Posted by : Jordi Castaño diumenge, 28 d’agost del 2016

Arume
Botella, 11
08001 - Barcelona

Tel. 933 154 872

www.arumerestaurant.com



Al barri del Raval i concretament a la casa on va néixer l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán, van obrir ara fa un parell d'anys aquest restaurant "gallec" del qual s'han escrit ja multitud de posts i tots en general de forma positiva. Poso entre cometes la paraula "gallec" perquè no és pas un restaurant d'aquells que acostumem trobar a ciutat i en els quals basen la carta en marisc i grans peces de carn a la graella. Aquí ens trobarem amb una carta amb certes influències de la gastronomia gallega, però també amb referències i pinzellades a altres cuines: tiraditos, cebiches, carpaccios o plats de mar i muntanya.

És d'aquells llocs que tot i anant amb reserva prèvia, et fa dubtar en primera instància de la bona gestió d'aquestes per part del seu personal. M'explico, tot i que ja avanço que el tracte i el resultat va ser sempre perfecte i exquisit... Havent trucat un parell de dies abans per no tenir problemes, el mateix dia al matí em van trucar per demanar si podíem anar una hora més tard (a les 22 en lloc de les 21 que havia reservat) i després de fer-los saber que era totalment inviable, em van dir que no em preocupes. Així doncs, deu minuts abans de les 21 hores, amb la meva parella gastro (podreu llegir la seva opinió al seu blog Restaurantscat) ja vàrem entrar i ens van indicar amablement que esperéssim fora. Podeu imaginar que, en aquell moment, ja estàvem buscant un pla B per si a un quart no ens deien res... Però puntualment a les 21:00 ens van avisar i ja ens van acomodar en una bona taula que donava al finestral del mateix carrer.

Un cop dins, et trobes amb un local de senzilla decoració (ja ho intuíem mentre esperàvem al carrer) i t'adones que el públic és majoritàriament estranger, en veure a les taules que ja havien començat el sopar, gerres de sangria i plats de paella... De fet, quan ens van portar la carta es van dirigir a nosaltres en anglès per preguntar-nos en quin idioma preferíem la carta... I molta pinta de guiris no fèiem (almenys jo... ;-)).

La carta està pensada per compartir pràcticament la totalitat dels seus plats (primers, segons i arrossos) i directament ja t'ho pregunten quan prenen nota de la comanda.

El primer plat que vàrem compartir (i que tinc entès que va guanyar un concurs fa poc temps) va ser un espectacular pop fregit i cruixent servit sobre una escuma de patates i còdium. Només per aquest plat penso que ja està plenament justificada la visita a aquest restaurant.


Cruixent de pop de Muros amb escuma de patata, còdium i allada


Molt més que correcte també el segon plat demanat... Unes vieires d'un bon calibre acompanyades per una escuma de lacón.


Vieires arume, escuma de lacón i pa de poble


Així com els dos segons plats que vàrem compartir. Un calamar de platja mar i muntanya, que imagino que la part de la muntanya era l'acompanyament d'una samfaina i d'un puré d'api nap. 

Calamar de platja mar i muntanya, puré d'api nap i samfaina cítrica


I un corball amb escopinyes en què tot i no encertar el punt de cocció (a tots dos ens agraden les coses menys fetes) també va resultar un gran plat. 


Corball salvatge, salsa rabiosa, carxofes i escopinyes


Com a postres, vàrem compartir una molt bona i generosa taula de formatges gallecs.  


Taula de formatges gallecs amb codonyat casolà


El vi escollit va ser un Terra Alta, que podeu veure a la següent imatge.




El preu, que es va enfilar fins als 94 €, el trobo correcte per la qualitat de la seva cuina i per la meravella (quant a eficiència i simpatia) del servei que tenen. Resulta estrany haver de destacar aquest últim punt, doncs, sembla que hauria de ser la normalitat en tots els llocs, però malauradament (i menys en aquest mes d'agost que vàrem fer la visita) no és el que habitualment trobes. Si pensem que el vi és pràcticament una tercera part del compte final, podem calcular un preu mitjà d'uns 35-40 € per cap. 




Un restaurant que passa a ocupar un lloc al meu rànquing de Restaurants ® i al que de ben segur tornaré per tastar altres plats de la seva carta dels quals em vaig quedar amb les ganes...

{ 10 comentarios... read them below or Comment }

  1. La veritat és que va ser una agradable sorpresa que no ens esperàvem i menys quan vam veure l'aglomeració.

    Jo ja saps que soc més "classista" pel que fa al tema barris i ambientació i potser perquè vaig arribar massa aviat i vaig haver de fer voltes pel barri durant mitja hora, la meva predisposició a tornar és menor. Però un cop passes la porta i centres l'idioma, evitant l'esforç de l'anglès, ja tot és positiu.

    Abraçada!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja. Però... només pel que fa al tema barris i ambientació? :-)))

      I recorda lo actives que eren...

      Abraçada!!

      Elimina
  2. jaja cert tema barri Ricard, però jo crec que tb era per l'hora. que era sopar... nosaltres hi vam anar a dinar un dissabte migdia i el públic varia, penso. tot més calmadet... jordi, cert, servei absolutament encantador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé que li veu d'estrany al barri l'amic Ricard... Que tindrà aquest que no no pugui trobar upper Di?

      Curiós Esther, el fet de ressaltar el tema servei... Hauria de ser el més normal del món, no?

      Salutacions!!

      Elimina
    2. sí, molt... sap greu, però és ressaltable. :-(

      Elimina
  3. Avui dia sembla que tot hagi de tenir premi i és el que dius Jordi, fer la teva feina amb normalitat no ha de ser motiu per festes.
    Reitero que les vieires s'han de tastar.
    El problema d'aquest barri és l'aparcament, jo que sempre aparco fàcil (per coixa) aquí no ho trobo tan fàcilment...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo és que em poso malalt quan veig que algú de la meva feina contesta malament o posa mala cara davant un client... És totalment inadmissible (tot i que no sempre té raó el client...).

      Hi ha un aparcament prou ample al costat del mercat de Sant Antoni. La resta dels que hi han per allà són d'accés complicat.

      Salutacions!!

      Elimina
    2. sí, tota la raó. pe`ro molta gent que fa feines d ecara al pública és molt malcarada. i és absolutament incomprensible. fa molta ràbia.

      Elimina
  4. Jo també he sentit meravelles d'Arume. De fet, des de que va guanyar el premi a la millor tapa amb el seu pop!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs anima't i ves abans no sigui tard i baixin el nivell... És dels millors que he estat aquest any. Si més no, pel plantejament del negoci en global. I és estrany que un lloc tan mediàtic des de fa ja uns quants anys, continuï amb tan bon nivell.

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -