Archive for de novembre 2015

Can Roca. Una altre joia amagada.

Can Roca
Carrer Gran de Sant Andreu, 209
08030 - Barcelona

Tel.  933 465 701




Més de mig any fa ja de la meva visita a aquest bon restaurant del barri de Sant Andreu de Barcelona, al que vaig acudir en companyia de l'amic Ricard Sampere. Habitualment, publiquem els nostres posts el mateix dia, però per aquelles dates no estava jo gaire per la labor... O sigui, que amb una mica de retard, intentaré transmetre les sensacions (únicament les gastronòmiques) d'aquella jornada. Podeu llegir la crònica que d'aquest mateix àpat va escriure ell al seu blog, clicant aquí.

El lloc, té l'aspecte dels de bareto (i ho dic sense voler ser despectiu) de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpinteria clàssica d'alumini i interior amb senzilles cadires i robustes taules de marbre.

No recordo si tenien carta, dita així com les coneixem habitualment, però la fórmula escollida aquell dia va ser el menú tancat que tenen a migdia amb un munt de primers i de segons a escollir, per un preu de 26 € amb postres, pa, cafè (tot un detall) i vi inclosos. La veritat, és que va ser molt complicat escollir només dos plats de cadascun dels apartats, doncs tots eren d'aquells que vénen de gust (podeu veure la carta/menú al final del post). A més, tenen plats fora d'aquest menú sense cap mena de suplement de preu, que et canten quan et porten la glamourosa carta plastificada.

La tria finalment, va ser de platets lleugers com podreu observar, i a compartir tots ells, doncs com som uns ganes, no ens podem estar de tastar l'un del plat de l'altre. D'aquesta forma, evitem innecessàries baralles amb forquilla que no quedarien pas elegants tractant-se de gent formal com nosaltres.

Una bona i saborosa ració de tripa amb cigrons va donar el tret de sortida al festival. Salsa untuosa d'aquella que et deixa els dits enganxosos quan suques el pa (i recordo que aquell dia va ser molt). I tot el conjunt, coronat per un bitxo gegant que no sé a on es podrà trobar, però que no recordo haver vist als mercats locals de ciutat.

Tripa amb cigrons


Si el primer era contundent, el segon no li anava a la saga... Unes poches, o potxes o com poxxes es diguin en català, amb botifarra negre i (un altre cop) una salseta de les que et fan tripitir de pa.

Potxes amb botifarra negre


Els segons, ja van ser més lleugers...;-) Començàrem amb uns farcellets de peus de porc desossats farcits de botifarró de ceba i poma. Només el nom ja omple... Tot i les expectatives, malauradament va ser, pel meu gust, el més fluix de tots quatre plats (i això que sóc un gran fans de les mans de ministre). Amb l'acompanyament d'unes patates amb all i julivert, no fos cas que ens quedéssim amb gana.  

Farcellets de peu de porc desossat i farcit de botifarró de ceba i poma


I unes mandonguilles amb sípia (o sípia amb mandonguilles, no sé...) molt ben cuinades, d'aquelles que es nota que estan fetes amb molt de carinyu i amb paciència (la cuina del xup-xup).

Sípia amb mandonguilles


Per fer baixar tot això, a banda d'una ampolleta de vi, i ja que estàvem per la feina, vam haver de fer unes postres molt digestives per omplir forats.

Les postres


I com podeu veure a continuació, la carta que és ben clara del que inclou, i que és TOT, si no voleu demanar algun vinet de fora de la carta com vàrem fer nosaltres.

Carta


En conclusió, un molt bon lloc a on dinar a preu fet amb una cuina molt curosa i casolana. Això si és que el trobeu, doncs jo no coneixia gens el barri (Pare, perdoneu-me) i em va costar d'arribar, tot i que també em va servir per fer turisme de ciutat. Bon servei i una RQP excel·lent. 

diumenge, 29 de novembre de 2015
Posted by Jordi Castaño

Kak Koy. El Shunka de butxaca...


Kak Koy


Ripoll, 16 (zona Catedral)


Barcelona


T. 933.028.414


web_kakkoy





Projecte 3(o+) a Taula.


Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.


Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta segona visita, vam decidir aterrar a Kak Koy i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final


Quan buscàvem lloc pel segon “3 (o+) a Taula” pensàvem en trobar-ne un que ens asseguréssim el “tanto”, preferint no haver de “rajar” i si fos possible que no fos “viejuno” i ja, la bomba, que no haguéssim estat cap dels 3. Quasi, missió impossible. Però vam llegir alguna notícia que havien obert el Kak Koy i vam pensar que ens quadrava perfecte pels nostres requeriments...


El local és dels rollo modernet, amb taules altes comuns, espais oberts, d’estil industrial amb acer i fusta i cuina/barra a la vista. Que agrada, tot i que en aquest cas sembla com inacabat. Com si haguessin obert a corre cuita i els hi faltés una passada de pintura i alguns acabats... 


Entrada discreta estil tots els “shunka”, a la mateixa zona on estan els altres dos.




Kak-Koy-entrada


La carta no és massa llarga, però moltes coses et venen de gust i al ser 3, per compartir més plats és perfecte. I tenen vins per copes a la carta! Molt bé! 


Ens varen oferir (varis cops) un plat fora de carta, la parpatana de tonyina, que vam descartar per tenir-lo ja molt tastat d’altres llocs.




Kak-Koy-carta


Kak-Koy-vins


Kak-Koy-aloers




Vam tastar tots tres primer l’Aloers: un Xarel·lo molt correcte. I al final vam tastar una copa del Matrot, un Chardonnay que ens va agradar menys. 


Vam demanar per compartir, tot començant per unes ostres de Gillardeau amb salsa ponzu (excel·lents) i un chirasi sushi d’anguila brutal.




Kak-Koy-ostres

Kak-Koy-anguila

Seguint per un sashimi de calamar i un yakitori kakkoy. Els dos plats, molt bons. El calamar semblava un caramel. Es desfeia. 




Kak-Koy-calamar


Kak-Koy-yakitori



I acabant amb la fritura d’albergínies amb miso (nivellàs del Shunka, només igualades pel sushi 99 de Madrid), temaki spicy tuna (de 10) i uns yakisoba boníssims. 




Kak-Koy-alberginies


Kak-Koy-yakisoba


Kak-Koy-temaki


Vam prescindir de postres ja que només tenen mochis i sembla ser que no van ser del gust de ningú. I encara no gasten cafè. I cap al Caelum s’ha dit. Passeig per baixar el dinar. Ahh no, que no calia, que no ens vam atipar... jajaja. 


Final. El compte. Per cap uns 35 euros amb una ampolla de vi,  però  ni postres ni cafès. I sense atipar-se. Menjant bé ha de sortir per uns 50 euros per cap. Preu Shunka, vaja. Ja seria això. 




Kak-Koy-compte



Com resum del lloc:




Zona catedral. Perfecte. Després pots fer un cafetò al Caelum. I visitar el Mercat de Santa Caterina. 

Menjar molt bo. Molt bon producte. 

Servei correcte i atent.

Preu correcte, si no t’atipes massa. :)

Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu. Tot i que si ets “jalon”, amb gana. 

Es pot convertir en un fix per dinars/sopars casuals i lleugers. 


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:

ESTHEREm vaig lliurar de començar el dinar amb uns edamame qualsevol... com que no em motiven sempre les ostres i aquell dia no em veien de gust, el Ricard pretenia distreure’m amb uns edamame! Ni hablar! I destacar que ens feia com vergonyeta demanar els yakisoba, però estaven de nivell i van ser prevenció masculina per no acabar amb gana.
RICARD: Jo vaig sortir menys excited del lloc. Tot i que els plats oscil·laven entre bons i molt bons, si has d’anar a dinar o sopar (no pas la nova moda de fer-ho veure!), acabes pagant un preu considerable. Dues persones properes que hi ha anat recentment, em parlen de 60 i 70€ per cap. I llavors és quan dic “alto!”... que per aquest preu vull una mica més de comoditat, poder dinar veient frontalment a qui m'acompanya, no sentir el frec colze-colze amb el comensal desconegut que em toca a l’altre “costat”, ni sentir que estic en un lloc en que s’intenta rendibilitat remuntant  serveis (i sense opció a cafè).  Però si em ve de gust anar a fer una mica de ‘postureo’ i gastar poc, serà una opció a la que tornaré ben a gust.
JORDIA veure... Com aperitiu per obrir la gana i decidir on anar després a dinar, he de reconèixer que està força bé... ;-) Conyes a part, és cert que si et deixes portar per les recomanacions que et fan, el compte et pot sortir bastant més alt del que nosaltres vàrem pagar. El format de seure en una barra, jo no l’acabo de veure gaire per la incomoditat que suposa el fet de no poder establir una comunicació visual directe amb les persones amb qui estàs (se suposa que a més de satisfer una necessitat bàsica, et ve de gust xerrar i compartir).  I el tenir la cuina oberta, tot i que visualment pot semblar agradable pels que ens agrada cuinar i veure el moviment al voltant dels fogons, a mi particularment em mata l’olor de fregits un cop ja he “acabat” l’àpat, com va succeir en aquest cas, en el que la parpatana que col·locaven (o almenys ho intentaven...) a tothom, feia una olor massa forta i punyent. Un lloc amb bon producte i millor preparació (com s’ha de suposar pel nom del xef) al que no m’importaria tornar, però amb una limitació màxima de dues persones. 
diumenge, 22 de novembre de 2015
Posted by Jordi Castaño

La Perla. Going back to my roots...

La Perla
Passeig de l'Exposició, 62
08004 - Barcelona

Tel. 933 292 052



Tot i que em continua agradant i intento seguir, imitar i reproduir, dins les meves possibilitats, la cuina moderna, d'autor, reversionada o de mariconades (poseu-li vosaltres el nom que us escaigui més adient...), cada cop m'agrada més la cuina de l'àvia o de la mama (d'aquí el subtítol del post). 

De tant en tant, tens la sort d'anar de pet i conèixer un oasi d'autèntica cuina tradicional catalana enmig del desert mediàtic en què s'està convertint la restauració a la ciutat de Barcelona i rodalia. Mai havia sentit parlar d'aquesta senzilla i humil casa de menjars, però segons sembla, és força coneguda dins l'àmbit dels bons gastrònoms de la ciutat (serà que encara no he assolit aquest nivell i m'hauré de posar seriosament). 

Situat al barri del Poble-sec, vam arribar una mica de casualitat doncs juntament amb l'amic Ricard de qui com sempre podreu llegir la seva clicant aquí, buscàvem un lloc a on dinar que fos a prop de La Fira, a on l'Adelf Morales (xef del restaurant Topik) ens va convidar amablement a assistir a una classe magistral de cuina japonesa, que impartia dins el Saló del Manga d'aquest any. L'elecció estava entre aquest, i el Xemei, de cuina veneciana, que està uns metres més endavant i del que si havia sentit parlar positivament. Però la veritat, és que al llegir les paraules "catalana" i "tradicional" al fer una cerca per internet de La Perla, no vàrem tenir gaires dubtes i decidirem deixar el Xemei per una altra ocasió. 

El local té l'aspecte de l'autèntic de bar de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpintería d'alumini de les d'abans, mobiliari amb rústiques cadires de fusta i taules amb senzill parament. Tanmateix, coberteria, vaixella i cristalleria d'allò més bàsic i "viejuno". Però aquí, crec que la gent que ve no està per romanços i prima el bon menjar per sobre d'altres paràmetres. Les cassoles i safates amb quantitats immenses de menjar que s'amunteguen al darrere de la barra donen fe de què es busca aquí quan traspasses la seva porta. 

Estructuren la seva carta en tres blocs: "Entrants i Capricis", "Especialitats "La Perla"" i "Paelles, caldosos i fideuas". El proper cop que torni (que estic segur que no serà gaire tard...) atacaré aquest últim apartat, doncs sembla que és una de les especialitats que més nom donen al local (amb un preu mitjà de 24 € per ració, i que van des dels 18€ de la paella de verdures als 32€ del caldós de llamàntol). Nosaltres, aquest dia vàrem compartir tres plats de l'apartat de la carta anomenat "Entrants i capricis" i que van ser:

- Uns lloms de sardina fumada servits sobre un fons de tomàquet cor de bou tallat a fines llenques, ceba i cogombre. Quan veus entrants com aquest, penses el que ens compliquem de vegades la vida a l'hora de preparar un plat. De debò que estava espectacular.    


Lloms de sardina fumada amb llit de tomàquet cor de bou - 10 €


- Unes croquetes de carn de canelons. Primer flashback de la cuina d'abans, quan per fer unes croquetes no aprofitaven les restes del que no s'havia pogut vendre els dies anteriors, i es preparaven amb productes de primera. I pel que fa al preu, he pagat més de 2 € per croquetes que no mereixien ni tan sols portar el nom... 


Croquetes artesanes de carn de canelons - 10 €


- Una cassoleta de ronyons de vedella al brandy amb cigronets, que va ser el segon flashback del dinar. Déu meu, quins records... Si tancaves els ulls, podies fins i tot sentir com retrocedies uns quants anys i tornaves a gaudir d'aquest tradicional plat català, del que ara només pots gaudir a comptats llocs de la ciutat (com l'estimat Can Vilaró).   


Cassoleta de ronyons de vedella al brandy amb cigronets - 9 €


I el definitiu flashback es va produir amb un morro de bacallà Perelló al ajillo amb cigronets. Producte d'altíssima qualitat, només enfarinat i fregit amb un bon oli d'oliva i amb un acompanyament de petits cigrons i alls tendres. També és un detall, que a la carta directament ja t'indiquin que serveixen dos talls.  


Morro de bacallà Perelló al ajillo amb cigronets - 24 €


Com no som gaire de postres, vam demanar per compartir unes ametlles garapinyades fetes per ells, pensant que ens posarien quatre per acompanyar els cafès. Imagino que veient la fotografia no cal que digui res més... :-)


Ametlles garapinyades artesanes - 4,50 €


El compte va pujar fins als 92 € amb cafès i altres. Força bé si tenim en compte que el vi que vàrem prendre era un Martinet Bru (28 €), un Priorat que aquell dia em va agradar força, doncs tenia pitjor record de quan el vaig tastar per primer cop (en què potser no vaig encertar l'anyada). 

Un lloc molt recomanable al que tornar de tant en tant per gaudir i recordar com de bé ens donaven a menjar a casa nostra no fa pas tants anys...

diumenge, 8 de novembre de 2015
Posted by Jordi Castaño

Bell Port. Un clàssic de Palamós.

Bell Port
Passeig del mar, 1
17230 - Palamós

Tel. 972 315 772

www.restaurantbellport.com
info@restaurantbellport.com



Feia massa temps que no anava a una de les meves localitats favorites de la Costa Brava i quan amb la meva filla vàrem decidir passar el dia fora (tot sent dissabte), no ho dubtàrem i vam sortir d'hora per aprofitar el dia i visitar tots aquells llocs que coneixíem de quan passàvem els estius i els caps de setmana, ara fa ja uns quants anys.  

Vam coincidir tots dos en el fet que no havia canviat gaire en aquests deu anys que han passat, ja que poques novetats vam veure tant pel que fa a urbanisme, com a botigues (fins i tot, encara estava aquell senyor gran a qui comprava les verdures al carrer Pagès Ortiz). És una localitat que, tot i ser força gran, sempre té el mateix perfil d'habitants i no varia gaire. I el turista que arriba fins aquí, crec que té molt clar el que busca: gaudir d'un producte de primera en un entorn familiar.

Juga Palamós amb dos significatius avantatges pel que fa a la gastronomia: el port pescador i la marca reconeguda de la seva gamba. Però tampoc podem oblidar que estem en una comarca que també destaca per altres productes com els bolets, la vedella de Girona, etc. Amb tot aquest recull d'excel·lents ingredients, ja podeu fer-vos una idea de com de bé es menja per aquí...

Després de tants anys per aquell poble, vaig conèixer un grapat de bons restaurants: La Gamba, El Celler de la Planassa, Selvatana, Mas dels Arcs (als afores), etc. , però al que sempre tornava una i altra vegada, era al Bell Port. No és ni el més maco, ni el més elegant, ni tan sols el que té la cuina més elaborada... Tan sols, té dues qualitats que a mi em fan tornar a un restaurant: una cuina sincera i autèntica amb un bon producte i un servei atent i eficient, fins i tot durant els tres mesos d'estiu i màxima afluència de turistes (que poden acabar convertint en un infern un àpat a qualsevol dels millors restaurants del poble).       

Ja portàvem la idea de compartir unes gambetes i un altre entrant i que cadascú demanes el principal que més de gust li vingués. Així, van arribar les gambes, d'una mida considerable sense arribar a ser la gamba grossa. Molt saboroses (que de fet, és com habitualment són les gambes d'aquesta localitat) i cuinades al seu punt (almenys pel meu gust). He de dir que vaig gaudir doblement d'aquest bé de Déu, ja que la meva filla em passava els caps que segons sembla, no li fan el pes. Ella s'ho perd...   

Gambes a la planxa - 30 €


I uns tendres calamars a la romana fregits amb una fina capa d'arrebossat i sense cap excés d'oli. Jo me'ls estimava més a l'andalusa però em van convèncer que els demanes cuinats així, i crec que ho vam encertar.  

Calamars a la romana - 17,90 €


Com a plat principal vaig demanar per a mi, un rap a la donostiarra.  És aquesta precisament, la cuina que mai hem d'oblidar. Producte fresc, preparació senzilla que no amagui els sabors dels ingredients principals i acompanyaments que fins i tot siguin capaços de millorar el plat. En aquest cas, les patates (no oblidem pas, que són unes simples patates) estaven increïblement bones. Ei... i el rap també, però si a Palamós no et porten un bon peix a la planxa, ja tindria delicte...   

Rap a la donostiarra - 24,40 €


I la nena, patates amb ous de pagès i pernil ibèric, que va dir que estaven molt bones. 

Patates amb ous de pagès i pernil ibèric - 13,50 €


I de postres, ella es va demanar unes creps suzette que déu n'hi do la quantitat del plat... Vaig haver-la d'ajudar per acabar.

Creps suzette - 9,10 €


En resum: en una localitat a on no és gens complicat menjar bé o molt bé, per mi és una de les primeres opcions, per tot el que he dit. No és econòmic (115 € va pujar el compte finalment amb les begudes i els cafès), però s'ha de valorar el producte fresc, la qualitat del servei i l'entorn en què s'ubica. Ah! I els arrossos que fan, mereixen capítol a part (són dels més saborosos que he tastat). 

diumenge, 1 de novembre de 2015
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -