Archive for 2016

Gresca. Un dels tops de Barcelona.

GRESCA  

Provença, 230 
08036 - BARCELONA
  
Tel.: 934 516 193  
www.gresca.net  



En aquesta nova sortida dels 3(o+) a Taula vam anar a un restaurant del qual tots tres coincidim en la seva valoració, doncs ja havíem estat abans per separat. Situat a l'Eixample Dret de Barcelona, es tracta d'un local amb poc més de mitja dotzena de taules, que ha sigut recentment reformat, afegint un local anexe convertint-lo en una forma d'U en la que tenim a una banda el Gresca de tota la vida, i a l'altre El Gresca Bar, més informal i amb plats més de picoteo, amb l'inconvenient de no admetre reserves. 

Podeu llegir la crònica que del mateix Gresca vaig fer, fa tot just un any, si cliqueu aquí. Ja avanço que el menjar no va tenir cap fisura i que va ser com sempre de gran qualitat, però crec que han perdut amb l'eliminació d'una de les cartes més sorprenents que mai havia vist en un restaurant, amb una secció dedicada als menuts (i no em refereixo pas als petits de la casa...). Ara només disposen de dos menús de degustació (un de llarg i un de curt) i el menú de migdia, que va ser precisament l'escollit aquell dia per nosaltres. 



I com sempre, si voleu saber quins van ser els plats escollits, així com el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita vàrem fer, a la web dels 3(o+) a Taula 






Tot i el detall de no poder anar a la carta, crec que continua sent un dels millors llocs de Barcelona a on convidar o recomanar sense por a quedar malament. 

diumenge, 25 de desembre de 2016
Posted by Jordi Castaño

Nakashita. Japo notable al Born.

Nakashita
Rec Comtal, 15
08003 - Barcelona

Tel.  932 955 378 

www.nakashitabcn.com
info@nakashitabcn.com




Anava amb cert recel i por aquell vespre, bàsicament perquè no coneixia el lloc al qual em portaven... Només tenia la referència que era un restaurant japonès a prop de l'Arc de Triomf, però patia molt per si em portaven a un d'aquells woks pòtols amb cinta giratòria (désolé...). A més, per fer-me patir una mica més, anàvem sense reserva (que és quelcom bàsic per mi) i sense saber ni tan sols si era obert... Afortunadament era obert, i al veure el local ja em vaig adonar d'entrada que no es tractava d'un vulgar asiàtic, i així vaig tenir la possibilitat de poder conèixer un altre japonès de nivell (a la cuina bàsicament, però no avancem la història...). 

Es tracta d'un local molt petit del rotllo izakaya, amb una barra quadrada amb tamborets excessivament junts i mitja dotzena escassa de taules amb capacitat per a dos comensals. Això fa que si vas a hores de màxima afluència i amb la mala sort de trobar-te públic sorollós, puguis acabar desitjant sortir per potes. Aquella nit no va ser pas el cas, ja que entràrem a quarts de nou i va trigar una mica a omplir-se i el públic semblava prou tranquil. Quan vàrem marxar, per cert, el local ja estava al cent per cent d'ocupació (barra inclosa) i això que era un diumenge al vespre... 

Compta també amb una petita terrassa al carrer, que al ser de poc trànsit de cotxes, imagino que es deu estar prou bé quan fa bon temps, sent preferible en qualsevol cas a la petita sala interior. Fins i tot amb el fred que feia aquell vespre, també era quasi plena en sortir. 

El que es pot veure a la fotografia és tot l'espai de sala del restaurant. Com s'intueix, a la que comencen a arribar clients i es van intentant acomodar, poden donar-se situacions incòmodes per la falta total d'espai per on bellugar-te a l'hora de trobar acomodació. Tant és així, que un parell de cops vàrem haver d'apartar plats de la nostra taula perquè no els arrosseguessin els clients amb els seus abrics... 

Façana restaurant

Pel que fa a la carta, és la clàssica que trobem als restaurants japonesos, a on trobarem a banda de les especialitats, els coneguts hosomakis, uramakis, futomakis, gunkan, sashimi, nigiris i similars.

Ens vam decidir per una de les especialitats, el soft-shell crab (que vindria a ser un cranc de closca tova) que tot i estar molt bé de sabor, particularment el vaig trobar massa oliós, a l'igual que l'hòstia que feia les funcions de plat. Res a veure amb el tastat al seu dia al desaparegut Icho de l'Illa, què és d'aquells que et queden retinguts a la memòria.

Soft-shell crab


De fora carta, vam demanar un assortiment de sashimi de peix blau, amb verat, bonítol, sorell i moll de roca amb ikura. Tots de gran frescor i a gran nivell, amb l'únic però de trobar alguna desagradable escata a les peces de moll de roca (res que sigui d'excessiva gravetat, però que estranya una mica en un restaurant japonès...), que per una altra banda, va ser el tall que més em va agradar.    

Sashimi mix de peix blau


Uns excel·lents nigiris d'anguila... 

Nigiri unagi


I per acabar, una recomanació de la noia que ens va atendre. Un Sake Nakashita: rotlle fi d'arròs, salmó, formatge Philadelphia amb tàrtar de salmó, salsa unagi i sèsam. Molt bo també. 

Sake Nakashita


Els preus de cadascun dels plats els podreu veure (més o menys) a la seva web, on també destaca l'apartat Online on poder fer comandes per recollir o bé que t'ho portin a casa. Pel que fa a la carta de vins, em va sorprendre positivament tractant-se d'un restaurant japonès d'estil izakaya, doncs es pot trobar més d'una referència de casa nostra, tant de negres com de blancs. Lògicament, compten també amb cerveses (locals i japoneses) i sakes per acompanyar els menjars. L'elecció finalment va recaure en el blanc Amic del celler Clos d'Agon. Un Empordà molt correcte i a un preu prou equilibrat pel que ofereix. 

El preu finalment no va arribar als 40 € per cap, amb cafès i sense postres (tampoc és un apartat en el qual destaquin gaire aquests restaurants...). Preu correcte pel àpat que vam fer.



En resum: Notable alt pel que fa al menjar tant per la bona qualitat del producte com per la presentació del mateix (i per extensió de la seva cuina, encara que els plats que vam tastar, no van ser precisament gaire elaborats...), servei atent i eficient, que tot i no interactuar en la nostra llengua, bé que l'entenien, i sala molt justeta que en determinades circumstàncies de concentració de gent, pot arribar a ser deficient.


diumenge, 18 de desembre de 2016
Posted by Jordi Castaño

La Mar Salada

La Mar Salada
Passeig Joan de Borbó, 58-59
08003 - Barcelona

Tel. 932 212 127 / 932 211 015

www.lamarsalada.cat



Primera sortida dels 3(o+) a Taula a la qual va fallar un dels components del trident, convertint-se per un dia en un 2(no+) a Taula (désolé...). Aquest cop, a La Mar Salada. Un restaurant al barri de La Barceloneta, tria del sènior del grup, amb una ampla i assolellada terrassa i dues sales en dos nivells al seu interior (recomanable el menjador a la part superior que és on ens van reservar la taula). 

Tot i haver-hi estat ja tots tres, de tant en tant també intentem anar a llocs que, encara que coneguts, tenen el nostre reconeixement i admiració. I aquest és el cas d'aquest que portem avui... 

Vaig publicar-lo el primer cop que vaig ser allà, farà més de quatre anys i que si teniu interès podeu llegir aquí (de quan encara no m'atrevia a escriure els posts en la meva llengua, i que quan els llegeixo ara, em fan una mica de vergonyeta, però els deixo perquè penso que no ens hem de penedir de tots els nostres actes... o potser si...). A part, els altres cops que he estat, sempre he tingut sensacions positives, encara que fins ara no els hagi tornat a publicar. 

La idea a l'hora de fer la tria dels plats, inicialment era l'habitual, però aquest cop, seguint les indicacions del cap de sala, vam fer un mix entre carta i menú, escollint algun dels entrants i principals tant de l'apartat carta com dels que indicaven en el menú. Menú per cert que fa molt assequible i fàcil la visita a un dels millor restaurants d'aquest barrí marítim. Per 18 €, tens la possibilitat de triar entre un ampli ventall tant d'entrants com de segons (5 opcions de cadascun d'ells, és una manera de facilitar molt l'elecció i encert del menú). 



Com sempre, si voleu saber quins van ser els plats escollits (ja us avanço que aquest cop no van haver-hi calamars... ;-)), així com el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita vàrem fer, a la web dels 3(o+) a Taula 






Penso que ara com ara, és complicat trobar un lloc millor a La Barceloneta on menjar un bon arròs amb unes vistes privilegiades al port i un servei amable i eficient que fan de la teva, una agradable vetllada.

diumenge, 11 de desembre de 2016
Posted by Jordi Castaño

Cera 23. El bon pare de l'Arume.

Cera 23
Carrer de la Cera, 23
08001 - Barcelona

Tel. 934 420 808

www.cera23.com
reservas@cera23.com



Fa només fa uns pocs mesos, vaig tenir l'oportunitat i el plaer de tastar la cuina d'aquesta bona gent en el seu restaurant principal, l'Arume del que podeu llegir la crònica si cliqueu al nom d'aquest. 

Aquest cop, després de la presentació de la Guia de Vins de Catalunya d'enguany al Liceu de Barcelona, vàrem anar a tastar la cuina d'aquests tres amics gallecs i que va ser el primer dels tres locals que ja tenen a la nostra ciutat (posteriorment a l'Arume, van obrir un nou local al costat de la Plaça Reial més dedicada al rotllo coctels & drinks & picoteo i olé, anomenat Viana). 

Com per exigències de compromisos de part meva (quins ous que tinc també...) vàrem reservar d'hora (13:30), i ens trobarem amb un local totalment buit en el que l'única reserva era la nostra. Hem de tenir en compte que era un dilluns migdia i amb pluja, data de no gaire afluència a restaurants de casa nostre i menys amb aquestes condicions meteorològiques. Per ser fidels a la realitat, he de dir que anàvem una mica condicionats per les opinions poc favorables que del lloc ens havia deixat caure el component femení dels 3(o+) a Taula, que aquell dia no es va apuntar a la festa, i que comentava que era un local angoixant i atapeït en horaris i dates més normals... i que no va ser precisament el cas aquell migdia... 

Entrada




Local perfectament definit dins de les tendències d'una metròpolis com la nostre, amb mobiliari campi qui pugui (no hi han dues cadires iguals), absència d'estovalles a taula i hipsterisme controlat a la sala, ens trobem amb una carta calcada en quant disseny i similar quant a contingut a la que trobem al germà gran de la saga...  


Carta

Com sempre, tot i que no anàvem els habituals del 3(o+) a Taula i havent substituït per força major la part femenina del comando, vàrem aplicar la mateixa fórmula de compartir uns entrants (que fossin de fàcil compartir, no ens passes com amb el gaspatxo de la Bellvitja...) que van ser un carpaccio de presa ibèrica amb tomàquet, ametlles i maionesa de kimchi, un pop de la ria de Muros estil "a feira", i uns llagostins en tempura amb salsa de mango al mirin. Els dos primers de gran nivell, mentre que l'últim, personalment a mi, no em va acabar de fer el pes el gust dolç en uns llagostins als quals penso els hi escau més un toc picant o de fortor per pujar el sabor... Ara semblarà que sé d'aquestes coses, però és només la meva sincera i humil opinió... I espero que ningú digui ara... "pues habertelo comido sin la salsa...". 


Carpaccio de presa ibèrica


Pop "a feira"


Llagostins en tempura amb salsa de mango


I un segon per a cadascú, amb derecho a roce, si a algú li venia de gust porquejar el plat d'un altre... La meva elecció va passar per uns bons raviolis de foie amb salsa cremosa d'ametlles i codony.


Raviolis de foie


I els altres dos principals van ser un volcà d'arròs negre i marisc amb formatge parmesà i salsa de safrà (s'olorava des de qualsevol lloc de la taula) i unes tallarines amb shitakes, gambes i xistorra. De tots dos van donar bon compte els respectius comensals (no vaig atrevir-me a tastar el d'un d'ells...), destacant i lloant les bones sensacions dels plats. 


Volcà d'arròs negre i marisc


Tallarines amb shitakes, gambes i xistorra


Sense postres, i amb una ampolla d'una bona garnatxa del Montsant i cafès, va sortir per 33,17 € per cap. Curiós detall el de posar al compte el cost per comensal, que si ho havien fet a algun altre lloc, penso que és el primer cop que m'hi fixo. 






En resum: un molt bon i recomanable lloc a on anar a dinar o sopar, però imagino (no puc assegurar-ho per experiència però si per altres comentaris i opinions de gent fiable) que als vespres o migdies de festius i festes de guardar, ha de ser una mica estressant per la proximitat que hi ha entre taules i la no gaire eficient insonorització del local. Aquell dia, nosaltres tres vàrem estar de conya, però dubto molt que sigui la normalitat de funcionament d'aquest restaurant... 

Servei molt correcte i proper i preus d'acord a la qualitat del menjar. Un lloc per tornar-hi sense cap problema, però amb els condicionants abans esmentats. 

diumenge, 4 de desembre de 2016
Posted by Jordi Castaño

Ipar-Txoco. Bona cuina a sala justeta.

Ipar-Txoco
Mozart, 22
08012 - Barcelona

Tel. 932 181 954

www.ipartxoko.es



Segona visita per part meva a aquest lloc (podeu llegir el meu punt de vista anterior aquí), aquest cop, amb la intenció d'educar gastronòmicament parlant, a la resta de components dels 3(o+) a Taula... Déu mos en guard...:-)

Imagino que les percepcions que d'un lloc tens, varien en funció de diferents factors com poden ser l'estat d'ànims o d'humor que tinguis, o bé el mateix grup amb qui vas. Si l'anterior cop va ser el nostre grup un dels més sorollosos del lloc participant de l'alegria i la xerinola de la sala, aquest cop, nosaltres tres no buscàvem pas aquesta vessant, havent de sortir ja a fer el cafè a fora, a la plaça de la Vila de Gràcia... 

Es tracta d'un local rústic de rotllo tasca, a on predomina la fusta i la decoració tradicional basca amb motius mariners i ampolles de gran format presidint la sala. No disposa de carta i t'has de refiar de les bones referències que del lloc t'arriben per canals privats. La carta és cantada pel mateix cap de sala, fet que té la problemàtica d'haver d'escoltar la cantarella durant tota l'estona que estàs allà, mentre la torna a recitar un cop rera l'altre a la resta de taules que van omplint-se. S'ha de ressaltar el mèrit que té per un lloc que ni té presència mediàtica a les xarxes ni gaire més publicitat, el fet que sent un divendres al migdia, quan vàrem arribar ja estava tot reservat. I quan marxàvem (vam ser els primers a arribar), el local ja estava pràcticament ple i amb un soroll ambiental que ja feia complicat seguir amb normalitat una conversa. 

Pel que fa al menjar en si, només avanço que la sensació general va ser molt positiva en aquest aspecte, i a més, aquest cop no vam haver de patir cap desafortunat accident... 



Com sempre, si voleu saber quins van ser els plats escollits, així com el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, podreu llegir la crònica detallada de la visita a la web dels 3(o+) a Taula 






La meva valoració particular del lloc va ser en general positiva pel que fa a la qualitat de la cuina (tant del gènere com de l'elaboració), trobant una RQP acceptable, una sala molt millorable i un servei correcte. Però realment, penso que l'evitaré a hores i dates punta per la seva deficient insonorització. 

diumenge, 27 de novembre de 2016
Posted by Jordi Castaño

Xerta. Un dels millors menús executius de Barcelona.

Xerta
Carrer de Còrsega, 289
08008 Barcelona
Tel. 937 379 080






Va ser aquesta la nostra 25ena trobada i per celebrar-ho, vàrem anar al restaurant d’un cèntric hotel de luxe de Barcelona: L'Ohla Eixample. Al seu interior, ens trobem amb el restaurant Xerta, que és com la segona casa del xef de El Torreó de l'Indià, restaurant situat a aquella localitat de terres de l'Ebre. 

L'interior és com correspon a un establiment de la seva categoría (estem parlant d'un hotel de cinc estrelles), ample, moder i lluminós, amb taules ben distants entre si que li otorgen una gran intimitat i recolliment. 

No parlem precisament d'un lloc econòmic per menjar. És la seva carta un recull de plats e ingredients de luxe procedents majoritàriament de la zona del Delta de l'Ebre, com angules i anguiles, ostres, espardenyes, ortigues i d'altres mariscs i peixos de tall similar (algunes poques referències de carn, també són presents a la seva carta). A part, disposen de tres menús diferents dels que pots gaudir en funció del dia de la setmana i la franja horaria, i que són: el Menú de Degustació, el Menú del Delta i el Menú Executiu, que va ser precisament aquest últim l'escollit aquell migdia per fer un tast de la seva cuina.

Només avanço que és, juntament amb el que vam gaudir a Caelis, dels millors i més ben valorats menús de migdia que hem fet fins a data d'avui.   




Com sempre, si voleu saber quins van ser els plats escollits, així com el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, podreu llegir la crònica detallada de la visita a la web dels 3(o+) a Taula 









La meva valoració particular del lloc va ser molt positiva, trobant una RQP excel·lent, una cuina de molt nivell, una sala d'ensomni i un servei amable i eficient. 


diumenge, 13 de novembre de 2016
Posted by Jordi Castaño

Bardeni. El meatbar per meatlovers.

Bardeni
València, 454
08013 - Barcelona

http://www.caldeni.com/bardeni/



L'any passat, vaig poder gaudir d'un autèntic festival gastronòmic a Caldeni, que era abans el local principal de Dani Lechuga, situat al costat mateix (València, 452) d'aquest que avui tractaré de descriure sense tacar gaire... 

Després d'uns mesos de reformes l'any 2015, va tornar a obrir portes al desembre d'aquell any amb molts dels mateixos plats que tant el van donar a conèixer, i una decoració radicalment diferent, en la que dóna imatge de carnisseria amb les seves rajoles immaculadamente blanques i amb la carta anotada amb retolador. 




Tot al seu interior respira aquella informalitat que per una altra banda, destil·la qualitat i encant a parts iguals amb els elements i detalls que ens anem trobant: no hi ha estovalles; trobes tant cadires normals i tamborets baixos a les taules "normals", com taules altes i tamborets de la seva alçada; i mereix especial menció el capítol lavabos amb la gran i profunda pica per rentar-se les mans (ja està bé de mariconades de piques que et fan sortir tot esquitxat del lavabo...), i els dibuixos manga de les portes. Disposa a més d'una còmoda barra per si no pots esperar que quedi lliure alguna de les taules, doncs no admet reserva i si voleu anar, haureu de ser dels primers, ja que s'omple amb facilitat.  




De les primeres coses que veus en entrar, és la nevera de maduració de carns (espero que es digui així...), amb peces espectaculars i vistoses que fan que comencis a salivar. Per si no ho havia dit, aquí es ve a menjar carn i derivats (bàsicament), tot i que també figuren a la carta altres plats per si no tens més remei que anar amb algú a qui no li agradi aquest bé de Déu (alguna amanida, tataki de tonyina i sardines, sempre estan presents a la carta). Penso, bé... de fet no ho penso sinó que estic segur, que les millors carns que mai he tastat han estat a aquest restaurant. 




La major part dels plats, tant de la carta com dels suggeriments, estan pensats per compartir o bé ja ho són per se, d'una forma senzilla. La nostra elecció (anava amb l'amic Ricard, de qui podeu llegir també la seva experiència de fa uns mesos al seu, digueu-li blog o digueu-li guia,  Restaurantscat.cat) va ser la que veureu a continuació i que, tot i que us pot semblar una mica exagerada quant a quantitats, ens va portar a la que va ser una de les millors sortides gastro que hem fet plegats.  

Mentre esperàvem, ens van portar uns entreteniments a base de sobrassada d'Angus amb mel i germinats.


Sobrassada d'Angus amb mel


I per obrir la bateria de plats, unes excel·lents croquetes (de carn, of course). 


Croquetes


L'imprescindible tàrtar (amb una barreja de filet i de picanya, d'Angus ambdós), amb el que tenen el detall de preguntar el punt de picant desitjat. Increïble la potència sàpida i la textura de mantega que té aquesta preparació. I jo que pensava que feia un bon tàrtar... 


Steak tàrtar


I en aquest punt, ens va aparèixer el Dani (xef i propietari) amb uns platets dels quals estava fent proves per incorporar a la carta. No triguis gaire, si us plau... quina pxxx passada. Es tractava d'una mena de sandvitx de fines llenques de pa, amb un fricandó de lletons, amb els seus bolets i la seva ceba confitada. Se l'ha de felicitar per aquest plat que és de llàgrima... de debò. 


Fricandó de lletons 


I continuàrem amb els plats "normals" demanats, amb un cap i pota en el que l'únic punt en contra va ser l'excés de verd que portava... :-)


Cap i pota

I un caneló de cua de vedella, en el qual si bona era la carn, el conjunt amb el formatge i la reducció de la salsa de carn, ja el feia un plat imbatible.  


Caneló de cua de bou

I acabàvem amb un dels millors plats que tenen des de fa molts anys a la seva carta: l'onglet amb ceba tendra i salsa priorat. Un altre plat per emocionar.


Onglet 

Ja arribats a aquest punt i davant la clàssica pregunta que et fan quan acabes l'àpat ("Què voldran de postres?"), vam decidir que com el dolç no ens atrau gens a cap dels dos, podíem variar una mica i demanar un últim plat d'aquests lleugers que tenen com a suggeriment de plats del dia i que des de bon començament ens havien recomanat demanar... Una costella de vedella a baixa temperatura (de fet l'anomenaven "en dues coccions") acompanyada d'un trinxat. Molt bona, tot i que si he de ser sincer, tampoc em va "sorprendre" tant com ens havien recomanat doncs, només una setmana abans, vaig fer quelcom similar a casa amb el roner casolà amb resultat que no tenien gaire a envejar (ara quedaré com un sobrat...). 


Costella en dues coccions amb trinxat


El vi escollit per l'àpat, va ser un Alleu de la D.O. Montsant amb un cost de 22€ (uns 12-13 al celler) que va anar de perles, sobretot les últimes copes quan ja s'havia obert totalment. 




I el compte, que com podeu veure va ser de 50€ rodons per cap, penso que és d'una excel·lent RQP per menjar a un lloc que hauria de ser de peregrinació obligatòria per tots els amants de la carn, en el que surt amb una satisfacció brutal, tant pel menjar com pel servei que fa que et sentis molt a gust al lloc. 




Un cop acabat el sopar, el Dani va tenir el detall d'ensenyar-nos la cuina i el local del costat (que havia estat el Caldeni fins fa uns mesos i que actualment està en procés de reformes) i compartir projectes i coneixements amb nosaltres. Un autèntic currant i un apassionat de la seva feina. Un crack, en resum. 

M'ha quedat un post pel llarg, però penso que l'ocasió s'ho mereixia... I per acabar, una última fotografia d'una vitrina situada a l'exterior d'on estava l'entrada de l'antic Caldeni i en la que es veu un petit recull d'articles apareguts parlant d'ell i de casa seva.







diumenge, 6 de novembre de 2016
Posted by Jordi Castaño

Can Pineda. Clàssic i bo, tot i que massa allunyat...

Can Pineda
Sant Joan de Malta, 55
08018 - Barcelona

Tel. 933 083 081

www.restaurantcanpineda.com



Nova sortida dels 3(o+) a Taula (i ja van 24!!) en el que sembla serà un fet habitual en futures convocatòries, en les que anirem introduint de tant en tant, algun clàssic de la restauració de Barcelona.  

En aquest cas, li va tocar a Can Pineda, que és un restaurant centenari (data de 1904) situat al barri del Clot, i del que quan al titular del post dic que està massa allunyat, respon a aquella situació d'haver-te de desplaçar expressament doncs, per a mi almenys, està a terra de ningú.

Té l'aspecte d'un bar bodega de barri de tota la vida, en el que no se't passaria pel cap que amagués una cuina de luxe amb un producte tan selecte com el que ens ofereixen en aquesta casa. Tòfona blanca, foie gras, xuletons de vaca vella i els millors peixos i mariscs procedents de les llotges de casa nostre, tenen el seu protagonisme a la seva carta, al costat de preparacions més casolanes d'ingredients més humils. Estructuren aquesta carta en entrants i principals de carn i peix, oferint a més, una llarga sèrie de plats del dia que són els que més de gust ve de demanar. Carta de vins sorprenent amb referències top que es poden trobar en un lloc de luxe.

Local totalment viejuno (lògic, tenint en compte l'edat del mateix), amb un públic variat i loquaç (per utilitzat un adjectiu amable doncs aquell dia la taula del costat amb matrimonis amb criatures ens van donar el dinar...) en el que em va semblar que predominava el client de tota la vida.

Com sempre, vàrem compartir els entrants i les postres, escollint cadascun de nosaltres el plat principal. 





I dels quals si voleu saber quins van ser, així com el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, podreu llegir a la crònica detallada de la visita a la web dels 3(o+) a Taula 








La meva percepció particular del lloc és que, tot i havent jalat de conya, no em compensa el desplaçament fins allà. Cuina molt bé, servei pel sec i local sorollós. Altre cosa és si coincideix que estic per allà un dia i vull donar-me un festival... sempre que no es tracti d'una cita romàntica o d'un dinar d'aquells que vols gaudir de la conversa. 

diumenge, 30 d’octubre de 2016
Posted by Jordi Castaño
Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -