Posted by : Jordi Castaño diumenge, 23 d’abril de 2017

Ristol Viladecavalls

Antoni Soler Hospital, 1
08232 - Viladecavalls

Tel. 937 882 998




No acostumo mai a anar a restaurants en cap de setmana i especialment en diumenge, però excepcionalment i per a celebrar un aniversari, vàrem optar per anar a conèixer aquest lloc del qual havia sentit parlar prou bé i que pertany al col·lectiu Cuina Vallés. I és per aquest motiu, que no sé si serà molt vàlida i fiable l'opinió que pugui reflectir en aquest post... 

Fotografia façana (agafada de TripAdvisor) 

Tot i la seva senzilla aparença exterior, tot entrar ens trobem amb una sala acollidora i d'ambient càlid, amb un servei atent i taules ben parades amb estovalles blanques de fil i copes i vaixella de qualitat. Tot i que aquell dia, el soroll era notable, doncs estava ple fins a la bandera i a més amb moltes taules nombroses celebrant aniversaris familiars. 

A part de la carta, que era la idea inicial que teníem per fer, tenen un parell de menús: un de degustació per 50 € que particularment vaig pensar que no era el dia més indicat per gaudir d'un menú d'aquestes característiques, i el menú de cap de setmana de 30 €, que com era força ampli amb una bona llista de plats a escollir (alguns d'ells amb suplement), ja ens va anar bé.

El vi, que anava inclòs al preu del menú (tot i que l'ampolla escollida tenia un suplement de 6 €), va ser un Santes de la D.O. Montsant, que ja coneixia i que està prou bé. 

Carta i menús


Com el primer plat es podia substituir per un pica-pica, vam pensar que seria una bona elecció i així tastaríem alguna cosa especial de la seva cuina. Però més aviat va ser una mica fiasco... 

D'entrada (com aperitiu de cortesia) ens van portar unes llenques torrades de pa amb el que semblava una mena de guacamole amb uns fins talls de seitó. I dic semblava, per què en cap moment del servei ens van explicar en què consistien els plats. Ja sé que sempre es pot preguntar, però la sensació d'anar de cul que transmetien no deixava lloc a la conversa... I del pica-pica, la part freda que consistia en uns talls de pernil sobre pa de xapata (senzill aquest d'endevinar...) i una mena de focaccia  amb el que em va semblar un carpaccio de gambes. 

Pica-pica (I. Passes freds)


I els passes calents, que eren unes braves Arola Style (tot i que no estaven prou confitades i no acabaven de resultar agradables de textura) i unes croquetes de txipiró i de rostit (¿?).

Pica-pica (i II. Calents)


I com de principal es podia triar un arròs, d'entre vàries opcions (del senyoret, negre amb sípia o d'ànec i bolets) i a nosaltres ens venien tots de gust, vam deixar a les seves mans la tria perquè fos el que millor surtis de la cuina. El resultat va ser una bona i saborosa ració d'arròs (pel meu gust un pel passat de cocció, però això ja és una percepció i una mania particular pel punt dels menjars...), amb productes frescos i de qualitat. Val a dir que tampoc van oferir en cap moment una mica d'alioli per acompanyar el plat... :-(

Arròs negre amb sípia 


I les postres, que podien escollir-se d'entre les que tenien del dia, i que van ser la seva versió del pa amb oli i xocolata (li faltava una mica més d'oli i sal) i una mena de milfulles amb crema i xocolata calenta. 

Les postres

El preu de tot plegat amb el suplement del vi i els cafès, va ser de 70 €. Sota el meu punt de vista, un preu un xic elevat pel que em va oferir aquest lloc. Però com ja he dit d'entrada, no és just opinar d'un restaurant un dia de màxima afluència com un diumenge i amb un menú tancat d'aquests. Si mai tinc l'oportunitat de tornar, espero que sigui entre setmana i demanant els plats de la carta que em vinguin realment de gust.


{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. Aquests llocs en diumenge, és el que jo anomeno #tomacabrón style... :)

    I els diumenges en general, són perillosos arreu.... Gent poc acostumada a sortir.... canalla... soroll.... "menú festivo".

    :) :)

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. el modus dominguero és molt fatal! en tots els àmbits.... :-(

      Elimina
    2. Com ja saps, és un món totalment nou per a mi això de sortir a dinar a fora els diumenges i festes de guardar... Penso que hauré de ser més curós d'ara en endavant... :-)

      Per una altra banda, penso que és també una bona manera de mesurar les capacitats d'una sala davant d'un allau de gent famolenca i amb ganes de desfogar-se.

      Abraçada!!

      Elimina
    3. Esther!

      Precisament tu és qui més criteri té a l'hora de valorar aquests dinars de festa. De fet, em sembla que ets l'única que "gaudeix" d'aquests banys de masses... :-)))

      O m'equivoco?

      Elimina
  2. jeje, nosaltres també anem en grupet de vegades i és una veritable prova de foc pel local. No haurien de tractar els plats de forma diferent quan van a una taula de grup...
    Això de l'allioli, l'altre dia al Coclva, a Tarragona, a la taula del costat li van respondre que no en tenien quan el van demanar per l'arròs negre que tenien al plat.
    Els diumenges és el que té, que és un dia de celebració, pagans, que sou uns pagans!!!! 😂😂😂

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepa,

      Reconec amb orgull i joia que sóc un gran pagà... ;-)

      I com afortunadament sóc un putu privilegiat que pot anar entre setmana a fer aquests àpats, quan vaig en cap de setmana em costa Déu i ajuda adaptar-me al target de públic que sol niar als restaurants. I és per això, que dissabtes i diumenges quedo a casa meva o dels altres per gaudir d'una tranquila sobretaula sense haver de compartir la joia aliena.

      Ara m'acusaran de classista...

      Salut!!

      Elimina
  3. Putu classista! �� M'ho has posat a ou. Ou vegetarià, és clar...

    ResponElimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -