Archive for de gener 2016

Tien Hiang. Fabulosa sopa al curri en un vegetarià de Paris.

Tien Hiang
14 rue Bichat, 75010 Paris.
+33 (0)1 42 00 08 23

http://www.tien-hiang.fr/




En la meva anterior visita a Paris ara fa un parell de mesos i coincidint amb la setmana dels salvatges atemptats, la meva filla em va portar a un restaurant de cuina vietnamita i malàisia especialitzat en cuina vegetariana i vegana al barri 10 d'aquesta ciutat, que segons em va comentar, ve a ser el barri jove de Paris. De fet, a pocs metres podem trobar la zona del canal de Saint-Martin a on es reuneix quantitat de gent jove als seus bars, cafès i jardins.

El local en si, no és pas dels que hauria entrat motu proprio doncs, externament no és pas dels que inviten a entrar. Però com la meva filla havia insistit molt estava obligat a tastar-lo. Un cop a dins, et trobes amb un local petit, amb taules compartides i l'espai entre aquestes molt reduït i amb una acústica que no està gens ben resolta. La suma de tots aquests fets, fan que incrementi la sensació d'angoixa un cop t'han assignat un lloc. No admeten reserves, pel que has de fer cua si o si doncs, tret d'aquests trets característics que per a mi són un seriós handicap i que al jovent sembla no importar gaire, s'omple sempre de seguida, tant per la qualitat de la seva cuina, com per la celeritat del servei. Però no avancem els esdeveniments...     

Estructuren la seva carta (podeu veure-la al final d'aquest mateix post, o bé entrant en la seva web) en entrants i plats, oferint a banda una sèrie d'acompanyaments (arrossos, pastes o llegums). Poc destacable l'apartat que fa referència a les begudes, en el que trobarem només sucs, aigües i cerveses biològiques sense alcohol, fet gens estrany si considerem el tipus de restaurant en què ens trobem.  

Vàrem demanar un parell d'entrants i un parell de plats, però per un cop no ho posaré en l'ordre que va arribar a taula... Començaré per l'extraordinària, reconfortant, càlida i picant sopa al curri, que portava vermicelli d'arròs, "pollastre", tomàquet, patates, pinya i tofu, entre altres ingredients que no desvetllen a la seva carta. No sóc gens de sopes, però he de dir que sent sincer i després de la sopa de nadal que es fa a les llars catalanes, és la millor sopa que he tastat mai. De fet, us recomanaria si mai aneu per allà, d'entrar i demanar només la sopa i una ampolla d'aigua, i amb això ja podreu continuar fent camí.   


Soupe au curry (Thaï) - 7,50 €


Molt bons els dos entrants que va escollir la meva filla. Jo, entre el meu inexistent nivell de francès i l'oferta de plats totalment desconeguts per mi, ja li vaig deixar fer. 

El primer entrant va ser una mena de raviolis amb "carn picada", germen de soja i xampinyons negres. Molt bo.


Bành Cuôn (raviolis vietnamites) - 5,00 €



I una mena de gyozes que ells anomenaven raviolis amb "gambetes", pastanaga i bolets. Fetes al vapor, molt bones tot i que no vaig trobar per enlloc el gust de gamba.


Raviolis aux "crevettes" - 4,50 €


I el plat més fluix de tots que era un "ànec" lacat, en el que el suposat gust d'ànec era inexistent. De totes maneres, ja m'havia comentat la meva filla que eren els plats més fluixos de tots, però em feia gràcia veure si podien reproduir un gust tan especial com és el de l'ànec.


"Canard" laqué et son riz - 8,50 €


I les postres, a les que em vaig limitar a fer un mos i que tampoc van ser sant de la meva devoció, ni per sabor ni per textura, van ser uns brioixos que a l'interior portaven puré de llavors de flor de lotus. Val a dir que a la meva filla li van encantar i segons deia, eren de les millors coses que feien allà. Es va menjar la seva i la major part de la meva. 



Brioches à la purée de graines de lotus - 4,00 €


I una fotografia de la carta del restaurant al més pur estil de les dels restaurants de costa del nostre país...





No puc posar el preu del sopar doncs després de tant de temps he perdut el tiquet, però veient els preus, no crec que arribes a 15 € per cap. 

A favor: velocitat del servei i la sopa (als que gaudeixin de les postres, també afegiria aquestes). I pels vegans / vegetarians, crec que ha de ser de les millors ofertes d'aquesta ciutat.

En contra: ambient totalment angoixant tant per la proximitat de comensals i taules com pel soroll generat en conseqüència. 

Com "anècdota", si és que pot considerar-se així, us diré que sortint del restaurant i de camí vàrem veure un altre de molt bonic amb una acollidora terrassa al qual es va atansar la meva filla per donar un cop d'ull a la carta a veure si hi havia alguna cosa que ella pogués menjar. En veure que si, vam comentar que podríem anar quan arribés l'altra filla a París el divendres d'aquella mateixa setmana. El nom del restaurant en qüestió: Le Petit Cambodge... 

diumenge, 31 de gener de 2016
Posted by Jordi Castaño

Wagokoro. Cuina kaiseki a Gràcia

Wagokoro
Regàs, 35
08006 - Barcelona

Tel. 935 019 340

www.wagokoro.es




A la Vila de Gràcia i concretament al, per a molts conegut carrer Regàs, hi ha un restaurant japonès que basa la seva oferta en l'anomenada cuina kaiseki, que al principi era bàsicament vegetariana i estava destinada a acompanyar la cerimònia del te, però que amb el pas del temps s'ha anat ampliant fins a incorporar plats de peix i carn (la de coses que s'aprenen navegant per la internet...). 

El local és força petit amb tres o quatre taules (si no recordo malament) i una petita barra amb capacitat per mitja dotzena de comensals. Molt acollidor amb mobiliari sobri però funcional, una mica (o molt) seguint l'estètica japonesa. Pel que vàrem poder apreciar, un xef a la cuina i una noia catalana molt propera i disposada que fa que la vetllada sigui molt més agradable, amb les seves indicacions i explicacions envers el menjar.    

Al migdia disposen d'un senzill menú que oscil·la entre els 17 i els 27 € i als vespres és quan ofereixen el menú kaiseki amb preus des de 40 fins a 56 € en funció de la fórmula escollida (6 plats, set amb 1 opcional o bé tots 8 plats), que van variant cada cert temps en funció de l'estació i dels productes d'aquesta. Aquell vespre, amb el company habitual de fatigues vàrem escollir els dos opcionals amb set plats per poder tastar tota la carta sense haver d'anar al complet (i em refereixo al menú...).    

El primer a arribar a taula va ser l'anomenat ZENSAI (entrants) que estava compost per tres diferents tastos que, de dreta a esquerra a la imatge, van ser: uns trossos d'arrel de loto amb bròquil i salsa miso, uns talls de magret d'ànec amb espinacs i mostassa japonesa i uns daus de salmó rostit amb ponzu i daiko ratllat. Espectacular començament. Tots tres de nota molt alta.


ZENSAI - Petits tastets japonesos de fruits del temps


Continuàrem amb el OTSOKURI (plat elaborat sense cocció), que aquell vespre va ser un sashimi de tonyina (bluefin i de pesca sostenible segons resa la seva carta), verat i vieira, de la qual us he de destacar i confessar que ha sigut la més tendra que he tingut el plaer de tastar mai. Tots tres, d'una qualitat i frescor difícilment superables. Un altre 10.


OTSUKURI - Sashimi de tres tipus de peix i/o marisc fresc del dia 


Més fluix va ser el AGEMONO, que consisteix en un fregit ràpid de verdures i peix o marisc. En aquesta ocasió era de rap i carxofes, però l'arrebossat a mi particularment no em va acabar de fer el pes. Recordo que els ingredients de la tempura que ens van comentar no eren els habituals que estava jo acostumat a sentir, i potser va ser per això, però la vaig trobar amb un excés d'oli.


AGEMONO - Tatsutaage de rap i carxofa


El següent en arribar va ser el NIMONO (plat cuit en dashi). Molt bo el bunyol de tofu amb el seu brou i les mongetes només escaldades i sense arribar a estar ni tan sols al dente. Una de les coses que més em fascinen d'aquesta cuina, és la impressionant potència de sabor dels seus brous i la facilitat que tenen a l'hora de preparar-los. 


NIMONO - Bunyols de tofu amb el seu brou


El YAKIMONO (plat de peix o carn a la graella) eren uns tendres i saborosos daus de vedella amb un bol de salsa japonesa. Bon gènere. 


YAKIMONO - Daus de filet de vedella amb salsa japonesa


A continuació portaren el SHINOGI, un plat lleuger que feia de pont entre el YAKIMONO i el OSHOKUJI (tal com ho tenen ells descrit a la seva web) que va ser una amanida de gamba, shiitake i espàrrec verd (un altre cop una encertada cocció de la verdura) amb salsa kimizu, que és una mena de vinagreta de rovell d'ou.  


SHINOGI - Amanida de gamba, shiitake i espàrrec verd amb salsa kimizu


Per finalitzar amb el OSHOKUJI, plat d'arròs japonès cuit en olla tradicional de fang i acompanyat d'una sopa de miso (en aquest cas, vermell).  Un altre cop, destacaria la sopa per sobre de tot.


OSHOKUJI - Arròs ankake amb cranc i sopa de miso vermell


I ja per tancar del tot el menú, unes postres sorprenents per digestives i refrescants, elaborades a partir d'una gelificació amb agar-agar de mandarina i gingebre, i que van acompanyar per un té torrat que no havia tastat mai i que, tot i no ser un consumidor gaire habitual d'aquestes infusions, he de dir que em va encantar fins al punt de prendre tres tasses.


Agar-agar de mandarina i gingebre


El preu, amb un parell de bones cerveses japoneses per cap, es va enfilar a poc més de 50 € per cap. Una RQP correcte en un entorn molt tranquil i agradable en el que la cap de sala fa que et sentis realment a gust. Val la pena apropar's-hi a tastar aquest menú. 

diumenge, 24 de gener de 2016
Posted by Jordi Castaño

Casa Xica. Romàntic i exòtic alhora.



Casa Xica



Carrer de la França Xica, 20


TEL.:936 00 58 58



Facebook: casaxicabarcelona




Projecte 3(o+) a Taula.


Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publiquem en cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.


Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta quarta visita, vam decidir aterrar a Casa Xica i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final



En aquesta ocasió i després de deliberar on anàvem, vam acceptar la proposta del sector femení del grup. No tots anàvem convençuts, potser pel soroll mediàtic generat al voltant del lloc, però com sempre diem, soroll mediàtic i satisfacció, tampoc tenen perquè ser excloents.





Vam arribar tots amb puntualitat i vam quedar una mica copsats per l’aspecte exterior, que podeu jutjar a la foto. L’interior tampoc és cap meravella, però cal reconèixer que és agradable i acollidor. El servei molt amable, desenfadat i coneixedor del què deia, cosa que avui són tres qualitats que sembla que siguin incompatibles.





Per tant i pels que llegiu a salts, dir que  l’experiència ha estat positiva. Nosaltres com sempre vam anar de manera anònima i per tant no podrem explicar els orígens del restaurant, l’escola on es van formar, els viatges previs, les coincidències a Shanghai, etc. Però per això ja teniu la xarxa... :). Lo nostre va anar així...


Era el migdia, ens van oferir un “plat del dia”, però vam demanar la carta directament, decidint demanar tres coses per compartir i un plat principal per cada un. L’oferta no és molt amplia, però suficient.


Com primers vam compartir un toro de tonyina salvatge amb crema de miso blanc, unes gyoses de gamba i foie de bacallà i uns fideus de soja verda, tobiko i vieires. Dels tres plats els fideus estaven espectaculars. Potser les racions són una mica justetes, però això ja quasi és una constant de tots els llocs nous i al cap i a ala fi, com que els preus tampoc estan per les boires, si quedes amb gana, demanes un altre.











Els segons ja van anar per cada comensal i van ser, uns tacs de peix gat (estaven excel·lents: i les tortitas dels tacos eren casolanes, que és d’agrair), un garrinet estil Hong Kong molt melós i saborós servit sobre uns buns i que recomanaven menjar directament amb els dits, i una presa ibèrica curada amb soja i kimichi, que estava molt bona, però ja d’ella mateixa, independentment de la “curació” i curiosament aquest plat va arribar en una ració gens escassa ....










Pel que fa a les postres, vam demanar un parell que podeu veure a la foto...







L’apartat vi va ser força curiós. La noia que feia el servei, quan ens va fer el primer tanteig, li vam preguntar si tenia carta... I ens va respondre  que no (però dit amb gràcia) i ens va portar un munt d’ampolles buides (amb el preu escrit) per explicar-nos de manera audiovisual el perfil de cada vi...La noia (no sabem com es diu, doncs no anàvem a fer un reportatge, sinó a dinar) és una bona  defensora de vins naturals, que cada dia tenen més seguidors i no hi tenim pas res en contra!! ... 





Finalment el vi va ser un vi de la Catalunya Nord un sirà que va resultar molt satisfactori. El compta és el que veieu, en el que sense comptar el vi sortiria a 28€ per cap.






Resum




Ambient agradable i desenfadat

RQP bona

Excitant pels talibans dels vins naturals

En un carrer amb establiments que solen deixar bon gust de boca :)







PUNTS DE VISTA PARTICULARS:


ESTHERJo destacaria el caliu que desprèn el lloc i que em vaig sentir com a casa... tot i que el local no és especialment gran, ni ampli, ni còmode, però genera quelcom especial i la noia i el noi que atenen/cuina són molt agradables i entesos del què ofereixen (i gens dogmàtics ni didàctics, ni rolleros, el qual s’agraeix). I el menjar és totalment el meu estil. Vaig gaudir en tots els plats, excepte les gyozes que també penso com el Jordi, que estaven massa fetes i com resseques i cert que no ho vàrem comentar allà, precisament pel què deia a l’inici, suposo, perquè estàvem còmodes i a gust i no sempre tot és de 10! ;-)



RICARDLa tendència dels vins naturals, sembla créixer de manera imparable i actualment ja se'n poden trobar fins i tot de bons com el que aquí vam prendre.. :).

En tot cas i des de el meu escepticisme habitual, com  qualsevol religió, em costa una mica endinsar-me i em fa gràcia (i no és el cas de Casa Xica) que quan et prediquen dels vins naturals i per donar conversa els comentes que coneixes “fulanito o sutanito”” que també és #influencer del tema, sols rebre com resposta...”si... ja el coneixem... però no coincidim en el criteri sobre vi natural”.



JORDIDels  plats que vaig poder tastar en aquesta trobada, només un d’ells em va semblar que no estava estranyament a l’alçada de la resta. Les Gyoses (o gyozes) estaven tant fetes i al llindar del cremat que almenys jo no vaig trobar per enlloc el sabor dels ingredients que en teoria portava. De fet, fins i tot em va estranyar que cap dels tres diguéssim res, potser arrastrats pel bon rotllo que portàvem aquell dia...  A banda d’aquest detall i del fet que alguns dels plats tinguessin unes dimensions excessivament reduïdes, coincideixo en la percepció global de que és un lloc molt agradable amb una bona cuina i una RQP acceptable. Del tema vins naturals, la veritat és que tampoc tinc cap preferència ni opinió formada al respecte, o sigui que ni suma ni resta. 





diumenge, 17 de gener de 2016
Posted by Jordi Castaño

La Cooperativa. Cuina casolana i vins espectaculars a Porrera.

La Cooperativa
Unió, 7
Porrera

Tel. 977 828 378

www.restaurantlacooperativa.com




Aquesta va ser la cirereta a un dia rodó d'esbarjo entre setmana, que va començar amb la visita al celler de Ficaria Vins a on vàrem poder tastar i gaudir els diferents vins que elaboren amb garnatxes (des dels "bàsics" blanc i negre Matraqueta, fins al Pater o al sublim Cerverola) i que des d'aquí us recomano tant per la qualitat del seu producte com per la bondat de la seva gent.

Molt havia sentit parlar de La Cooperativa a Porrera, fins al punt d'haver-me atrevit a recomanar-la sense tan sols conèixer-la, a gent que volia un lloc per anar a dinar per aquelles contrades. Es tracta d'un restaurant situat al bell mig de la vila de Porrera, seu de nombrosos i bons cellers del Priorat. 

Si de fora sorprèn per la seva suposada senzillesa, en accedir a l'interior, continuem trobant aquesta acompanyada d'una calidesa més pròpia d'aquelles cases de menjars de poble que havia pogut visitar fa ara molts anys. Ampli i d'alts sostres, amb rústiques cadires i taules decorades amb estovalles d'hule, de quadres multicolor i gruixuts gots de vidre de colors per l'aigua, que aporten una nota diferent i ens donen una idea del que ens trobarem a l'hora de menjar. Basen la seva carta (crec que no disposen de menú...) en una cuina casolana de la d'anar fent amb cura i temps, amb un producte de qualitat i ecològic i de proximitat, quan això és possible. Així ens trobem que l'oli emprat en l'elaboració dels seus plats és de Falset (D.O. Siurana, la farina d'espelta d'agricultura ecològica i les carns, productes de l'horta i fruits secs, també ho són preferentment de proximitat i ecològics.  

El servei a la sala corre amable i eficientment a càrrec d'en Litus, mentre la que em va semblar la seva parella (ignoro la seva relació) oficia amb talent i bones maneres a la cuina. Pel que fa a la carta de vins, ens trobem (lògicament per una altra banda) amb referències bàsicament de la terra, a on crec que el millor és deixar-se recomanar pel mateix Litus, una mica en funció dels paràmetres en què ens moguem en el món del vi. En tot moment em va semblar que és de fiar en el sentit de no voler aixecar la camisa oferint un producte que no estigui al nostre abast. 





Pel que fa al menjar, aquell dia i cosa estranya en nosaltres, tothom va demanar un primer i un segon, sense cap intenció de compartir (tot i que sempre acabem potinejant en el plat del veí...).  




La meva elecció va passar per un blat de conreu ecològic amb verduretes i pesto rosso. Molt bo i contundent i sorprenent en sabor, al que si hagués de posar un però, seria que em va semblar massa monòton, ja que era una quantitat més que generosa. És un plat que pel meu gust, el trobaria ideal per compartir entre dues o tres persones. 


Blat de conreu ecològic amb verduretes i pesto rosso - 9,90 €


Altres primers van ser una sopa de tomata i albergínia escalivada, una amanida amb salmó marinat i vinagreta de mel i mostassa i un flam de porros i espinacs amb salsa de gorgonzola.

Sopa de tomàquet i albergínia escalivada - 8 €
Amanida amb salmó marinat i formatge fresc Valette - 10 €


Flam de porros i espinacs amb salsa Gorgonzola - 7,70 €


I la meva tria de segon, va ser un pollastre de corral amb albergínies al pimentó de la Vera, que si el meu primer era contundent i ideal per compartir, aquest era igualment de contundent però, ans al contrari, més aviat era per ser egoista i no deixar que s'apropés ningú. 


Pollastre de corral amb albergínies al Pimentó de la Vera - 12 €


I d'altres segons, com unes mandonguilles amb cananes...


Mandonguilles amb cananes - 12 €


O un estofat de llengua de vedella amb patates, que vaig tenir l'encert i la gran sort d'accedir a tastar i que serà la meva tria el proper cop que hi vagi... 


Estofat de llengua de vedella amb patates - 7 €


Crec que les fotografies, i sobretot les dels segons plats, donen fe i parlen de l'estil de cuina en el que es belluguen en aquest restaurant. Cuina de cassoles, sense pressa i amb força condiments i espècies com per anar a fer una bona caminada tot sortint d'allà.  

I els vinets de la terra que en Litus ens va recomanar molt encertadament: un Selma de Nin, un blanc del Pla de Manlleu del celler Família Nin Ortiz a un preu de 37 € (el podeu trobar al Vilaviniteca per 41,50 €) i un Inici, un vi negre de la vila de Porrera i per extensió de la D.O.Q. Priorat, del celler Merum Priorati per un preu de 17 €. Ambdós de gran qualitat, però si hagués de destacar un (cosa complicada ja que no tenen res a veure un amb l'altre), seria el blanc, que em va encantar.








I un parell de postres a compartir, per allò de tastar els dolços d'allà. El pastis de formatge bé. El iogurt no el vaig tastar tot i que van portar més culleres... :-)


Pastis de formatge & Iogurt amb confitura


Tot plegat, quatre persones amb el que heu vist, més el pa, l'aigua i els cafès, per 148,40 € (37 € per cap). O sigui, que vigilant una mica amb els vins que demanes (tot i que estan força bé de preu i en algun cas fins i tot per sota del seu preu a botiga) pot sortir un àpat aquí per uns 25-30 €.

Imprescindible si mai aneu a fer un volt i una visita pel Priorat. Cuina de primera en un senzill però acollidor menjador, amb uns vins excepcionals (tant en preu com en qualitat) i l'amable atenció a la sala d'en Litus i companyia.

diumenge, 10 de gener de 2016
Posted by Jordi Castaño

Mam i Teca. Recuperant tradicions catalanes.

Mam i Teca
Lluna, 4
08001 - Barcelona

Tel. 934 413 335



Situat al barri del Raval, trobem aquest petit i acollidor restaurant amb només quatre taules en el que poden menjar tan sols deu persones i en el que els seus propietaris aposten per una cuina de proximitat o quilòmetre zero, amb producte ecològic.

No té pas una extensa i interminable carta d'aquelles que trobes a bastants establiments i que et fan donar voltes i més voltes a l'hora de fer l'elecció del menú. Més aviat, podríem dir que és ben directa i concisa doncs, amb una vintena escassa de plats, cobreix perfectament qualsevol tendència o preferència alimentària que volguéssim satisfer. D'aquestes referències, ens trobarem moltes basades en la cuina tradicional i d'altres que ho són de temporada. Però s'ha d'estar atent als suggeriments que et canta l'Alfons i que no figuren a la carta, i que també pots veure a la paret figurant a una pissarra com "plats del dia". Al costat, i en una pissarra d'iguals dimensions, també trobareu anotats els vins recomanats. 

Pel que fa a l'interior del local i a part de les reduïdes dimensions i poques taules que alberga, cal destacar que disposa també d'una barra amb capacitat per uns cinc o sis comensals més amb una espectacular prestatgeria a la seva paret posterior, amb més de cent referències de diferents licors. A les taules, imagino que per optimitzar al màxim l'espai interior, només podrem acomodar-nos en tamborets o bé en les bancades de la paret.   

En aquesta última visita a la que vaig acudir amb en Xavier i l'amic Ricard de Restaurantscat.cat (podreu llegir la seva clicant al link del seu blog), vam decidir compartir diferents plats i així poder tastar més coses de la seva cuina. El primer de tots en arribar, va ser un xató amb unes anxoves i uns talls de tonyina d'una qualitat excepcional, per no parlar del sabor i la textura de la salsa romesco amb què anava cobert.


Xató - 9,90 €


El segon plat que va arribar, era dels que no figuraven a la carta i que personalment per a mi, va ser el millor amb diferència. Unes sardines a la baborada, que és una recepta provinent del Llibre del Sent Soví (receptari medieval de l'any 1324 redactat en català) i que l'Alfons ha rescatat per la seva cuina. Les sardines, de les que no es troben fàcilment, tant per la mida com per la consistència i el sabor de la seva carn. I la salsa.... increïble la textura i el punt agredolç que li dóna la barreja dels fruits secs amb el vinagre i mel.       





Sardines a la baborada - 9,50 €


Continuàrem amb un no menys excel·lent bacallà a l'all traginer, que si per si sol ja és boníssim, el millor està per arribar doncs, un cop acabats els talls de la cassola, xafes els alls amb la forquilla i vas remenant l'oli restant fins a aconseguir una mena de pil-pil que et fa demanar més i més pa per sucar i escorar la cassola... De llàgrima...  


Bacallà a l'all traginer - 15,00 €


De fora de carta també va arribar un pollastre amb samfaina. Bo, tot i que no em va emocionar tant com els anteriors, doncs és un plat més habitual de fer a casa.


Pollastre amb samfaina - 12,50 €


I un dels plats que semblen fixes de demanar, va ser aquest confit de costella de porc (crec que de la raça Duroc) amb botifarra negra i cigrons. Una bona mostra que no calen gaires complicacions per aconseguir emocionar amb plats senzills cuinats amb cura i ingredients de bona qualitat.


Confit de costella de porc amb cigrons i botifarra negra - 9,80 €  


I de "postres", un tast de xolís (embotit típic del Pallars) i un de formatges. 


Xolís (o més aviat el que quedava...) 


I un parell d'ampolletes de bon vi del país per fer-ho anar tot cap avall.




El compte, amb els cafès i eliminant els "extres" va sortir per uns 40 € per cap, que penso que en condicions normals no hauria d'anar més enllà dels 30-35 €. Val a dir, que a l'anterior visita que vaig fer a aquest restaurant fa uns mesos amb la meva filla quan encara era "normal" ;-) vàrem compartir un excel·lent empedrat, el confit de costella de porc amb botifarra i cigrons i pollastre amb samfaina, i aquell dia el compte amb tres copetes de vi de la casa i al pa, va sortir per 39,30 € tots dos. En qualsevol cas, penso que és un preu que està d'acord a la qualitat del lloc i de la seva cuina. 

En definitiva, un restaurant que recomano a qui busqui una cuina de qualitat i bon producte amb receptes recuperades del receptari tradicional català i en un ambient més que íntim. 

diumenge, 3 de gener de 2016
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -