Archive for d’abril 2016

Kimbo. Japonès al Vallés.


KIMBO 
Marià Fortuny, 8
08202 Sabadell

Tel. 937 270 631

www.kimbo.cat



Després d'una dura i intensa matinal a Sabadell posant per enllestir un book de fotos del que podeu veure un tast al Facebook del Tres (o+) a Taula, vàrem decidir juntament amb en Ricard (del blog Els meus restaurants)  i el fotògraf, Ricard Jr., anar a dinar a un restaurant japonès que sembla ser té molt d'èxit entre els nadius d'aquesta població.   

Pel que vaig poder veure, funciona molt millor i amb més moviment com a Take Away que no pas com restaurant a la carta, en el que el target de públic no semblava ser gaire expert o habituat en aquest tipus de cuina, arribant a situacions ben curioses en alguna de les taules.

Local d'ambient i decoració moderna obert a començaments d'aquesta mateixa dècada, amb una terrassa coberta i un interior amb unes poques taules (una dotzena a tot estirar) una mica atapeïdes pel meu gust. 

Vàrem deixar l'elecció dels plats una mica en mans de qui va venir a prendre nota i ens va suggerir els sis següents, tot dient que quan els acabéssim, si és que ens quedàvem amb gana, podríem demanar algun altre (home de poca fe...), doncs no trigaven gaire en l'elaboració.

El primer a arribar van ser uns gunkanzushi (sushi cuirassat) de tonyina amb un toc de cebollí gal·lès (gràcies Viquipèdia per introduir cada dia un nou vocable culinari al meu malmès cervell... que per qui no vulgui aprendre'l, és la "cebolleta" de tota la vida o "cebolla de verdeo"). En qualsevol cas, molt bo i un inici espectacular del dinar.


Gunkan de tonyina - 3,00 € unitat


Una amanida de pop amb salsa kimuchi i llavors de sèsam que, personalment, no em va fer el pes. Entre la contundència de la salsa i la textura del pop, em van esgarrar el plat.  


Amanida de pop amb kimuchi - 8,50 €


Uns temarizushi de salmó, flamejats amb maionesa japonesa. Si l'anterior pecava de contundència, aquest era tot el contrari. Molt bo i visualment atractiu, però molt subtil (massa potser?). 


Temari sushi de salmó - 11,50 €


Van pujar de cop el llistó amb el bun del dia, que en aquella ocasió era de Wagyu. Molt bo, tant el bun, com melosa la carn. 


Bun de Wagyu - 5,50 € unitat


Uns hosomaki calents de llagostí amb tempura i crema de formatge, van tornar a baixar la satisfacció de l'àpat... Els fregits i jo... Complicada relació... (tot i que no és pas la més complicada... ea!...).


Maki calent de llagostí amb tempura i crema de formatge - 9,00 €


Original i espectacular la versió d'oshizushi que va arribar a continuació... De panxeta caramel·litzada, foie i yuzu. I amb un fetge de qualitat... :-) 


Oshizushi de panxeta i foie - 13,50 €


I un cop acabats els sis plats suggerits per ells, vam decidir demanar alguna coseta més per acabar d'omplir forats... Que no és que fos poc el que ens van portar, eh? És que som de bon menjar i ens agrada quedar bé als llocs.

Així doncs, vam demanar en primer lloc un Torikatsu, que ve a ser un bol d'arròs amb pollastre cruixent i salsa d'ou.  


Torikatsu - 9,00 €


I una bona ració de tataki de tonyina amb salsa de tomàquet natural i una amanida de ruca i cacauets. 

Tataki de tonyina amb ruca, tomàquet i cacauets - 13,00 €


I per beure, un Jaspi blanc de la D.O. Montsant amb un preu de 14 € (aproximadament 8 € a celler). 

Tot això més una ampolla d'aigua i els cafès, va sortir per 110,50 €, o el que és el mateix, 37 € per cap. 




En resum: restaurant amb llums i ombres pel que fa al menjar a la carta. I amb això vull dir, que tot i que el nivell de la cuina i sala és satisfactori, alguns plats em van fer trempar i d'altres em van deixar indiferent. Sempre he sentit parlar bé del seu take away, o sigui que imagino que de tenir-lo a prop també el faria servir (ja m'agradaria un take away a La Floresta... :-)))) Ara, d'aquí a comparar un dels seus plats amb creacions del xef Ricardo Sanz del Kabuki, com fa el crític Pau Arenós a la seva ressenya d'aquest mateix lloc... 

I no voldria pas acabar sense agrair-li al Ricard que m'hagi descobert aquest bon restaurant... ;-)


diumenge, 24 d’abril del 2016
Posted by Jordi Castaño

Can Miserias. No cal pas anar...

Can Miserias
Comte Borrell, 106
08015 Barcelona

Tel. 934 547 837





Nova sortida dels 3 (o+) a Taula, aquest cop sense cap èxit ni mena de gràcia... 

Moguts aquest cop pel soroll mediàtic de la xarxa, vàrem peregrinar a un lloc centenari de Barcelona, conegut per molta gent i amb bones referències del passat. En aquest cas, semblava que l'havien agafat uns antics propietaris que posaven en mans del fill la cuina d'aquesta casa, i com les cròniques llegides d'aquest lloc eren de fonts en principi fiables, vam decidir anar a comprovar-ho.

En mal moment vàrem fer cas... Prou significatiu és, que l'únic remarcable de la visita fos el vi... Un Santbru de la D.O. Montsant què, lògicament, no elaboren ells... En primer i més important lloc, cap dels plats que vàrem demanar tenia la més mínima gràcia i ni tan sols es podia destacar un aspecte positiu dels mateixos. En segon lloc, fets aïllats i puntuals (o no) del servei, que van fer que l'estada fos encara més negativa, com el fet que després de demanar la substitució d'una copa amb la vora desportillada (tot i que no hagués calgut ni demanar-ho, doncs era prou evident) van canviar-la per una de mida i inferior qualitat (només tenien tres d'iguals??). O bé les contínues confiances del cambrer tocant l'espatlla com si fóssim col·legues de tota la vida. O estar cridant a la cuina amb els amics que t'han vingut a visitar, sense tenir en compte que potser estàs molestant qui precisament et dóna de menjar... els clients.

En fi... Si voleu saber-ne més i acabar de llegir la crònica d'aquest dinar, ho podreu fer com sempre de forma més detallada clicant en el següent link que us portarà al nou lloc web del nostre grup:






Menció especial pel detall "totally viejuno" dels taps de xocolata amb aiguardent... I pel fet d'haver de tornar a prendre pastilles pel estómac gairebé un any després... Jo vaig ser una de les dues terceres parts "intoxicades" pel dinar. 
 
diumenge, 17 d’abril del 2016
Posted by Jordi Castaño

Atenes. Recomanacions i altres palles mentals...

Atenes. Recomanacions i altres palles mentals...


Quatre aspectes m'han quedat més o menys clares d'aquests passats dies a Atenes, i que tot i que ja sé que no està bé generalitzar, almenys aquesta és la impressió que a mi em va quedar. A saber:

1.- L'absolut menyspreu per les normes i lleis que tenen en general. Alguns exemples per il·lustrar-ho... En primer lloc, el taxista que ens portà a l'apartament, anava conduint mirant la seva tauleta i contestant als missatges del seu mòbil. En segon lloc, poca gent portava casc en les seves motos i fins i tot vàrem veure tres persones adultes sense casc en una mena de ciclomotor (i no estàvem al camp precisament). Els taxistes esquivant cadenes que tancaven carrers, anant per la vorera. Hi havia gent (clients i servei) que fumava a l'interior dels restaurants o d'algunes botigues. I m'aturo, perquè si no encara pensareu que era una ciutat sense llei, que per una altra banda, tampoc és que veiéssim gaires agents de l'ordre...

2.- L'extraordinària amabilitat de les seves gents. Tot el que tenien d'informals i poc respectuosos amb les normes ho suplien amb la seva generositat envers la gent. Tothom feia l'esforç de respondre amb anglès i com el seu nivell era similar en vocabulari i pronunciació al nostre, va fer que fos relativament senzill arriba a entendre'ns sempre bé. Això val per botigues, restaurants, transports o agent de l'ordre... Un 10.

3.- L'econòmic de la vida allà (particularment pel que fa a l'oci i transport que és del que puc opinar). Per uns 10 € o poc més per cap, pots menjar (parlo de menjar bé, eh?) i de fet és el que ens van costar la majoria dels àpats que vam fer a la ciutat (capítol a part mereix el buffet lliure del guiri-vaixell que vàrem agafar per fer un tour per les illes del voltant d'Atenes, i que donaria per escriure un post sencer...).

4.- I ja per acabar, tot sabent que més d'una persona no estarà d'acord amb mi i potser ni tan sols li agradarà el comentari, he de dir que en cinc dies no vaig (o millor dit, vàrem, perquè va haver-hi coincidència d'opinions en aquest punt) veure cap noia/dona ni atractiva ni guapa. Potser teníem idealitzada la figura femenina hel·lènica, però realment aquesta és la conclusió a la qual vam arribar. Segons sembla, els nois i/o homes són una altra cosa, però jo ja aquí no opino...      


I un cop desenvolupades les (meves) conclusions de l'estada, faré cinc cèntims dels diferents llocs que vam tenir la sort de trobar. A alguns d'ells vam arribar amb l'ajuda de l'App Foursquare, que amb una mica de cura a l'hora de buscar llocs i agafant els que tenen bastants opinions i comentaris, trobo que és de les aplicacions més fiables (em sap greu, però no m'agrada gens la política de TripAdvisor...). I d'altres llocs que vam trobar, van ser per un implacable instint de supervivència... i un bon ull per aquestes coses... :-). De totes maneres i pel que vam veure i viure, crec que fugin una mica dels llocs més turístics, a qualsevol lloc s'ha de menjar prou bé. 

Anem a pams...



Tzitzikas & Mermigas
Mitropoleos 12-14
Atenes (a prop de SYNTAGMA)

Tel. +30 210 3247607,
E-mail: syntagma@tzitzikasmermigas.gr


Primer dels restaurants visitats a Atenes i curiosament, el més "car" de tots. Vàrem decidir compartir uns entrants típics anomenats "meatballs" i que no deixen de ser una mena de mandonguilles, però com la majoria d'elaboracions greges, molt especiades (menta, clau i canyella vam trobar), i un principal per a cadascú, que van ser un filet de pollastre a la graella marinat en mostassa i espècies, servit amb verdures i patates fregides, i un Mastishato" per a mi (sobre un enorme niu de kataifi, talls de pollastre amb una salsa de formatge i cansalada... p'havernos matao...). Això més un refresc, els cafès i una bona ampolla de vi de la casa amb un copuage de Syrah, Merlot i Xinomavro (ni havia sentit parlar d'aquest raïm), va sortir ni més ni menys que per 52,90 € tots dos.

Detall curiós el fet de servir-te directa i juntament amb l'aigua que d'entrada posen a tots els restaurants, un parell de gotets d'una mena d'aiguardent i alguna cosa per picar, com aperitiu i per obrir gana.



Avli

Agiou Dimitriou 12
Atenes 10554

Tel. (+30) 210 3217642

Estic segur que ningú en el seu sa judici entraria en aquest restaurant. En primer lloc, l'hauria de trobar, fet un xic complicat doncs l'accés està com amagat a una petita i llarga entrada entre dos locals que semblen abandonats. I, en segon lloc, pel seu aspecte. Però com deia aquell: "hemos venido a jugar..." i ens vam quedar per poder opinar amb coneixement del lloc, que imagino que amb la seva terrassa a les nits de primavera i estiu deu canviar molt d'aparença. Mobiliari rústic en un terra irregular que feia que tot balles a dalt de la taula coberta amb hules autèntics com els d'abans.

No va ser pas un àpat molt copiós... Vam demanar un sol plat, que en el meu cas va ser un combo grec. Segona aposta forta, ja que ni posava que portava, ni ho vaig preguntar... Però força bé: uns talls d'un fresc i bon tomàquet, formatge fregit, "meatballs", una truita de tres ous (totes les fan així allà), embotits típics grecs i alguna cosa més que no recordo. D'aquest plat, aquesta era la mida petita i tenien la mitjana i la gran (no sé com seria, però segur que hauria d'impressionar bastant).

I ja posats, ens la vàrem jugar del tot i vam demanar un parell de cafès grecs, que preparen i serveixen juntament amb els mateixos pòsits del cafè. Més suau i aromàtic que un expresso, s'ha de deixar reposar una bona estona abans de degustar-lo perquè baixin els pòsits al fons de la tassa, i no s'ha d'escurar mai.

En aquest cas el compte no va arribar ni als 20 €, amb un refresc i una gerra de bon vi rosat de mig litre (és habitual trobar-ho en aquest format en tots els restaurants), que no acostumo a demanar, però que em va semblar bé un cop posats a tastar coses típiques.



ΜanhΜanh  
Falirou 10
Athina 11742, Grecia

Tel.: +30 21 0921 8180


Si no el millor, si que va ser el que més satisfacció ens va aportar, doncs veníem de passar un terrible dia en un creuer d'aquells guiris total, en el que vam refusar tastar les viandes amb les quals generosament ens obsequiaren al seu bufet lliure a bord. Aquest estava molt a prop de l'apartament i del centre (a Plaka, que és la zona més comercial i turística de la ciutat), però prou lluny com per no estar infestat per aquella terrible plaga que assola les ciutats. Per fora, era totalment diferent de l'estètica que fins al moment ens havíem trobat. Una petita i bonica porta d'accés donava pas a les escales que et conduïen fins a la planta superior en la qual estava la sala. I un cop a dins, semblava d'una categoria superior amb servei, mobiliari i parament de qualitat. Aquí, com arribàvem amb gana, vam demanar dos plats cadascun... Fava (plat típic grec elaborat com un humus, amb una mena de pèsols grocs), hot dog (versió 2.0), pasta amb ou i oli de tòfona, filo farcida i brusqueta. Amb una ampolla de bon vi, aigua i cafès, el compte va pujar fins a uns esgarrifosos 45 €... Molt recomanable. 

Nota que fa referència al punt 1 de les conclusions... En sortir, a les escales just a la porta de la sala, un nombrós grup de grecs estava fumant com si s'acabés el món... Ja sé que abans era normal a casa nostra, però ara se'm fa força estrany. 
   



Το παλιό Ψυρρή - The old Psirri
Μιαούλη 27
Athens, Greece

Tel. 210 32 13 131


Feia ja tres dies que voltàvem per la ciutat i hi havia un plat que a tots dos ens venia de gust tastar, anomenat "Spetzofai" i que curiosament no havíem vist a les cartes dels restaurants que havíem estat. Vam veure un lloc que semblava molt típic i que era una mena de xarcuteria amb taules. En preguntar-li a la cambrera en el nostre perfecte anglès si tenien el plat, en principi va dir que no, però després ens va fer esperar i va passar a l'interior per preguntar-ho i finalment ens va dir que sí. Com ignoràvem les quantitats i potència del plat en qüestió, no ens vam arriscar a demanar entrants, que de fet tampoc haguessin calgut doncs, van portar una safata amb pa tipus focaccia (torradet i esponjós amb oli i herbes) i un bon platet d'olives de diferents tipus. I va arribar l'Spetzofai... i vés aquí que en aquest lloc afegien formatge (crec que la recepta clàssica és sense) i a la meva filla no li agradava... Després de superar el mal tràngol de vergonya de dir-li a la cambrera, finalment va fer un de nou sense formatge (i per més inri, disculpant-se ella!!!) i deixant l'altre plat a taula, del que vaig donar compte quasi de la meitat. Molt bo per cert... que m'enrotllo i no ho havia dit encara... 

En resum, un altre lloc al·lucinant per qualitat, servei (hiper amable) i... preu... Quasi vergonya em va fer quan van portar el compte i pujava 17,50 € els tres plats d'Spetzofai (ens va dir que el primer amb formatge no el cobraven...), els generosos entrants, un parell de refrescos i la gerra de mig litre de bon vinet de la terra.

Nota 1. Us imagineu que un turista grec entra a un restaurant de (diguem) la Barceloneta i demana si li poden fer una "paella" doncs li fa il·lusió tastar-la per què és un plat típic? Quan creieu que li clavarien? 

Nota 2. Relacionada també amb el punt 1 de les conclusions... A la taula de l'entrada (però a l'interior de l'establiment), un parell de dones d'avançada edat, fumant tranquil·lament mentre esperaven la comanda...   





The Greco's Project
Mitropoleos 5
Athina 105 57

Tel.: +30 21 0325 2282


I l'últim dels llocs va ser, igual que l'anterior, descobert gràcies a l'instint de supervivència i bon olfacte per aquesta mena de locals. En realitat, havíem decidit anar a un japonès que feia molt bona fila, però només tenia opció de barra i estàvem massa cansats... 

Així doncs, vam recular i entrar a un que havíem vist de camí i que a tots dos ens va fer bona fila. A prop de Syntagma (la plaça que hi ha al davant del parlament, seu de totes les manifestacions i concentracions) és un local modern, d'aquells que pel seu aspecte i la seva estètica sembla més de menjar ràpid, per les dimensions de la sala i la quantitat de servei i cuiners que es veuen. Carta amb moltes opcions i preus molt econòmics, tret d'algun plat de carn cuinat al Josper (també allà...). La nostra tria va ser de dos entrants a compartir (una amanida d'albergínies al forn i una tempura de carbassons amb allioli) i un parell de pitas de pollastre molt completes i realment bones (i ho dic jo, que no sóc gaire amant d'aquesta mena de plats). I el preu? Doncs en la línia... com la resta. El que veieu, més la gerra de vi de rigor, l'aigua i un cafè, 23,80 €  



M'ha sortit un post una mica llarg (dels que ni jo mateix llegeixo...:-)), però no tenia gaire sentit publicar per separat els restaurants d'una ciutat llunyana com Atenes... Si serveix tan sols per ajudar a gaudir a una sola persona que vagi a passar uns dies per allà, ja em val l'esforç realitzat. I si teniu alguna altra pregunta o inquietud, no dubteu en preguntar (per aquí o per privat). 


diumenge, 3 d’abril del 2016
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -