat tan extraordinàriament bé i estar tan ben servits. D'aquells llocs que no et fa pas mal quan et porten el compte.

Un lloc per recomanar sense cap mena de dubte a qui vulgui gaudir d'un àpat en un local força agradable en el que et sents a gust des del minut zero, amb un servei impecable i coneixedor de la seva feina, i amb una cuina casolana impecable amb un producte de molt bona qualitat.  

He de tornar aviat...

dimecres, 21 d’octubre de 2015
Posted by Jordi Castaño

Memorias de China. Un altre xinès d'alta volada a Barcelona.

MEMORIAS DE CHINA
Lincoln, 17
08006 - Barcelona

Tel. 934 157 602

www.memoriasdechina.com



Tenia pendent de publicar aquest restaurant des del passat mes de juliol quan, com inici de vacances de la meva filla petita i davant la seva persistència i fal·lera pels rotllets de primavera, vàrem demanar recomanació d'un restaurant xinès pel barri de Gràcia als pares de la seva amiga, i ens van comentar que anaven sovint a aquest i que estava força bé.  

Després em vaig assabentar que és un dels restaurants xinesos més clàssics de Barcelona, i que porta funcionant des de ja fa molts anys. Decoració típica, tot i que ben acabada, amb motius variats del seu país i il·luminació massa tènue pel meu gust que li dóna un aire càlid i íntim alhora (i es converteix en tot un problema per fotografiar els plats com podreu observar al llarg del post). Un punt a favor seu és la cuina, amb parets acristallades que permeten la seva contemplació des de l'exterior. Com qualsevol restaurant que es preï (o es vulgui apreciar) de categoria, disposa d'un robust mobiliari i d'un parament de qualitat, amb estovalles de roba i bona coberteria i cristalleria.

Tot i estar pràcticament sols durant el dinar d'aquell dia (era entre setmana) vaig poder contrastar que el target de públic que tenen, és de classe mitjana-alta, fàcil d'entendre si donem una ullada als preus de la seva carta i a la seva mateixa ubicació. Com anècdota, us diré que just al davant va seure (tot i que podia escollir qualsevol altra taula) el Sr. Enric Lacalle, que va ser fa uns anys, diputat al Congrés per aquell partit tan moderat i comprensiu amb el nostre país. Em va semblar pel tracte que rebia, que havia de ser un dels habitual del lloc ("parroquiano" que diuen per allà).

A la seva carta (preus sense IVA, malament i punt negatiu per ells) destaquen els plats de llamàntol (a partir de 34 €) i els d'ànec (a 26 € el lacat) que sembla ser són dels més bons que pots trobar a la ciutat. Amb aquestes dues referències, crec que us podreu fer una lleugera idea de por on poden anar els preus finals d'un àpat a aquest restaurant, tot i que podem triar entre un molt ample ventall d'opcions tant de carns (entre 10 i 20 €) o peixos (de 15 a 20 €). 

Interior del restaurant


Com aquell dia no era qüestió de buidar la cartera, vàrem escollir cinc plats, tots ells de la categoria d'entrants i tapes de la seva carta. 

Uns Wan Tun fregits que són dels millors que he tastat mai i que van arribar a la taula en qüestió de minuts d'ençà que ens van prendre nota. Un servei molt eficaç i ràpid (punt positiu per ells) i un arrebossat molt cruixent i sense mostrar el més mínim excés d'oli en el fregit.

Wan Tun fregit (5 €)


Molt bons els rotlles de primavera (o farcells cruixents de verdures, que diríem a casa nostra) que de fet, va ser el motiu de la visita al restaurant.

Rotllo de primavera (5 €)


Unes costelles a la sal i espècies, que si bé eren molt saboroses, tenien un excés de sal que pel meu gust les feien massa potents. Potser era la intenció del plat, però si a mi que m'agraden els menjars potents em va semblar excessiu, no vull ni pensar en què dirien altres persones d'aquelles que sempre estan criticant el punt de sal a tots els plats... :-) 

Costelles de porc a la sal i espècies (7 €)


Unes empanades de carn i verdures (o dim sum) molt bones. 

Empanades de carn i verdures (5 €)


I uns calamars fregits (7 €) que no vaig recordar de fotografiar, amb un arrebossat perfecte amb la línia dels Wan tuns de l'inici. 

A més, no podia faltar el pa xinès en un restaurant d'aquests. És potser un dels plats o ingredients en què més s'aprecia la qualitat de la cuina. He arribat a tastar algun, que si el premem amb força, faria l'efecte d'una esponja acabada de collir del terra d'una dutxa.   

Pa xinès (2 €)


I ja per acabar, vam compartir unes postres molt digestives i generoses en la seva quantitat, amb el meló com principal ingredient: en sopa, en talls i en gelat. 

Sopa freda de meló (6,50 €)


Tot, amb begudes (un refresc i una ampolla de 3/8 de vi Torres) i un parell de cafès, va sortir per 55 €.  Són quasi 30 € per cap, demanant només entrants i un vi normalet. Imagino que demanant altres plats de la carta, ens situaríem fàcilment en una mitjana d'uns 50-60 € per cap. Ja sé que es tracta d'un restaurant xinès de categoria amb una cuina d'alt nivell, però potser posats a escollir, em quedaria abans amb el Shanghai, al que per cert, ara fa molt de temps que no visito.  


diumenge, 11 d’octubre de 2015
Posted by Jordi Castaño

Tandoor. Per iniciar-se amb garanties a la cuina hindú.

Tandoor
Aragó, 8
08015 - Barcelona

Tel. 934 253 206

http://www.restaurantetandoor.com




Coincidint amb la fira, esdeveniment, festival (o com li vulgueu dir) anomenat Barcelona Degusta, vàrem anar a dinar el segon dia fora del recinte per intentar mantenir amb vida els nostres estómacs, doncs el que hi havia per dins eren les fragonetes de menjars (més coneguts ara amb el nom de Food Trucks) que tan de moda sembla que estan, tot i que jo fa ja molts anys que les veig per les fires i festes majors dels pobles.

Amb l'amic Ricard, de qui podreu llegir la seva al seu blog www.restaurantscat.cat, vàrem buscar un lloc que fos a prop del recinte firal, doncs a primera hora de la tarda teníem una masterclass allà mateix (que bé i que important queda això...;-)), i tant ell com jo havíem guardat com pendent un restaurant d'aquests que tothom parla de manera molt excitada i que està molt a l'ona dels cercles gastro de la nostra ciutat. 

El restaurant en qüestió és de cuina hindú i avançaré d'entrada que em va agradar més del que esperava, ja que anava una mica com a curiositat i per tastar una nova i diferent gastronomia. El local, molt colorit com correspon a la filosofia d'aquell país, és d'aquells que semblen una mica com si estiguessin a punt d'acabar i amb una estètica com industrial, però en el qual crec que està tot perfectament estudiat per donar aquesta imatge de modernitat que tant agrada (habitualment) als de ciutat.

Com vàrem arribar molt d'hora (a dos quarts de dues) no hi havia ningú més dinant en aquell moment i quan vàrem marxar al voltant de les tres, poques taules estaven ocupades, i tret d'una taula amb tres comensals normals i nosaltres (que tampoc és que siguem gaire normals), el target de públic era predominantment de tribus hipsters i d'altres moderns.  

Vàrem compartir uns Shhek Kebab, que eren uns rotllets de carn picada i especiada de xai, amb alvocat i chutney de mango. Potser, juntament amb l'altre entrant, el més sorprenent (a part de bo) per diferent dels plats tastats. 


Sheek Kebab - 9,30 €


Abans, ens havien portat uns aperitius que eren com una mena de tortitas molt primes, amb dues salses per acompanyar: una de iogurt i menta i l'altre que no recordo, tot i que va ser la que més em va agradar.


Aperitiu cortesia de la casa


L'altre plat escollit dels entrants, estava en les especialitats vegetals (veggie que diuen ells) i s'anomenava Aloo Tikki. Són unes boles de patata farcides de llegum, també molt diferents i bones.


Aloo Tikki - 6,00 €


I per acabar, un parell de currys: un de pollastre al tandoor amb curry de gingebre, garam masala, coriandre i pebrots (Chicken Tikka Masala) i un de xai amb curry de madras i llavors de fonoll (Gosth Madras). Ambdós molt bons, però si hagués de destacar un dels dos, em decantaria pel de xai, doncs el de pollastre era dels pocs plats hindús que ja havia tastat amb anterioritat. 


Chicken Tikka Massala (10 €), Gosth Madras (12 €) i Basmati Chawal (4 €)


Com no tenien vins del (seu) país vam haver de demanar un Rhodes del celler Mas Llunes de la D.O. Penedès.  Tot plegat amb dos cafetons, va sortir per 63 € que traient les begudes serien uns 40 i escaig euros. 

A banda de l'ambient de públic que és molt oposat amb el que em trobo a gust (encara que de vegades fins i tot és divertit d'observar com si fos un etòleg) i dels serveis una mica descuidats, em va semblar una bona opció per conèixer plats d'aquesta gastronomia que em va sorprendre positivament i al que segur tornaré aprofitant la proximitat a la meva feina. 

diumenge, 4 d’octubre de 2015
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -