Archive for 2017

Can Vilaró. Cuisine canaille.

Can Vilaró
Comte Borrell, 61
08015 - Barcelona

Tel. 933 250 578



El primer cop que vaig anar a aquest restaurant, va ser una mica de casualitat farà ara uns tres anys (podeu llegir el post a Can Vilaró. Festival de menutsamb uns amics bon vivants i amants del bon jalar, com un servidor... :-)

Des d'aquell dia, han sigut periòdiques les visites que allà he anat fent, alternant els àpats fets allà amb amistats que ja el coneixien i d'altres a qui he anat portant i que després s'han emocionat al retrobar-se amb la cuina de les seves mares o iaies. També és un lloc especial, ja que va ser on va començar una gran i especial amistat amb en Ricard Sampere al que podeu llegir al seu blog Els meus restaurants.

Cuisine canaille... El subtítol fa referència a l'última adquisició d'aquest passat Sant Jordi. Un llibre de Miquel Brossa, en el qual es refereix amb aquest terme francès a aquest tipus de cuina feta amb els productes menys nobles o considerats habitualment de menor categoria (menuts, abats, casqueria, despojos, etc.). I és en aquest camp on es mou amb soltesa la cuina de Can Vilaró. Cap i pota, tripes, lletons, llengua, galtes, cervells, fetge, peus de porc, potes de corder, turmes i d'altres exquisideses, són els productes més habituals en aquesta casa, portada per una encantadora família, on el cap és l'encarregat de la sala i les filles són les que elaboren i cuinen els plats que componen la seva carta.

El local és senzill, d'aquells de bar restaurant de tota la vida, amb un públic majoritàriament d'avançada edat i pels que es veu i es suposa, del barri de tota la vida. No tenen menú de migdia ni falta que els hi fa. Els plats són fixes (pel que he pogut anar veient durant aquests anys) en la seva majoria, i sempre tenen algun plat del dia elaborat amb productes frescos i de qualitat del mateix mercat de Sant Antoni que tenen a tocar.  



I per no allargar-me més, penjo només la fotografia dels cervells arrebossats i si voleu veure la resta del que vàrem demanar, el detall dels plats escollits, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:





Un restaurant IMPRESCINDIBLE a on gaudir d'una cuina catalana casolana i especialitzada en menuts, amb bon producte i elaboració a la cuina. I a més, amb una RQP o RSP, imbatible a Barcelona.

diumenge, 30 d’abril de 2017
Posted by Jordi Castaño

Ristol Viladecavalls. Massa gent en diumenge...

Ristol Viladecavalls
Antoni Soler Hospital, 1
08232 - Viladecavalls

Tel. 937 882 998




No acostumo mai a anar a restaurants en cap de setmana i especialment en diumenge, però excepcionalment i per a celebrar un aniversari, vàrem optar per anar a conèixer aquest lloc del qual havia sentit parlar prou bé i que pertany al col·lectiu Cuina Vallés. I és per aquest motiu, que no sé si serà molt vàlida i fiable l'opinió que pugui reflectir en aquest post... 

Fotografia façana (agafada de TripAdvisor) 

Tot i la seva senzilla aparença exterior, tot entrar ens trobem amb una sala acollidora i d'ambient càlid, amb un servei atent i taules ben parades amb estovalles blanques de fil i copes i vaixella de qualitat. Tot i que aquell dia, el soroll era notable, doncs estava ple fins a la bandera i a més amb moltes taules nombroses celebrant aniversaris familiars. 

A part de la carta, que era la idea inicial que teníem per fer, tenen un parell de menús: un de degustació per 50 € que particularment vaig pensar que no era el dia més indicat per gaudir d'un menú d'aquestes característiques, i el menú de cap de setmana de 30 €, que com era força ampli amb una bona llista de plats a escollir (alguns d'ells amb suplement), ja ens va anar bé.

El vi, que anava inclòs al preu del menú (tot i que l'ampolla escollida tenia un suplement de 6 €), va ser un Santes de la D.O. Montsant, que ja coneixia i que està prou bé. 

Carta i menús


Com el primer plat es podia substituir per un pica-pica, vam pensar que seria una bona elecció i així tastaríem alguna cosa especial de la seva cuina. Però més aviat va ser una mica fiasco... 

D'entrada (com aperitiu de cortesia) ens van portar unes llenques torrades de pa amb el que semblava una mena de guacamole amb uns fins talls de seitó. I dic semblava, per què en cap moment del servei ens van explicar en què consistien els plats. Ja sé que sempre es pot preguntar, però la sensació d'anar de cul que transmetien no deixava lloc a la conversa... I del pica-pica, la part freda que consistia en uns talls de pernil sobre pa de xapata (senzill aquest d'endevinar...) i una mena de focaccia  amb el que em va semblar un carpaccio de gambes. 

Pica-pica (I. Passes freds)


I els passes calents, que eren unes braves Arola Style (tot i que no estaven prou confitades i no acabaven de resultar agradables de textura) i unes croquetes de txipiró i de rostit (¿?).

Pica-pica (i II. Calents)


I com de principal es podia triar un arròs, d'entre vàries opcions (del senyoret, negre amb sípia o d'ànec i bolets) i a nosaltres ens venien tots de gust, vam deixar a les seves mans la tria perquè fos el que millor surtis de la cuina. El resultat va ser una bona i saborosa ració d'arròs (pel meu gust un pel passat de cocció, però això ja és una percepció i una mania particular pel punt dels menjars...), amb productes frescos i de qualitat. Val a dir que tampoc van oferir en cap moment una mica d'alioli per acompanyar el plat... :-(

Arròs negre amb sípia 


I les postres, que podien escollir-se d'entre les que tenien del dia, i que van ser la seva versió del pa amb oli i xocolata (li faltava una mica més d'oli i sal) i una mena de milfulles amb crema i xocolata calenta. 

Les postres

El preu de tot plegat amb el suplement del vi i els cafès, va ser de 70 €. Sota el meu punt de vista, un preu un xic elevat pel que em va oferir aquest lloc. Però com ja he dit d'entrada, no és just opinar d'un restaurant un dia de màxima afluència com un diumenge i amb un menú tancat d'aquests. Si mai tinc l'oportunitat de tornar, espero que sigui entre setmana i demanant els plats de la carta que em vinguin realment de gust.


diumenge, 23 d’abril de 2017
Posted by Jordi Castaño

Massimo. Italià de qualitat (i UpperDi...)

Massimo
Via Augusta, 217
Barcelona

Tel. 934 548 146
www.restaurantemassimo.es


En aquesta nova sortida en la qual vam ser més de 3 a Taula, vam anar a un italià de referència de la part alta de Barcelona, en el que vàrem compartir entrants per seguir la tradició (especial atenció a la burrata, que és sense cap mena de dubtes, la millor que mai he tastat) i escollir cadascú un principal, que en el meu cas va ser una fregola (pasta típica sarda) amb gambetes i cloïsses, d'una gran elaboració i producte fresc i impecable.

Local confortable, ampli i de gran lluminositat (decoració en fusta i blancs) amb una agradable terrassa interior (també disposa d'una al mateix accés a la Via Augusta). Servei atent i eficient. 



Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:





Sota el meu punt de vista, un restaurant recomanable a on gaudir d'una cuina italiana de qualitat, amb bon producte i elaboració a la cuina.


diumenge, 16 d’abril de 2017
Posted by Jordi Castaño

Casa Leopoldo. Selecta casa de menjars.

Casa Leopoldo
Carrer de Sant Rafael, 24
Barcelona

Tel.: 934 413 014


Curta serà l'entrada d'avui, doncs l'escric des del cul del món a Chiu Chiu, en ple desert d'Atacama i el tema de les comunicacions no és pas gaire potent al lloc en el que estic, que és una auténtica delicia i un relax total i absolut.

En aquesta ocasió, vàrem ser quatre i l'elecció va ser meva (tot i que recomanat pel amic Ricard, doncs no estava jo gaire al cas de les noves apertures i novetats a ciutat...) i va ser la del reformat Leopoldo, que bàsicament és una casa de menjars, però amb una cuina molt elaborada i amb productes molt selectes i de gran qualitat. Com comento al títol del post, una selecta casa de menjars.

El local, al costat mateix de la rambla del Raval, ha sigut recentment reformat, respectant i mantenint o millorant l'aspecte de l'anterior etapa. És la seva carta un recull de clàssics plats de la nostra cuina, i com sempre, vàrem compartir uns molt bons entrants (a destacar el cap i pota) i després cadascú va demanar el que més de gust li va venir.

Servei eficient i disciplent amb una posada en escena i un parament de qualitat.



Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:





Sota el meu punt de vista, un restaurant recomanable a on gaudir d'una cuina sense gaires tonteries i amb bon producte i elaboració a la cuina.


diumenge, 2 d’abril de 2017
Posted by Jordi Castaño

La Barra (de Carles Abellán). No em busqueu pas...

La Barra (de Carles Abellán)
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 - Barcelona

Tel. 937 605 129
www.carlesabellan.com
labarra@carlesabellan.com




Aquesta setmana, vàrem anar el3(o+) a Taula al nou local obert a la ciutat de Barcelona pel xef Carles Abellán, concretament al barri de la Barceloneta, on anunciava una cuina de producte amb plats mariners evolucionats. 

No tinc res a retreure-li pel que fa a la qualitat del producte que ofereixen, ni tan sols per l'elaboració que d'aquest fan al restaurant, que em sembla excelsa. Tan sols, voldria reflexionar i manifestar des d'aquí, la meva disconformitat amb aquests escandalls que no tinc manera d'entendre... Sóc conscient del fet que s'ha de pagar un alt lloguer en una zona tan atractiva turísticament parlant com aquesta, que s'han de satisfer els sous dels components que formen part d'aquest circ, i que també s'ha de pagar el preu d'uns dissenys esbojarrats i sense gaire sentit, però que sembla ser vénen marcats pels cànons del disseny d'una ciutat cosmopolita com la nostra. Però si us plau... no a càrrec nostre...  

Només uns exemples de la desproporcionada (per a mi, com sempre dic) relació del preu d'alguns dels plats... Unes sardines (tres unitats) en espetó (elaboració clàssic del sud d'Espanya, consistent en obrir les sardines i fer-les punxades en un pal a la vora del caliu), 7 €, quan el cost d'aquests no crec que arribin ni al mig euro i l'elaboració és mínima. Unes papas (patates - 1 quilo no arriba a 1 €) amb verat (1 quilo - 7 €), 9 € la ració. O bé un plat de kokotxes a la brasa per 18 €, que sortien a 6 € la peça, quan el seu cost no s'enfilarà més enllà de l'euro per cadascuna...

Vistos individualment els plats de la seva carta (almenys en els apartats d'entrants i platets) no sembla pas que ens trobem davant d'un caríssim restaurant... Però és que les quantitats que ens trobem són ridícules i el preu que finalment pagaràs per fer un àpat allà en el que surtis satisfet, voltarà els 100 € o més, si demanes algun dels plats dels principals que ofereixen (un arròs de pollastre, carxofes i cranc, a 52 € la ració, no és pas moc de pav...). 

Si a això sumem la incomoditat de menjar en una barra (que ara sembla que per ser algú, tothom ha de tenir la mateixa versió del seu restaurant però en informal i si pot ser en barra millor) i d'un servei excessivament gelós de la seva feina (en el sentit d'embafador), em dóna una fórmula que, un cop tastada, no serà pas la que recomanaria a ningú, ni repetiria...  



Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:






Aquest restaurant, tot i que algun dels plats tastats m'ha encantat, he de dir que la sensació final no m'ha molat gens... Per no parlar de la RQP... :-( 

diumenge, 19 de març de 2017
Posted by Jordi Castaño

Cal Carter. Bé, si estàs pel parc de Sant Llorenç (entre setmana...)

Cal Carter
Plaça de Tomàs Viver, 1
08279 - Mura

Tel. 938 327 036

www.calcarter.net



No havia sentit mai parlar d'aquest restaurant fins uns dies abans, quan amb l'amic Ricard del blog Els meus restaurants, buscàvem un lloc on anar a dinar un dia entre setmana, i em va suggerir d'anar a aquest lloc que li havien comentat que estava prou bé. 

Arribar no és gens senzill, tant pel temps de trajecte com per les virades carreteres que et trobes per accedir al poble on està situat. Des de Barcelona es triga aproximadament hora i quart, i imagino que els caps de setmana de bon temps amb les sortides dominicals de pixapins, camacos i xavas, el trajecte pot arribar fins a les dues hores de durada, doncs està situat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.  

En arribar a Mura ens trobarem amb un bonic poble medieval de poc més de 200 habitants amb els seus estrets i empedrats carrers i cases molt ben restaurades per la gent benestant de ciutat.

El restaurant, que compta amb aparcament propi, està situat a l'interior d'una gran casa de pedra que fa les funcions de restaurant, bar i que a més, ofereix la possibilitat d'allotjar-se en una de les habitacions de les quals disposa. Dins de l'espai pròpiament dit de restaurant, compta, a més de la sala principal, amb salons privats i dues terrasses (una amb vista al parc natural i l'altre que dóna a una petita plaça al mateix poble de Mura). Rusticitat en la decoració i al mobiliari és el que ens trobem a la principal sala, en la qual, aquest cop si, es vesteixen le taules amb càlides estovalles de les quals ja feia molts àpats no tenia oportunitat de gaudir.

Carta amb un clar predomini de la cuina més tradicional, a on inclouen plats tradicionals del seu poble i en la qual també tenen cabuda plats elaborats amb productes de temporada, com tòfona, bolets o caça. Bona carta de vins.  

Vàrem compartir els primers, dels quals destacaria (i molt) els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, que va ser de llarg el millor plat que vam tastar allà.  

Cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli


I unes croquetes que, tot i comptar amb un farciment d'allò més bo, no estaven gens a l'altura (del meu gust croquetil almenys...), ni per la falta de melositat del seu interior, ni pel gruixut arrebossat que portaven. Penso que la mateixa fotografia ja dona una idea del que parlo... 

Croquetes de pollastre


I un plat principal cadascú, en el que la meva tria va ser un excel·lent caneló de pularda amb tòfona generosament distribuïda tant al seu interior com per sobre. 

Caneló de pularda amb tòfona


I un bacallà, acompanyat aquell dia de calçots i salsa romesco, que el meu company no va trobar del seu grat, comentant que no era un bacallà de primera qualitat i que potser portava masses dies en remull... Imagino que ja es manifestarà (en Ricard, no el bacallà...).   

Bacallà amb calçots 


I vam demanar i compartir unes postres que van resultar molt bones: una tatin de poma amb gelat de vainilla. 

Tarta tatin amb gelat de vainilla


I el cafè, el vam fer fora a la terrassa que dóna al mateix carrer del poble, aprofitant que feia un dia prou assolellat i de pas, poder fer el puret de rigor, mentre observàvem el target de públic que tenien entre setmana a un lloc tan allunyat de ciutat. I val a dir, que a banda dels tres o quatre que vàrem intuir eren del poble, la resta eren excursionistes d'aquells benestants que no els ve d'aquí, i després de fer una estona la cabreta per aquells indrets, van a fer un bon tiberi a un lloc en el qual no es menja pas gens malament.  

Un parell de fotografies, de la sala i de l'exterior (entrada al restaurant i terrassa).






I el compte, que amb un vi D.O. Terra Alta que tots dos coneixíem, La Fou El Sender (a un bon preu per cert, doncs al celler el trobem per uns 10 € aproximadament), ens va sortir per poc més de 40 € per cap.  



Bon restaurant, que només recomanaria si esteu entre setmana per la zona fent la cabreta o una excursió per aquell parc natural i voltants, que no vull ni pensar com deu estar de ple els caps de setmana... 

diumenge, 12 de març de 2017
Posted by Jordi Castaño

Alkimia Unplugged. Imprescindible.

Alkimia Unplugged
Ronda Sant Antoni, 41
08011 - Barcelona

Tel. 932 076 115

www.alkimia.cat



Després d'un any del tancament de l'antic Alquimia al carrer Indústria, Jordi Vilà va poder fer realitat per fi a l'estiu passat (juny del 2016) el trasllat del seu restaurant a la seu de l'antiga fabrica Moritz, acabant d'integrar el projecte inicial de restauració d'aquesta, i ja tancant l'oferta integrada per la Cerveseria, el Bistrot de Vins i el Louis 1856. 

I cap allà que vam anar el3(o+) a Taula en una nova trobada...

En aquest cas, el restaurant està situat a l'entresòl (o principal) de la finca i s'accedeix directament des de l'escala de veïns o bé des de la mateixa cerveseria si volem accedir amb l'ascensor. Han mantingut, restaurant-los, els terres hidràulics originals de la finca. Decoració espectacular signada per un ex de La Fura dels Baus, que ens deixa veure la raó de la cuina d'aquest xef amb elements alquimistes que van des de l'entrada a on ens donen la benvinguda, passant pel corredor que dóna a la sala amb el sostre en forma d'espina, i acabant amb el prestatge que presideix la sala principal on s'ubica el Unplugged. 

Queda dividida doncs la sala principal en dos espais: entrant a la dreta, ens trobem el Alkimia pròpiament dit (a on es menja, si o si, menú de degustació en diferents formats), i a l'esquerra, un espai més informal amb sis petites taules, en el que podrem gaudir de la cuina d'aquest xef en format de carta amb entrants, plats i platets i principals, a on de ben segur trobarem aquell plat que ens entusiasmarà. 

És aquesta cuina, a diferència dels plats que ens trobarem a l'Alquimia, una mostra de "senzills" plats a on s'ha primat el producte (de primeríssima qualitat en tots els casos), amb elaboracions mínimes, i així podem demanar plats que d'entrada se'ns poden fer estranys en un restaurant d'aquest nivell com la "mongeta verda i patata mig trinxada" o bé uns "macarrons de rostit gratinats". 




Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (personalment diré, que vaig trobar una excessiva diferència de nivell entre els entrants que vam demanar que eren prou correctes, i els principals que em van semblar espectaculars tots ells), alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:







Només dir que m'ha encantat i que estic ja amb ganes d'anar a l'Alquimia original a tastar algun dels seus menús de degustació i poder fer la comparativa de forma assenyada, de quin dels dos espais és més adient per a mi personalment. Ara em falta trobar partenaire... 

diumenge, 5 de març de 2017
Posted by Jordi Castaño

La Tere Gastrobar. Tapes i platets a Sants.

La Tere Gastrobar
Riego, 25
08014 - Barcelona

Tel. 931 064 411

https://www.facebook.com/lateregastrobar




Tot just ara deu fer els dos mesos de la meva visita a aquest restaurant del barri de Sants, a tocar de la concorreguda i mediàtica plaça d'Osca, on s'han establert als últims anys una gran varietat de restaurants, bars i cerveseries.

El local sense arribar a ser gaire gran, no dóna pas una sensació angoixant i els nivells sonors es mantenen en un nivell prou tolerable (almenys aquell dia que només estaven ocupades tres o quatre taules...). Decoració senzilla amb tints de "modernor", amb elements de fusta i ferro i taules vestides (o més aviat, despullades) amb tovallons i estovalles individuals de paper. 

Carta amb predomini de tapes (fredes i calentes) i platets, que fan de principals. Plats sense gaires pretensions gastronòmiques, però amb una varietat suficient per a satisfer qualsevol paladar que per allà es deixi caure. De la carta de vins no puc opinar, ja que ni la vaig fotografiar-la ni la recordo. 



Vàrem decidir-nos per fer un poti-poti i tastar una mica de tot i compartir tots els plats. Així, van arribar unes patates de luxe, ben fregides i amb un allioli trufat (potser el plat que millor i de forma més positiva recordo) i unes bones croquetes de rostit (feia molt de temps que no veia croquetes a 1,20 €...).

Patates de luxe - 4,50 €

Croquetes de rostit - 1,20 € (unitat)


I continuant amb uns calamars a la graella que anaven acompanyats d'un puré d'albergínia fumada (algun calamar potser massa castigat per les altes temperatures...) i uns ous estrellats amb morcilla i ceba caramel·litzada. 

Calamars graella - 8,00 €

Ous estrellats - 7,50 €





I ja per acabar, unes broquetes de pop a la brasa amb una emulsió de patata, oli i pebre vermell que, amb diferència, va ser el plat més fluix del dinar, doncs la textura del pop deixava molt a desitjar (excessivament gomós...). Això si... l'emulsió de patata, molt reeixida i gustosa. 

Broqueta de pop - 11,00 €


El vi, un blanc jove D.O. Empordà de la Cooperativa Agrícola de Garriguella amb un cost de 16,20 € (uns 6 € al celler, el que ens dóna una ràtio una mica pujada d'aproximadament x2,5) va acompanyar bé tot l'àpat. Un detall que me'l canviessin sense cap mena de problema en portar-me un de negre del mateix celler, doncs, o no ho vaig dir jo, o bé no em van escoltar en prendre nota. 



El compte, uns 25 € per cap sense postres ni cafès, trobo que va estar força bé per un dinar del qual vàrem sortir prou satisfets, tant per la qualitat de la seva cuina, com per l'amabilitat del seu personal, que era del que et fa sentir bé sempre amb un somriure a la cara. 



El dia que vam ser-hi (allà a començaments de desembre) feia poc que havien obert, i les petites errades que van poder cometre, quedaven més que disculpades per la falta de rodatge. De fet, és un lloc del qual he anat sentit comentaris positius durant les últimes setmanes. Per il·lustrar el fet de la seva accelerada apertura, podeu veure la targeta provisional del restaurant que em van entregar... :-) 


diumenge, 26 de febrer de 2017
Posted by Jordi Castaño

Suculent

Suculent
Rambla del Raval, 43
08000 - Barcelona


Tel. 934 436 579

suculent@suculent.com
www.suculent.com




En aquesta sortida dels 3(o+) a Taula em tocava triar a mi, i vaig anar a la cosa segura (o més aviat a un dels llocs més aclamats, publicats i comentats de Barcelona i que tenia pendent des de feia ja molt de temps) i de pas, treure'l de la llista de pendents (penso que només em deu quedar un centenar escàs...). 

Situat a la Rambla del Raval a l'alçada del gat de Botero, ens trobem amb aquest restaurant en el qual la cuina és molt destacable, però amb un interior massa petit i quasi arribant a ser angoixant, en forma de tub en el que han ubicat (quasi amb calçador) una barra i mitja dotzena de taules amb molt poc espai entre elles i entre les mateixes i la barra, amb el consegüent problema de les incomoditats si estàs assegut a la banda que dóna al passadís.     

Mobiliari rústic i look hipster (o modern, com vulgueu definir-ho...) en el que tornem a trobar taules despullades (ja sense estalvis ni de paper...) com ja és habitual en aquest tipus de locals. 

Carta elaborada seguint les mateixes tendències comentades pel que fa a interiorisme i decoració, i amb divisió entre "Per picar", "De cullera", "De la mar", "De la muntanya", "Mar i muntanya" i algun altre que ara no recordo. També disposen de diferents menús de degustació (un de normal a 60 € i un altre de llarg a 75 €) que no sé jo si seria el lloc més adient per fer-lo (per comoditat, no pas per cuina...). 




Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (només desvelaré que el millor plat, per mi i estranyament, van ser unes postres), el que vàrem pagar (que ja avanço que ens va colpir una mica per la seva RQP) i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula 






Tot i que reconec el gran nivell de la seva cuina, no penso que torni, a menys que algú em digui d'acompanyar-lo, bàsicament per la seva incomoditat a taula i a una deficient RQP (com a exemple, el plat de tonyina en el que penso que no arribava als 100 grams i que sense elaboració es va enfilar fins a quasi 20 €, i que ens donaria una ràtio d'uns 200 € / quilo, que penso que ni al Japó). I reitero que es menja molt bé, però no a qualsevol preu ni en qualsevol condició... 


diumenge, 19 de febrer de 2017
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -